Scrap mortal

By Ludmilla Lacueva Canut

Les millors professionals del món de l'scrapbooking es donen cita a Andorra per assistir al primer congrés que se celebra al país. La descoberta al llac d'Engolasters del cadàver d'una scrapera molt famosa trasbalsarà als assistents d'aquesta trobada i a la presidenta del club, la forense Maria Sastre, que demanarà ajuda al comissari Cerni Llop.
Scrap mortal ens endinsa entre els bastidors de l'univers de l'scrapbooking, on venjances i rancúnies són a l'ordre del dia. Un entorn creatiu i de fantasia que s'entrellaça amb el món del bàsquet i amb la diplomàcia nord-americana al voltant de la investigació sobre la vida de la víctima. Scrap mortal és una història trepidant a la caça d'un assassí, intel.ligent, que sap esborrar molt bé les seves pistes.
El comissari Cerni Llop formarà de nou un tàndem explosiu amb l'ex-batlle Masoliver, ancorat com sempre en el passat de les tradicions andorranes, que no s'estarà d'expressar en veu alta les seves opinions per a gran exasperació d'en Cerni. No hi ha ningú com ell per posar el dit a la nafra.
Scrap mortal és la segona novel·la de misteri de Ludmilla Lacueva Canut. L'autora s'endinsa dins del món de l'scrapbooking amb les seves enveges i ressentiments que esdevindran mortals en un decorat que sembla perfecte.

• Language: Català
• Publisher: 'apostroph
• Release date: Apr 17, 2020
• ISBN: 9788412200522

Book preview

Ludmilla Lacueva Canut

Scrap mortal

Per al Ramon, Lydia i Christian, els meus puntals a la vida amb qui comparteixo moltes alegries

© de l’obra: Ludmilla Lacueva Canut

© de l’edició: Apostroph, edicions i propostes culturuals, SLU

© de la il·lustració de coberta: Oriol Hernández

Edició: Apostroph

Correcció / serveis linguístics: Tutivillus

Disseny de coberta: Apostroph

Disseny de tripa: Mariana Eguaras

Maquetació: Apostroph

ISBN digital: 978-84-122005-2-2

Primera edició: març 2020

Primera edició digital: març 2020

Apostroph, edicions i propostes culturals, SLU

Mas Postius 5, 08505 Muntanyola (Barcelona)

www.apostroph.cat

[e-mail]

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Us podeu adreçar a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra.

Gràcies per llegir aquest llibre. La seva autora, Ludmilla Lacueva Canut, i tots els que hem fet possible que aquest llibre d’Apostroph hagi arribat a les vostres mans esperem que us agradi.

E-mail: [e-mail]

Twitter: @postroph

Facebook: facebook.com/postroph/

Índex de personatges

Agent Arboleda: policia

Mireia Baldi: investigadora del Grup de Delictes Contra les Persones i scraper

Aina Blanc: scraper-blogger catalana

Geneviève de Fouchard: scraper-blogger francesa

Abby Jones: assistent de l’Stacy Morgan

Gínjol: gos de raça golden de la Marga i en Joan

Agent Gómez: policia

Ventura Gràcia: policia en formació a Quantico (Estats Units)

