Quan la fe es fa poesia.: Pere Casaldàliga

By Michael P.Moore

Michael Moore, amb gran sensibilitat poètica i en un clima de profund respecte, posa en clar els ressons dels escrits de Pere. Senzill i entenedor, condueix el lector a l'encontre del missatge fet carn i sang que s'hi enclou. No solament podrà escoltar en les seves poesies l'eco del crit compromèsde la vida del bisbe de l'Araguaia, sinó tota la seva vida que es revela en cadascun dels seus versos.

• Language: Català
• Publisher: Editorial Claret
• Release date: Jun 22, 2021
• ISBN: 9788491363958

Book preview

1Dir poèticament el Misteri

Hi ha formes i llenguatges diversos per apropar-se i intentar dir aquest Misteri al qual (alguns) anomenem «Déu». Des de temps llunyans la humanitat ha intentat parlar sobre aquesta realitat que està més enllà (transcendent) i més ençà –més pregon– de tot allò que veiem i experimentem (immanent). Sens dubte, el llenguatge teològic és el més utilitzat, però no és l’únic…, ni potser el més apropiat! Parlem de Déu a la catequesi, a les predicacions, a les homilies, a les facultats, al carrer, als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, etc. Utilitzem narracions, símbols, conceptes, argumentacions, definicions (dogmàtiques), imatges, metàfores, etc. I, evidentment, no tothom està d’acord en el que diem quan diem «Déu». Això significa que aquesta realitat ens sobrepassa i que cap mena de llenguatge pot acabar de dir-Lo prou adequadament.

Dins d’aquesta varietat de llenguatges per a referir-nos al Misteri primer i darrer, hi ha tingut un lloc especial, des de sempre, el llenguatge poètic. Precisament, és mitjançant la poesia com el nostre autor ha expressat la seva experiència religiosa-mística. Efectivament: Pere Casaldàliga ha estat no tan sols un pastor-bisbe, sinó també, i sobretot un místic, un poeta i un profeta. Des de la seva profundíssima experiència del Misteri de Déu i de la vida, ha pronunciat la seva paraula poètica, vestida molt sovint d’una interpel·ladora càrrega profètica. Paraula que consola però que també sacseja en un món on (sobre)abunden els que fan de la tecnocràcia l’única mediació per a salvar la humanitat i en una Església on sembla que hi hagi més lletra que esperit (cf. 2Co