Càtedra Joan Fuster

Joan Fuster confessava una fascinació constant per l'escriptura aforística, una part de la seua obra que sempre va considerar un espai de llibertat i de plaer. «Anotacions al marge» proposa un recorregut a través de l'univers estilístic i intel·lectual dels aforismes de l'escriptor, organitzat al voltant de tres grans focus d'interès: la definició i les formes d'ús, amb una atenció preferent a les aplicacions fetes pel mateix Fuster; la varietat d'opcions en què es resol i es determina textualment la relació entre escriptura i lectures, amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les fonts i claus d'interpretació dels aforismes, i la fixació d'una sèrie d'itineraris de lectura a l'interior de l'obra fusteriana, una xarxa de connexions entre textos que pot funcionar com a estímul afegit per a lliurar-se al complement de meditació que Fuster sol·licita dels lectors.

Joan Fuster és, sense cap mena de dubte, l'erudit i intel·lectual més important que hem tingut al País Valencià durant l'època contemporània, i un dels més rellevants als Països Catalans del segle xx. La seua extensa producció literària i periodística és una font d'informació inesgotable i polièdrica per als investigadors de les disciplines més diverses. En aquest sentit, el volum que teniu a les mans presenta els estudis i treballs de recerca de cinc especialistes de l'àmbit universitari sobre aspectes ben interessants i fonamentals de l'obra de l'escriptor de Sueca, com ara la traducció a partir de les versions i els pròlegs de Fuster de l'obra d'Albert Camus, l'assagisme literari, l'obra dietarística, la crítica literària i periodística en la revista Destino, i els articles d'opinió a la premsa durant la Transició política.

Aquest volum recull les intervencions dels participants en la VII Jornada Joan Fuster que, coordinada per la professora Neus Campillo, incitava a la reflexió sobre el nostre present de la mà de Joan Fuster. Es tractava d'exposar de quina manera es troben en l'obra de l'assagista reflexions que, tot i estar arrelades primerament en la seua actualitat, s'introdueixen en un futur que és el nostre present. Repassant una bona part dels textos de Fuster, tot i que mai no va ser catalogat com a filòsof, es té la sensació d'estar llegint filosofia. La reflexió critica que l'escriptor va realitzar sobre el seu temps, sobre el que llavors era actual, ens proporciona la base per fer aquesta consideració. Des de Kant fins a Foucault, fer de l'actualitat objecte de reflexió filosòfica ha estat una de les vessants del pensament. Fuster respon a aquesta forma d'entendre l'exercici de filosofar.

En aquest volum es recullen les intervencions dels cinc ponents que participaren en la VI Jornada «Joan Fuster», coordinada per Gustau Muñoz i celebrada a la capital de la Ribera Baixa. La seua finalitat -com en edicions anteriors- fou la d'incrementar amb noves aportacions el coneixement de la personalitat i l'obra de l'escriptor, així com presentar, sota enfocaments diversos, unes visions complementàries entorn de la concepció fusteriana sobre distints aspectes de la realitat social. Se'n van encarregar els conferenciants Ernest Garcia, catedràtic de Sociologia (Universitat de València), Vicenç M. Rosselló, catedràtic de Geografia, (Universitat de València), Ernest Reig, catedràtic d'Economia Aplicada, (Universitat de València), Adolf Beltrán, (periodista i escriptor) i Josep Ramoneda (filòsof i periodista).

Aquest volum recull alguns dels treballs esparsos de Josep Iborra sobre el pensament i l'obra de Joan Fuster, i sobre el seu perfil personal i humà. Analitza l'assaig fusterià i alguns dels seus aforismes, i també la relació entre Fuster i Montaigne, Valéry o Pascal, entre d'altres. Inclou ressenyes i articles sobre la publicació de la correspondència de Fuster amb escriptors i intel·lectuals catalans de renom, i descriu el context en què va escriure la seua obra. Finalment, també assenyala la influència de Fuster en la literatura catalana, especialment al País Valencià. Josep Iborra, des de la seua experiència com a estudiós i amic de l'escriptor de Sueca, ens ofereix amb aquest conjunt de textos, alguns dels quals són inèdits, una excepcional anàlisi que amplia i completa els estudis precedents de l'obra fusteriana.