Pere Griu: investigador del Grup de Delictes Contra les Persones

Wendy Harris-Smith: dona de Jack Smith i mare de la Gwen

Llamp: gos del Grup Caní de la policia

Cerni Llop: comissari de policia

Marga i Joan: passejants pel llac d’Engolasters

Manel Martí: sotsoficial del Grup de Delictes Contra les Persones

Climent Masoliver: antic batlle d’Andorra i avi d’en David Masoliver

David Masoliver: batlle d’Andorra

Stacy Morgan: scraper-blogger nord-americana

Steven Morgan: pare de l’Stacy

Gus Pino: jugador nord-americà del Bàsquet Club d’Andorra

Xavier Pinyol: secretari judicial del batlle David Masoliver

Tim Redright: cònsol nord-americà a Barcelona

George Robban: president comunitat anglesa a Andorra

Àngel Rubio: carterista

Maria Sastre: forense i presidenta del Club d’Scrapbooking d’Andorra

Bianca Scatola: scraper-blogger nord-americana

Dolly Serrano: co-organitzadora del congrés d’scrapbooking d’Andorra

Gwen Smith: scraper

Jack Smith: pare de la Gwen

Jaume Solé: organitzador d’esdeveniments

Anna Vila: membre del TEDAX

Quim, Toni, Pep i Narcís: membres d’Identitat Judicial

Diu la llegenda que al fons del llac d’Engolasters hi havia un poble que va desaparèixer amb tots els seus habitants en no donar caritat a un home famolenc. L’única persona que va salvar la vida va ser una minyona que es va apiadar i li va donar de menjar. Seguint els consells del pobre desgraciat, va marxar en sentir el primer tro. Una tempesta esfereïdora va descarregar una tromba d’aigua que va engolir sense pietat aquells vilatans cobdiciosos i sense ànima. En dies de pluja, hom diu que se senten veus llastimoses que demanen ajuda...

1

Aquell matí, el llac d’Engolasters era tot quietud amb la resplendor del sol que s’anava estenent. Una agradable olor de pi es desprenia per la zona on només el cant del gall d’una borda propera trencava el silenci. Però vet aquí que ara hi surava un cos. Era esfereïdor pensar com podien canviar les coses d’un dia per l’altre i d’una manera tant tràgica. Ella creia que ho tenia tot: bellesa, diners, poder, però en una fracció de segon tot se n’havia anat en orris. De què havia servit tanta ambició, dolenteria i prepotència? Alguns pensaran que s’ho mereixia.

Sempre havia estat orgullosa de la seva cabellera rossa, llarga i brillant que exhibia en nombroses campanyes publicitàries. Tots els tractaments eren pocs per tal de lluir-la i sentir-se poderosa. Ara, els seus cabells suraven en aquella aigua verd fosc on s’emmirallaven els pins que encerclaven la depressió glacial i enfosquien la seva superfície. Un paratge de bellesa continguda que ella no havia pogut gaudir. Una turbina, situada en un extrem del llac, deixava anar intermitentment un doll d’aigua que formava un corrent que balancejava suaument aquell cos jove i musculat, mancat d’ànima.

La seva vida havia estat plena d’èxits i, tot i així, plena d’inseguretats. Tenia tot el que hom podia desitjar però sempre apareix una mà que no vol que vagis més enllà i trenca els teus somnis.

2

El Centre termolúdic Caldea s’havia vestit de gala per rebre l’elit de l’scrapbooking¹ internacional. La Maria Sastre, presidenta del Club d’Scrapbooking d’Andorra, estava un pèl nerviosa. Scrapers, proveïdors i seguidores s’havien donat cita per primera vegada a Andorra.

Sort n’havia tingut de comptar amb l’ajuda del català Jaume Solé, gerent d’una empresa d’esdeveniments. Pensaven que seria un congrés petit però al saber-se que la famosíssima scraper nord-americana Stacy Morgan assistiria a la trobada va fer que es disparessin les inscripcions. A hores d’ara, la Maria encara al·lucinava que hagués acceptat venir a Andorra sense que això suposés cap despesa per a l’organització. L’única condició que posava era anar a veure un partit de l’equip de bàsquet nacional. Una demanda que els va sorprendre però que era molt fàcil d’aconseguir.

En Jaume estava molt rodat en organitzar esdeveniments però mai n’havia fet cap d’scrapbooking i va haver de recórrer a la Dolly Serrano, famosa als Estats Units com a organitzadora d’aquesta modalitat. També l’havia sorprès la seva acceptació. Si hagués estat a Barcelona o a alguna gran capital hauria entès el seu entusiasme però era un petit país entre muntanyes de menys de cinc-cents quilòmetres quadrats; no era home de donar-li mil voltes a les coses i l’únic que li interessava era que tot sortís bé.

