Dietari d'un missioner de la Misericòrdia

By Bernabé Dalmau Ribalta

Misericordiosos com el Pare. Amb aquest lema s'ha desenvolupat l'Any Sant de la Mise-ricòrdia que el papa Francesc ha convocat com una invitació a tot el poble cristià a viure més intensament la doble crida: descobrir la mise-ricòrdia inesgotable de Déu, que ens espera sempre, més enllà de tot el mal que nosaltres puguem fer; i ser capaços nosaltres de viure també amb l'esperit obert als nostres germans, i especialment als més necessitats.
Els missioners de la Misericòrdia han estat una de les iniciatives promogudes també pel papa per tal d'ajudar a viure aquest any. I un d'ells, Bernabé Dalmau, ens ofereix en aquest llibre la seva experiència, com un estímul més perquè visquem l'esperit de la misericòrdia no només en aquest any, sinó en tota la nostra vida.

• Language: Català
• Publisher: Centre de Pastoral Litúrgica
• Release date: Sep 1, 2016
• ISBN: 9788498057638

Book preview

La col·lecció Emaús vol oferir llibres

de lectura assequible que ajudin

a viure el camí cristià en el moment actual.

Per això porta el nom d'aquell poble

cap a on anaven dos deixebles desesperançats

quan es van trobar amb Jesús,

que es va posar a caminar al costat seu,

i els va fer entendre i viure

la novetat de l'Evangeli.

Bernabé Dalmau

Dietari d’un missioner de la Misericòrdia

Col·lecció Emaús 134

Centre de Pastoral Litúrgica

Director de la col·lecció Emaús: Josep Lligadas

Disseny de la coberta: Mercè Solé

© Edita: CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA

Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona

Tel. [phone] – Fax [phone]

[e-mail] – www.cpl.es

Edició digital octubre 2016

ISBN: 978-84-9805-763-8

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

Introducció

El papa Francesc, després d’haver anunciat que l’Església catòlica celebraria un Any Sant extraordinari dedicat a la misericòrdia, en publicà la convocatòria. La Butlla Misericordiae Vultus deia, entre altres coses:

Durant la Quaresma d’aquest Any Sant tinc la intenció d’enviar els Missioners de la Misericòrdia. Seran un signe de la sol·licitud materna de l’Església per al Poble de Déu, perquè entri en profunditat en la riquesa d’aquest misteri tan fonamental per a la fe. Seran sacerdots als quals donaré l’autoritat de perdonar també els pecats que estan reservats a la Seu Apostòlica, perquè es faci evident l’amplitud del seu mandat. Seran, sobretot, signe viu de com el Pare acull els qui estan a la recerca del seu perdó. Seran missioners de la misericòrdia perquè seran artífexs davant de tothom d’un encontre carregat d’humanitat, font d’alliberament, ric de responsabilitat, per superar els obstacles i reprendre la vida nova del Baptisme. Es deixaran conduir en la seva missió per les paraules de l’Apòstol: Déu va sotmetre tothom a la desobediència, per ser misericordiós envers tothom (Rm 11,32). Tothom, en efecte, sense excloure ningú, és cridat a percebre la crida a la misericòrdia. Que els missioners visquin aquesta crida conscients de poder fixar la mirada en Jesús, gran sacerdot misericordiós i digne de fe (He 2,17).

Demano als germans bisbes que invitin i acullin aquests Missioners, perquè siguin primer que res predicadors convincents de la misericòrdia. Que s’organitzin a les diòcesis missions per al poble de manera que aquests Missioners siguin anunciadors de l’alegria del perdó. Que se’ls demani de celebrar el sagrament de la Reconciliació per als fidels, perquè el temps de gràcia donat en l’Any Jubilar permeti a tants fills allunyats trobar el camí de tornada cap a la casa paterna. Que els Pastors, especialment durant el temps fort de la Quaresma, siguin sol·lícits a invitar els fidels a acostar-se al tron de la gràcia, a fi d’obtenir misericòrdia i aconseguir gràcia (He 4,16) (MV n. 18).

