T'estimo, gràcies

By Kimi Turró Abad, Marta Isorna Bober, Martiria Pagès Prat and 3 more

Quan canvies la teva vibració, canvia tot allò que atraus i, a poc a poc, vas canviant la teva realitat. La pel·lícula que projectes en la pantalla es transforma: els plors es converteixen en rialles i la teva pau interior va creixent. És quan sents que el teu cor s'eixampla i comences a entendre què vol dir la felicitat.

• Language: Català
• Publisher: Kimicor
• Release date: May 31, 2018
• ISBN: 9783963765414

Book preview

Kimi Turró Abad

t’estimo, gràcies

Índex

Índex

Kimi Turró Abad

Amics de l’Adrià

Pròleg

Introducció

Vambes

El regal

Qui era la Kimi?

Incredulitat, impotència, acceptació i ajuda

Una revelació i cinc moments viscuts:

Un moment sant / una revelació

La teràpia

El perdó

El valor del temps

La carta

Primer taller de creixement personal

Ho’oponopono

Qui és la Kimi ara?

Epíleg

Agraïments

Crèdits

Kimi Turró Abad

Nascuda a Roses el 25 de març de 1960. Actualment visc a Banyoles.

Qui sóc?

Sóc, simplement, una mare que ha plorat la mort del seu fill. Una mare que ha viscut dins la foscor, que ha buscat la resposta a moltes preguntes i que, gràcies a una actitud positiva i a l’esperit de superació, ha aconseguit que els impossibles fossin possibles. Ara, el meu propòsit de vida és expandir amor, perquè l’amor i la gratitud són l’única resposta a tot.

kimicor.com

Dedicatòria

Dedico aquest llibre als quatre homes més importants de la meva vida: a en Pere, per la seva bondat i per ser el pare dels meus fills; a en David, per tot l’amor que rebo d’ell dia a dia; a en Quim, per ser a més del meu gendre, el meu millor amic, i a l’Adrià, per ser el meu àngel inspirador.

Amics de l'Adrià

Amics de l’Adrià

Sempre et recordarem com l’alegria del local. Un pilar imprescindible per a tots nosaltres. Mai oblidarem el teu iuhuuuu quan baixaves amb la bicicleta i anaves directe a la teva butaca preferida. O la facilitat que tenies per fer-nos somriure a tots. Com aquestes, mil coses. Gràcies per haver compartit una petita part de la nostra vida. No t’oblidarem mai, Rocky!

Júlia Blanquera

De tant en tant, anàvem a esquiar amb tota la troupe. Sempre recordaré aquells matins que ell m’esperava a la plaça Major amb la taula de snow i junts anàvem a buscar el bus. El dia que quedàvem i hi anàvem tots dos, durant tot el camí, tot eren riures i rialles, i aquelles esquiades eren diferents tan sols perquè hi era ell!

Irene González

Podria explicar tantes anècdotes, records, detalls, moments, situacions... Però si he d’expressar el més essencial, em quedo amb la transparència dels teus ulls, la naturalesa del teu ser, la sinceritat del teu somriure, la tranquil·litat del teu comportament, aquelles abraçades des de l’amistat i el respecte, la humilitat del teu suport constant. Així que, si et pogués fer un regal, m’agradaria donar-te la capacitat de veure’t a tu mateix a través dels meus ulls. Només així t’adonaries de com n’eres, d’especial.

Pol Fresneda

Com recordo aquell somriure que feia que sortís cada dia de l’institut volant cap a casa per trobar-me’l a ell assegut a la seva butaca intocable i passar-nos tardes i tardes de conversa, juntament amb els nostres amics follets, que vivien a la nostra xemeneia...

Tina

Quan em poso a pensar en l’Adrià, em venen molts records a la ment i se’m dibuixa un somriure immens involuntàriament. Durant l’adolescència vam compartir moltes vivències ja que és l’època en què experimentes més i tens ganes de menjar-te el món. El local era el lloc on es creaven les bogeries. Però si penso en experiències que segueixen en el fons del meu cor i els trec la pols és quan realment veig una amistat d’infància amb l’Adrià. Infinites tardes compartides a la plaça després de l’escola, esperant que les nostres mares tanquessin les botigues. Era bastant monòton, però la rutina d’anar a Can Carbó a comprar un panet i després a la carnisseria que ens fessin un entrepà era una rutina bonica que quan no passava es trobava a faltar. Passar tota la tarda jugant sense cap mena de preocupació, així és com realment recordo l’Adrià! La plaça era nostra: jugàvem i parlàvem amb tots els botiguers, especialment amb la nostra aliada, la Brugui, i ajudàvem els policies a posar multes als cotxes, incloent el de la meva mare!

És saludable i bonic recordar i al mateix temps sents tristor i absoluta impotència, ja que no hi ha marxa enrere. Però records, fotos i coses materials ajuden que tinguem la seva ànima més a prop i que ell pugui seguir sent part de les nostres vides.

Pere Sánchez

Pròleg

Vaig conèixer la Kimi a través d’un cercle de sanació amb Ho’oponopono. Vam poder parlar poca estona, però em va explicar que, malgrat que vivia a Banyoles i tenia molta feina, estava ben decidida a participar en altres activitats que jo organitzava per aprofundir en la pràctica del Ho’oponopono. A partir d’aquell dia, el seu somriure expressiu i la seva cabellera roja van passar a formar part de la meva vida professional i, amb el temps, quan la vaig poder conèixer més a fons, en part de la meva família de l’ànima.

La Kimi és una dona extraordinària, amb una immensa capacitat d’estimar i una alegria contagiosa que sorprèn quan coneixes la dolorosa pèrdua que ha sofert. Aquest llibre és una crònica detallada del negre transitar pel dol, escrit des del dolor més profund d’un cor destrossat per la pèrdua fins al renaixement de l’amor i el goig de viure. És un cant a la vida, a l’amistat i, sobretot, a l’acceptació humil d’allò que no podem canviar, per entregar-nos humilment a la voluntat del més sagrat que hi ha en nosaltres. I és aleshores quan trobem, a cada pas, les persones, les oportunitats i les certeses que ens condueixen a recuperar la serenitat i la pau interiors des de les quals podem donar un sentit nou i més profund a la nostra existència.

Amb un gran saber fer, la Kimi ens assenyala els passos que calen per aconseguir-ho. Ha sabut transformar el dolor en amor, ha recorregut la negra nit de l’ànima que suposa perdre un fill per despertar a una nova vida. Afrontant cada dia amb valentia i determinació, ha superat el repte tan difícil que és recompondre un cor destrossat per tornar a viure amb amor, alegria i gratitud malgrat el dolor. I no només ha estat capaç de fer-ho, sinó que a més ha escrit aquestes