Calendari d'instints

By Vicenç Llorca Berrocal

Quins moments ens connecten ja no amb l'eternitat, sinó amb la nostra eternitat? Aquesta podria ser la pregunta central que es planteja Vicenç Llorca a Calendari d'instints, una obra de poesia essencial que mira fit a fit el pas del temps per retenir en la mirada aquells instants que ens descobreixen l'instint de la vida a través de la bellesa del món. Tot seguint el cicle anyal, el llibre s'estructura en quatre parts, una per cada estació, i proposa, a partir de diversos motius, una reflexió ètica que vol convidar el lector a gaudir del calendari d'instints que és per a Llorca la poesia. Després de la bona recepció de la seva novel·la Tot el soroll del món (2011) i d'haver reunit la poesia publicada fins el 2010 en el volum Les places d'Ulisses (2010), Calendari d'instints significa el retorn de Vicenç Llorca a la poesia i l'obertura d'una nova etapa en la seva trajectòria literària.

• Language: Català
• Publisher: 3i4 edicions
• Release date: Jul 30, 2016
• ISBN: 9788416789191

Book preview

EPÍLEG

UNITAT I DISSONÀNCIA

Un llibre com Calendari d’instints és una proposta lírica que s’endinsa pel camí del retorn a la unitat des d’un món de dissonàncies. L’estructura natural de les estacions serveix de marc formal a aquest enquadrament subtil cap al despullament de la veu que s’adreça a la consciència del poeta i, naturalment, a l’empatia i comprensió dels lectors que vulguin detenir-se en el gaudi de les mateixes emocions. Vicenç Llorca, que coneix molt bé els problemes de la poesia moderna (i que n’ha estudiat alguns dels exemples catalans contemporanis més colpidors: Miquel Àngel Riera, Màrius Sampere), busseja a Calendari d’instints no pas en les parts recòndites del subconscient per deslligar algun daemon que el tenalli i atiï les seves visions, sinó que, com un nedador igualment encuriosit però meravelladament disposat a surar en les aigües de la vida, decideix obrir-se a la contemplació primera de l’experiència i deixar-se endur pel corrent. D’una manera segurament similar a la que explicava Friedrich al seu llibre L’estructura de la lírica moderna, Llorca fa un esforç notable per defugir la «caiguda en el tedi», cosa que, en aquest llibre, vol dir que la contemplació de la vida, de l’experiència contemporània, pot ser un esperó però sense arribar mai a tenir la presència abassegadora que li donés un protagonisme absolut. El corrent l’empeny i se l’enduu però la consciència del moviment, del destí, és sempre present, i lúcida. Aquí, el punt de partida —en forma d’immediatesa o de brollador del record— no pot ser entès si no pensem que el poeta no vol cercar cap explicació hermètica, sinó que vol situar-se en un terreny en què la paraula creadora li permeti d’analitzar