La Bona Nova de la setmana. Cicle A

By Ignacio Otaño Echániz

Amb la finalitat d'ajudar-nos perquè la paraula evangèlica toqui de ple la nostra vida humana i cristiana, i ens acompanyi al llarg de tota la setmana, aquest llibre ofereix, per a cada diumenge o festa, el text evangèlic corresponent, i, després, una re? exió breu, incisiva, que no es queda en un comentari individualista o moral, sinó que situa la paraula de Jesús com a Bona Nova per a tota la realitat humana: la més personal i espiritual, i alhora la més social i col·lectiva.
Per ajudar-nos així a viure, en la nostra vida quotidiana, el cabal de novetat i de força transformadora del missatge que Jesús ens va deixar amb les seves paraules i amb els seus fets.

• Language: Català
• Publisher: Centre de Pastoral Litúrgica
• Release date: Sep 1, 2016
• ISBN: 9788498057669

Book preview

La col·lecció Emaús vol oferir llibres

de lectura assequible que ajudin

a viure el camí cristià en el moment actual.

Per això porta el nom d'aquell poble

cap a on anaven dos deixebles desesperançats

quan es van trobar amb Jesús,

que es va posar a caminar al costat seu,

i els va fer entendre i viure

la novetat de l'Evangeli.

Ignacio Otaño

La Bona Nova de la setmana

Cicle A

Col·lecció Emaús 135

Centre de Pastoral Litúrgica

Director de la col·lecció Emaús: Josep Lligadas

Disseny de la coberta: Mercè Solé

© Edita: CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA

Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona

Tel. [phone] – Fax [phone]

[e-mail] – www.cpl.es

Edició digital octubre 2016

ISBN: 978-84-9805-766-9

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

La Bona Nova de l’Evangeli, en la nostra vida personal i social

Aquest llibre ofereix una reflexió molt actual i propera sobre l’evangeli dels diumenges i festes principals, perquè pugui ser Bona Nova per a la nostra vida humana i cristiana, i ens acompanyi al llarg de tota la setmana.

El lector es trobarà en aquestes pàgines, primer de tot, el text evangèlic corresponent a cada diumenge o festa, i després, una reflexió breu, incisiva, que no es queda en un comentari individualista i moral, sinó que situa la paraula de Jesús com a Bona Nova per a tota la realitat humana: la més personal i espiritual, i alhora la més social i col·lectiva. Per ajudar-nos a viure, en la nostra vida quotidiana, tot el devessall de novetat i de força transformadora del missatge que Jesús ens va deixar amb les seves paraules i amb els seus fets.

Ens trobem, doncs, davant una publicació certament valuosa, i que serà ben útil per a tothom qui vulgui viure la seva fe com una força joiosa i renovadora enmig del nostre món.

En aquest volum hi trobareu els evangelis dels diumenges i festes dels temps litúrgics del cicle A (és a dir, el que comença l’Advent de 2016 i després continua al llarg de l’any 2017 fins a l’Advent següent, i després es va repetint cada tres anys). L’any passat vam publicar el volum corresponent al cicle C i l’any vinent publicarem el del B.

I a més dels diumenges i festes dels temps litúrgics, publiquem també, al final, els evangelis corresponents als dies del Calendari dels Sants que se celebren com a solemnitats, o bé que se celebrem com a festes però que si cauen en diumenge el substitueixen.

Josep Lligadas

Director de la col·lecció Emaús

Advent

Primer diumenge d’Advent

Vetlleu i estigueu a punt

En aquell temps deia Jesús als seus deixebles:

«Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué a tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home.

Si hi haguessin llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fora pres i l’altre deixat; si hi haguessin dues dones molent plegades, potser l’una fóra presa i l’altra deixada.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada». (Mt 24,37-44)

* * *

En aquest evangeli del principi de l’Advent Jesús es refereix als temps de Noè i del diluvi. Com a primera impressió ens sona a calamitat i angoixa. Notícies actuals d’incendis, inundacions, terratrèmols i d’altres desgràcies, amb gran nombre de víctimes humanes, semblen confirmar aquesta interpretació ombriva amb realitats i paraules d’avui. Es diria que tot ha de quedar arrasat. I, no obstant, la persona de Noè i el relat del diluvi tenen trets acusats d’esperança. Noè és un home fidel en un món en què abunda el pecat. Noè i la seva família foren salvats en l’arca. Després del diluvi, el Senyor va fer una aliança amb Noè i la seva descendència: no hi haurà un altre diluvi. Noè representa una recreació de la humanitat. La primera carta de Pere (1Pe 3,20-21) presenta el diluvi com a figura de la salvació pel baptisme.

L’horitzó és, per tant, de salvació. El que passa és que cada un ha de respondre en la vida per si mateix. Dos homes o dues dones, que aparentment estan en les mateixes circumstàncies, hauran de donar una resposta personal i intransferible. Ni uniformisme ni imposició fonamentada en una suposada «clarividència incontestable». Cadascú ha de recórrer el seu propi camí amb total sinceritat, acceptant humilment els assessoraments però sense renunciar a les pròpies decisions. El Senyor no demana respostes úniques, sinó honrades.

Això requereix vetllar, estar atent al que el Senyor em va dient a través dels fets de cada dia. El Concili Vaticà II qualifica de «dramàtica» la lluita que la persona ha de sostenir entre el bé i el mal, entre la llum i la tenebra.

