Emelie, la nena que no va nèixer

By Álvaro Puig de Morales

Amelie, una criatura celeste, baixa de l’espai per intercessió d’un bon home per salvar el trist clima d’incomunicació i manca d’entesa entre un pare i un fill. Renaix a la vida, doncs, com una filla més, ve com un far a il·luminar el camí, a donar sentit i a renovar un amor filial que ha anat endinsant-se en el camí obscur i ombrívol del desamor.
Amelie és una nena alegre i desenfadada, conscient de la gran missió que li ha estat encomanada. El seu adveniment té, per això, alguna cosa de “messiànic” i miraculós; entre aquesta missió elevada i la sensibilitat d’una nena de curta edat, se situa el talant especial d’Amelie, la seva enorme sensibilitat cap a l’ésser humà, cap a les seves debilitats i passions.
Tot és extraordinari en Amelie: la seva essència “liminar” entre la consciència d’un savi i la viva curiositat infantil, entre el que és tangible d’un món opac i incomprensible i els espais siderals.
Amelie empren a la Terra un autèntic viatge d’exploració tant dels espais exteriors com de la psicologia humana. Gràcies a la seva mirada aguda i penetrant, senzilla i al mateix temps terriblement nua, acompanya el lector pels escenaris de la vida quotidiana, conferint-los-hi un lluminositat excepcional.
Amelie arrossega el lector, amb la seva delicadesa i les seves reflexions, el porta de la maendinsant-se als racons més profunds de l’ànima, aquesta mateixa ànima que només la mirada més càndida i la paraula ingènua d’una nena poden salvar de l’oblit i fer remuntar fins a la font de l’amor veritable.

• Language: Català
• Publisher: Álvaro Puig
• Release date: Jul 9, 2018
• ISBN: 9788468607337

Álvaro Puig de Morales

Álvaro Puig de Morales nació en Bilbao en 1932. Máster en Marketing y gestión empresarial - curso de Casos Prácticos ESADE - actualmente es tutor personal y escritor. Títulos: Más allá de las sombras de la muerte, La niña que no nació, Conoce tu verdad, La bondad de un loco, Los silencios de Dios, Mis conversaciones con la ermitaña, Confesiones a Zoé, traducidos al catalán, al inglés, al alemán, al italiano, al francés y al portugués. Atraído por otras disciplinas, posee un amplio conocimiento en lo que implica la psico-sociología en relación con el individuo. Especializándose en el análisis, motivación y concepción de producto, así como en sus posibilidades de mercado; habiendo impartido clases en la Escuela Superior de Marketing. Presidente interino del curso de Alta Dirección de la Escuela de Alta Dirección ESADE, ha dado clases en todas las Cámaras de Comercio nacionales, también como profesor preparador, Administración y Dirección de empresas de la UNED y como Directivo y Consultor en Empresa, Industrial, Publicidad y Comunicación, Construcción, Industria alimentaria, Decoración y Centro comercial.

Book preview

LA NENA QUE NO

VA NÉIXER

por Álvaro Puig ©

La nena que no va néixer

© Álvaro Puig – Tel. contacte: (+34) 932.035.014

Barcelona ( Espanya)

Correu electrònic:

[e-mail]

Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització

expressa del titular del Copyright, sota les sancions

establertes en les lleis, la reproducció total o parcial

d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment,

compreses la reprografía i el tractament informàtic.

Álvaro Puig

1

La nena que no va néixer

Escric per a què Déu escolti la meva oració. No en

tinc una altra

L’Autor

A Amelie

Personatges:

Amelie

El pare

El germà

Un bon home

Un home Savi

L’ànima d’un nen

Els homes del desert

El monarca

L’espai

La font

La Terra

El corder ferit

Un gos

Uns nens

Si no hagués mencionat a algun personatge,

afegeixi’l.

L’Autor

Tots els personatges són ficticis, però no Amelie

Álvaro Puig

2

La nena que no va néixer

Pròleg

Amelie, una criatura celeste, baixa de l’espai

per intercessió d’un bon home per salvar el trist

clima d’incomunicació i manca d’entesa entre un

pare i un fill. Renaix a la vida, doncs, com una filla

més, ve com un far a il·luminar el camí, a donar

sentit i a renovar un amor filial que ha anat

endinsant-se en el camí obscur i ombrívol del

desamor.

