Un drac amb massa fums

By Maria Carme Roca i Costa

Pot sobreviure un drac al segle XXI? En Fumeres és un drac amb molt mal caràcter i per això no pot fer amics. Com viu sol, sense ningú amb qui parlar, passa el temps dormint al seu cau. Però entre becaina i becaina, han anat passant els anys i ara que ha despertat, no sap què fer. El món ha canviat un munt mentre estava adormit! Com sobreviurà en Fumeres al segle XXI? Podrà fer-ho?-

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Apr 10, 2022
• ISBN: 9788728022481

Book preview

Un drac amb massa fums

Copyright © 2012, 2022 Maria Carme Roca and SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788728022481

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

Per a la Laura Costa i Teixidó, perquè sempre l’acompanyi la màgia dels contes

Diuen que els dracs no existeixen.

També hi ha qui diu que van existir, però que d’això ja fa molt de temps.

D’altres s’entossudeixen a afirmar que sí, que encara n’hi ha.

Tant si és veritat com si no ho és, us explicaré la història d’en Fumeres, un drac que tenia massa fums i que, un bon dia, després d’haver dormit més del compte, va decidir sortir de la seva cova.

I

UN DRAC BEN BUFAT

Vet aquí que una vegada... hi havia un drac que es deia Fumeres. No era ni gaire gran ni gaire petit, però tenia la mida suficient per fer patxoca i... respecte. Això és important, perquè un drac que no fa respecte no és un drac com cal.

A més, feia molt de goig, en Fumeres, ja ho crec. Era allò que se’n diu, un drac ben plantat.

De fet, era com la majoria dels dracs, no us penseu: cap de serp, cos de cocodril, potes d’àguila, ales de ratapinyada, llengua acabada en punta de dard, cua girada... i, com tots, treia foc per la boca. Però tenia un no-sé-què que el feia especial.

Potser eren les escates brillants, polides, que amb la llum