Apocalipsi de Jesús, el Messies: Quan es desvela el misteri

By Rodolf Puigdollers Noblom

La paraula 'apocalíptic' sona actualment com a sinònim de terrorífic, esfereïdor, catastròfic. Però de fet, la paraula 'Apocalipsi', que és el nom del llibre que la tanca la Bíblia, vol dir revelació, manifestació. I és que aquest llibre ens vol revelar que, malgrat totes les persecucions i atacs que han de suportar els cristians, al final de la nostra història humana podrem viure la victòria de Déu i dels seus fidels per damunt dels poders d'aquest món. Però això ho descriu l'autor amb imatges espectaculars, de lliutes terribles, que són las que han donat origen al sentit que ara té aquest terme. Els cristians dels primers temps s'enfrontaven a un repte determinant: l'obligació de donar culte a l'emperador. I ells, a això, passés el que passés, no hi estaven disposats. I el llibre de l'Apocalipsi vol ajudar-los a la fermesa en aquesta lliuta, que l'autor reclama que sigui sense cap concessió, perquè Jesucrist és l'únic Senyor, i Déu els donarà la victòria final.

• Language: Català
• Publisher: Centre de Pastoral Litúrgica
• Release date: May 22, 2017
• ISBN: 9788491650102

Book preview

La col·lecció Emaús vol oferir llibres

de lectura assequible que ajudin

a viure el camí cristià en el moment actual.

Per això porta el nom d'aquell poble

cap a on anaven dos deixebles desesperançats

quan es van trobar amb Jesús,

que es va posar a caminar al costat seu,

i els va fer entendre i viure

la novetat de l'Evangeli.

Rodolf Puigdollers

Apocalipsi de Jesús el Messies

Quan es desvela el misteri

Col·lecció Emaús 141

Centre de Pastoral Litúrgica

Director de la col·lecció Emaús: Josep Lligadas

Disseny de la coberta: Mercè Solé

© Edita: CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA

Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona

Tel. [phone]

[e-mail] – www.cpl.es

Edició digital: abril de 2017

ISBN: 978-84-9165-010-2

Printed in UE

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

Introducció

1. L’Apocalipsi, ¿desastre o esperança?

Apocalipsi és el títol del darrer llibre del Nou Testament, veritable cloenda de tota la Bíblia cristiana. Aquest terme –apocalipsi– ha passat directament del grec al català, per mitjà del llatí. I, en el fons, ha quedat intraduïble. Més que la traducció d’un terme grec és una simple transcripció.

Ara bé, com que la llengua té la seva història i els seus capricis, aquest mateix terme ha esdevingut sinònim de desastre, esdeveniment calamitós. L’any 1979 el director nord-americà Francisc F. Coppola va dirigir una pel·lícula molt coneguda en la qual els serveis secrets dels EUA dirigeixen una missió en contra d’un coronel que, a Cambodja, està realitzant unes operacions amb una brutalitat aterridora. Títol de la pel·lícula: Apocalypse Now. L’adjectiu apocalíptic actua, de vegades, com a sinònim de dantesc, terrorífic, esfereïdor, catastròfic.

En altres temps, però, o en altres ambients, el llibre de l’Apocalipsi ha evocat llum, esperança, sentit de la vida. L’absis de l’església de Sant Climent de Taüll, com el d’altres esglésies, tenia en el centre l’imponent Pantocràtor o Maiestas Domini, representació de Jesucrist que troba clarament la seva inspiració en alguns passatges de l’Apocalipsi (Ap 1,13-17; 4,2-8). En aquesta imatge, Jesucrist és contemplat com l’origen de tota la realitat i, al mateix temps, com la seva meta: l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi.

Els comentaris al llibre de l’Apocalipsi, especialment els comentaris del monjo Beat de Lièbana, s’han convertit en proverbials. Les il·lustracions dels seus manuscrits sorprenen, encara avui, per la frescor i vivesa dels seus colors.

A la preciosa església de Sant Quirze de Pedret, prop de Berga, l’absis principal –que actualment es troba al Museu Diocesà de Solsona– representava diverses escenes de l’Apocalipsi. L’estat de conservació no és perfecte, però s’hi pot intuir el fet que una comunitat cristiana, en el lloc central de la seva assemblea, havia expressat el sentit de la seva esperança cristiana i la seva interpretació de la vida i de la història. ¿Havien posat en el lloc més emblemàtic de la comunitat unes imatges esfereïdores, unes imatges que els parlessin de desastre?

A la catedral de Gant, l’any 1432, els germans Hubert i Jan van Eyck van realitzar l’impressionant Políptic de l’Anyell místic. Es tracta d’un prodigi de lluminositat i de cant a l’esperança d’aquella ciutat santa que no necessitarà la llum dels gresols ni la llum del sol: el Senyor Déu els il·luminarà (Ap 22,5). ¿O cal evocar les pintures de Zurbarán, Murillo o Velàzquez, representant la Verge Immaculada, sota la forma de la Dona vestida amb el sol, amb la lluna sota els peus, i al cap una corona de dotze estrelles (Ap 12,1)? ¿Hi ha una imatge més dolça i entranyable que una Immaculada de Murillo? ¿Algú pensarà que, per tenir les seves arrels en la iconografia de l’Apocalipsi, s’ha convertit en una imatge terrorífica?