Més de vint anys després de la mort de Joan Fuster, la seua obra continua sent un referent insubstituïble de la literatura catalana del segle XX. Aquest volum presenta una guia de lectura, amb un recorregut llibre a llibre de l'obra de Fuster. Com un diccionari bibliogràfic, explora el món literari d'un escriptor tan complex i polièdric amb el propòsit doble d'acostar-lo a un públic ampli i d'oferir al lector especialitzat reflexions i dades d'interès. Els comentaris han estat redactats per un equip d'estudiosos conformat per Francesc Calafat, Guillem Calaforra, Romà de la Calle, Ferran Carbó, Antoni Furió, Carme Gregori, Salvador Ortells Miralles, Francesc Pérez i Moragón, i Enric Sòria. Inclou, a més, un índex cronològic de les primeres edicions i una bibliografia general dels títols reeditats, ambdós documents elaborats per J. Antoni Carrasquer.

La producció textual de Joan Fuster abasta aspectes difícilment sistematitzables, des de l'aforisme més irònic fins a la crítica literària, la reflexió històrica, l'estudi dels clàssics catalans o l'anàlisi de la política internacional. Amb una visió transversal que supera la parcel·lació que habitualment s'ha fet de la seua obra, aquest volum se centra a examinar les aportacions fusterianes a la descripció del territori -entre les quals es troba la més coneguda i representativa 'El País Valenciano'. (Destino, 1962). S'hi destaca la capacitat intel·lectual de Fuster per a ajustar-se a les necessitats que cada text exigeix, dins d'uns paràmetres de qualitat literària màxima, en què el seu biaix personal, que sempre tendeix cap a l'assaig, té més o menys presència d'acord amb les possibilitats que cada gènere li permet.. Aquest llibre és, així mateix, un reconeixement de la seua producció textual en espanyol i de la traducció i la recontextualització d'aquest material en publicacions posteriors.

S'ha escrit molt sobre Eugeni d'Ors o Joan Fuster, entre altres noms clau de l'assaig del segle xx. Així i tot, les aproximacions, en general, s'han centrat més en la seua trajectòria literària i intel·lectual (quan no directament biogràfica) que no en el desenvolupament del gènere literari. Encara no disposem d'una visió de conjunt que, més enllà de les individualitats o dels moviments concrets, expose i explique quina ha estat la història de l'assaig a partir d'una concepció sistemàtica del concepte. Aquest llibre, que combina la reflexió sobre el gènere amb l'anàlisi de les seues manifestacions en la literatura catalana contemporània i actual, aspira a proporcionar algunes idees que servisquen com a base per a la construcció d'aquesta història.

Aquest monogràfic sobre el pensament en l'obra de Joan Fuster, estructurat en cinc capítols, presenta des de diferents perspectives una part de la producció de l'escriptor. Els especialistes Ferran Sáez Mateu (Universitat Ramon Llull), Neus Campillo (Universitat de València), Anacleto Ferrer (Universitat de València), Antoni Defez (Universitat de Girona) i Simona Skrabec (escriptora i traductora), a partir de les intervencions i debats que es van originar a Sueca el 13 de novembre de 2018, en el marc d'una jornada organitzada per la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i l'Ajuntament de Sueca, han elaborat cinc estudis que tracten aspectes ben diversos de la producció fusteriana, en un recorregut ric, però sempre sota la guia del pensament inquiridor que l'escriptor plasmava en la seua literatura: la relació de l'assaig de Fuster amb el de Montaigne i Pla, aquest mateix assaig com a forma d'expressió del pensament crític, la connexió amb 'hommes de lettres', la seua relació amb el paisatge i amb la representació pictòrica d'aquest paisatge i la realitat.

