Llegenda de Montserrat

By Jacint Verdaguer i Santaló

La Llegenda de Montserrat és un poema èpic que narra la llegenda de fra Joan Garí i de com va néixer la diòcesi de monges a Montserrat. La història segueix un anacoreta, Joan Garí, que vivia a una cova de Montserrat de forma austera. El diable, gelós per la seva santedat, va decidir temptar-lo per arruïnar la seva fe. La poesia èpica que parla de la bondat i la culpa.-

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Nov 12, 2021
• ISBN: 9788726687613

Book preview

Llegenda de Montserrat

Copyright © 1883, 2021 SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726687613

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

This work is republished as a historical document. It contains contemporary use of language.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

Al Il-lm. y Rvm. Senyor

MONSENYOR ANGEL BJANCHI

NUNCI DE SA SANTEDAT

EN LOS REGNES DE ESPANYA

DEDICATORIA.

___________

Per vostres mans sagrades

De Montserrat la Moreneta un dia

Me dava un llaut d’ or;

Uferiuleshi Vos exes cantades

Que no gosa oferiries á Maria

Son pobre trocador.

I.

L’ERMITA

De Montserrat en los singles,

per ser del cel mes aprop,

set anys há fa vida d’ángel

un valenciá molt devot.

Viu á dintre d’ una cova

mitx tapada ab branques d’ olm,

perque veja les estrelles

quan de nit lo prenga ’l son,

y entremitx de les estrelles

al Amor dels seus amors.

Te per llit la terra dura,

per capsal un aspre roch,

y encara quan hi reposa

n’ está despert lo seu cor.

Quan surt la estrella de l’ alba

ja en terra está de genolls,

fent d’ un tronch reclinatori,

altar de la creació.

Prega al Deu de les altures

per justos y pecadors,

pels que venen á la vida,

pels que s’ en van á la mort,

per cristians y per moros,

pels aucellets y les flors.

Y ells nian dintre sa cova

per regalarli cansons,

y elles fan test de sa entrada

per vessarhi rius d’ olors;

y ab aucellets y floretes

de Deu parla nit y jorn:

no s’ entenen per llenguatge

que s’ entenen per amor.

Los aucells ab ses volades

li mostraren una font,

hont cantant ab ells s’ en baixa

quan del niu los crida ’l sol.

Menja créixens y xicoyres,

y cireretes d’ arbós,

y beu de l’ aygua gemada,

pero sa set es d’ amor,

y veu lo cel dintre l’ ona,

y dintre ’l cel son Espós,

y de sos ulls en la flama

la seva ánima se fon.

En lo seu llibre de somnis

sols de Jesus hi te ’l nom,

y altre nom no vol escriure

en son llibre de recorts.

Com segell lo du en sos brassos,

com segell lo du en son cor.

Per ell te una sola nota

la música d’ aqueix mon,

mes una nota tan dolsa

que l’ umple de gom á gom;

los ángels no ’n cantan d’ altre

de Deu volant al entorn,

¡y cors purs que la heu sentida

digau si hi ha res mes dols!

Enfilantse entre singleres

cami li mostran les flors,

n’ es un verger cada vora,

cada mata n’ es un pom,

en quiscuna que hi llambrega

un present veu del Espós;

les fruytes li semblan joyes,

penyora del seu amor,

veu en la rosa ses galtes,

veu en lo lliri son front,

sos brassos en cada branca,

y en cada fulla son cor.

Los aucellets pren per músichs,

que á cada punta