La meva vida, sense embuts
()
About this ebook
Related to La meva vida, sense embuts
Titles in the series (91)
Hacer frente a la pobreza Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsQueremos ver a Jesús de la mano de Juan Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsTierra Santa. Libro del peregrino Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl «encanto» de la vida consagrada: Una alianza y tres consejos Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLos profetas, mensajeros de Dios Rating: 0 out of 5 stars0 ratings'Estoy a la puerta llamando...' Una propuesta para los jóvenes Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa Sagrada Familia de Barcelona: Cuando las piedras gritan Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl encuentro con Jesús Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsConcilio Vaticano II, una llamada de futuro Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa obediencia del ser: Reflexiones sobre la vida cristiana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl año litúrgico, para seguir a Jesús Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLas figuras bíblicas, testimonios de Cristo Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsDevolver a Jesús a los pobres Rating: 2 out of 5 stars2/5La JOC, un mensaje vivo Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsCreer: la fuerza del testimonio Rating: 5 out of 5 stars5/5Los evangelios bautismales Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsVivir hoy las fidelidades Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa Buena Noticia de la semana - Ciclo C Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLos sacramentos en la vida de los discípulos Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsNavidad: Dios apuesta por la humanidad Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsOrar en el momento actual Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsÓscar Romero i l'Any Litúrgic Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsVida de santa Maria, madre de Jesús Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsAbiertos a la esperanza. Retazos bíblicos Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsUn comentario al Credo Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsPor qué no voy a misa Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsNacidos para la alegría. Retazos bíblicos Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl camino de la fe. Reflexiones al hilo del año litúrgico Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsDejad que los niños vengan a mí Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsTornem Jesús als pobres Rating: 0 out of 5 stars0 ratings
Related ebooks
Celebració cristiana, el nucli de la vida Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsCelebració cristiana, amb passió i esperança Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsMent oberta, cor creient Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsTornem Jesús als pobres Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsSant Basili el Gran i Altres Històries Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa mirada violeta: Llegint els evangelis amb ulls de dona Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsDietari d'un missioner de la Misericòrdia Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsCelebració cristiana, harmonia i veritat Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsFe i llibertat Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsRescatar la Litúrgia Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEls pobres salvaran el món Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa Bona Nova de la setmana: Cicle B Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsAlegreu-vos-en i celebreu-ho: Exhotació apostòlica Gaudete et exsultate Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsExperimentar la Divinitat a la vida quotidiana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsNou Testament Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsÓscar Romero i l'Any Litúrgic Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsAve Maria Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsMartí Luter, monjo i reformador Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa força de la vocació: La vida consagrada avui Rating: 5 out of 5 stars5/5Meditacions vora l'Araguaia: En companyia de Pere Casaldàliga Rating: 0 out of 5 stars0 ratings300 missatges del papa Francesc Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsCelebració cristiana, miniatures teologicolitúrgiques Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl cristià i la legislació de l'Imperi: La carta de Pau a Filemó Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEls joves, la fe i el discerniment vocacional: Document final Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsOberts a l'esperança. Retalls bíblics Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsQuan la fe es fa poesia.: Pere Casaldàliga Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsL'amor Transforma Vides Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsElogi de la set Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLlegir la Bíblia. Pla de lectura en tres anys Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsRetalls de les seves vides Rating: 0 out of 5 stars0 ratings
Related categories
Reviews for La meva vida, sense embuts
0 ratings0 reviews
Book preview
La meva vida, sense embuts - José Manuel Bernal Llorente
sempre
¿Un llibre incòmode?
Tres han estat els motius per publicar aquest llibre dins la col·lecció Emaús. En primer lloc, el recent sínode de l’Amazònia, durant el qual s’especulà insistentment sobre la possibilitat d’ordenar homes casats, una qüestió encara no resolta però que probablement les necessitats pastorals tornaran a posar tossudament sobre la taula. El testimoni d’algú que ha viscut com una unitat la seva vocació, no només al presbiterat sinó també al carisma propi d’una congregació religiosa, l’amor incondicional per la seva família i el compromís envers la seva comunitat eclesial i el seu entorn ciutadà, és sens dubte una magnífica aportació per reflexionar sobre la diversitat de vivències en el servei a l’Església.
