Sant Francesch

By Jacint Verdaguer i Santaló

Aquest poemari fa un recorregut en l'estètica i la biografia de Jacint Verdaguer, començant per una poesia més romàntica i acostant-se, a poc a poc, a la lírica religiosa. Seguint la història de Sant Francesc, Verdaguer presenta la història d'una metamorfosi, d'un viatge, d'una vida que acaba en la maduresa, on la presència catòlica té més força. Una experiència lírica que transmet la ment convulsa de Jacint Verdaguer en el moment de la seva creació.-

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Mar 17, 2022
• ISBN: 9788726687477

Book preview

SantFrancesch

Copyright © 1895, 2022 SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726687477

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

This work is republished as a historical document. It contains contemporary use of language.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

ALS TERCIARIS DEL

PATRIARCA SANT FRANCESCH

LO DERRER Y MÉS INÚTIL DE SOS GERMANS

Jacinto Verdaguer, Pvre.

J. M. J.

La cui mirabil vita meglio in gloria del ciel se cantarebbe.

Dant, c. 11.

NosépassilaciutatdeVich,recolzadaalsPirineus,tégayresemblançaabAssís,malassegudaalspeusdelmontSubasio,ymésallunyadadeRomaqueVichdelacapitaldeCatalunya.MésésbensegurquealvenirhiSantFrancesch,aquexaretirançaeramésoviradora.Talvegadaloclimaylavegetació,quenosónlosdel’altamontanyanilosdelamarina;potserlasenzillesa,l’ayredeterrerysobretotlafondaybenarreladafèdesospagesos,locautivaren.Locertésquelatradició,queéslamemoriadelsparatges,noslopintapredicantdediaenlaciutatycapalvesprecercantlasoletatentre’lsarbresdevoralocamídeRodayesllanguintsed’amorálasevaombra.Aquexatradició,entrelesmoltesque’nsrestancomápetjadesadorablesdesonitinerariperEspanya,ésposada,persaboniquesayaromasagrat,ácapdellibre,perlaautorade San Francisco, quiés,delsescriptorsespanyolsdenostresdies,loquimésymillorhaescritdelSant.Safrescorysaesquisidabellesam’inspirarenunidili,méstartpremiatenlosJochsFlorals,quefouundemosprimersassaigsalobrirlosullsalmóndelainspiracióyalramdepoesiamésplasentálamevaànima.

LafontdeSantFranceschrajaabundosamentysensestroncarsemay,abgoighodich,dintrelotermedemonpoblenadiuynogayrellunydelcamíquejofeya,sentestudiant,desdelacasademosparesalSeminari,yjadepetitme’nsortíasovintperanarábeureabaquellaaygua,que’msemblavamésfrescaymésdolçaqueladelesaltresfonts,algunacosamés.Allí,assegutenlomargeenherbat,alpeudelbrolldel’aygua,sota’lsrouresquel’ombrejan,girava’lsullsálacapellahumilde Sant Francesch s’hi moría, y’msemblavavèurehiaparèxeraquelladivinafiguraque,tractívolayamorosa,conversavafinsablesbestiolesdelaterrayablosaucellsdelcel.M’atreyairresistiblementsafesomíatotacelestial,quesetcenturiesno’scansarendemirar;sonayreviuyllest,saestaturadelicadaybenescayguda,sacarafinaysomrihenta,sonfrontespayósysosullsmigcegosdeplorarlaPassiódeJesucrist.M’afiguravavèureltrampelard’embriaguesad’amordeDéu,ablospeusymanssegellatspermaravellososestigmes,ydesoncorobertcomperlallançadeLongino,adollantseunafontdesanchvermellayd’escalfordivina,quearrosavacomunaplujadeprimaveramaterraestimada.Jom’acostavaáaquelladivinaaparició,yácadapasme’nsentíamésenamoratycor-pres.

