Pensar amb el nas: Un mètode per aprendre a viure millor

By Pere Portero

T'agradaria aprendre a viure amb menys angoixa? Pensar amb el nas és el llibre que necessites


Pere Portero, psicòleg amb més de vint anys d'experiència, ens ofereix un mètode senzill i pràctic que ens permet canviar la nostra actitud davant dels problemes i començar a viure millor. Mitjançant dos personatges, en Nus, que ho viu tot amb angoixa, i en Nas, que s'enfronta als problemes de manera més relaxada, descobrirem que augmentar el nostre benestar i la nostra felicitat és a les nostres mans.

• Language: Català
• Publisher: Principal de los Libros
• Release date: Jun 20, 2014
• ISBN: 9788416223114

Book preview

PENSAR AMB EL NAS

Un mètode per aprendre a viure millor

Pere Portero

PENSAR AMB EL NAS

V.1: Juny, 2014

© Pere Portero, 2011

© d'aquesta edició, Futurbox Project, S. L., 2014

Disseny de coberta: Estudio D+C

Publicat per Principal de los Libros

C/ Mallorca, 303, 2º 1ª

08037 Barcelona

[e-mail]

www.principaldeloslibros.com

ISBN: 978-84-16223-11-4

IBIC: VS

Dipòsit Legal: B. 15932-2014

Maquetació: Taller de los Libros

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser efectuada amb l'autorització dels titulars, amb excepció prevista por la llei.

PENSAR AMB EL NAS

T'agradaria aprendre a viure amb menys angoixa? Pensar amb el nas és el llibre que necessites

Pere Portero, psicòleg amb més de vint anys d’experiència, ens ofereix un mètode senzill i pràctic que ens permet canviar la nostra actitud davant dels problemes i començar a viure millor. Mitjançant dos personatges, en Nus, que ho viu tot amb angoixa, i en Nas, que s’enfronta als problemes de manera més relaxada, descobrirem que augmentar el nostre benestar i la nostra felicitat és a les nostres mans.

ÍNDEX

Pensar amb el nas

1. Històries d'en Nus i d'en Nas

2. Presentació

3. Fonaments del mètode

4. La paraula màgica: Aprenentatge

5. La psicologia: la ciència del comportament

6. El mètode Pere Portero

7. Les 5 habilitats

Quadre sinòptic

8. El psicòleg ensenya a viure millor

9. Cloenda

Annexes

1. Protocol de recollida d'informació

2. Registre d'observació

Frases per pensar amb el nas

Lectures recomanades

Notes

Agraïments

Sobre l'autor

Diu el poeta ( Martí i Pol, 2002):

L’aire colpeja

suaument la finestra.

La nit s’apropa.

Perdre’s en l’ombra

d’una mirada amiga

per retrobar-se.

Això ha estat per a mi la teva aparició sobtada, el teu llibre il·lusionat.

Et desitjo de cor que facis realitat tots els teus somnis.

Ramón Bayés

(El vell professor de la UAB)

1. Històries d'en Nus i d'en Nas

Us presento als personatges del llibre: en Nus i en Nas.

Quan en Nus es va despertar i va veure que feia tard a la feina, es va enfadar perquè no tenia temps de fer tot allò que tenia previst. De pressa i nerviós es va vestir i sense esmorzar va marxar cap a l’empresa. Pel camí només feia que pensar en tot allò que havia de fer, que de ben segur no tindria temps i de l’enutjosa reunió que tindria amb el seu cap; finalment, tens i de mal humor, va arribar al treball esperant estar preparat per contestar l’esbroncada amb un munt d’arguments irrefutables; en arribar li varen comentar que la reunió s’havia demorat… i quan l’hi varen comentar es va enfadar amb ell mateix per haver estat tant ruc de patir tant per a res.

Quan en Nas es va aixecar i va adonar-se de com era de tard, va dir-se a ell mateix: «Tranquil!». I fent una rialla i respirant profundament es va arreglar seguint la dita «Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell»; va consultar l’agenda per no oblidar-se del que tenia previst fer durant el dia, es va prendre un cafè i va marxar cap a la feina procurant relaxar-se i imaginar com respondria davant l’esbroncada del cap. La rialla va esdevenir en riallada quan li varen comentar que la reunió s’havia demorat. I es va sentir molt content d’ell mateix per com s’ho havia manegat.

Tots dos són persones que, com tothom, viuen procurant obtenir la màxima satisfacció possible. Allò que se’n diu felicitat.