En segon lloc, l’experiència d’aquesta casa, el Centre de Pastoral Litúrgica, que ha comptat entre els seus millors actius tres preveres que van deixar el seu ministeri per casar-se i que, bo i casats, mai no van abandonar ni la tasca pastoral ni la litúrgia, amb absoluta fidelitat a l’Església, amb entusiasme i amb rigor: Joan Llopis Sarrió (1932-2012), Joaquim Gomis Sanahuja (1931-2013) i Josep Lligadas Vendrell (1950). De fet, aquesta situació, que hi ha qui considera poc ortodoxa, segurament ha restat credibilitat eclesial i prestigi al CPL en alguns àmbits, tot i que tots tres personatges, en iniciar el nou camí del matrimoni, van haver d’abandonar part de la seva feina i van passar a un pla molt més discret i, per raons òbvies, disciplinadament respectuós amb les mesures que dicta la Santa Seu en atorgar la dispensa. Cosa que no treu, com ja he dit, que la feina feta després no sigui tan valuosa com ho era abans d’emprendre aquest canvi vital.
Finalment, la meva pròpia història personal, com a esposa que soc de Josep Lligadas, que havia estat prevere. Llegir aquest llibre valent de José Manuel Bernal, que posa al damunt la taula moltes contradiccions pròpies i de l’Església, m’ha fet somriure en trobar molts punts en comú entre el seu itinerari i el del meu marit, i m’ha fet adonar de com aquestes opcions de renúncia al presbiterat, que part de l’Església ha viscut com una traïció, es poden llegir en positiu com una fita més en el camí personal de fidelitat de cadascú a la crida de l’Esperit. La crida de Déu té moltes formes, però el seu nucli és comú: viure l’amor.
Conceptuar aquest canvi d’estat com una traïció ha comportat un fort patiment per a moltes persones i també se n’ha ressentit, i se’n continua ressentint, el conjunt de l’Església. D’entrada, com molt bé assenyala l’autor, es desaprofita l’aportació de persones formades, actives, per a les quals la fe continua sent l’eix principal de la seva vida. Com si pel fet d’abandonar el presbiterat haguessin perdut de cop tota la seva vàlua, i com si ja no poguessin aportar res de bo o de qualificat a unes comunitats cristianes que avui tenen dificultats per trobar pastors. I, més greu encara, hi ha qui ha hagut de patir el menyspreu de molts cristians o s’ha convertit de cop en invisible, veient com el seu entorn l’ignorava. No és una experiència que hàgim viscut a casa, ben al contrari, però sí que l’explica bé José Manuel Bernal, el qual va ser capaç de trobar molts camins de recuperació. Hi va ajudar la seva congregació que, com moltes altres, en aquestes circumstàncies estima les persones que n’han format part, procura mantenir-hi vincles i establir-hi ponts, i respecta la seva llibertat.
En l’itinerari de Bernal jo hi he trobat també el reflex de coses que ha viscut el meu marit: el pas de ser un membre destacat de la comunitat cristiana a una persona qualsevol, sense cap autoritat, tant dins de la comunitat civil com de l’eclesial. Bernal ho expressa bé: de ser degà de la Facultat de Teologia va passar, després de viure llargament en situació d’atur, a ocupar-se del servei de préstecs d’una biblioteca universitària. I a partir d’aquí es va obrir camí. Però això també passa quan es viatja des del presbiteri als bancs de l’Església, o des de la presidència de la comunitat a la militància de base en qualsevol associació, partit o sindicat. O, ben senzillament, quan se surt d’una institució on moltes coses de la vida quotidiana estan resoltes per aterrar a l’escassament valorada feina de casa i a la cura de les persones que t’envolten. En definitiva, és un camí més de despullament de l’autoritat i del poder, que facilita allò que de vegades ens és tan difícil: ser cristià en el món, entendre la seva cultura, estar al servei de la gent i intentar fer-hi arribar el missatge de Jesús amb esperança i fraternitat.
M’agraden molt les paraules amb què Bernal resumeix aquesta unitat en el seguiment de Jesús:
Aquest ha estat el secret. Descobrir que el Déu en el qual creus i al qual intentes ser fidel, és el mateix. Que Jesús de Natzaret i el seu missatge evangèlic, és el mateix. Que l’Església, en la qual ens hem batejat i a la qual pertanyem, és la mateixa. Que la fe i els sagraments són els mateixos, sobretot l’Eucaristia, celebrada i compartida fraternalment. L’únic que canvia és la situació existencial des de la qual ens apropem i ens endinsem en la vivència i en la celebració d’aquests misteris. Aquí rau la novetat. Aquesta novetat ens permet parlar d’una nova forma de viure la nostra fidelitat a Déu.
