Com escriure i presentar el millor treball acadèmic: Guia pràctica per a estudiants i professors

By Jordi Sancho

El treball de fi de grau (TFG) és el de més complexitat que fan els estudiants al llarg de la carrera i el que demostra de manera clara els coneixements i les habilitats adquirits. Els errors més freqüents en aquests treballs no són en els resultats o en la metodologia aplicada; sinó en la manera com es comunica la investigació duta a terme. Aquest llibre dóna pautes i recomanacions per millorar l'escriptura i la presentació dels treballs acadèmics, en especial els de fi de grau i de màster, i aconseguir una comunicació eficaç.

Jordi Sancho descriu els errors habituals a l'hora d'estructurar, redactar i exposar el treball; i explica pas a pas com millorar-ne l'escriptura i la presentació, des de la delimitació dels objectius inicials fins a la defensa davant el tribunal. Aquesta segona edició incorpora, entre altres millores, dos canvis importants. El segon capítol es centra a orientar els estudiants en l'arrencada del treball perquè sàpiguen definir què volen aportar amb el seu esforç i es diferencien tres tipus de treball (de recerca, d'avaluació i de projecte) en funció del tipus d'aportació. Una altra modificació destacada té a veure amb la revisió de bibliografia, que ara ofereix unes pautes clares per cercar, analitzar i presentar la literatura existent de manera sistemàtica.

Concebut com una guia pràctica, doncs, aquest llibre serà de consulta obligada per a estudiants de segon i tercer cicle i resultarà de gran utilitat al professorat i a totes aquelles persones que vulguin transmetre amb eficàcia els resultats de les seves investigacions.

• Language: Català
• Publisher: Eumo Editorial
• Release date: Apr 28, 2016
• ISBN: 9788497665667

Book preview

2016

1

UN LLIBRE PER MILLORAR LA COMUNICACIÓ DEL TEU TREBALL ACADÈMIC

LLEGEIX AQUEST LLIBRE COM SI FOSSIN APUNTS que t’ofereixen estratègies, pautes i recomanacions per millorar l’escriptura i la comunicació del teu treball acadèmic. Així va néixer, com un breu recull de comentaris i consells de temes tan variats com necessaris per als meus estudiants que es va anar ampliant fins a la forma que tens a les mans.

El seu objectiu és ajudar-te a crear i presentar el teu millor treball acadèmic, abraçant el procés que va des de la clarificació del que vols fer fins a la presentació escrita i oral del que has fet.

D’aquesta manera podràs demostrar millor les competències en articulació de continguts teòrics, pensament analític i capacitat d’expressió i comunicació que són la base per a l’avaluació de l’aprenentatge en aquests treballs. I fer-ho d’una manera coherent i seguint un fil argumental sòlid. Si l’emissor (tu) falla en la comunicació del treball, no t’ha d’estranyar que el receptor (els professors que avaluem) el valori malament; només podem valorar el que ens arriba. Tal com ho entenem.

Efectivament, la valoració d’un simple treball d’assignatura, un treball final de grau (TFG), un de postgrau, un treball final de màster (TFM) o una tesi doctoral, dependrà d’elements que es treballen en el procés formatiu, com ara la teoria i la metodologia triada. Cada cop, però, sóc més conscient que la diferència habitual entre un bon treball acadèmic i un mal treball acadèmic rau en altres elements als quals malauradament no donem prou importància. Em refereixo a l’escriptura, l’argumentació, la coherència, l’estructuració dels continguts, la tipografia, el disseny de la pàgina, les citacions i el format de la bibliografia, la representació visual de la informació, l’estil de presentació oral o el disseny de les diapositives.

Aquest, per tant, no és un llibre de metodologia científica. D’aquests, n’hi ha molts i entenc que les necessitats estan ben cobertes. A més, diferents àmbits de coneixement tenen diferents tendències metodològiques. En realitat, aquest llibre versa sobre una problemàtica més bàsica i també més comuna: la dificultat per ordenar i explicar millor el pensament i les idees en un discurs acadèmic coherent i ben articulat. Sense això, la resta serveix de ben poc.

1.1 Em servirà, aquest llibre?

"Jo ja sé escriure, i també sé utilitzar el PowerPoint, de què em servirà, llegir això?". És cert que tots sabem parlar, llegir i escriure, però és la manera com escrivim, com parlem o com fem una exposició la que fa que les idees exposades siguin més clares i s’entenguin millor. Aquest és un llibre sobre el com.

