Montserrat. Llegendari, cançons, odes

By Jacint Verdaguer i Santaló

La darrera edició de Montserrat que Jacint Verdaguer edità abans de morir. Aquest volum de poesia està dividit en tres seccions: llegendari, cançons i odes i recull textos publicats amb anterioritat i alguns inèdits fins al moment. El tema principal de les quaranta-sis composicions que formen l'antologia és Montserrat i la seva mitificació com a element simbòlic català i com a figura religiosa imprescindible.-

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Mar 4, 2022
• ISBN: 9788726687583

Book preview

Montserrat. Llegendari, cançons, odes

Copyright © 1902, 2021 SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726687583

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

This work is republished as a historical document. It contains contemporary use of language.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

CENSURA ECLESIÁSTICA

M. I. Sr.:

Por mandato de V. S. he leído la colección de poesías titulada"Montserrat: Llegendari, Cançons, Odes, per Mossén Jacinto Verdaguer,„ no habiendo encontrado en dichas poesías ninguna idea, sentimiento, afecto ni imagen que desdiga de un poeta católico como es el Rdo. Sr. Verdaguer; antes he tenido el gusto de ver cómo en todas ellas campea un espíritu eminentemente piadoso, que sin duda hará mucho bien á los que saboreen las mencionadas páginas.

Este es mi humilde parecer, salvo siempre el mejor de V. S.

Barcelona 12 de Febrero de 1899.

Bernardo Vergés, Pbro.

Muy Iltre. Sr. Vicario general de Barcelona.

VICARIATO GENERAL

DE LA

DIÓCESIS DE BARCELONA

Por lo que á Nós toca, concedemos Nuestro permiso para publicarse la obra titulada"Montserrat: Llegendari, Cançons, Odes,„ original del reverendo D. Jacinto Verdaguer, Pbro., mediante que de Nuestra orden ha sido examinada y no contiene, según la censura, cosa alguna contraria al dogma católico y á la sana moral. Imprímase esta licencia al principio ó final de la obra, y entréguense dos ejemplares de ésta, rubricados por el Censor, en la Secretaría de Cámara y Gobierno de este Obispado.

Barcelona 18 de Febrero de 1899.

el vicario general,

Francisco de Pol.

Por mandato de Su Señoría,

Dr. Jaime Brugueras, Pbro.

Secr.

LLEGENDARI MONTSERRATÍ

QUI’N FOU LO SERRADOR?

Estant Jesús en la Creu

un Angelet seu

tot plorant serrava,

allí vora ’l Llobregat,

del alt Montserrat

la gentil montanya.

Benehit l’ Angel d’ amor

que serrá eix mont d’ or

ab serra de plata,

sols per ferne prop del cel

un temple al Estel

de la matinada.

Quan la veu á mitg serrar,

Jesús va parlar

á la Verge santa:

—Veuse allí trono y palau;

aneuhi, si us plau,

que ma vida acaba.

—Hi aniré si hi veniu Vos,

mon clavell desclós

á la llum del alba.

—Cóm hi puch, Mare, venir,

si he de redimir

l’ humanal llinatge?

—Ressucitéu ben cuytós,

y anemhi tots dos

á péndren posada;

en mos braços Vos seuréu,

jo demunt la neu,

la neu que ’l sol daura.—

Se n’ hi ve ab son únich Fill,

clarejant espill

ahon s’ emmiralla;

mes lo sol emmorení

en tan llarch camí

l’ albor de sa cara.

L’ Angelet tot sospirant

anava serrant

la gentil Montanya;

quan hi veu l’ hermós parell

li fá de mantell

ab ses blanques ales.

La Montanya era un penyal,

y ara es un coral

que floreix y esclata;

sa nuesa es un jardí

hon vespre y matí

rossinyols hi cantan.

Benehit l’ Angel d’ amor

que serrá eix mont d’ or

ab serra de plata;

benehit qui ’l trono feu

hon seu lo bon Deu

y la Verge Santa.

SANT LLUCH

En la modesta casa de María

Sant Lluch evangelista entrava un día

com un ángel al cel:

—Perdó, li diu, si trenco atrevidíssim

de vostres prechs lo parrupar dolcíssim,

Coloma sense fel.

Jo estava á nit endormiscat encara

quan "álçat,, m’ ha cridat una veu clara,

la veu de Jesucrist:

"álçat y ves á ferme una esculptura

de ma estimada Mare la figura,

que encara ’l món no ha vist.„

Y á vostres peus m’ ha duyt la obediencia,

guiat, oh lliri blanch de la ignocencia,

per vostre cast perfum;

mes, oh puresa al dolç amor unida,

cóm pintarvos á Vos, sol de ma vida,

si Vos no ’m dau la llum?

L’ ofici venturós d’ imaginayre

no ’l conech ¡trist de mí! ni poch ni gayre;

peró si vostra má

de Sant Joseph me dona sols una eyna,

en vostre nom me posaré á la feyna

que Deu acabará.—

—Si es mon Fill amadíssim qui us envía,

posáuvoshi en bona hora, diu María,

que ’s faça com Ell vol,

mes posáumel rihent entre mos braços,

en l’ etat en que dava ’ls primers passos

de ma falda al breçol.—

Mentres axís la Verge li contesta,

un bonich angelet de rossa testa

n’ esmola un fí cisell,

altre per començar li dona l’ axa,

altre ’l compás d’ un penjador li baxa,

volant com un aucell.

Y ab má que anima una secreta força

á un tronch de cedre va llevant l’ escorça,

que omple ’l taller d’ olor:

y entre nusos y venes amagada

cerca febrós la Imatge somiada

per qui ja bat son cor.

Ja ’ls llisos plechs de sa cayenta roba,

ja son bell front, ja ses espatlles troba,

son coll alabastrí,

per hon en ones d’ or sa cabellera

raja suau, com de la blava esfera

la llum al dematí.

Ja sota les parpelles que ’s desclouen

ulls troba que somriuen y commouen,

peró del Fill hermós

¿hon trobará l’ original bellíssim?

¿quín foch dará á l’ ullada del Altíssim?

¿quina ánima á aquell cos?

Dels ángels que ’l voltejan amorosos

copía, d’ un los blaus ullets hermosos,

de l’ altre ’l ros cabell,

y entre ’ls flexibles braços de la Mare

asseu lo Fill á qui lo món diu Pare,

com perla en son anell.

Del bon Jesús, de la gentil María

troba felíç la doble fesomía;

mes ¡ay! lo día cau,

quan per pulirlos be li falta una hora,

y á la claror per ferho de l’ aurora

li diu: adeu siau.

Lo místich Esculptor un altre día

torna á la casa hon retratá á María,

mes Ella ja no hi es;

los ángels que hi trobá al cel la pujaren,

sa Imatge sola en lo taller dexaren

per no acabar may més.

May més l’ acabará; més l’ illumina

un raig de llum puríssima y divina

que, coronant son front,

sembla dir ab l’ accent de la victoria:

"véusela aquí la Reyna de la Gloria,

postráuvos, reys del món.,,

Sant Pere en aqueix punt entra á la porta,

y al veure viva á la que creya morta,

exclama commogut:

—Imatge celestial de la que adoro,

ab vos ja ploro ab més consol quan ploro

l’ original perdut.

Si ab Sant Jaume y ab mi veniu á Espanya,

tindréu la més espléndida montanya

per trono y per altar;

s’ alegrarán los bons d’ aquella terra,

com los aucells quan veuen en la serra

lo sol que ’ls fa