Set raons per estimar els meus pares

By Jaume Cela i Ollé

En Nil escriu en una llibreta que li ha regalat el carnisser de la cantonada (que és com un padrí seu per les trifulgues que van acompanyar el naixement del nen) set raons per les quals estima els seus pares. A través d'aquestes explicacions, a poc a poc i amb tocs fins d'humor, el lector anirà coneixent en Nil (el que pensa, el que sent, el que li agrada...), els seus pares, el seu germà, les àvies, els amics i l'entorn escolar.

• Language: Català
• Publisher: Editorial Cruïlla
• Release date: Oct 31, 2019
• ISBN: 9788466144629

Book preview

Per al meu nét, en Nil

M’HAN REGALAT una llibreta.

Vaja, exclamareu, quina caca de regal!

Ja sé que no és de bona educació dir «caca de regal», però és el que direu, i com que és el que direu ja ho dic jo, però ben pensat no ho dic jo, perquè dic el que vosaltres direu.

O el que penso que direu.

I us equivoqueu: no és una caca de regal, perquè és una llibreta molt maca. La coberta és de color blau, del mateix to que quan mires l’horitzó i sembla que el cel i el mar s’ajuntin, que té aquell to tan..., bé, no sé com descriure-ho..., un to de color de cel blau i de mar blau que s’ajunten.

Si no sabeu de què estic parlant podeu fer dues coses:

a) Quan aneu a la platja us ho mireu i així entendreu què vull dir.

b) Tanqueu els ulls i us ho imagineu, que per a això serveix la imaginació, per saber com són les coses quan no les hem vist mai.

A més a més, els fulls són de quadrets i a mi m’agraden molt quan són de quadrets, perquè tinc molt mala lletra i escric sempre tort. Començo bé, però acabo la línia una mica més avall, i com que escric moltes línies, perquè tinc moltes coses per explicar, com més escric més malament em queda el treball. I la mestra sempre m’ho diu: «Mira que tens idees i tens gràcia explicant-les, però quina lletra i quina presentació...»

I l’Anna, que és la nena que seu al meu costat i que sempre m’ajuda a fer la tombarella, perquè és molt bona saltant, fent tombarelles i fent la vertical, doncs l’Anna, quan veu una redacció meva i veu el desastre de la lletra i de la presentació sempre sap trobar-hi coses bones: és com si estigués plovent i bufés el vent de través i les gotes d’aigua anessin cap al costat on bufa el vent.

I les gotes d’aigua, ja ho deveu haver endevinat, són les lletres i les paraules i les frases que escric i quan mires tot el full sembla que plogui.

A mi no m’estranyaria gens que l’Anna acabés sent poeta. Bé, poetessa, que la mestra sempre ens diu que hi ha poetes i poetesses i ella, com que és una nena, serà poetessa. I potser ens casarem, perquè m’agrada molt i jo, m’ho sembla però no hi posaria la mà al foc, també li agrado. Un dia vaig sentir l’àvia Roser que parlava amb la mare i li deia:«Aquestes coses de l’amor es veuen a venir. Jo, a ton pare, el vaig veure d’una hora lluny.» Doncs jo ho veig a venir, això meu amb l’Anna.

Bé, pot ser una caca de regal, però és un regal original, perquè ningú de vosaltres ha rebut mai una llibreta de regal.

Aquesta llibreta me l’ha regalat un veí meu, que és carnisser i té els dits molt gruixuts. La mare diu que són com botifarrons i que els té així de tant tallar carn, que això s’encomana, com la grip. Però jo no sé si m’ho diu de broma, perquè un que toca la trompeta no té pas els llavis com si estigués tocant la trompeta. O sí.

M’estima molt, el veí carnisser, que es diu senyor Mariano, perquè quan vaig néixer es veu que tenia molta pressa per sortir de la panxa de la mare i vaig arribar a aquest món dins la carnisseria. Estava comprant i encara li faltaven quinze dies. Aleshores li va passar una cosa una mica misteriosa: va trencar aigües, i no m’ho feu explicar perquè no sé ben bé què és això de trencar aigües, perquè ja em direu com es pot arribar a trencar l’aigua, i ell va telefonar a una ambulància però jo tenia molta pressa, que ja us ho he dit abans, i quan va penjar el telèfon que tenia a la rebotiga i va anar a ajudar la mare jo