La comunicació acadèmica a la universitat es realitza bàsicament a través de treballs, assajos, altres proves escrites o presentacions orals, i té com a objectiu convèncer el receptor (sigui professor, tribunal o públic) que l’emissor ha assolit unes determinades competències. Una mala comunicació d’aquesta feina acostuma a portar associada una mala valoració del treball fet, encara que hi hagis dedicat molt temps o fins i tot malgrat que tu sàpigues fer aquestes tasques.

Les recomanacions que es presentaran aquí són alhora generals i particulars. Estan escrites després d’haver llegit, escoltat i valorat molts treballs diferents en els darrers 17 anys com a professor a la Universitat de Barcelona. Alguns corresponents a assignatures de grau i altres de postgrau i màster. Uns corresponents a projectes llargs, amb centenars de pàgines, i d’altres referits a assajos de tres pàgines. Els consells i les recomanacions que es veuran són generals i adaptables a tots aquests casos, si bé també són particulars: són el que penso jo i alguns dels meus companys.

1.2 Els treballs com a eina d’aprenentatge

Fer un treball és la millor manera d’aprendre sobre un tema. A més, pel camí adquiriràs destreses i coneixements útils en àmbits tan diferents com necessaris. Com explicava William Zinsser:

Escriure organitza i clarifica els nostres pensaments. L’escriptura és com trobem el nostre camí cap a un tema i el fem nostre. Escriure ens permet adonar-nos del que sabem —i del que no sabem— sobre qualsevol cosa que estiguem intentant aprendre. Posar una idea en paraules és com descongelar el parabrisa: la idea, tan vaga allà fora en la foscor, a poc a poc comença a prendre una forma concreta.1 (Zinsser, 2013, Capítol 2, paràgraf 18)

Malauradament, però, no tots els treballs proporcionen el mateix aprenentatge ni la mateixa satisfacció. Hi ha dues maneres ben diferents de fer treballs. I cadascuna fomenta aprenentatges diferents.

Hi ha una manera de fer treballs sense disseny previ. Quantitat (de pàgines) abans que qualitat. Per desgràcia, molts treballs en grup, i un nombre força elevat d’individuals també exemplifiquen aquesta filosofia. En els treballs grupals, s’especialitzen els capítols i les accions d’elaboració (un estudiant fa la cerca d’informació, l’altre s’ocupa de la maquetació i un tercer s’encarrega de donar format a la bibliografia). Al final es munten les peces i sovint passa que ni tan sols s’hi fa una llegida final. L’aprenentatge que es fomenta és més aviat de façana: com fer un treball que sembli grupal i sembli coherent en molt poc temps. Arribar a la perfecció pot voler dir fer un treball de 70 pàgines entre cinc persones, en tres dies i que rebi una avaluació favorable. Els professors tenim la nostra part de responsabilitat en la proliferació d’aquesta producció de treballs.

Aquí reivindico una altra manera: fer un treball com un artesà. Com el que demostra que sap fer la feina des de l’inici fins al final. Aquell que construeix coses valuoses amb unes poques eines bàsiques. Cercant la coherència. Repassant i polint expressions. Canviant de lloc els mobles fins que les idees i les frases encaixen al seu lloc dins dels paràgrafs. Discutint i pensant com interpretar els resultats, què és important i què és accessori. Generant aprenentatge, prioritzant la qualitat de les pàgines abans que la quantitat. Treballs curts però intensos, que et fan pensar, amb els quals aprens durant la seva elaboració.

Aquest llibre defensa i promou aquest segon tipus de treballs, i l’aprenentatge que se’n deriva. De vegades es triga el mateix a fer un treball en cadena de 30 pàgines que una joia de cinc. Et proposo que et quedis amb la segona opció.

Fes-te un cafè exprés en una tassa petita, no t’escalfis un litre de cafè de la nevera, si us plau. Dóna’t el plaer de fer-ho i veuràs com en gaudiràs més. Ho agrairàs i sentiràs orgull.