La Maria rebia, a peu de terrassa, els convidats i participants; l’ajudaven unes companyes de la Policia que també eren aficionades a l’scrap. L’Anna Vila treballava al TEDAX² i la Mireia Baldi era investigadora del grup de delictes contra les persones. Les havia conegut en començar a treballar com a forense i ben aviat les va arrossegar a la seva passió per les manualitats. En Josep, la Nelly i la M. Carme, de la revista andorrana Dona Secret, també eren presents i feien fotografies de tots els assistents. En aquella nit càlida la terrassa estava plena de gom a gom i seria l’acte social per excel·lència d’aquella setmana.

Els ulls de la Maria van brillar en veure aparèixer en Cerni.

—Estàs molt elegant aquest vespre! —va dir la Maria mentre es feien un petó.

—I tu estàs impressionant amb aquest vestit!

La Maria estava radiant i aquest moment de dolça intimitat va ser interromput per la impaciència de l’ex-batlle Climent Masoliver que exclamava que no era el moment de fer-se moixaines. La Maria va aixecar les celles. Aquest sí que no estava previst que vingués. En David Masoliver va avançar-se per saludar-la i excusar-se perquè el seu padrí havia volgut venir tant sí com no. La Maria no va contestar i va fer una llambregada al vestit del Climent que havia fet esforços per mudar-se. Li va semblar que portava un escuradents a l’orella però va preferir no dir-li res.

Una noia de llarga melena rossa i cos escultural va fer la seva aparició aixecant murmuris i desencadenant flaixos de les càmeres i els mòbils dels allí presents. L’Stacy Morgan caminava amb pas segur i duia un vestit vermell cenyit que va deixar bocabadats els assistents. La Maria va pensar que era encara més bonica que a les fotografies i que era molt elegant. Va apressar-se a saludar-la i aquesta li va agrair que l’hagués convidat. La Maria es va emocionar per la calidesa de les seves paraules. La seguia la seva ajudant, l’Abby Jones. En Cerni no va poder estar-se de remarcar-li a en David la cara de pomes agres que feia la noia i com alçava els ulls quan l’Stacy reia per tonteries. Tots dos van estar d’acord que no devia ser fàcil treballar per una famosa scraper i blogger com l’Stacy. No va trigar gaire en mostrar-se capritxosa, ordenant de mala manera a l’Abby que li anés a buscar un còctel mentre saludava alguns dels seus patrocinadors.

Van anar arribant els companys d’Identitat Judicial, instal·lant-se prop d’una de les piscines exteriors per prendre cava i assaborir els excel·lents canapès que servien els cambrers.

En Climent no es perdia res i semblava passar-s’ho prou bé amb la música del grup andorrà que amenitzava la vetllada.

—I això del crafbaken, quina collonada és? —va preguntar mentre engolia una gamba arrebossada i es llepava matusserament els dits.

—Es diu scapbooking! —va exclamar la Mireia mentre agafava una copa i s’aguantava el riure. És el que tota la vida s’ha dit manualitats.

—Ah! Avui en dia ho han de complicar tot! Vaja, quina pèrdua de temps i diners!

La Mireia, acostumada a les sortides de to del Climent, no li va fer cas; va mirar en Cerni i en David que feia cara de resignació però es va eixorivir quan li van presentar l’Aina Blanc, una scraper de Barcelona. La Mireia va explicar-los que era tot un referent a Catalunya i a tots els països de parla castellana. Tenia milions de seguidors i era molt activa. De seguida la van trobar simpàtica i molt xerraire. Tot i ser famosa, era molt planera i es deixava fotografiar amb tothom qui li demanava. En Climent va pensar que era un pèl superficial però li va caure bé. No se li va escapar que en David no havia quedat gens indiferent a l’encant de la jove. Quan li agafava aquell riure beneit volia dir que ja havia caigut al pot.

La festa era en el seu punt àlgid quan la Maria va pujar a l’escenari per donar la benvinguda a tothom i agrair la nombrosa assistència a aquest esdeveniment del món de l’scrapbooking que s’organitzava per primera vegada a Andorra.

—Desitjo que gaudiu d’aquests dies d’activitats amb les millors scrapers del món i vull agrair especialment la vinguda de les nord-americanes Stacy Morgan i Bianca Scatola, de la catalana Aina Blanc i de la francesa Geneviève de Fouchard. És tot un honor tenir-vos entre nosaltres i demano un fort aplaudiment per elles.

