Caritat

By Jacint Verdaguer i Santaló

Una col·lecció de poesies variades que segueixen un mateix tema: la pobresa davant de la industrialització imparable del segle XIX. L'antologia neix com un llibre solidari per recaptar diners i ajudar a les poblacions d'Andalusia afectades pels terratrèmols de l'any 1884. La col·lecció, seleccionada pel mateix Verdaguer, és un conjunt de poesies que mostren les preocupacions del poeta pels temes socials com la pobresa, l'orfenesa o les persones desemparades i la seva manera d'ajudar, a través de la caritat, l'espiritualitat i la bondat.-

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Mar 17, 2022
• ISBN: 9788726687774

Book preview

Caritat

Copyright © 1885, 2022 SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726687774

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

This work is republished as a historical document. It contains contemporary use of language.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

AL EXCEL-LENTÍSSIM

SENYOR BISBE DE BARCELONA

Excm. Sr.:

Entrant á Vostre palau, fa alguns dies, quan més sovintejavan los horrorosos telegrames sobre ’ls desconsoladors efectes dels terratrèmols d’ Andalusía, vegí que multitut de persones Vos feyan dipositari de sos dons y almoynes. L’ un deixava diners, l’ altre roba, l’ un un parell de cadires, l’ altre un moble de cuyna, aquest una taula que potser necessitava per menjar, aquell un coixí ò matalàs que tal vegada aquella nit trobaria á menos Un comerciant regalá 700 barretines, que en eixes diades de fret rigorós abrigarán los caps andalusos un xich més que l’ayrós calanyès; un sacerdot, que no volgué anomenarse, deixá son manteu, y una viuda obligá á son fill de pochs anys á llevarse ’l gaban y á deixarlo allí, tot esplicantli que sería per algun pobre noy d’ Andalusía que estava despullat y que no tenía mare. Avergonyit y ab les llágrimes als ulls me ’n aní á casa á cercar mon òbol humil. ¿Què puch donar? me diguí á mi mateix, y aixís com si hagués sigut flequer hauria duyt un parell de pans, sent poeta, me creguí obligat á donar poesía, quod autem habeo, hoc tibi do. Vuydí mes escorregudes carteres, aprofití algun retall, doní forma á alguna idea, y veusaquí la historia d’aquest petit llibre que, per nostres germans d’Andalusía, poso en les Vostres mans, pura y senzillament com una almoyna del cor.

Jacinto Verdaguer, Pbre.

Barcelona, Janer 1885

LA CARITAT

¿Heu vist lo cedre altívol, del Líbano en la serra,

alsarse com de fulles y tronchs altra Babel?

ses branques, hont la volva de neu jamay s’aferra,

s’ abaixan á la terra,

mentres son front de fletxa s’enfonza dins lo cel.

Haver podría d’ astres del cel una corona,

y se la fa de fulles y un cap de brot humil,

tot lo que reb la branca més alta á la segona,

aqueixa á terra ho dona,

á gotes la roynada, la pluja fil á fil.

De la virtut més alta lo cedre es una imatge:

los núbols atravessa cercant