Però aquesta visió per la perfecció aplicada al treball acadèmic també té un problema amb el qual ens hem enfrontat sovint en escriure: la dificultat per tancar el treball, ja que sempre pots millorar-lo. Richard Sennet aborda la qüestió en un interessant llibre:2

D’aquesta manera, d’acord amb la mesura de qualitat absoluta, l’escriptor s’obsessiona amb cada coma fins que el ritme del paràgraf és perfecte, i el fuster rebaixa l’encaix de trau i metxa fins a aconseguir una solidesa completa, sense necessitat de cargols. D’acord amb la mesura de funcionalitat, l’escriptor ha de lliurar a temps el seu treball, sense que importi si les comes són al seu lloc, perquè l’objectiu de l’escrit és ser llegit. El fuster amb mentalitat funcional no es preocuparà per tots els detalls, perquè sap que els petits defectes es poden corregir amb cargols amagats. Un cop més, l’objectiu és acabar el treball per tal que la peça pugui ser utilitzada. Per als defensors de la qualitat absoluta que són els artesans, cada imperfecció és un fracàs; per al professional, l’obsessió per la perfecció és el camí segur al fracàs. (Sennet, 2012, p. 63)

Per tot plegat, agafa’t les recomanacions com unes pautes que has de destriar amb sentit comú, eliminant aquelles amb les quals no estiguis d’acord i/o que et pugin allunyar de l’objectiu final del teu treball: entregar-lo i presentar-lo.

Aquesta guia pràctica s’estructura en tres parts. La primera proporciona pautes per començar el treball i després revisa els errors més freqüents en l’escriptura i la presentació dels treballs, i ofereix recomanacions senzilles per evitar-los i millorar el resultat final, així com una guia d’ús d’eines informàtiques per augmentar la productivitat. La segona inclou tres tallers: d’escriptura acadèmica, de bibliografia i de presentacions, on es combinen la teoria amb els casos pràctics. La tercera part permet saber més coses de tipografia i maquetació dels treballs, així com de l’ús de gràfics per justificar argumentacions.

1

Totes les traduccions al català de fonts originalment escrites en altres llengües han estat realitzades per l’autor del llibre.

2

Sennet, R. (2012). El artesano. Barcelona: Anagrama, 3a edició. L’obra reflexiona sobre l’artesà antic i actual (com els escriptors o els programadors de programari lliure), sobre els seus sistemes d’aprenentatge, sobre el coneixement i sobre els incentius. Per a l’autor un artesà és aquell que fa una feina ben feta per l’única motivació de fer-la ben feta.

PART 1

PAUTES I RECOMANACIONS

2

PER COMENÇAR EL TEU TREBALL

ESTÀS A PUNT DE COMENÇAR UNA CURSA cap a la realització del teu treball de fi de grau o de màster, i a la línia de sortida aixeques el cap per fixar la vista a l’arribada: què és un bon treball acadèmic? Un cop ho sàpigues, serà més fàcil saber com arribar-hi. O dit d’una altra manera: si no saps què és un bon treball acadèmic, difícilment podràs fer-ne un. Denscombe (2009) assenyala que és aquell que compleix els següents requisits:

1.  És clar. Els objectius estan especificats de manera directa i clara.

2.  És rellevant. Té relació amb els problemes i coneixements existents.

3.  És factible. Es pot dur a terme amb els recursos existents.

4.  És ètic. Reconeix i té en compte els drets de les persones afectades per la recerca.

5.  És objectiu. Intenta ser imparcial i lliure de prejudicis.

6.  És coherent. Parteix d’un disseny adequat per assolir els objectius marcats.

7.  És precís. Utilitza dades vàlides i mètodes fiables.

8.  Està justificat. Fonamenta i descriu la metodologia utilitzada.

9.  És generalitzable. Permet aplicar els resultats a altres situacions.

10.  És original. Fa alguna aportació al coneixement.

11.  És cautelós. L’autor és prudent en les afirmacions que

fonamenten els seus resultats.

Aquest és el punt d’arribada, uns criteris senzills que et serviran com a indicadors per saber si has assolit el resultat desitjat. El següent pas és saber el camí per arribar-hi. En aquest sentit, escriure un bon treball acadèmic significa escriure de manera estructurada, fonamentada i clara. Això implica aprendre a pensar de manera estructurada, fonamentada i clara. No hi ha més secret, i això és el que aquest llibre pretén ajudar-te a fer.