L’Stacy va mirar de mala gana a la Bianca que saludava als assistents efusivament. Com a noia de família rica, l’Stacy estava acostumada a ser el centre d’atenció i no li agradava gens ni mica que una perdulària de Brooklyn li prengués el protagonisme. Segur que s’havia apuntat a la trobada en saber que ella hi aniria. Quina oportunista.

No s’ho va pensar gaire i va pujar a l’escenari per prendre-li el micròfon a la Maria que, sorpresa i contenta alhora, li va fer lloc. Va fer riure a tothom amb una broma sobre l’intent de cercar on es trobava Andorra al mapa i la magnífica oportunitat que havia tingut de venir a un país tant bonic tot i que encara li quedava molt per descobrir. Però la situació es va tornar incòmoda quan l’Stacy va començar a dir que les altres scrapers no tenien fusta i només es limitaven a copiar-la i, com diuen, mai segones parts són bones. La Maria, astorada, no sabia on posar-se i va buscar amb la mirada en Jaume Solé. Estava clar que l’Stacy anava una mica passada de copes i que calia fer quelcom ràpidament.

En aquell moment van arribar diversos jugadors del Bàsquet Club d’Andorra i a ningú se li va escapar l’excitació de l’Stacy Morgan que va donar ràpidament les gràcies i va baixar de la tarima enfilada en els seus vertiginosos talons de color carn dirigint-se directament cap al jugador estrella, en Gus Pino, nord-americà, d’origen porto-riqueny, tot just arribat al país feia sis mesos. L’Stacy se li va enganxar al coll i li va plantar una morrejada davant la sorpresa dels assistents. La Maria va entendre de seguida per què havia vingut a Andorra i se li va escapar un mig somriure. Ves per on, sortia amb el jugador de bàsquet.

En Gus va quedar-se parat uns segons però va reaccionar de seguida separant-se d’ella abruptament. No va tenir temps de dir cap improperi: la Dolly Serrano, co-organitzadora de l’esdeveniment, va clavar a l’Stacy un mastegot que va deixar tothom bocabadat.

—Ni se t’acudeixi apropar-te a la meva parella! Pendó!

Ara sí que la cosa s’estava caldejant i anaven de sorpresa en sorpresa. Les dues dones van començar a insultar-se i a esbatussar-se. En Cerni i en Jaume Solé van mirar de separar-les. Desenes de mòbils gravaven l’escena i els reporters gràfics s’hi delien. La Maria va demanar als músics que continuessin tocant i va animar la gent a ballar. Després es va apropar al grupet i va demanar-los que es calmessin. En Gus no la va ni mirar, es va dirigir a l’Stacy i li va demanar que el deixés en pau; la seva xicota era la Dolly. Ells ja havien acabat i no volia saber res més d’ella.

—No em deixaràs! Ho hauràs de fer sobre el meu cadàver!

L’Anna i la Mireia, que s’havien apropat, esguardaven silencioses en Gus que amb prou feines contenia la seva ira. Ja en tenia prou i va decidir que no s’estaria un minut més sofrint la presència de l’Stacy. Abans, però, va enllaçar la Dolly i li va fer un petó apassionat. L’Stacy no va suportar la mirada satisfeta de la noia i va escridassar l’Abby.

—No hi ets mai quan et necessito! Ets un zero a l’esquerra! Vinga, anem cap a l’hotel!

L’Stacy va marxar deixant una concentrada olor de perfum i un ambient tens mentre en Jaume estirava el braç de la Dolly i se l’enduia ben lluny.

La Maria va començar a sentir un migranya persistent i es va posar la mà al front. En Cerni li va agafar mà i van reunir-se amb els amics.

—Bé, no pensava que m’ho passaria tant bé! —va exclamar sorneguer en Climent— No hi ha com una baralla d’enamorats per posar una mica de picant a la vida! Au, vinga Maria, alegra aquesta cara i pren una copa de cava. En aquest món hi ha coses pitjors

—Mira, Climent, no estic d’humor per sentir les teves brometes poca-soltes. Quin desastre de