Vora el sepulcre de sant Pau

By Bernabé Dalmau Ribalta

El sepulcre de l'apòstol Pau es venera des de temps inmemorial a la basílica de Sant Pau Extramurs, de la qual té cura una comunitat de monjos benedictins. L'autor d'aquest llibre, també monjo benedictí, hi ha passat un mes sencer com a ajuda en el servei als pelegrins amb motiu de l'Any Sant de la Misericòrdia. I d'aquesta estada n'han sorgit aquestes pàgines. La vida de l'apòstol Pau fascina a tot aquell que s'hi acosta amb desig d'aprofundir-hi. Aquell jueu de Tars que va passar de perseguidor dels cristians a evangelitzador apassionat de Jesucrist fins a vessar la sang, és un punt de referencia clau per a qualsevol creient. I acostar-nos-hi un cop més, seguint l'itinerari que ens ofereix aquest llibre, serà, sens dubte, un goig i una empenta en el nostre camí cristià.

• Language: Català
• Publisher: Centre de Pastoral Litúrgica
• Release date: Jun 26, 2017
• ISBN: 9788491650348

Book preview

47).

Proemi

No és freqüent tenir la sort de passar, prop d’un mes, a tocar de la tomba de sant Pau. Les tombes dels apòstols sempre han fruït de gran veneració. De tots aquests deixebles il·lustres de primera hora se’n veneren relíquies, amb més o menys (més aviat menys) probabilitats d’autenticitat. És podria dir singularment d’algun sepulcre tan venerat com el de sant Jaume el Major, que des de l’Edat Mitjana ha donat lloc a un camí extraordinari de devoció, amb grans ramals culturals i, ¿per què no?, amb abundants fruits espirituals que mantenen tota la seva actualitat.

Els casos dels apòstols Pere i Pau, corifeus que sempre han estat venerats conjuntament, sobrepassen les proporcions de grandesa fins a fer de la seu de Roma un pilar fonamental de la unitat catòlica. Afegim-hi que, als segles XX i XXI respectivament, les recerques arqueològiques en els sepulcres de Pere i de Pau donen dades valuosíssimes que, com a mínim, fan pensar molt.

Viure a tocar del sepulcre de sant Pau, pregant-hi cada dia, és una experiència que augmenta les ganes de conèixer la gran personalitat de l’apòstol i d’acollir-ne les dades que el Nou Testament ens ofereix.

Les pàgines que vénen a continuació no són altra cosa que voler posar a l’abast dels fidels una iniciació planera, no tècnica, d’aquell que ens acompanya constantment amb els textos que l’Església ha considerat inspirats i que ens parlen de Jesús tal com el visqué la primera generació cristiana. La divulgació d’aquest coneixement dóna per suposada la familiaritat amb tot allò que és el nostre pa cristià de cada dia (de cada diumenge, per a molts) i que estalvia de carregar aquí, amb feixugues numeracions, les referències a textos de Pau o sobre Pau.

No és secundari que aquest estar vora el sepulcre de l’apòstol dels pagans hagi coincidit amb les darreres setmanes de l’Any Sant de la Misericòrdia. Al capdavall, sant Pau fou, per damunt de tot, testimoni i predicador de la generositat de Déu. Les cartes paulines demostren tota la riquesa i la complexitat del seu autor, que en les variades situacions de la seva vida, no sempre privades de dificultat, es va sentir guiat per la misericòrdia divina per tal que experimentés una fe cada vegada més madura.

De fet, el corpus paulí ens mostra en aquesta línia expressions d’una profunditat considerable. Recordem aquí l’afirmació de la Primera Carta a Timoteu: Déu s’apiadà de mi perquè Jesucrist demostrés primerament en mi tota la seva paciència, convertint-me en un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així vida eterna. O aquella als Efesis que donà lloc a tota una encíclica de sant Joan Pau II: Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran.... L’Apòstol no parla doncs en abstracte, sinó com a prova d’una experiència de la seva relació personal amb Déu, semblant a la de Moisès quan rep del Senyor la seva proximitat.

És llavors que l’Apòstol se sent fort per a donar consells, com fa als Corintis: Us dono el meu parer, com a home que, per la misericòrdia del Senyor, és digne de confiança. I així, en una altra ocasió, qualsevol recomanació, fins i tot qualsevol manament, Pau s’atreveix a fer-los perquè sap quin és el comportament de Déu: Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena.

L’amor entranyable, el consol que ve de Déu, la misericòrdia, són mostres no sols d’una gran generositat sinó de gratuïtat. Aquest serà el fonament de tot un tema –indefugible quan es parla de Pau–, el que tracta de la justificació, de la gràcia: Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist.

Aquest Pau ens ho diu amb vigor al cap de dos mil anys. Ens sentim interpel·lats per ell. Però també amb la confiança que ens mereix, ens acostem reverencialment al seu sepulcre. Ens hi quedem al costat, meditant el seu llegat.

El sepulcre

La basílica romana de Sant Pau extramurs és un gran estoig que fa convergir totes les mirades vers el peu de l’altar major. A 1,37