Tant en Nus com en Nas, poden ser de qualsevol raça, sexe, cultura, estat civil, social i econòmic, creences… Aquests factors, encara que poden matisar les maneres i les formes, no canvien l’objectiu: gaudir el més possible de la vida. Tots dos són persones que viuen en unes circumstàncies determinades, volgudes o no, i hi han d’interactuar per aconseguir aquest objectiu.

En Nus vol representar i exemplificar la manera habitual de comportar-nos que tenim la majoria de les persones davant situacions quotidianes similars.

En Nas vol representar i exemplificar la manera de comportar-se que, segons el meu parer, hauria de tenir la persona més hàbil.

De fet, els grecs ja donaven una connotació de «nas» a la paraula intel·ligència (nous, en grec), que s’ha mantingut fins als nostres dies: ensumar-se un problema és una expressió que indica saber entendre més enllà del llenguatge; és a dir, altres habilitats tant o més importants per afrontar els esdeveniments de la vida que pensar. En Nas ens ho ensenyarà.

Tots els exemples, tant d’en Nus com d’en Nas, són extrets de la meva experiència professional.

Què fan; què senten; què pensen en Nus i en Nas abans, durant i després de les mateixes situacions?

Abans de la situació que li preocupa, en Nus s’enfada; es capfica… maleeix la seva mala sort i es prepara per resistir la situació intentant convence’s que ho aguantarà tot amb els seus arguments. Podríem dir que, durant la situació, se li queda cara de babau i, després de la situació es castiga per allò que ha fet malament.

En Nas, en canvi, abans de la situació procura relaxar-se i agafar-s’ho de bon humor, ja que no hi pot fer gran cosa més. Durant la situació gaudeix de l’agradable sorpresa i després es felicita pel seu comportament.

Podríem dir que, en general, tots plegats fem més el Nus que no pas el Nas i que a tots ens agradaria fer més el Nas que no pas el Nus.

Com es fa això de passar de viure com en Nus a fer-ho com en Nas?

Això és el que pretén ensenyar-vos aquest llibre que teniu entre mans. Vol ensenyar un Mètode per ajudar-vos a aprendre a viure millor; a practicar «l’esport de viure» d’una manera més satisfactòria o, si voleu dir-ne així, de viure més feliços… encara que no m’agrada gens aquesta paraula; com va dir algú, «A l’univers la nostra felicitat l’importa un ral».

Però, si m’ho permeteu, abans d’entrar en matèria em presentaré.

2. Presentació

Hola, salutacions cordials.

Em dic Pere Portero, tinc 50 anys i ja en fa més de 28 (més de mitja vida!) que faig de psicòleg; que em dedico professionalment a estudiar i practicar aquesta meravellosa disciplina que se’n diu psicologia.

Sóc una persona com qualsevol altra que des de ben petit sempre m’he encuriosit pel comportament humà. Em resultava i em resulta del tot fascinant observar el comportament dels altres i també el meu propi i mirar d’entendre’l i, és clar, de sortir-me amb la meva!

No em resultava, ni em resulta, gens fàcil.

El que un vol, el que un sent, el que li diuen que ha de voler i de sentir; el que requereix la situació en la qual un es troba en cada moment, sense oblidar l’endemà… ufff! Quin garbuix!

Anant creixent, vaig anar descobrint que existia una disciplina que s’adreçava a esbrinar aquests misteris que s’anomenaven «de la ment»: la psicologia, i cap allà me’n vaig anar de cap.

«La psicologia; què difícil és això. És molt més difícil que la física.» Això ho va dir, ja fa una estona, un gran savi anomenat Albert Einstein i, naturalment, hi estic totalment d’acord.

Al llarg dels estudis (em vaig llicenciar l’any 1982) i l’experiència que he anat adquirint practicant la professió, m’he adonat de com és de certa aquesta frase.

Dut, suposo, pel meu tarannà curiós i inquiet, he treballat en nombrosos camps de la psicologia, sempre amb un doble objectiu: procurar entendre el comportament humà i ensenyar i aprendre a canviar-lo. (Si teniu curiositat per conèixer una mica més la meva trajectòria professional podeu fer un cop d’ull a la meva pàgina web: www.pereportero.com).

Aquest Mètode és un assaig, una proposta, per aprendre a modificar el nostre comportament per tal d’obtenir-ne la màxima satisfacció possible al llarg de la nostra vida.

Amb aquest objectiu, procuraré donar explicacions senzilles del perquè ens comportem com ho fem i també de donar recursos i pautes, també senzills, per posar-los en pràctica amb l’objectiu de millorar la nostra satisfacció quotidiana i vital. Procuraré ser rigorós, però fugiré de tecnicismes i argumentacions científiques feixugues i procuraré, en tot moment, ser molt clar, molt directe i, ja seria el súmmun, també fer-vos gaudir llegint-los i aplicant-los. Gaudir i riure no està renyit amb treballar i prendre’s la vida seriosament!

