Me'n vaig anar al poble, al mar, a la natura per desconectar de la ciutat, el soroll, la gent. A retrobar-me amb mí mateixa amb la tranquil·litat d'un silenci anestesiador, provocat pels sorolls de les onades, les cortines, de l'aigua. I acompanyada del meu propi xiuxiueig i paraules. 
Quina gran experiència aquest cap de setmana. (A més a més, m'he sentit molt feliç de totes les imatges o plans inèdits grabats per aquest ASMR VII de reflexió).   Després del confinament, moltes persones han hagut de fer front o mirar de cara la soledat. 
La soledat, fàcilment la podem etiquetar o sentir de manera negativa, no obstant, és moltes vegades, gràcies a ella que podem trobar una companya de viatge infinitament lleial i per sempre, sí parlo de la companyia d'un mateix. Trobar-se és quelcom insuperablement meravellós. 
Si al principi no ho has experimentat mai, potser et farà por d'entrada perquè pensaràs que és impossible, però... Quants moments ens hem trobat en soledat en "COMPANYIA" d'amistats i relacions superficials?  Deixa't portar pel vent, per l'aigua, pel corrent de la vida, deixa't estimar a tu mateix, acceptar-te, coneixe't, és així com apendràs a sentir-te bé amb tu mateixa, per tota la vida.  
Espero que us hagi agradat molt.
Estic a YouTube Airam SR, on us ensenyo la part visual i colorida de l'asmr en català!