Joan Fuster i la filosofia: Pensar la nostra actualitat

By Varios autores

Aquest volum recull les intervencions dels participants en la VII Jornada Joan Fuster que, coordinada per la professora Neus Campillo, incitava a la reflexió sobre el nostre present de la mà de Joan Fuster. Es tractava d'exposar de quina manera es troben en l'obra de l'assagista reflexions que, tot i estar arrelades primerament en la seua actualitat, s'introdueixen en un futur que és el nostre present. Repassant una bona part dels textos de Fuster, tot i que mai no va ser catalogat com a filòsof, es té la sensació d'estar llegint filosofia. La reflexió critica que l'escriptor va realitzar sobre el seu temps, sobre el que llavors era actual, ens proporciona la base per fer aquesta consideració. Des de Kant fins a Foucault, fer de l'actualitat objecte de reflexió filosòfica ha estat una de les vessants del pensament. Fuster respon a aquesta forma d'entendre l'exercici de filosofar.

• Language: Català
• Publisher: Publicacions de la Universitat de València
• Release date: Nov 28, 2011
• ISBN: 9788437083049

Varios autores

<p>Aleksandr Pávlovich Ivanov (1876-1940) fue asesor científico del Museo Ruso de San Petersburgo y profesor del Instituto Superior de Bellas Artes de la Universidad de esa misma ciudad. <em>El estereoscopio</em> (1909) es el único texto suyo que se conoce, pero es al mismo tiempo uno de los clásicos del género.</p> <p>Ignati Nikoláievich Potápenko (1856-1929) fue amigo de Chéjov y al parecer éste se inspiró en él y sus amores para el personaje de Trijorin de <em>La gaviota</em>. Fue un escritor muy prolífico, y ya muy famoso desde 1890, fecha de la publicación de su novela <em>El auténtico servicio</em>. <p>Aleksandr Aleksándrovich Bogdánov (1873-1928) fue médico y autor de dos novelas utópicas, <is>La estrella roja</is> (1910) y <is>El ingeniero Menni</is> (1912). Creía que por medio de sucesivas transfusiones de sangre el organismo podía rejuvenecerse gradualmente; tuvo ocasión de poner en práctica esta idea, con el visto bueno de Stalin, al frente del llamado Instituto de Supervivencia, fundado en Moscú en 1926.</p> <p>Vivian Azárievich Itin (1894-1938) fue, además de escritor, un decidido activista político de origen judío. Funcionario del gobierno revolucionario, fue finalmente fusilado por Stalin, acusado de espiar para los japoneses.</p> <p>Alekséi Matviéievich ( o Mijaíl Vasílievich) Vólkov (?-?): de él apenas se sabe que murió en el frente ruso, en la Segunda Guerra Mundial. Sus relatos se publicaron en revistas y recrean peripecias de ovnis y extraterrestres.</p>

Book preview

Fuster o la mirada crítica

Josep-Maria Terricabras

IEC, Universitat de Girona

L’any 2002, en ocasió del desè aniversari de la mort de Joan Fuster i del quarantè aniversari de la publicació de Nosaltres els Valencians, L’Espill va dedicar un número especial al seu fundador i a la seva obra. Vaig tenir el goig de col·laborar-hi amb un article titulat «Fuster, escriptor d’idees».¹ No ho esmento pas pel desig d’autocitar-me, sinó més aviat per continuar, set anys després, el fil del que allà vaig exposar, amb alguna precisió i correcció que ara em semblen pertinents. Això és el que faré en la primera part d’aquesta contribució; a la segona, deixaré la companyia de Fuster i dels filòsofs –ja es veurà per què– i miraré de fer camí pel meu compte.

MIRADA CRÍTICA DE FUSTER A LA FILOSOFIA

Dues de les afirmacions principals defensades en les pàgines d’aquell articlet de L’Espill eren: a) que Fuster s’interessava per la filosofia però la rebutjava pràcticament tota, senzillament perquè ell rebutjava la metafísica i la filosofia ad usum se li presentava sota aquesta advocació; b) que, si Fuster hagués tingut la sort de conèixer l’obra de l’anomenat segon Wittgenstein –el de les Investigacions filosòfiques–, s’hauria interessat per ella i potser fins i tot s’hauria reconciliat amb la filosofia gràcies a ella, perquè Fuster i Wittgenstein compartien molts punts de vista –que jo mirava d’assenyalar–, tot i que les seves coincidències no eren d’activitat, de contingut, sinó més aviat de tarannà, gairebé d’instint filosòfic.

Passats els anys, només puc continuar defensant aquelles dues, diguem-ne, tesis, si les matiso molt bé. I bàsicament ho he de fer perquè em sembla que no vaig tenir prou en compte una assumpció bàsica de Fuster que, d’alguna manera, les fa trontollar totes dues alhora. Efectivament, no vaig valorar prou que, per a Fuster, la metafísica no és una mera excrescència de la filosofia, del filosofar, sinó que n’és la seva mateixa essència. No vaig treure les darreres conseqüències de la identitat «filosofia=metafísica» que Fuster estableix i que no sembla disposat a revisar. És aquesta identitat assumida –i en alguns moments verbalitzada– allò que justament explica un doble moviment mental de Fuster no gens contradictori: d’una banda, com que la filosofia és metafísica, ell rebutja tota la filosofia i quan vol fer algun elogi a algú que no és un metafísic, també li nega la condició de filòsof i l’equipara a un poeta o bé l’eleva –com li passa en el conegut cas de Bertrand Russell– a la categoria de desinfectant, desinfectant precisament de tota la presumpció, de tota la bogeria metafísica i filosòfica. En aquest sentit, continuo pensant, com fa set anys, que a Fuster li hauria agradat el segon Wittgenstein, però en canvi ara no penso que això l’hauria reconciliat amb la filosofia, senzillament perquè no hi havia manera de reconciliar-lo amb ella. (Ho veurem més concretament en el cas de Ferrater Mora al qual em referiré més avall.) Fuster havia optat per una visió de la filosofia que, en el fons, i sense reconèixer-ho expressament, era una visió tancada, no redimible. Tot allò que sonava com una filosofia i no era metafísica, ell ho interpretava com una colla de bons pensaments però, per definició, com una mala filosofia. Perquè l’única filosofia realment digne d’aquest nom, l’única filosofia, per dir-ho així, bona, era la metafísica, que era allò que ell rebutjava i criticava. La definició de filosofia assumida per Fuster era estrictament ideològica: no admetia contraexemples, ni