Un estudi complet i exhaustiu de la producció poètica publicada de Joan Fuster. Llibre a llibre i poema a poema, recorre des dels inicis en la premsa valenciana fins als poemaris més representatius de la seua època de maduresa creativa. A més de recuperar poemes dispersos en diverses publicacions al llarg dels anys cinquanta i seixanta, transcriu i comenta, per primera vegada, els poemes en castellà publicats en la revista Verbo, que Joan Fuster fundà i dirigí junt amb José Albi en la dècada dels quaranta. "Veure dins els versos, que naix a partir de la tesi doctoral de l'autor sobre la poesia de Joan Fuster, constitueix una aportació decisiva per a conèixer l'obra poètica d'un dels intel·lectuals de la cultura catalana més importants del segle XX.

Joan Fuster fou un cas modèlic d'autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l'escriptura col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d'articles apareguts en periòdics i revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, una tasca que no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d'escriure, de la seua escriptura. Més de quatre mil col·laboracions foren publicades en mitjans com 'Jornada', 'Levante', 'El Correo Catalán', 'La Vanguardia', 'Avui', 'El País', 'Diario de Valencia', 'Informaciones', 'Serra d'Or', 'Destino', 'Jano', 'El Temps', 'Por Favor', 'Tele/eXprés', 'La Nostra Revista' o 'Pont Blau', entre altres. Aquest volum inclou cinc estudis d'especialistes (Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón i J. Àngel Cano Mateu) que presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del periodisme i el pensament fusterià. El conjunt aprofundeix en aquest aspecte de la seua producció, poc analitzat per la bibliografia existent fins ara.

Malgrat la diversitat d'estudis existents sobre l'obra de Joan Fuster, la seua faceta com a traductor ha rebut fins ara una atenció parcial i superficial, limitada a articles esparsos i a aspectes molt concrets. En aquest estudi s'aborda la figura del Fuster traductor des de diferents vessants –l'activitat traductora, el seu paper com a promotor de traduccions, el model de llengua i les solucions de traducció–, dins un marc general de recerca històrica i descriptiva. El buidatge del seu fons epistolar, d'expedients de censura de les traduccions, pròlegs, anotacions dietarístiques, etc. permet de reconstruir la informació contextual necessària per a entendre el seu 'modus operandi' com a traductor, com ara les circumstàncies que van dur-lo a exercir la traducció i que van condicionar el procés editorial dels projectes en què participà. Alhora, els resultats obtinguts a partir de la minuciosa descripció textual de la seua traducció de 'La pesta' d'Albert Camus (1962) complementen i enriqueixen la informació obtinguda en la fase de recerca prèvia, per tal com permeten comprovar que el context en què es realitzà afecta tant les solucions de traducció de Fuster com de l'edició publicada.

L'extensa bibliografia dedicada a Joan Fuster inclou estudis sobre els seus papers polítics, sobre els seus textos d'història social, sobre els seus escrits de literatura, sobre el seu estil tan característic, sobre els seus aforismes, sobre la seua poesia, etc. Tanmateix, per a cercar algun treball en què es pose la lupa, des d'un punt de vista estrictament literari, sobre un corpus determinat d'articles del suecà, hauríem d'acudir a introduccions de reculls o antologies, a apunts dispersos o, fins i tot, a alguna nota a peu de pàgina. Amb la intenció de cobrir, si més no, una porció d'aquest nínxol, s'aborda l'anàlisi literària del corpus conformat pels cent trenta articles que Fuster va publicar en les dues seccions mensuals que mantingué amb regularitat en la revista 'Serra d'Or': "Restriccions mentals" (1968-1973), primer i, posteriorment, "Passar el dia, empènyer l'any" (1978-1984).

Aquest monogràfic sobre Joan Fuster inclou setze aportacions de diferents especialistes i estudiosos que aprofundeixen en l'estudi i l'anàlisi de la seua producció i en la seua personalitat a partir de noves lectures, realitzades amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. La revisió i l'apropament al llegat de l'escriptor de Sueca es fa, sobretot, des dels tres àmbits acadèmics més vinculats a la seua obra escrita i el seu pensament. En la primera part, "Des de la filologia", s'analitzen aspectes de la seua creació literària i dels estudis d'història de la literatura i d'història social de la llengua, com ara la reescriptura, la relació amb exiliats o la cultura de masses. La segona, "Des de la història", aprofundeix en diversos dels seus treballs d'història social, política i cultural, com els seus usos de la història, la vinculació amb historiadors o les seues relacions amb la cultura gallega. Finalment, "Des de la filosofia", es revisa el seu pensament mitjançant les connexions i els contrastos amb altres autors i obres de plantejaments semblants, o amb l'anàlisi del plantejament intel·lectual i el mètode dels escrits sociopolítics.