Però el dramatisme de la lluita no equival a la situació d’ansietat. Davant les múltiples possibilitats que un té d’equivocar-se cada dia i en cada decisió no hi té cabuda el temor paralitzant. Estar a punt no és estar angoixats, sinó disposats a fer el que Déu vulgui, sense perdre gens la pau i la confiança en ell quan un no l’encerta o és infidel. Sembla realista i sana la proposta que, des del camp de la psicologia fa Erich Fromm (1900-1980): «Quan un coneix i reconeix que la realitat de l’home enclou dintre seu tant el millor com el pitjor, s’està tornant home. En lloc d’indignar-se per les nostres qualitats potencials negatives, es tracta de viure-les com una part de la nostra condició d’homes».

Segon diumenge d’Advent

Veritat i bondat

Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel es a prop». És d’ell que deia el profeta Isaïes. «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí».

Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, ¿qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc.

Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós, que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar l’era: el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga». (Mt 3,1-12)

* * *

Un astronauta, després del seu viatge espacial, feia aquesta pregària: «Doneu-nos, Senyor, ulls per poder veure el vostre amor, tot i el fracàs dels homes. / Doneu-nos fe per confiar en la vostra bondat, tot i la nostra ignorància i debilitat. / Doneu-nos saviesa perquè puguem seguir pregant amb cor sincer. / Ensenyeu-nos el que cadascú de nosaltres pot fer per afavorir l’arribada del dia de la pau universal». Després de la seva experiència d’altres mons físics, no oculta l’enyorança per un altre món distint de relacions.

Perquè això sigui possible necessitem conversió: Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. Tot i que l’espectacle del món no sigui molt edificant, el Regne és a prop i aquest món pot millorar.

El teòleg i cardenal Walter Kasper, citat públicament pel papa Francesc, diu que «en res no ens ajuda limitar-nos a criticar el món modern i les persones d’avui (entre les quals hi som nosaltres mateixos); ens hem de girar amb misericòrdia cap a la situació actual i afirmar que, sobre la boira que envolta el nostre món, i sovint també sobre les seves tenebres, hi regna el rostre d’un Pare que és magnànim i bondadós i que coneix i estima tothom, un pare que sap què necessitem (cf. Mt 6,8.32)».

Es podrà dir amb raó que no es pot eludir la veritat. El món està com està, i no ser sincers sobre la crua realitat seria una xerrameca buida. Però, a la inversa, la veritat sense misericòrdia seria freda, negativa i feridora... La veritat no és com una manyopla de bany molla que es llença a la cara a l’altre; més aviat és comparable al càlid abric que l’ajuden a posar-se, perquè estigui protegit de les inclemències del temps i se senti a gust.

La conversió que predica l’exigent i admirable Joan Baptista necessita de la paraula misericordiosa de Jesús. El propi Joan reconeixerà que només amb la condemna es queda curt. Admet humilment que el qui ve després de mi és més poderós que jo... Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

Tercer diumenge d’Advent

Convertir-se a un Déu solidari

En aquell temps Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles a preguntar-li: «¿Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?».

Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit a dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mi».

Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «¿Què heu sortit a veure al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs, ¿què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, ¿què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí. Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els que les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit del Regne al cel és més gran que ell». (Mt 11,2-11)

* * *

També a nosaltres a vegades ens crema la mateixa pregunta que a Joan Baptista: ¿Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?, amb tota la desil·lusió que enclou. ¿Per què no fas un bon toc a la humanitat, una cosa així com un càstig exemplar que canviï les coses, que faci entendre els homes i les dones d’avui algunes de les seves bogeries?

Joan Baptista esperava un Messies castigador i eficaç en la lluita contra el mal i els autors del mal. En canvi, el propi Joan Baptista es troba a la presó víctima dels autors del mal. Semblen triomfar els injustos, corruptes i grimpadors, i fracassar els qui es preocupen per la salvació humana.

Joan Baptista necessita convertir-se: d’un concepte de Déu punidor que duu desgràcies a un Déu solidari, el Déu de Jesús que fa que els cecs hi vegin, que els invàlids caminin, que els leprosos quedin nets, que els sords hi sentin, que els morts ressuscitin, i que els desvalguts sentin l’anunci de la Bona Nova. I això no ha de produir escàndol: Feliç aquell que no quedarà decebut de mi.

Davant la temptació de voler un Déu violent i que castiga, l’Evangeli de Jesús ens crida a la solidaritat. Fer que hi vegin els qui viuen com si fossin cecs; que hi sentin els qui viuen com a sords; que trobin esperança i vida els qui han estat visitats per la malaltia i la mort. En una paraula, anunciar la Bona Nova als pobres. Això suposa vèncer també en nosaltres allò que ens fa cecs, sords, malalts, sense vida.

Jesús lloa Joan Baptista tot i els seus dubtes: Entre tots els que les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista. Bon exemple de saber reconèixer els valors d’aquell qui, en determinades qüestions, no veu les coses com nosaltres. Quan algú pensa de manera diferent no es converteix automàticament en un maleït o en un indesitjable.

Afegeix Jesús: Tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell. És a dir, el qui acull la Bona Nova amb la senzillesa i l’admiració d’un nen és el més gran.

Quart diumenge d’Advent

Decidir honradament

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l‘Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».

Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.

Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com esposa. (Mt 1,18-24)

* * *

Emmanuel, o sigui, Déu és amb nosaltres, mostra que Déu és aquí, en el nostre caminar i en les nostres decisions de cada dia.

Aquesta és la forta experiència de Josep