L'assessor Secret

By Aldivan Torres

L'assessor secret revela i analitza conflictes importants de la ment humana. Què és la veritable felicitat? Com construir el nostre camí cap als nostres objectius? Què val realment la vida? La història del Diví és sens dubte un gran exemple de com afrontar els obstacles de la vida sempre amb esperança i determinació. El llibre inspira a grans somiadors a lluitar pels seus somnis i a tenir una visió més lleugera de la vida. Passi el que passi, recorda que els nostres somnis són possibles.

• Language: Català
• Publisher: ALDIVAN Teixeira TORRES
• Release date: Aug 4, 2022
• ISBN: 9798201596682

Book preview

Dedicació i agraïments

Dedico aquest treball a la meva mare, a la meva família, als meus lectors, als meus seguidors, als meus seguidors, en definitiva, a tothom que dona suport a la literatura brasilera.

En primer lloc, dono gràcies a Déu, l'univers que em va donar els dons, el destí que em va unir de nou amb la literatura.  Va ser escrit així en la meva trajectòria.

Escolteu consell i rebeu instruccions, que potser sou savis en els vostres dies.  Hi ha molts propòsits en el cor de l'home, però el propòsit del Senyor es mantindrà. Proverbis 19:20-21.

Sobre el llibre

L'assessor secret revela i analitza conflictes importants en la ment humana.  Què és la veritable felicitat?  Com construir el nostre camí cap als nostres objectius?  Què val realment la vida?  La història del Diví és sens dubte un gran exemple de com afrontar els obstacles de la vida sempre amb esperança i determinació.  El llibre inspira els grans somiadors a lluitar pels seus somnis i tenir una visió més lleugera de la vida.  Passi el que passi, recorda que els nostres somnis són possibles.

––––––––

resum

L'assessor Secret

Dedicació i agraïments

Sobre el llibre

Capítol 1

Naixement

Presentació

els primers cinc anys

El vampir

Accidents

fets espirituals

fets socials

l'any del canvi

Tres anys després

camí cap a la granja

tornada del tràngol

Capítol 2-  Vall de Catimbau

Canviar

Lloc de la Guàrdia

nova realitat

a l'illa perduda

primer dia d'escola

a casa del cosí

a l'habitació de la casa del cosí

Ipojuca

Dia de comiat- A l'habitació amb familiars

al carrer parlant amb un desconegut

passejant per la ciutat

Mimoso

a la plaça

caminant pels carrers de la ciutat

Al dormitori

a la plaça de la rosa

la declaració

En arribar a casa

Al dormitori parlant amb Déu

A la ciutat de Sanharó

una nova albada

A la sala d'estar

a l'oficina

al bany

A la feina

a l'habitació

A l'oficina

Aniversari

A la feina

A la Casa divina

reunió a la feina

a casa parlant amb un amic

Cerimònia dels Oscar

A casa

Platja

Capítol 1

––––––––

Era el setembre del 2013.  Acabava de prendre possessió del càrrec en un càrrec públic de l'executiu federal i esperava noves amistats.  L'ocupació efectiva em va donar una certa estabilitat i esperança de reprendre les meves activitats artístiques.  Havien passat tres anys des que vaig deixar d'escriure.  Aquest període d'hibernació va ser extremadament necessari per a mi per pujar a l'escala professional.

En aquells tres anys que vaig estar allunyat de l'art, m'havia convertit en un professional competent, però encara no gaire feliç.  Vaig sentir l'arbre del poder cridant-me a una gran missió.  Sota l'arbre de la vida, sentia un poder immens que em portava al veritable destí tot i que no sabia com eren els propòsits de Déu.  De fet, ni jo ni ningú més sabem exactament el que Déu té a la botiga per a les nostres vides.