Allívaigferpensamentdedescalçarmederreraseuydecenyirmeablacordaseràfica;ycomallavorsnohihavíafraresMenorsáEspanya,resolguíanarácercarlosenlosconventsdel’AmèricaEspanyola,perahon,jaabunpeualestreb,estavaexaminatyadmèsyfinsteníalallicenciademabonamare,arrancadaabllàgrimesdelcor;perònotindríaladeNostreSenyor,quanloconfésnom’hidexàpartirpernohaverfetencarasetzeanys.NosentmerexedordecomptarmeentresosfillsdelaprimeraOrdre,mefiutercerol,yhaventmevingudesensempslavocaciófranciscanaylavocaciópoètica,volguíseguirlestotesduesfentmesontrobador.Allí,entreaquellscampsyrouredes,passejantdelafontálahermitaydelahermitaálafont,vaigcullirlesprimeresflorsd’aquestapobratoya:lo Sant Francesch predicant als aucells, sos Desposoris ab la pobresa, la Impressió de les Llagues, poesíaquehasigutsuplantadaperaltra,méspropiad’aqueixpassatge,queésensempsloTaboryloGòlgotadesavida,yalgunsaltresromançosinèditsfinsavuy,ablaideadeferneunromanceret.Comunsomnifàoblidarl’altreymonentenimentnoésdelsquillevanmésd’unacullitaalany,nousprogectesliterarism’hotraguerendelcapyesperà,perrebrotarhi,sahorydiesmésfalaguers.

Nohoeranpasgayrepermilosprimersd’aquestany,sinóque,comádiesd’hivern,erannuvolososyrúfolsynegrepreludidelatempestaquesem’acostava;mésrecordímd’aquestesnotesoblidades,notantperdistreuremdelsfretsquefeyanyaprofitarlotemps,compertractar,veuredemésapropypendreconcelldelApòstoldel’amorydelEvangelistadelapobresaydelmenysprèudesímeteix,queenlosprincipisdelaperellanomenadasaconversió,foudesheretatdesonpare,trahitpersonmeteixgermà,esbroncatyescupitpersosamichs,yperseguitácolpsdepedrayágrapatsdefanchpelsnoysdelcarrer,comunhomefaltatdejudici;y,perúltim,combatentlafalsasaviesadelmónablafollíadelaCreu,lacopiàtantbéenlasevaànima,quemeresquéportarnelaimatgeenloseucos.Ablorefrigeriylobalsemguaridorpermesferides,notrigà’lSantáenviarmealgunagotetad’inspiració.

Losromançoscomençatsenlaprimaverademavida,s’acabarenytrobarenlocayentdesosderrersversos;algunesnotesqueteníaenl’ayre,trobarensaformaenpoesíesrimadesòsenserimar:laobras’anàaxamplantyarrodonint,y,axòsí,loquehavíanatromancer,setornàmodestpoemaòcomsevullaanomenaraquestenfilalldepoesísfranciscanes.DitxósdemiybennatsiaquexossenzillsquadrosenverstinguessenalgunallunyanaretirançaablosdelavaliosagaleríaquepelsclaustresdelgranymalaguanyatconventdelDormitorideSantFranceschpintànostreViladomatáprincipisdelapassadacenturia!

Tornantá Sant Francesch s’hi moría, laideadequelomésdolçypoètichdelssants,quiésensempslomésdolçyloméssantdelspoetes,serefésyretornésdesonamorósdesmayabl’ayguad’unafontdelanostraterra,m’hafetfantasiejarplèdegoigmoltesvegades,ypreguntarmeámimeteix:¿Quisabsid’aquexafont,benehidaperl’Estàtichd’Assís,beguéquelcommésqueunglopd’aygual’estàtichvigatà,SantMiqueldelsSants,qui,áimitacióseva,quatreseglesaprésserevolcàmignusobreunsarços,allíálaenvista,áaquestabandadeVich,sotal’anomenatPuigdelsJuheus?¿Quisabsiallí,abtaninestimablesrecorts,beguélainspiraciód’aquellesoctavescastellanes,queposatanamunt,apropdelsdictatsdeRamonLullydeSantaTeresa,nostrecrítichMenéndezPelayo?¿Quisabsid’aqueixPou,enpartòpartida,ésbrotadalapoesíamísticaqueenaquexaPlanayentotCatalunyahatingudaunaeflorescenciasensigualennostresdies?¿Quisabsieneix Pou de vida beualgunraigdeladelesperitaquexaencontradamontanyesa,que,tancantsesportesalsventsdeldupteydescrehimentassecadorsquebufandetotesbandes,segueixsentcreyentaycristianaydignaguardadoradetandivinesllevors?