2. El sentit del terme Apocalipsi

El terme grec apokalypsis està format de la preposició apó, que indica procedència, i el verb kalyptô, que significa cobrir amb un vel. De manera que apokalypsis significa: treure el vel, i per tant, des-velar, re-velar. D’aquí la traducció: re-velació, manifestació. Quan les fotografies es feien amb màquines analògiques i no pas digitals, ¿no s’enviaven els carrets fotogràfics a revelar? ¿No consisteix el revelat, precisament, en aconseguir per mitjans químics que la pel·lícula mostri aquella imatge que amb la simple exposició a la llum restaria velada? Un carret velat no mostra res; en canvi, un carret revelat mostra el negatiu de la imatge aconseguida. Una revelació mostra aquella imatge que fins ara no es veia.

Sant Pau, en la primera carta als Corintis, els assegura que no es troben mancats de cap do, mentre espereu la manifestació de nostre Senyor Jesucrist (1Co 1,7). El substantiu que aquí es tradueix per manifestació, en grec és apokalypsis, és a dir, revelació. La manifestació de nostre Senyor Jesucrist és l’encontre definitiu del creient amb el Senyor, en el moment de la pròpia mort i, d’una manera definitiva, a la fi del món, en la seva vinguda gloriosa. Aquesta manifestació de Jesucrist la pot entreveure el qui escolta les paraules d’aquest llibre, mitjançant aquesta profecia, és a dir, a través d’aquest escrit inspirat que és l’Apocalipsi.

3. L’ambient on va ser escrit

Cap a finals del regnat de l’emperador Domicià (81-96),¹ a Efes, la situació de les comunitats cristianes es va fer força conflictiva. A Efes, la capital, i a les altres ciutats de la província romana d’Àsia, a l’extrem occidental de la península de l’Anatòlia, a l’actual Turquia.

1 La data es troba a Ireneu de Lió, cap a l’any 180, quan escriu: (Joan, el deixeble del Senyor, fou) el mateix que va contemplar l’Apocalipsi, perquè fou vist no fa molt de temps, quasi en la nostra època, a la fi de l’imperi de Domicià (Adv. Haer. 5,30,3).

El culte a l’emperador, com si es tractés d’una figura divina, s’havia desenvolupat a la part oriental de l’Imperi per pal·liar la poca presència de l’emperador, que vivia habitualment a Roma. Aquest culte, que en un primer moment desagradava els emperadors, a Domicià li va arribar a agradar tant que el va convertir pràcticament en una obligació. Era el senyal que mostrava la fidelitat dels seus súbdits a la seva persona.

Les comunitats cristianes, que confessaven Jesús com el Senyor, el Fill de Déu, eren absolutament contràries a aquest culte i això els causava problemes cada vegada més grans. A Efes, hi havia comunitats cristianes d’estil paulí, ja que Pau de Tars hi havia residit durant tres anys (anys 52-54). Però, a finals del segle I, hi havia també comunitats d’estil joànic, fins al punt que es va transmetre la tradició que l’evangelista Joan hi havia viscut, hi havia mort i fins i tot s’hi trobava la seva sepultura. Les comunitats paulines tenien un estil més obert en la seva relació amb la població pagana; a les comunitats joàniques, en canvi, hi havia dues tendències: uns grups més oberts a la cultura grega i d’altres més tancats, a causa de les seves arrels palestinenques. De totes maneres, uns i altres rebutjaven un gest de caràcter tan idolàtric com era el culte a l’emperador.

Va ser en aquest ambient de dificultats, si no de persecució, que va néixer al si de les comunitats joàniques d’arrels més palestinenques l’escrit que es coneix sota el nom d’Apocalipsi de Joan. L’estil que utilitza és el mateix que les comunitats jueves havien utilitzat cap a finals del segle II aC i que estaven utilitzant a la segona meitat del segle I dC, en els moments de persecució.

4. L’estil de la seva escriptura

Aquest estil s’anomena precisament estil apocalíptic i és el mateix que es troba en el llibre de Daniel, a l’Antic Testament, o en l’Apocalipsi de Baruc, un text de literatura jueva no bíblica. L’època del primer va estar marcada per la persecució d’Antíoc IV Epífanes (175-164 aC), moment en el qual quedà prohibit el culte en el temple de Jerusalem, que va ser dedicat a Zeus Olímpic; la segona, per la destrucció de la ciutat de Jerusalem i l’incendi del temple a mans dels romans, l’any 70 dC.

És un estil en clau −un estil encriptat−, de forma que escapi a la censura de les autoritats dominants i sigui entès tan sols pels creients. Utilitza moltes imatges gràfiques, amb figures, colors i olors, que troben el seu significat en les pàgines de l’Antic Testament. La narració queda situada en una època anterior a l’actual, de tal manera que les autoritats no puguin pensar que s’està realitzant una crítica al moment present. Està escrit amb un estil profètic −com si fos Déu mateix el qui està parlant−, de forma que allò que s’està dient en clau adquireix una força especial, la força de la mateixa paraula divina.

5. Una ficció literària

El llibre de l’Apocalipsi es presenta com si fos un escrit realitzat a l’època de l’emperador Neró, que va ser el causant de la gran repressió contra els cristians de Roma després de l’incendi de la ciutat, l’any 64. El llibre, tanmateix, es va escriure, com ja he assenyalat, a finals del regnat de l’emperador Domicià, que va produir un gran clima de tensió amb les comunitats cristianes, a causa del culte a la seva figura, cap a l’any 96.

Va ser escrit per algun personatge important de les comunitats joàniques, d’estil més palestinenc. Es presenta, tanmateix, com si es tractés d’una visió profètica, posada per escrit per Joan, que, com ha fet tota la tradició, vol que s’identifiqui amb l’apòstol Joan, punt de referència de les comunitats joàniques. És a ell a qui s’atribueix el quart evangeli −l’evangeli segons Joan− i