Em vaig complir parcialment.  En la meva ment imaginativa, em vaig veure viatjant pel món, realitzant aventures, sentint sensacions de plaer i felicitat.  En el meu món privat, vaig ser un èxit absolut i això em va reconfortar molt en la cruel realitat a la qual em vaig enfrontar.  M'explico.  En l'àmbit familiar, vaig viure una situació conflictiva per no poder assumir la meva veritable identitat.  Havia de jugar un paper perquè els membres de la meva família fossin feliços.  D'altra banda, va destruir la meva psicològica.  En l'àmbit professional i social, sempre he esperat el millor.  Però la realitat és que em vaig enfrontar a grans dificultats de relació allà on anava.  Això va provocar onades d'energia negativa que em van distanciar de tothom.  No podia explicar exactament què va passar.  Només sabia que els meus intents d'inserir-me en aquest entorn professional només em portaven conseqüències desastroses que em robaven les nits de son.

Em va fer creure que el món era un lloc molt complicat per viure.  Però aquest era un punt de vista personal.  Hi ha moltes experiències diferents de les meves.  Hi ha persones que troben l'amor veritable, que van trobar una veritable amistat, tenen èxit econòmic, tenen una família comprensiva, en definitiva, hi ha situacions que són molt millors que les meves.  La vida s'ha d'analitzar d'una manera més àmplia.  Això és el que em fa creure que la vida sempre és bonica, que la nostra trajectòria és una trobada de moments importants per al nostre propi creixement i que cadascú troba la seva pròpia felicitat.  Cal estar contents amb el poc que tenim.  Cal ser feliç en la professió, qualsevol feina és digna.  Cal ser feliç amb un mateix, estimar Déu per sobre de totes les coses, estimar-nos a nosaltres mateixos i al nostre proïsme.  Però sobretot, tenir amor propi et dona la força per afrontar moments de solitud i estar segur de l'amor de Déu, que és l'únic que no ens abandona.

La meva rutina consistia en el treball, els estudis de matemàtiques, el treball literari, socialitzar amb la família i intentar trobar gent agradable a Internet.  Va ser una cosa que em va sufocar per dins, però va ser el que va mantenir les meves esperances.  La meva recerca de l'amor em va inspirar a tenir fe en mi mateix i a una vida millor.  Fins i tot amb mil rebutjos amorosos, no em vaig sentir destruïda.  Em vaig sentir prou fort per continuar el meu viatge a la terra.  No em sentia com una cosa pobra, em veia a mi mateix com un home fort i decidit.  Mai renunciaria als meus somnis, encara que tot el món hi estigués en contra.  Necessitava tenir aquest espai al món, perquè l'univers em proporcionava els regals.  Era una cosa escrita a les estrelles i cap força podia aturar-la.  Simplement no sabia quan passaria això.

Estava a punt per marxar.  M'havia organitzat per conèixer un noi al bar racó feliç on ens coneixeríem millor.  Feia temps que parlàvem a internet i ell sempre era amable i interessat.  Vaig gaudir d'aquestes trobades, però només em vaig sentir segura quan tenia prou dades sobre l'altra persona.  Avui en dia ja no és segur confiar en tothom.  De fet, la nostra confiança només s'ha de donar a Déu.

Sortint de casa, passant pels carrers del meu poble, em vaig sentir feliç i satisfeta.  Aquella estranya sensació d'ansietat i nerviosisme es va apoderar del meu ésser.  Era una cosa absolutament normal i que necessitava reconciliar-me en el més profund del meu ésser.  La vida està feta de situacions de risc i tancar-se a l'interior no és una actitud sàvia.  Sempre hem d'experimentar emocions elevades.

Arribo a l'estació d'autobusos.  Agito els cabells llargs, em miro al mirall del mòbil i veig un jove guapo, confiat i decidit.  Estava totalment rendit a les energies de l'univers, sentia que els sentits espirituals explotaven amb el seu poder omplint completament el meu cos, sentia l'energia de la deessa mare enviant-me pensaments positius, sentia la trinitat en total unió, sentia les forces de la màgia blanca.  Avançant, vaig sentir la força de la pregària del guardià i la companyonia de