I, en darrer lloc i amb el mateix objectiu, procuraré provocar la vostra curiositat i obtenir el benefici dels vostres dubtes. No us heu de creure, sense més, el que jo dic: sigueu crítics!, ja que tan sols us proposo un mètode dissenyat per un professional. Poseu a prova aquests recursos a veure si serveixen: la resposta és empírica. Com va dir Francis Bacon, «Llegir no per contradir i refutar, no per creure i acceptar, sinó per calibrar i ponderar».

3. Fonaments del Mètode Pere Portero

Aquest és el gran objectiu del llibre: ensenyar el meu Mètode per aprendre a viure més satisfactòriament i que consisteix en la utilització de les 5 habilitats que jo considero fonamentals i l’aplicació d’un procés per aconseguir-ho. Aquest Mètode està basat en els coneixements que m’ha donat la ciència anomenada psicologia i dels que he après per experiència, en el decurs de la meva vida professional com a psicòleg.

A veure si ho aconsegueixo.

Aquest Mètode es fonamenta en tres premisses principals.

La primera: la nostra satisfacció està en funció de com interactuem (afrontem, ens relacionem o ens ho fem venir) en les diferents situacions que es donen al llarg de la nostra vida quotidiana. I per relacionar-nos amb aquestes situacions amb la finalitat d’obtenir-ne la màxima satisfacció possible (que és el que busquem tots els éssers vivents), amb el mínim esforç possible, podem aconseguir-ho aprenent a preparar-nos abans de la situació, per fer-ho el més òptimament possible durant la situació i treure’n el màxim profit després de la situació. Des d’ara, n’hi direm el Mètode Pere Portero.

La segona premissa principal ens hi porta de cap; ni mètodes ni històries: si les coses no les fem tranquil·lament, no les farem ben fetes, i tranquil·litzar-se s’aconsegueix amb molta més mesura fent servir el «nas» que no pas fent el «nus».

La tercera: vull ensenyar-vos que abusem de pensar! Abusem del poder d’això que anomenem ment o, més col·loquialment, closca, que són paraules que encara m’agraden menys que felicitat. Vull desmitificar-ne l’ús o, si més no, fer-vos-el qüestionar força. De fet, una de les coses que pitjor fem és posar-nos a pensar quan estem neguitosos o preocupats; és a dir, quan no pensem tranquil·lament. Va dir Jiddu Krishnamurti: «Quan la ment està completament silenciosa, allò desconegut, allò incommensurable pot revelar-se».

Anem per parts.

3.1. Ens podem preparar per viure millor

La vida és una successió de situacions (a voltes a un ritme vertiginós) que ens influeixen d’alguna manera, tant si volem com si no. En funció de com ens hi relacionem o ens comportem enfront d’elles dependrà que ens sentim més o menys satisfets (o feliços!).

Sovint, la satisfacció a les nostres vides prové d’adonar-nos que podem triar (ens hi fixem massa poc) i també esdevé una qüestió d’intencions: no produeix el mateix plaer tenir un comportament deliberat que involuntari. No és el mateix aprovar un examen per casualitat que si l’hem preparat acuradament: en gaudirem més i en treure’m més profit en el segon cas.

Així dons, podem triar i preparar-nos amb tota la intenció per afrontar les nostres situacions quotidianes.

Moltes d’aquestes situacions són força predictibles i, com que ja tenim una edat i, per tant, una història i uns hàbits de relació, solem actuar igual en les mateixes situacions; i, és clar, n’obtenim el mateix resultat! I, a més, ens enfadem si no és agradable. De fet, espero que quan aneu llegint, gairebé tot us vagi semblant tan evident com això.

Es pot aprendre a viure millor amb les circumstàncies que ens toquen per sort si sabem com fer-ho; si tenim o aprenem les habilitats adequades i si hi ha un criteri o mètode per aplicar-hi.

D’altra banda, no podem impedir que, en alguna mesura, ens passin situacions impredictibles o inesperades, però sí que podem aprendre a reaccionar de la manera més adient. Hi ha situacions que s’han de viure i s’han de viure el més dignament possible (com per exemple fer el dol per la mort d’alguna persona important). En aquestes situacions ens cal reaccionar tranquil·lament i poc a poc i no donar pals de cec com ho solem fer (per exemple, en un embús de trànsit inesperat quan acudim tard a una cita important o a la feina). Si la vida ens ve d’un instant… que els déus ens ajudin!

