El cristià i la legislació de l'Imperi: La carta de Pau a Filemó

By Teodor Suau Puig

La carta de Pau a Filemó és el més breu dels escrits del Nou Testament. Pau demana a Filemó, cristià, que aculli de nou el seu esclau Onèsim, també cristià, que havia fugit del seu amo i que, per tant, segons la justícia de Roma, era mereixedor d'un càstig exemplar. Això no obstant, la carta és un viu testimoni de la contradicció entre la fidelitat a l'Evangeli de Jesús, creadora dun nou model de convivència, i el costum i el dret de l'Imperi de Roma. Un imperi en ple desenvolupament i afirmació del seu poder, i un apòstol, Pau, que escriu des de la presó, un fet ben significatiu. Teodor Suau analitza a fons la carta i ens fa veure les seves conseqüències teològiques, ètiques, cristianes. La legislació de l'Imperi, a 'lèpoca de Pau i en lactualitat, és àmpliament superada per un Amor que qüestiona qualsevol mena d'esclavitud.

• Language: Català
• Publisher: Centre de Pastoral Litúrgica
• Release date: May 18, 2018
• ISBN: 9788491651420

Book preview

La col·lecció Emaús vol oferir llibres

de lectura assequible que ajudin

a viure el camí cristià en el moment actual.

Per això porta el nom d'aquell poble

cap a on anaven dos deixebles desesperançats

quan es van trobar amb Jesús,

que es va posar a caminar al costat seu,

i els va fer entendre i viure

la novetat de l'Evangeli.

Teodor Suau

El cristià i la legislació de l’Imperi

La Carta de Pau a Filemó

Col·lecció Emaús 149

Centre de Pastoral Litúrgica

Director de la col·lecció Emaús: Josep Lligadas

Disseny de la coberta: Mercè Solé

Fotografia de la coberta: Pixabay

© Edita: CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA

Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona

Tel. [phone]

[e-mail] – www.cpl.es

Edició digital: maig de 2018

ISBN: 978-84-9165-142-0

Printed in UE

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

Introducció

La Carta a Filemó és el més breu dels escrits del Nou Testament: 25 versets. Tal vegada per això, és també molt desconeguda: hom no li dedica gaire espai en els llibres que tracten sobre la vida i obra de Sant Pau. S’ha dit que és un bitllet sense importància dirigit a un membre de la comunitat de Colosses, amic de Pau, segons es desprèn de la mateixa carta¹ i de la que l’apòstol dirigí als Colossencs, que diu:

1 Flm 1.2.23.24.

L’estimat germà Tíquic, servidor fidel i company de servei en el Senyor, us informarà de com van les coses. Us l’he enviat precisament perquè tingueu notícies nostres i els vostres cors quedin confortats. L’acompanyen Onèsim, germà fidel i estimat, compatriota vostre. Ells dos us faran conèixer tot el que passa per aquí... us saluda Aristarc, el meu company de presó, us saluda Epafras, compatriota vostre.²

2 Col 4,7-9.

Pau hauria redactat aquest escrit des de la presó (això és segur), bé des d’Efes (any 56/57),³ de Cesarea (anys 58-60)⁴ o de Roma estant (anys 61-63).⁵ No ho sabem. El fet que tracti una qüestió concreta i es dirigeixi a una persona concreta no impedeix que les salutacions siguin col·lectives: allò que afecta un membre, afecta també tota la comunitat; també perquè Pau vol expressament que el que diu en aquest escrit sigui tingut en compte per tots.

3 Cf. 2Co 1,8-9.

4 Cf. Fets 23,23–24,27 .

5 Cf. Fets 28,30-31.

De totes maneres, es tracta d’un escrit prou interessant, acuradament redactat i sòlidament argumentat. Ens sembla una petita joia de la literatura cristiana dels orígens, que val la pena llegir amb atenció.

La indubtable autoria de Pau tal vegada es trobi a la base de la ràpida assumpció en el Cànon del Nou Testament d’un escrit aparentment sense importància. A nosaltres ens sembla que la raó vertadera és el contingut de la carta i el pensament que s’hi desplega, perquè ofereix un tractament immillorable del problema de la relació entre fe cristiana i llei civil i de la manera de contemplar el fenomen trist de l’esclavitud des de l’òptica de la Bona Nova.

Al cap i a la fi, els millors perfums es troben en les botelletes més petites... Es tracta, però, d’un escrit d’estranya actualitat. La lectura creient de la realitat que elabora Pau, per la seva brevetat i esquematització, ofereix al lector un exemple immillorable de la relació vida - fe - vida, base de la proposta cristiana de tots els temps. Així esperem poder-ho mostrar als nostres lectors.

Lectura de la Carta: algunes notes prèvies

Hauríem d’aprendre a llegir els textos antics com es contempla una icona.

Les pàgines del Nou Testament són textos antics: escrits fa més o manco dos mil anys, responen al mode de lectura d’aleshores, ben diferent del nostre avui. Molts pocs sabien llegir. Per això, la lectura era un fet important. Es solia fer en grup: un llegia en veu alta; els altres escoltaven, comentaven, deien la seva, interrompien el lector, demanaven que es tornès a llegir un bocí que els havia agradat molt o no acabaven d’entendre... Fins i tot quan algú llegia un text per a ell mateix, sol, pronunciava els mots, murmurant-los. Conscient d’això, Pau escriu sempre per al grup, esperant que sigui la comunitat que rebi els seus escrits i els faci seus. Aquest mètode tenia l’avantatge de fixar molt més l’atenció i d’obligar a dedicar-hi un temps sense presses, perquè també era més lent. Però la lectura no es reduïa mai a un pur exercici mental.

L’acció de llegir no era, doncs, idèntica a la nostra, que la fem sense moure els llavis, atents només a les idees que ens comunica el text. La frisor que patim ens condiciona i afecta tota la nostra activitat. Ens veiem obligats a fer les coses de pressa, delitosos d’acabar i atents al contingut per sobre de la forma. Passem per alt una gran quantitat de detalls perceptibles només a l’atenció contemplativa que es deixa posseir pel text: aquella lectura que roman oberta a tot allò que la màgia de les paraules, dels sons, dels silencis i del to de veu insinua, suscita i broda en l’ànim del lector. Des de la perspectiva dels antics, la lectura no sols demana la capacitat lògica d’entendre allò que hom llegeix;