La fugida a Egipte

By Jacint Verdaguer i Santaló

Tercera part de la trilogia poètica dedicada a la infància de Jesús. Recull la fugida de José de Natzaret amb la seva família fins a Egipte, perseguits per Herodes. Són poemes breus i religiosos que divulguen sobre la vida de Jesús i sobre espiritualitat per a les capes socials més vulnerables. Va ser escrita en reclusió, mentre Verdaguer estava en un santuari, influenciat pel viatge que va realitzar a la Terra Santa.Trilogia poètica publicada entre el 1890 i el 1893 que narra la infància de Jesucrist, composta gràcies al viatge que l'autor, Jacint Verdaguer, va realitzar a Palestina i la crisi religiosa que va viure en aquella època.

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Dec 3, 2021
• ISBN: 9788726687637

Book preview

La fugida a Egipte

Copyright © 1893, 2021 SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726687637

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

This work is republished as a historical document. It contains contemporary use of language.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

Á LA MARE DE DEU DE LA GLEVA

J. M. J.

Aquest humil poemet, segona part, encara que última en traure á faró, de ma trilogía á Jesús Infant, á bona hora la he vinguda á escriure, á la vora del Ter y als peus de nostra Senyora de la Gleva. Seríam á últims de la primavera, entre’ls dos sagrats y hermosos mesos de María y del Cor de Jesús, quan hi arribí ab aquexos versicles de David al bech. Qui’m donará ales com de colom per pendre lo vol y cercar repós? Tan mateix m’allunyí fugint y’m quedí en la soledat. Al demanar á la gran Senyora aculliment sota son amorosissim mantell de mare, li cantí ab lo cor la represa d’unes cobles que li havía dedicades y refilava allavors alegre y armoniosament la Escolanía.

Mare del bon Deu,

Verge de la Gleva,

Mare del bon Deu,

Siáu mare meva.

Després d’alçar lo cor á María Santíssima, axequí los ulls á son altar y part d’amunt dels bonicoys retaules de la ínvenció d’aquexa miraculosa Imatge, entre’ls que representan los misteris de la vida de la Mare de Deu, ne ovirí un y dels més axerite, sobre la Fugida á Egipte. Sant Joseph, acompanyat d’una guía celestial, que, per sa esclavina de pelegrí, sembla l’Arcángel Sant Rafel, tira’l ronçal de la somereta, y la Verge María, qui en ella vé muntada, sembla contemplar en éxtasis lo seu Fill santíssim, qui jau despulladet en sos amorosos braços. Fan de march escayent, ò no sé si diga, de floreres á les santes imatges, una palmera y un altre arbre oriental, entre’ls quals papalloneja un ángel.

Per la escala de les presentalles, á má esquerra del presbiteri, pugí al camaril, á besar los peus á la Reyna de ma estimada terra, y al sortirne, en un altaret, vegí una píntura moderna, representant la Sagrada Familia en sa arribada á la vora del Nil, que un ángel los ensenya, darrera unes mates de boga. En lo gran riu los espera una barqueta per portarlos á un poble que blanqueja á l’altra ribera. La Verge també está asseguda sobre’l jument y un angelet per entretenir y alegrar al bon Jesuset, li dona un fil que té al altre cap un moxó presoner. Lo posat estranyat, atent y