Amelie és una nena alegre i desenfadada,

conscient de la gran missió que li ha estat

encomanada. El seu adveniment té, per això, alguna

cosa de messiànic i miraculós; entre aquesta

missió elevada i la sensibilitat d’una nena de curta

edat, se situa el talant especial d’Amelie, la seva

enorme sensibilitat cap a l’ésser humà, cap a les

seves debilitats i passions.

Tot és extraordinari en Amelie: la seva

essència liminar entre la consciència d’un savi i la

viva curiositat infantil, entre el que és tangible d’un

món opac i incomprensible i els espais siderals.

Amelie empren a la Terra un autèntic viatge

d’exploració tant dels espais exteriors com de la

psicologia humana. Gràcies a la seva mirada aguda i

penetrant, senzilla i al mateix temps terriblement

nua, acompanya el lector pels escenaris de la vida

quotidiana,

conferint-los-hi

un

lluminositat

excepcional.

Amelie arrossega el lector, amb la seva

delicadesa i les seves reflexions, el porta de la mà

Álvaro Puig

3

La nena que no va néixer

endinsant-se als racons més profunds de l’ànima,

aquesta mateixa ànima que només la mirada més

càndida i la paraula ingènua d’una nena poden

salvar de l’oblit i fer remuntar fins a la font de

l’amor veritable.

Isabel Fernández Giua

Álvaro Puig

4

La nena que no va néixer

Paul, el pare d’Amelie, va escriure, després d’haver

seguit el que segueix:

"T’he estimat i t’estimaré com el que vas ser: una

filla"

Álvaro Puig

5

La nena que no va néixer

El que he dit fins aquest moment us pot resultar

estrany i fins i tot incomprensible, però us puc

assegurar que no és ni una cosa ni l’altra. Us ho puc

explicar: tot va passar quan un bon home,

desconegut per a mon pare, li va parlar de mi. Ell

coneixia la dificultat que tenia mon pare per a

sentir a son fill –el meu germà-, perquè jo no

havia nascut. Aquell bon home sabia gairebé tot el

que li passava a mon pare. Una de les coses era la

tremenda dificultat per a sentir-se pare. Us haig de

confessar que mon pare, no per ser pare era un

bon home. Així va passar i va anar passant:

Va ser una tarda hivernal. El fred era excessiu i,

entre el fred i uns gots de llet calenta, li va parlar de

mi. Mon pare escoltava el que per a ell era

incomprensible: el que li parlés d’una filla que mai

havia tingut. El bon home que parlava amb mon

pare li ho va dir com una cosa natural, com si res, el

que mon pare, per les bones, tingués una filla. Mon

pare l’escoltava amb una emoció retinguda, com si

el que li deia pogués ser real: tan real com pogués

ser la vida de mon pare. Aquesta realitat el va portar

a una emoció retinguda. Els seus lacrimals van

retenir el que no va voler mostrar al bon home. El

got de llet, se l’havia begut, i en va demanar un

altre.

Jo no vaig néixer, perquè mon pare, o algun altre,

no havia pensat en mi. Però el bon home de qui

parlo, sí. Parlant amb mon pare, em va concebre,

Álvaro Puig

6

La nena que no va néixer

per a què mon pare es recolzés en mi: per a

suavitzar la dificultat que té percebre a mon

germà, amb serenitat i alegria, fent que fos menor

la sensació de llunyania de mon pare. Mon pare no

sabia el perquè del que li passava. El bon home, el

que em va concebre, podria haver-li donat raons per

a què arribés a entendre perquè teia una relació així

amb son fill. Però no ho va fer perquè no hagués

servit de gaire.

Algun dia us parlaré del meu amic, el que va

imaginar concebre que mon pare tingués un altre fill

–una filla- i de per què, encara que no hagués pensat

en ella, vaig néixer.

Jo sabia que podia ser-li útil. La dificultat de ser