AquexafontqueadollasesayguesenlobellcordelaPlanadeVich,aqueix Pou de vida enques’emmirallaloceldelanostrapatria,és,permi,unaltresímbolhermosissimdel’ànimadeSantFrancesch,obertaátotsloshòmens,ahonlasocietatactual,que’smordecaygudaycorsecada,trobaría,sihivinguésábeure,lesdolcesyveresayguesdelavidaylamedecinadesosmals,jaque,ávessarpersesCinchLlagues,ésplenadeJesucrist,yJesucristés,comfouyseràsempre,l’únichremey,lavia,laveritatylavidadelahumanitatmalalta.

A SANT BONAVENTURA

Del Serafí encarnat per ben escriure

caldría ser un altre serafí;

oh Vós en qui Francesch semblà reviure,

tornèu á viure en mi.

Dexeumela, si us plau, la vostra lira,

dexeume vostre cor,

y encès en la seràfica guspira,

al Sol d’Assís, que vostres cants inspira,

alçaré’l meu aletejant d’amor.

26 SETEMBRE DE 1182

La Esglesia està, com Jesucrist en l’hort,

desflorida, cayent y en l’agonía:

los moros la despullan per mig-día,

y un ós ferotge la garfeix pel nort.

Ab mà cruel trayent sos fills del port,

bufa per tot lo vent de la heretgía,

y’l vici y lo pecat que’l món congría

vermina són que ja devora al mort.

Déu atura lo llamp en sa mà esquerra,

mira les Llagues de son Fill Santíssim,

aquexes quatre fonts del paradís

que encara poden retornar la terra:

y d’aquella mirada de l’Altíssim

naix Sant Francesch en la ciutat d’Assís.

Barcelona29Maig1895

NAXEMENT DE SANT FRANCESCH

NondicaAscesi,chedirebbecorto,maOrient.

No la anomenèu Assis: anomeneula Orient.

Dant, xv.

¿Qui és eix qui acaba de nàxer,

al punt de la mitja nit,

en una pobra Establía

d’un bou y un ase entremig?

¿És lo Fill del Etern Pare

qui á nàxer torna en Assís?

No és lo Fill del Etern Pare,

més ne porta’l sobrescrit;

no hi vermelleja sa rúbrica,

més no hi trigarà á sortir.

No’l venen tres Reys á veure,

que hi venen tres pelegrins;

no venen, no, de l’Arabia,

que venen del Paradís.

L’un du á sa mare un missatge,

l’altre al Sant fà de padrí,

y’l terç demunt ses espatlles

li fà una Creu ab son dit,

com per dirli que sa esposa,

la Creu divina, és aquí,

que l’espera ab les cinch Llagues,

signe sagrat del Déu viu.

Quan l’enjoyen exes roses

semblarà un roser florit:

predicarà com un Angel,

viurà com un Serafí,

á predicar la pobresa

d’un sach anirà vestit.

De Jesús humil dexeble,

res del món voldrà tenir,

ni un troç de terra per jaure,

ni una pedra per coxí.

Exa nit en la Porciúncula

los Angels cantan á mils

de pau y de gloria’l càntich

que sols Bethlem ha sentit.

Festejan al Déu dels pobres,

qui altra vegada somriu

dintre l’ànima hon semblava

desde llavors adormit.

En exa nova Establía

que canten fins al matí,

pel Calvari de l’Alberna

que guarden tots los sospirs.

Entre cruels agoníes

quan allà’l vejan morir,

elements, hòmens y Angels

se diràn, com ara aquí:

—Nats tots dos en un pessebre,

d’un meteix amor ferits,

si no són bessons, ho semblan

Sant Francesch y Jesucrist.—

PRELUDIS

Ditxosa ciutat d’Assís,

ditxosos màrgens d’Humbría,

que avuy lo Senyor vos tría

per terrenal paradís.

Sols per guardarne la entrada

tingué l’altre un Querubí:

aquest hi té un Serafí

sense la espasa inflamada.

No n’allunya, no, als passants,

de tan fructíferes hortes,

ans de tant obrir les portes

s’hi esgalabra peus y mans.

Entrada’ns hi donaría

per son meteix cor obert,

si, per divinal encert,

tres