Confio que el llibre us interessarà tant com a mi.
Mercè Solé
Directora de la col·lecció Emaús
Setembre de 2020
Pròleg
Déu escriu recte amb ratlles tortes; perquè els camins empresos es dibuixen torts i forassenyats; perquè tot escapa a les normes acreditades del seny, del bon sentit i de les maneres convencionals. I, tanmateix, en l’horitzó final, tot pren cos i s’aclareix. El més forassenyat es torna coherent, el més tèrbol es fa llum i la bogeria es converteix en seny. Des de la talaia final tot retroba el sentit. Això és precisament el que m’agradaria aclarir en aquest llibre.
Les seves pàgines han anat brollant del cor apassionadament, sense un pla previ. Els capítols apareixen sense un ordre lògic aparent; més aviat se succeeixen de forma anàrquica. Ja es veu que aquest intent és qualsevol cosa menys un projecte acadèmic. Aquest rampell ha respost a la necessitat, per part meva, d’elaborar una mena de relectura, una interpretació de la meva vida, feta des de la maduresa que els anys propicien. Arribat ja als meus 80 anys, des de l’ombrívola placidesa que m’ha regalat el llit d’un hospital, afectat per les goteres que a tots se’ns obren amb els anys pel deteriorament de la nostra salut; des d’aquí m’he sentit en la necessitat de pensar, mirant el passat, el complex desenvolupament de la meva vida. També els meus fills, José Carlos i Manuel Eugenio, no han deixat d’insistir perquè m’hi posés. I la meva dona María Dolores, sobretot ella, no han deixat de fer-ho dia sí i dia també. Aquest és el resultat: no una autobiografia, perquè el meu personatge no dona per tant; sinó una interpretació de la meva complexa vida, feta des de la fe, amb un pregon sentit providencialista. Perquè les coses no han passat perquè sí. Jo hi estic veient l’oculta mà de Déu movent els fils desbaratats d’aquesta vida meva, tan complicada i tan singular. Aquest és el perquè i el sentit d’aquest llibre. No és una autobiografia, torno a dir, com solen fer les persones de prestigi. Jo no en soc ni pretenc ser-ho. Però sí que em ve de gust oferir un testimoni; un testimoni personal, viu i humil. Com a liturgista i com a persona d’Església. Tant de bo serveixi d’alicient i d’estímul per a companys que fan el mateix camí.
José Manuel Bernal
Logronyo
Mirant cap enrere sense ira
Arriba un moment en què el pes dels anys es fa força difícil d’assumir. No em resulta còmode, a aquestes alçades de la meva vida, reconèixer que he complert vuitanta-tres anys. S’acumulen les goteres, les febleses angoixants, la minva creixent dels recursos. Les meves forces ja no són tan resistents com abans. Cal reconèixer que els anys pesen. Per consolar-me, em dic a mi mateix que això és llei de vida.
Però aquests consideracions no m’han evitat caure malalt i ingressar a l’hospital. Això també deu ser llei de vida. L’estada prolongada en un llit d’hospital ha propiciat que pugui pensar, que pugui mirar enrere, que pugui contemplar el meu passat des d’aquests anys meus de vellesa, que pugui interpretar aquests anys, que intenti esbrinar-ne el sentit des de la maduresa i la serena sensatesa que regala l’edat. Soc aquí. En el cru hivern logronyès, des del llit blanc d’un hospital, esprement-me el cervell, donant voltes en el meu cap per interpretar el que ha estat la meva vida; intentant desentranyar, des de la policromia dels esdeveniments que he viscut, el sentit que ha anat quallant i donant forma a les meves vivències, a tota la meva experiència.
Perquè, quan miro enrere, la meva vida és efectivament una policromia d’esdeveniments. La meva ruptura amb els dominics va marcar una fita important. A partir d’aquell moment vaig començar a percebre com si un esborrall negre hagués tacat els meus anys, com si en la meva vida s’hagués creat un mur enorme que partia la meva existència en dos, com si aquest mur dividís la meva vida en un abans i un després. A partir d’aquí van sorgir experiències inoblidables, inesborrables: la descoberta inapreciable de la meva esposa María Dolores, el naixement dels meus dos fills José Carlos i Manuel Eugenio, la meva primera trobada amb una malaltia greu del cor que em va obligar a sotmetre’m a una intervenció quirúrgica important, el