Roma. En un cap de setmana: 2014
()
About this ebook
Varios autores
<p>Aleksandr Pávlovich Ivanov (1876-1940) fue asesor científico del Museo Ruso de San Petersburgo y profesor del Instituto Superior de Bellas Artes de la Universidad de esa misma ciudad. <em>El estereoscopio</em> (1909) es el único texto suyo que se conoce, pero es al mismo tiempo uno de los clásicos del género.</p> <p>Ignati Nikoláievich Potápenko (1856-1929) fue amigo de Chéjov y al parecer éste se inspiró en él y sus amores para el personaje de Trijorin de <em>La gaviota</em>. Fue un escritor muy prolífico, y ya muy famoso desde 1890, fecha de la publicación de su novela <em>El auténtico servicio</em>. <p>Aleksandr Aleksándrovich Bogdánov (1873-1928) fue médico y autor de dos novelas utópicas, <is>La estrella roja</is> (1910) y <is>El ingeniero Menni</is> (1912). Creía que por medio de sucesivas transfusiones de sangre el organismo podía rejuvenecerse gradualmente; tuvo ocasión de poner en práctica esta idea, con el visto bueno de Stalin, al frente del llamado Instituto de Supervivencia, fundado en Moscú en 1926.</p> <p>Vivian Azárievich Itin (1894-1938) fue, además de escritor, un decidido activista político de origen judío. Funcionario del gobierno revolucionario, fue finalmente fusilado por Stalin, acusado de espiar para los japoneses.</p> <p>Alekséi Matviéievich ( o Mijaíl Vasílievich) Vólkov (?-?): de él apenas se sabe que murió en el frente ruso, en la Segunda Guerra Mundial. Sus relatos se publicaron en revistas y recrean peripecias de ovnis y extraterrestres.</p>
Read more from Varios Autores
Budapest. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLisboa. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsAlsàcia. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsVenècia. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsBilbao. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratings
Related to Roma. En un cap de setmana
Related ebooks
Porto responsable Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsNàpols. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsMalta. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsFlorència. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsAtenes. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLondres. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsUn cafè a Roma Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsBuenos Aires. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsParís responsable Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLondres Responsable Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsTallinn. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsZuric. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsValència. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEstocolm responsable Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsViatge a Itàlia Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsProvença. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsFlandes. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsViatge a Comala Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsJerusalem. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsAmsterdam. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsPraga. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsVenècia Responsable Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsFlorència Responsable Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsBerlín. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsSuperant el desencís i altres relats Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsDonostia-Sant Sebastià. En un cap de setmana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsRemor de serps Rating: 4 out of 5 stars4/5Compte i raó: La hisenda municipal de la ciutat de València en el segle XVIII Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl gall ferit: Les lluites i les esperances de la França que no surt a les fotos Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLlibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València. I.: (1296-1345) Rating: 0 out of 5 stars0 ratings
Related categories
Reviews for Roma. En un cap de setmana
0 ratings0 reviews
Book preview
Roma. En un cap de setmana - Varios autores
ECOS
Plànol de Roma
Roma avui
Roma és la ciutat amb la més gran concentració de patrimoni històric i arquitectònic del planeta –amb més del 16% del total cultural del món–, i el centre urbà, envoltat pel perímetre de les muralles d'Aurelià, és el testimoni viu i superposat de gairebé tres mil anys d'història. Aquesta expressió única de l'herència històrica, artística i cultural del món occidental va ser declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980, juntament amb la Santa Seu i la basílica de Sant Pere. De fet, entre les moltes singularitats amb que compta la capital italiana, hi trobem que dins el seu territori hi ha un estat diferent, el Vaticà, un dels més petits però poderosos del món. Aquesta guia inclou, lògicament, les visites més destacades a la seu papal.
A voltes laberíntica, en ocasions diàfana, Roma sempre sorprèn perquè, tot i el cosmopolitisme, és possible trobar barris on es fa vida de poble, amb persones assegudes a les portes de les cases debatent sobre la jornada, prenent la fresca als vespres. Amb els inconfusibles motorini (ciclomotors) i scooter grinyolant per tot arreu que són un senyal més d'identitat de la ciutat, Roma és alhora avantguarda de la moda i l'estil i petit poble
on comprar a la cansaladeria de sempre, entrar en un cafè que no envelleix, anar-hi a un mercat d'encants... envoltats d'algunes de les més imponents ruïnes de l'Imperi Romà, columna vertebral de la nostra base cultural.
Roma és una ciutat amb una gran qualitat de vida, on es menja i es beu de meravella, amb moltes opcions nocturnes per a divertir-se i que té sempre a mà un racó agradable –o un gran parc– on desconnectar quan ens saturen les visites a ruïnes i museus o ens fatiguen les pujades i baixades als seus mítics set turons.
Recomanacions per al viatge
Època
La millor època de l'any per visitar Roma és la primavera i la tardor, per bé que aquesta darrera estació és la més plujosa. L'hivern també és agradable, amb dies assolellats i temperatures mínimes al voltant dels 5ºC. Al juliol i l'agost la calor i la humitat poder ser aclaparadors.
Entrada al país
Itàlia rep una allau d'immigrants cada any, especialment des dels límits meridional i oriental. Per això les autoritats són especialment sensibles a l'arribada d'estrangers. Normalment només