Els pobres salvaran el món

By Oriol Xirinachs Benavent

Els pobres ens donen allò que ni les revolucions, ni les ideologies, ni els progressos tècnics i científi cs ens han donat: la salvació, entesa com el món humà, equilibrat, acollidor, feliç... que tots somniem. Aquesta visió, inspirada en el text de Mons. Moacyr Grechi Allò que perd l'Església sense els pobres, canvia la nostra mirada en relació a les persones que pateixen qualsevol mena de pobresa, i ens fa molt més entenedor l'Evangeli de Jesús. Sense recórrer a idealitzacions, ben al contrari, Oriol Xirinachs ens mostra a partir de la seva dilatada experiència actituds, qüestionaments, percepcions, que es converteixen en pistes per descobrir la presència de Déu i la Bona Nova de Jesús entre nosaltres. Un llibre que ens remet a l'esperança enmig d'aquesta societat occidental tan afectada per crisis de tota mena.

• Language: Català
• Publisher: Centre de Pastoral Litúrgica
• Release date: Oct 10, 2017
• ISBN: 9788491650737

Book preview

La col·lecció Emaús vol oferir llibres

de lectura assequible que ajudin

a viure el camí cristià en el moment actual.

Per això porta el nom d'aquell poble

cap a on anaven dos deixebles desesperançats

quan es van trobar amb Jesús,

que es va posar a caminar al costat seu,

i els va fer entendre i viure

la novetat de l'Evangeli.

Oriol Xirinachs

Els pobres salvaran el món

Col·lecció Emaús 144

Centre de Pastoral Litúrgica

Director de la col·lecció Emaús: Josep Lligadas

Disseny de la coberta: Mercè Solé

Dibuix de la coberta: © Cesc

Il·lustracions interiors: © Agustín de la Torre Zarazaga

© Edita: CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA

Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona

Tel. [phone]

[e-mail] – www.cpl.es

Primera edició digital: setembre de 2017

ISBN: 978-84-9165-073-7

Printed in UE

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

Presentació

Jo afirmo que els pobres salvaran el món, i que el salvaran sense voler, malgrat ells mateixos, que no demanen res a canvi d’això, senzillament perquè no sabrien dir el preu del servei que fan... Repeteixo que els pobres salvaran el món. (Georges Bernanos, Les enfants humiliés, 1940)

N’estic convençut!... i en aquests escrits voldria aportar unes experiències que m’ho confirmen, i també aportar alguns criteris que n’he après d’ells i que haurien d’inspirar el nostre camí amb ells per tal d’avançar en aquesta salvació.

Sortosament avui ja no estimem el pobres per amor a Déu (d’aquí ve el pordiosero del castellà). Reconeixem que, en el fons, més que per amor a Déu era per estimar-nos nosaltres mateixos fent mèrits davant Déu. Avui ho hem substituït per l’expressió: és que em donen més del que jo els dono que, tot i reconèixer la voluntat de corregir-la, crec que no passa de ser un gest de bona voluntat. I dic això perquè em fa l’efecte que en la majoria dels casos això que ens donen no passa de ser una satisfacció vaga i piadosa, ètica o psicològica però per a profit personal.

Doncs bé, comparteixo l’afirmació de Bernanos en dir-nos que els pobres salvaran el món. De fet, el que ens està dient és que ens ho donen tot. Ens donen allò que ni les revolucions, ni les ideologies, ni els progressos tècnics i científics ens han donat: la salvació, entesa com el món humà, equilibrat, acollidor, feliç... que tots somniem. No ens en sortim! ¿Doncs no seria hora de provar la seva salvació? Aquella que ens portarien ells si els poséssim al centre, els escoltéssim, n’aprenguéssim, i els féssim els nostres mestres.

Tota la salvació que ens porta Jesús comença posant els pobres en el centre: Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l’home que tenia paralitzada la mà: aixeca’t i posa’t aquí al mig (Lc 6,8 i Fil 2).

En aquest textos voldria oferir alguns trets que he après d’ells i que estic segur que, si comencéssim a aplicar en el nostre camí comú, descobriríem el seu potencial i eficàcia per construir aquest món nou que volem. Es tracta d’actituds, qüestionaments, visions, propostes... pistes, en definitiva, que, si deixem que converteixin i orientin tot el que nosaltres fem per a ells, ens faran descobrir tot el que ells fan per a nosaltres i que junts ens portaran a la salvació del món.

I evidentment que, si els cristians hem d’aportar la nostra experiència evangèlica com a contribució a l’esforç dels homes i dones que hi treballen, cal que primer descobrim i deixem que els pobres salvin la nostra Església. Per això és molt interessant el fragment amb què obro els meus escrits.

Es tracta d’un fragment del pròleg de Mons. Moacyr Grechi, per al llibre de Jorge Pixley i Clodovis Boff Opción por los pobres. Ell titula aquest pròleg Allò que perd l’Església sense els pobres, i ve a dir que ho perd tot. Per tant podem formular-ho en positiu dient que amb els pobres ho guanya tot, o que els pobres salvaran l’Església.

Allò que perd l’Església sense els pobres

Però, si preguntem què perd l’Església sense els pobres, la resposta ha d’ésser: sense els pobres ho perd pràcticament tot.

Perd la seva universalitat i es converteix en una Església d’elit, en Església de minories.

Perd el sentit de la història i la seva funció de ferment del món i roman així al marge de la marxa dels homes i dones del nostre temps, com un gueto o reserva etnològica.

Perd la força de l’encarnació en el món, de l’arrelament en la realitat concreta i dolorosa de les majories que sofreixen, perquè solament elles senten i viuen el drama del món, reduint-se a una Església perduda en l’atmosfera enrarida d’un espiritualisme desencarnat.

Perd la vigoria de la seva unitat (¿què és una Església que no té en els seus pobres un dels epicentres de la seva unitat al voltant del centre permanent que és Jesucrist?), de la seva santedat (¿com es pot entrar al Regne passant de llarg davant les multituds caigudes pels camins del món?), de la seva catolicitat (¿com pot ésser l’Església dels apòstols sense viure el seu model de vida, com ens ho descriuen els Fets dels Apòstols amb les paraules tot era comú i no hi havia pobres entre ells?).

Finalment, sense els pobres l’Església perd el seu Senyor, el qual s’identificà amb ells i els constituí jutges definitius del món, i que el salvaran sense voler, malgrat ells mateixos perquè no sabrien dir el preu del servei que han fet. Són paraules del gran cristià que fou Georges Bernanos.

Està perdut qui ajuda els pobres ha dit Bertolt Brecht: Per això l’Església ha pagat i està pagant l’opció pels pobres amb la sang i les llàgrimes de molts dels seus fills. Però sub specie aeternitatis està salvat per a la vida eterna qui s’uneix als perduts d’aquest món.

Mons. Moacyr Grechi

Tots per a un i un per a tots

Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell.(1Co 12,26)

L’esperit corporatiu es dona en tots els estaments, professions, partits polítics, família, clergat... Prou que hem sentit a parlar de clans, castes o corporacions.

El seu objectiu primer