La volta al món de la Formiga Piga

By Emili Teixidor i Viladecàs and Gabriela Rubio Márquez

La Formiga Piga, empesa per estranyes circumstàncies, dóna la volta al món i ho aprofita per escriure les aventures que li passen i per dibuixar les meravelles que contempla: des dels misteris de les mòmies d'Egipte fins a les formigues d'una banda de jazz novaiorquesa; des dels cangurs australians fins als secrets amagats sota la boira de Londres. Són els carnets de viatge de la Formiga Piga.

• Language: Català
• Publisher: Editorial Cruïlla
• Release date: Sep 9, 2010
• ISBN: 9788466127769

Book preview

1 La muntanya negra

UN DIA, quan la Formiga Piga estava a punt de sortir del niu es va trobar amb el forat tapat.

No podia ser que a aquella hora del matí, amb les fileres de formigues entrant i sortint del formiguer per carregar i descarregar grans de blat i altres mercaderies, la formiga portera hagués tapat la sortida amb el seu cos com si algun perill amenacés el niu.

Totes les formigues que s’havien quedat a dins estaven espantades i es preguntaven què havia passat.

Però de seguida el forat es va destapar i la Piga va poder sortir i les fileres que entraven i sortien van continuar la seva feina.

A fora, al costat del niu, la Piga va veure que s’havia format una muntanya negra. Una muntanya grandiosa que gairebé arribava fins al cel. Com que era tan a prop, va decidir de pujar-hi a veure si estava feta de pedra dura, d’argila o de sorra.

Quan només havia començat la pujada, la muntanya es va moure. Al començament la Formiga Piga gairebé no ho va notar. Però com que la muntanya s’enlairava, com si volés, i després tornava a terra, la ForPiga es va adonar que de tant en tant les fileres de formigues eren més petites i més llunyanes i per això va trobar que la muntanya negra caminava com un animal del bosc.

I així, amagada i quieta dins d’un foradet de la muntanya perquè les sacsejades no la fessin caure, la Formiga Piga va veure com s’allunyava del bosc i entrava en una mena de cova tan negra com la muntanya.

Un cop dins la cova, la muntanya es va quedar quieta. Però de sobte va sentir-se un soroll molt estrany, com si tota la cova trontollés tot i que la muntanya no es movia.

I més endavant van començar a sentir-se veus i riures i cançons i la Formiga Piga, una mica espantada, va començar a preocupar-se per si no podia tornar al niu. I a preguntar-se a quina mena de muntanya desconeguda s’havia enfilat.

2 El viatger misteriós

EL CAS és que a poc a poc la Formiga Piga es va adonar que havia pujat a la sabata d’un home que visitava el bosc i després havia tornat cap a la ciutat en un cotxe.

I ara la ForPiga es trobava molt lluny del seu cau i no podia tornar-hi. I a quin niu la voldrien si no feia la seva olor? Segurament que no podria tornar a veure la seva reina i les seves companyes fins que a aquell senyor li vingués bé de visitar un altre cop el bosc. I qui sabia quant de temps podia passar fins que aquella sabata tornés a trepitjar el prat on s’obria el forat del seu niu?

La Formiga Piga tremolava en pensar que el senyor potser no tindria ganes de tornar-hi mai més. I potser, si hi tornava, no portaria les mateixes sabates!

De manera que, així que va poder, la ForPiga va sortir de la sabata i va buscar un amagatall més segur, que li permetés observar, veure i sentir tot el que aquell senyor tenia intenció de fer en el futur per saber quan pensava tornar al bosc.

Van passar dies i dies en què la pobra ForPiga va pujar i baixar mitjons, pantalons, camises, americanes, corbates i samarretes… La qüestió era estar sempre amb aquell senyor per poder aprendre la seva llengua i conèixer els seus projectes.

Es posava al pit de la camisa del senyor, amagada sota la corbata, a l’hora de menjar, per arreplegar les engrunes que queien…, dormia als armaris i calaixeres on desava la roba…, es construïa nius a les butxaques per viatjar amb més comoditat quan l’home anava i venia…, s’escapava ràpidament quan ficaven la roba a la rentadora o quan el senyor es dutxava i ella feia camí al mig de la cama…, i fins i tot va trobar un amagatall a la barnilla de les ulleres, al costat mateix d’una orella,