Hi ha mitjans (mètodes) i disposem de recursos (habilitats) per aconseguir els nostres objectius; alguns venen donats per la vida i d’altres els podem decidir nosaltres, però sempre podem aprendre amb més o menys pràctica els mitjans i habilitats que necessitem… sempre que no ens manquin les forces i l’enginy!

Això és el que aquest Mètode procurarà fer en el decurs del llibre: ensenyar les habilitats que, integrades en uns passos o procediment, ens ajudaran a afrontar les situacions quotidianes de manera més òptima per obtenir-ne més satisfacció amb el menys esforç possible. Vol proposar un model estructurat d’aprenentatge per afrontar situacions, basat en la pràctica sistemàtica d’aquestes habilitats. Aquestes habilitats costaran més o menys d’aprendre; algunes més que d’altres i a unes persones més que a d’altres… però tot és qüestió de practicar-les adequadament. Això permetrà a cadascú trobar el nostre lloc a la vida, al nostre ritme, en funció de l’entorn on vivim.

Gaudiu el moment! (carpe diem). El futur és ara o, com a màxim, la propera situació que haguem de viure. Com diuen els esportistes, «Anem partit a partit». O com deia en Joan Capri (un gran humorista català): «Per pensar en els diners de demà s’han de tenir els d’avui»!

El Mètode s’ha de practicar, de manera més o menys sistemàtica i amb intenció… i posats a demanar, jugant i amb tranquil·litat. Sempre s’aprèn millor jugant que forçant-nos i tot seguit veurem com és d’important això de la tranquil·litat, ja que és la segona premissa principal en què es fonamenta el Mètode… i procureu prendre-us tranquil·lament la mica que us faré esperar abans d’explicar-vos detalladament quines són les passes que cal seguir i les 5 habilitats, ja que abans s’han d’explicar alguns conceptes imprescindibles d’entendre perquè li tingueu confiança, el poseu a prova i n’hi traieu profit.

Són conceptes contínuament presents en la nostra vida i us vull demostrar que els tenim força mal entesos i els apliquem força malament… o simplement els ignorem.

3.2. Per viure millor hem d’actuar tranquil·lament

Tranquil·litzar-se (viure tranquils és una de les sensacions més agradables que podem experimentar) es fa amb molta més mesura utilitzant altres habilitats que no pas pensant o amb la ment o fent servir el la closca o el cap! De fet, pensar és una de les 5 habilitats que us vull ensenyar, però per tranquil·litzar-nos, són més importants les altres quatre que no pas pensar!

Vull ensenyar-vos que per tranquil·litzar-nos és molt més eficaç fer-ho amb el «nas» que no pas fent-ho com el Nus! (I com anireu veient, si no les fem sense por tampoc les farem bé, ja que tranquil·litat i por són processos íntimament relacionats i, d’acord amb Eduard Punset, «la felicitat és l’absència de por».)

Però, us preguntareu: què hi pinta el «nas» en tot això? Qui és aquest? Que atrevit qüestionant el cap! Caram amb el «nas»!

Tranquil·litzar-se se’n diu tècnicament relaxar-se (i també popularment cada vegada es fa servir més aquesta accepció, encara que com aniré mostrant no acaba d’estar prou ben entesa ni apresa), i relaxar-se s’aconsegueix molt més fent servir el nas (i les altres habilitats que, com aquesta, us aniré ensenyant) que no pas pensant.

Generalment el nas suggereix l’olfacte (un sentit químic) o fa referència a tenir intuïció. Tant l’olfacte com la intuïció són sentits o habilitats gens desestimables per ajudar-nos en la vida. Però quan dic fer servir el nas, em refereixo a saber respirar, a oxigenar el cos!; és un vell truc que serveix perquè, així amb una certa conya, es recordi i es practiqui. Com que el meu nas, el que m’ha donat la natura, destaca poderosament a la meva fesomia, he après a treure’n partit (si veieu la meva foto es veu ben clar perquè li dic «nas»). Jo el considero una de les tres parts més importants del meu cos; les altres dues… vosaltres mateixos.

Si aprenguéssim a respirar millor (i, dit sigui de passada, a alimentar-nos millor) viuríem millor!

Ara tornem a la base: si no actuem de manera prou relaxada, les nostres actuacions no aconseguiran un resultat òptim i relaxar-se s’aconsegueix molt més respirant que pensant! Per tant, pretenc que, a partir d’ara, dediqueu més atencions i esforços a respirar que a pensar.

Em sembla que va quedant clar que el Mètode pretén desmitificar el poder de pensar (o de la ment, o de la closca, o com vulgueu dir-li) i donar-li molta més força a d’altres habilitats i a allò que s’anomena aprenentatge. Massa sovint, en comptes