Bruna: Una mirada trans

By Jaume Cela and Xavier Cela

Estranya!

Indefinit!

Ni carn ni peix!

Perversa!

Sonat dels collons (o de la vagina)!

Al llarg de la meva vida m'han catalogat amb aquestes i altres paraules, totes igual de colorides.

Però qui soc jo de veritat? Em dic Bruna i soc una noia trans. I aquesta és la meva història.

Una exploració tendra, honesta i divertida sobre la identitat i la sexualitat.

• Language: Català
• Publisher: La Galera, SAU
• Release date: Jun 17, 2021
• ISBN: 9788424670429

Jaume Cela

Jaume Cela va néixer a Barcelona l'any 1949. Va treballar durant un temps en una empresa d'assegurances, però va descobrir que la seva autèntica vocació era fer de mestre i va canviar de feina. Des que era petit que li ha agradat inventar-se històries, perquè té molta imaginació. El que més li agrada fer és anar al cinema i explicar contes i històries als joves. S'ha convertit en un dels escriptors de literatura infantil i juvenil més prolífics, i les seves obres han estat mereixedores de nombrosos premis i guardons. El 2008 li van atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Book preview

PAM 1

De com tot comença gràcies a la titola, penis, polla,

membre, cigala, pelleringa… i podeu continuar

vosaltres posant-hi el noms que us facin més patxoca

Ei!, rectifico, prohibit dir platanet, que és la paraula que feia servir la meva cangur quan em cuidava i em posava crema al platanet perquè no m’encetés.

La meva mare i el meu pare no van voler saber què portava, la mare, dins la panxa.

Per tant, va ser una sorpresa.

Jo no sé si us heu adonat que tot el que sabem dels primers temps de la nostra infantesa ho sabem perquè els pares, les mares, els avis, les amigues, els veïns… ens ho han anat explicant. Jo no recordo res d’abans dels tres anys. Tot el que sé d’aquest primer temps prové de la boca i dels records d’altres persones, sobretot dels pares.

En un dels meus aniversaris em van explicar que la mare va trencar aigües a casa. Devien ser quarts de dotze de la nit. Dia onze de març. Havia plogut i feia una mica de fresca. Com que jo soc el tercer de la família ja sabien de què anava la cosa. El pare, que ja era al llit llegint, es va aixecar d’una revolada, com si un ressort misteriós l’hagués fet saltar, es va tornar a vestir i va revisar que a la maleteta no hi faltés de