Hi hagué una certa expectació per a saber qui serien aquests missioners i en què consistiria la seva tasca. La Santa Seu en designà alguns. D’altres s’oferiren ells mateixos. En altres llocs, foren els bisbes diocesans qui els designaren. A un moment determinat es fixà un límit de set-cents, que a la pràctica sobrepassaren lleugerament el miler. De bell antuvi es va preveure una cerimònia d’enviament a l’inici de la Quaresma. Heus ací les reflexions d’un d’ells.

Novembre 2015:

De la sorpresa al convenciment

26 de novembre

Avui em comuniquen que he estat designat missioner de la misericòrdia per a l’Any Jubilar que comença el mes vinent. D’entrada, no he pogut refusar la designació. No sols perquè és un gest de confiança. Sinó, sobretot, perquè el tema de la misericòrdia és una tema clau en la vida de l’Església d’avui i cap cristià no té dret a eludir-lo en la vida personal, ni a ignorar-lo en la seva relació amb la gent. A més, encara que pel baptisme tots som enviats a comunicar la fe cristiana, un encàrrec com aquest, tan personalitzat, et toca molt a fons la fibra evangèlica que portes a la pell.

Missioners de la misericòrdia és un concepte que ara començo a descobrir, i no sense temor reverencial i un cert esforç. Efectivament, no em va caure gaire bé que, durant la celebració penitencial del passat 13 de març, el papa Francesc anunciés que promulgava un Jubileu extraordinari que tingui al centre la misericòrdia de Déu. Serà un Any Sant de la Misericòrdia. Efectivament, fins ara els Jubileus, amb la moguda que suposen, només corresponien a cada quart de segle que s’esqueia l’aniversari de l’Encarnació de Jesucrist. És veritat que el 1933 i cinquanta anys després hi hagué els Jubileus de la Redempció. Però eren anys sants relacionats amb misteris centrals de Crist.

Per això vaig trobar perillós donar categoria jubilar a un any conceptual, ideològic si es vol. Es deixaria oberta la porta –la porta santa!– a celebrar anys sants per a altres conceptes, fins a donar la impressió d’una operació de màrqueting turístic. Hi hauria el mateix perill que trobem quan la puresa pedagògica de l’any litúrgic queda ofuscada per jornades temàtiques que condicionen l’essència de la celebració del diumenge. De fet, després del Concili Vaticà II, hem tingut un Any marià, dos Anys de la fe, i, més recentment, l’Any de la vida consagrada, sense l’embalum que a Roma tenen els anys sants. Han estat celebracions que s’han encavallat amb els legítims aniversaris que localment és lògic que se celebrin. També hem tingut aniversaris d’abast més universal, com ara el recent centenari de santa Teresa de Jesús. Però, ¿un any temàtic, amb rang de jubilar, amb tots els ritus propis dels grans moments, i amb celebració simultània a les Esglésies locals?

Certament que el qualificatiu d’extraordinari no li sobra, perquè tot el format que li és donat porta unes empremtes que ens vénen de nou. De fet, la butlla de promulgació, El rostre de la misericòrdia, d’un mes després de l’anunci, i una carta amb data de l’1 de setembre, ja em van causar més d’una perplexitat. M’aturo en una d’abast teològic: les amples facultats donades als confessors arriben a permetre de rebre lícitament l’absolució de mans de preveres lefebvrians, que són cismàtics, sense que hi hagi hagut cap declaració prèvia, autoritzada, sobre la validesa de les seves ordenacions. I en una altra perplexitat: els poders donats a tots els confessors –i especialment als missioners de la misericòrdia– posen en quarantena la distinció entre els anomenats pecats reservats a uns confessors determinats i els que pot absoldre qualsevol confessor, distinció que potser al nostre temps valdria la pena de suprimir.

27 de novembre

L’esment, ahir, del tema del sagrament de la penitència em fa reflexionar sobre les paradoxes del papa Francesc. M’ha fallat la previsió segons la qual aviat s’acabaria la primavera del seu pontificat i que li passaria com a tots els altres papes recents (llevat, potser, de Joan XXIII) que, acabada la novetat, apareixen a l’opinió pública amb llums i ombres. No, al cap de tres anys el papa Francesc continua, en general, fruint de bona recepció popular per l’exemple de despreniment i de lluita contra certs abusos. Però crec que se li podria aplicar igualment, com en els papes anteriors immediats, aquella etiqueta simplista que és obert en coses socials i tancat en matèries intraeclesials.

Si algú