Primer cal saber com desenvolupar els elements clau de tot treball acadèmic, i per això convé:

1.  Tenir clar què vols fer amb el teu treball, què aporta de valor. Vegeu la pàgina 28.

2.  Triar l’estructura adequada per al teu treball acadèmic (de recerca, d’avaluació o de projecte). Vegeu la pàgina 32 i següents d’aquest capítol.

3.  Planificar el treball, sabent l’ordre de les accions a fer i les dates per assolir-lo. Vegeu la pàgina 31.

4.  Començar a escriure abans d’acabar la recerca. Vegeu la pàgina 31.

5.  Aprendre a referenciar correctament. Vegeu la pàgina 93.

6.  Aprendre a fer un bon marc teòric o revisió bibliogràfica. Vegeu la pàgina 82.

7.  Aprendre a utilitzar els gràfics i números per presentar evidències i resultats. Vegeu la pàgina 139.

8.  Aprendre a donar una forma correcta al document. Vegeu la pàgina 127.

9.  Aprendre l’estructura per fer una bona presentació oral del teu treball. Vegeu la pàgina 107.

Després cal conèixer la manera d’escriure de forma clara, i per això és necessari:

1.  Aprendre a utilitzar frases curtes i directes. Vegeu la pàgina 69.

2.  Aprendre a articular les frases en paràgrafs. Vegeu la pàgina 71.

3.  Aprendre a triar i escriure els raonaments adequats. Vegeu la pàgina 75.

4.  Aprendre a revisar el text. Vegeu la pàgina 49.

Per últim, convé ser pragmàtic i saber fer servir algunes ajudes tècniques per guanyar temps i evitar problemes, i per això cal:

1.  Aprendre a utilitzar un gestor bibliogràfic perquè et faci ell sol la bibliografia sense errors. Vegeu la pàgina 61.

2.  Aprendre a utilitzar els sistemes d’estructura i format automàtic del teu processador de textos. Vegeu la pàgina 59.

3.  Aprendre a guardar còpies de seguretat al núvol automàticament. Vegeu la pàgina 59.

En tot cas, tot llarg camí es comença amb el primer pas, i aquest és la definició del treball.

2.1 Passos per definir el treball

Habitualment es parteix d’un tema que t’interessi. Sobre aquest tema fas una revisió de bibliografia preliminar per triar un problema específic al qual et vulguis adreçar. Focalitzant-te en aquest problema, decideixes què aportarà de valor el teu treball, a quina pregunta o qüestió vols respondre. Això determinarà el tipus de treball que vols dur a terme, la metodologia i la informació que necessites recollir. Aquest és el procés que et proposo que segueixis; la figura 2.1 el resumeix visualment.

Figura 2.1 Procés de definició del treball.

2.1.1 Troba un tema de partida

Triar un tema és el primer pas. T’ha d’agradar, però també ha de ser possible treballar-hi i has de poder accedir a la informació necessària. En aquest sentit, hi ha estudiants que valoren haver tingut un contacte previ amb la temàtica o un accés a dades a causa d’haver realitzat treballs previs o pràctiques, per exemple.

2.1.2 Selecciona un tast de bibliografia específica

Un cop tens la temàtica, has de fer una primera aproximació al coneixement existent dins del teu àmbit d’estudi. Has de triar poques obres per revisar, però han d’estar molt ben elegides. El més important: acudeix a les revistes professionals, no a la teva cerca habitual de Google.1

Comença escrivint les paraules clau (entre tres i cinc) que reflecteixin el tema sobre el qual vols fer el treball. Aquestes paraules clau són les que posaràs en els motors de cerca de literatura acadèmica i professional. Segons quin sigui el web on facis la cerca, utilitza les paraules clau en anglès, català o castellà. No oblidis l’anglès. Algunes recomanacions:

•  Utilitza cercadors acadèmics o professionals. Diferents especialitats acadèmiques tenen diferents motors de cerca; mira de trobar els corresponents a la teva especialitat. Alguns dels que jo faig servir són:

(a)  Dialnet: http://dialnet.unirioja.es

(b)  SiiS: http://www.siis.net

(c)  reCercador UB: http://crai.ub.edu

(d)  Web of Science: és de pagament, a la biblioteca del teu centre t’indicaran com entrar-hi.

(e)  Google Acadèmic: https://scholar.google.es/schhp?hl=ca

Si no vols fer servir cercadors, fes una cerca directa al web de les dues o tres revistes professionals més adequades del teu àmbit.

•  Filtra els resultats.