Flors de Maria

By Jacint Verdaguer i Santaló

Una col·lecció de relats folklòrics i botànics que giren al voltant de la figura de Maria. Dividit en tres parts: Flora, Càntics i Idil·lis, és una recopilació de poesies tranquil·les, melancòliques i religioses. El poeta pretén, amb el llibre, fer un paral·lelisme entre la flora de Catalunya i la vida de la Verge. La flora té importància en la primera part, però passa a un pla de suggestió poètica en la resta de les cinquanta poesies que formen el llibre.-

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Mar 4, 2022
• ISBN: 9788726687682

Book preview

Flors de Maria

Copyright © 1902, 2021 SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726687682

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

This work is republished as a historical document. It contains contemporary use of language.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

FLORA MARIANA

I

Les flors estiman á la Mare d’aquell qui les ha criades. Mil anys abans de náxer ja se li consagravan fervorosament les més boniques de la Palestina. ¿Qui conexería la Rosa de Saron, sa germana la Rosa de Gericó, lo Nart y la Flor del camp, si no fossen escayguts símils y comparances de María?

Salomó les cullí en sos maravellosos vergers tancats, Hortus conclussus, que també foren imatge de la Verge, y les guardá per Ella sempre oloroses y fresquívoles en lo pitxer d’ or de ses paráboles y cántichs.

Les flors de nostra terra son més humils, no gosarían pas, ni de lluny, acompararse ab les de Terra Santa, que tingueren la envejable sort de besar los peus de la gentil María, quan anava de Nazaret á Bethlem y de Bethlem al Calvari, com si diguessem de la collada del Encens á la montanya de la Mirra. Mes també la estiman y li fan present de sos esquisits perfums, y s’honran ab sos gloriosos recorts, y fins algunes ab son nom, que rumbejan cofoyes per totes bandes com sa millor corona.

Una d’aquexes flors, la Rosa Mística, pendría, tal vegada, aqueix nom que dona á la Verge la lletanía, al sentiria cantar per algun esbart de monjes, volant per sos jardins, en que aquexa planta sol tenir un erol.

Altra flor de per aquí, sentintla anomenar Lliri de les Valls, s’ apropiá aqueix nom d’ una flor de la Siria, que ’n vingué, no dissecada, sinó plena de vida dintre’ls llibres sagrats.

Per Menta de Santa María es coneguda en la Horta de Valencia nostra flayro. sa Menta romana.

Lo Pensament boscá es anomenat en nostres afraus pirenenques Viola de la Mare de Deu. En altres paratges donan aqueix nom á la viola d’ olor, ó vera, la més agraciada de totes.

Si pujau á Montserrat per la primavera, los monjos vos ensenyarán arrapada devotament á aquelles parets venerables, una herba blanquinosa de flors vermellenques y grosses, que s’ anomena Herba de Santa María.

Mes nostres flors no ’n tingueren prou d’ aquexos; petits obsequis, cor-preses de la Verge, volgueren seguirla mes d’ aprop en sos hermosos passos, y acompanyarla devotament en sos divins misteris. Començant pel primer, ja en son naxement s’ enamoraren d’ ella, y á totes passades la volgueren vestir, oferint per axó la correjola la més blanca y gebrada de ses campanetes per Camisola de la Mare de Deu.

Una de les Clemátides, amatenta, obrí sos braços gronxoladors per rébrela, y ser lo Breçol de María.

Seguint lo seu piadós exemple, altra herba de les altures de Puigmal, desitjosa de posarse sota son gentil capsiró, s’ oferí per flonjo y amorós Coxí de la Mare de Deu.

Altra flor petita y llargaruda, en forma de bombeta, veyentla que ensenyava’ls peus al fret, reclamá l’ honor de ser sa Mitjeta.

La Ballarida, una de les Orquídees, es adoná de que la petita Verge anava descalceta, y mes que Flor de l’ abella, volgué ser desde aquella hora Sabató ó be Xinel-la de