Pare nostre: Resum de tot l'evangeli

By Lorenzo Orellana Hurtado

'Quan preguem, abans de demanar, contemplem el Pare i lloem el seu nom, el seu regne, la seva voluntat, i després supliquem. Supliquem els dons que necessitem per seguir lloant-lo: el pa que és nostre, de tots, mai meu i sense el qual no hi ha fills; el perdó, que Déu ens dóna segons nosaltres siguem capaços de perdonar, i sense el qual no som germans; el no caure en la temptació, sinó veure?ns lliures del mal i del Maligne que ens assetja. Aquesta mínima reflexió ens porta a pensar que les set súpliques del Parenostre són antropocèntriques, ja que totes elles consideren els interessos de l?home, ja que és l?home el que té necessitat que sigui santificat el nom de Déu, que vingui el seu regne i es compleixi la seva voluntat, ja que només així es realitzarà el projecte salvador que Déu ens ha confiat. I només així construirem una societat de germans'.

• Language: Català
• Publisher: Centre de Pastoral Litúrgica
• Release date: May 22, 2017
• ISBN: 9788491650096

Book preview

La col·lecció Emaús vol oferir llibres

de lectura assequible que ajudin

a viure el camí cristià en el moment actual.

Per això porta el nom d'aquell poble

cap a on anaven dos deixebles desesperançats

quan es van trobar amb Jesús,

que es va posar a caminar al costat seu,

i els va fer entendre i viure

la novetat de l'Evangeli.

Lorenzo Orellana

PARE NOSTRE

Resum de tot l’evangeli

Col·lecció Emaús 140

Centre de Pastoral Litúrgica

Director de la col·lecció Emaús: Josep Lligadas

Disseny de la coberta: Mercè Solé

Fotografia de la coberta: Dimitri Conejo, extreta de www.cathopic.com

© Edita: CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA

Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona

Tel. [phone]

[e-mail] – www.cpl.es

Edició digital: abril de 2017

ISBN: 978-84-9165-009-6

Printed in UE

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

La història

El febrer de 2016 hi hagué un cert enrenou als mitjans a causa d’una poesia que, segons entengueren no poca gent, era una paròdia blasfema del parenostre.

Reconec que aquest poema em va entristir i em recordà el que es deia abans d’alguns escriptors: que per escriure sobre el bé, creien que escrivien bé. En el nostre temps, pel que s’ha vist, el pèndol ha passat a l’altre extrem. Davant d’això se’m va ocórrer redactar una senzilla carta sobre el parenostre. Carta que aparegué a la pàgina web de la diòcesi de Màlaga, i diu així:

Crec que el parenostre és un monument de saviesa, fe i esperança. Per això, en aquests temps en què ha estat tan mal portat, permeteu-me una mínima reflexió.

A simple vista sembla una oració senzilla, però a mida que penetrem en ella traspua fondària i bellesa.

Està format per una invocació i set súpliques.

Les seves dues primeres paraules indiquen que estem davant una oració comunitària, ja que invoquem a Déu com a Pare i Pare nostre. Per tant, encara que estiguem en soledat, ens empeny a la fraternitat.

Després de l’enunciat afegeix: que esteu en el cel. La qual cosa vol dir que es tracta del Pare celestial, que ningú ha de confondre amb un pare terrenal.

I a continuació, es desenvolupa en set súpliques.

Les tres primeres, miren al Pare: sigui santificat el vostre Nom; vingui a nosaltres el vostre Regne; faci’s la vostra voluntat així a la terra com es fa en el cel.

Aquesta última comparació: a la terra com es fa en el cel, assenyala que el cel és el paradigma, és a dir, que com es fa en el cel, així a la terra santifiquem el seu nom, vingui el seu Regne i complim la seva voluntat.

A continuació, les súpliques es refereixen al que necessiten els fills: el pa, el perdó, no sucumbir a la temptació sinó alliberar-se del mal.

També ens està indicant que si la referència al Pare precedeix les súpliques, és que Déu és el primer de tot. I que, per això, quan anem a pregar, abans de demanar, contemplem el Pare i lloem el seu nom, el seu Regne, la seva voluntat, i després supliquem. Supliquem els dons que necessitem per seguir lloant-lo: el pa que és nostre, de tots, mai meu i sense el qual no hi ha fills; el perdó, que Déu ens dóna segons nosaltres siguem capaços de perdonar, i sense el qual no som germans; el no caure en la temptació, sinó veure’ns lliures del mal i del Maligne que ens assetja.

Aquesta mínima reflexió ens porta a pensar que les set súpliques són antropocèntriques, que totes elles consideren els interessos de l’home, ja que és l’home el que té necessitat que sigui santificat el nom de Déu, que vingui el seu Regne i es compleixi la seva voluntat, ja que només així es realitzarà el projecte salvador que Déu ens ha confiat. I només així construirem una societat de germans.

Fins aquí la carta. Després de la seva publicació, rebé tal quantitat de visites que vaig decidir buscar temps i seguir escrivint sobre el parenostre. Aquest és el resultat.

El mestre

Som cristians perquè coneixem, estimem i seguim Jesucrist. Ell és el nostre Senyor. I és a ell a qui invoquem, agraïm i imitem. A ell ens unim a través de l’oració, de la qual Ell és el nostre mestre.

Ell fou un home d’oració, ja que a més de compartir el culte oficial del seu poble, hi dedicà, personalment, molt de temps. Pregà abans de prendre decisions i abans de dur a terme les seves obres de sanació i perdó. Es retirà a pregar quan el vent li era favorable i quan el tingué en contra. Pregà dret, de genolls i amb el rostre a terra. Elevà oracions d’acció de gràcies, súplica i lloança. Començà la seva vida pública presentant-se al baptisme de Joan, i, mentre pregava, l’Esperit davallà sobre Ell. I afrontà la seva Passió pregant a Getsemaní. En fi, pregà pel matí, per la tarda i per la nit.

Aquest tarannà d’home d’oració el veieren i admiraren els seus deixebles, i per això,

una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: Senyor, ensenyeu-nos a pregar.¹

1 Lc 11,1.

I Jesús els ensenyà el parenostre.

Sant Mateu col·loca aquesta pregària en el centre del Sermó de la Muntanya. Sermó que arrenca amb les Benaurances i assenyala les actituds fonamentals als qui el volen seguir. Sermó que demana que els seus siguin llum i sal de la terra; compleixin la Llei; estimin a tothom, inclosos els enemics; exerceixin la caritat, tan netament,