Des que, en l'últim terç del segle XVIII, Johann Gottfried Herder començà a difondre el seu concepte de "volkgeist" o esperit del poble, amb atenció especial a reivindicar la unió indestriable entre nació, llengua i literatura, s'obriren les portes a un replantejament global dels estats territorials europeus que els seus deixebles romàntics confirmarien i divulgarien al llarg del segle XIX, ajudant a la conformació dels estats nació contemporanis. En les terres catalanoparlants, l'anàlisi que en feu Joan Fuster és fonamental: des del seu concepte de nació, entesa com una comunitat unida per l'ús de la mateixa llengua, amb un paper determinant de la literatura, fins a la dissecció rigorosa, amb el seu agut bisturí, dels dèficits inherents a un circuit literari sotmès o simplement tolerat, però desprotegit dels beneficis del suport d'un Estat nació. Una singularitat europea que va merèixer la mirada atenta i apassionada del nostre intel·lectual més influent i que ací s'estudia amb profunditat.

Joan Fuster es va interessar pel 'Tirant lo Blanc' d'una manera particular al llarg de tota la seua vida, però les seues aproximacions a la novel·la cimera de la literatura catalana medieval han estat fins ara ben poc remarcades. Aquestes lectures fusterianes són abordades de manera minuciosa en aquest estudi, que traça un recorregut cronològic per l'atenció de Fuster envers l'obra i també analitza com l'escriptor maldà per recuperar el 'Tirant' com a clàssic de la literatura catalana, especialment enmig del context repressiu del franquisme. La recerca exhaustiva de documentació ha permès aplegar els seus escrits sobre el 'Tirant', d'índole diversa –articles periodístics, estudis, cartes, conferències...–, i traure'n de nous a la llum. El conjunt, que s'edita i s'anota per primera vegada, esdevé un testimoni historicoliterari de primera magnitud, vist ara en perspectiva. Aquesta monografia, que va estar guardonada amb el Premi Joan Coromines d'investigació filològica, històrica o cultural (2022), convocat per la Societat Coral El Micalet, contribueix a valorar, des d'un angle nou, l'aportació inestimable de Joan Fuster al coneixement i a la comprensió de la nostra història cultural.

La música ocupó un papel muy importante en la trayectoria y en la obra del ensayista Joan Fuster (1922-1992), en su vida cotidiana y como motivo de reflexión y de atención hacia autores o periodos que lo interesaban de una manera particular. La VIII Jornada Joan Fuster, celebrada en Sueca el 2010, abordó, con intervenciones de reconocidos especialistas, este apretón y larga relación, tanto con la música como con la Nova Cançó, y con otras facetas de la cultura musical. Es decir, con la música entendida, a la vez, como manifestación artística, como tradición propia de un pueblo y como herramienta movilizadora del compromiso social en un momento histórico particularmente difícil para nuestra colectividad civil. Una compilación antológica de textos fusterianos sobre la música, en todos estos aspectos, completa el volumen.

Cincuenta años después de la publicación de «Nosaltres, els valencians», las 'indefiniciones' y los 'problemas' que Joan Fuster diagnosticaba en aquel incisivo ensayo continúan vivos en la sociedad valenciana. Evidentemente, desde entonces ésta ha experimentado cambios positivos y negativos, pero las reflexiones del ensayista continúan poniendo el dedo en la llaga de un país lleno de carencias de todo tipo y sin ninguno otro horizonte que 'ofrendar nuevas glorias a España'. Este libro se adentra en cuestiones debatidas recientemente, como por ejemplo su relación con la tradición valencianista, la aproximación al marxismo y el papel que atribuía a la historia en el análisis del presente y en su proyecto de futuro. Unos temas en los que se puede ver como las posturas de Fuster eran más complejas y matizadas de lo que dice el tópico.