GUIUM o la ciutat adormida

By Toni-Lluís Reyes i Duran

Amb aquesta obra, Toni-Lluís Reyes ha estat guardonat amb el Premi Micalet de Teatre (2015), convocat per la Societat Coral El Micalet. En Pep i na Marta són els dos encarregats d'un arxiu municipal d'un poble de Mallorca. Un matí quan na Marta arriba a la feina es troba el cos sense vida del seu company. Un suïcidi, diuen. En Jordi és el nou arxiver i serà l'encarregat de fer la feina d'en Pep: catalogar, analitzar i estudiar tota la documentació que arriba de l'arxiu central que va ser expropiada durant la guerra. La feina no li serà gens fàcil perquè hi ha documents que van desapareixent... però gràcies a l'astúcia, insistència i perseverança farà un descobriment que el posarà en conflicte amb la màfia política del moment.

• Language: Català
• Publisher: Publicacions de la Universitat de València
• Release date: Sep 18, 2017
• ISBN: 9788491340843

Book preview

E

SCENA

1

Fosc. A poc a poc s’encén un llum que hi ha en una taula. S’entreveu una persona asseguda, amb el cap repenjat a la taula com si estigués dormint. El so d’una ràdio, fluix, que hom relaciona amb un noticiari de matí de poca transcendència, dóna la benvinguda al nou dia. Renou de claus. Entra na M

ARTA

.

M

ARTA

.Hola. Hi ha qualcú? Pep, què fas aquí? (Va cap a la taula.) Pep, em sents? (Toca el clatell d’en P

EP

, es mira la mà i hi té sang.) Mare de Déu! Pep, estàs bé? (No sap què ha de fer. Va cap al telèfon i marca ràpidament.) Hola, som na Marta Crespí. De l’Arxiu Municipal. Hi ha hagut qualque incident a / Sí... bé, el meu company de feina. No sé què ha passat... Està ferit i crec que no respira. Sí, sí. Una ambulància, ràpid, per favor. Sí, sí. Sí, a l’Arxiu Municipal. Sí, al mateix edifici de l’Ajuntament. Gràcies.

Es queda mirant en P

EP

, dreta, hieràtica. S’hi torna a acostar i constata que és mort. Mira damunt la taula i agafa un llibre que hi ha obert, és el llibre que suposadament estava llegint en Pep, i se’l fica dins la bossa. Despenja el telèfon. Torna a marcar.

M

ARTA

. (Fluix, gairebé xiuxiuejat i amb ràbia.) Fills de puta.

S’apaga la làmpada ràpidament i es fa fosc. So de dispar de pistola juntament amb l’aparició de la projecció del títol de l’obra: Guium o la ciutat adormida.

E

SCENA

2

En J

ORDI

està amunt i avall organitzant uns llibres. Hi ha un gran desordre a la sala. De sobte, entra na F

INA

i se’l queda mirant. En J

ORDI

es gira per posar uns llibres a un prestatge, nota la presència de na F

INA

i quan, finalment la veu, es regira i pega un crit.

F

INA

.Ai, perdona.

J

ORDI

.Ai.

F

INA

.Estàs bé?

J

ORDI

.Sí, sí. Només és que no... no esperava ningú.

F

INA

.Perdó, hauria d’haver dit qualque cosa abans/

J

ORDI

.No... no... No passa res, jo estava/

F

INA

.Distret.

J

ORDI

.Sí. I ordenant llibres.

F

INA

.Sí, ordenant llibres.

J

ORDI

.No. Vull dir que estava embambat i ordenant llibres. Capficat en les meves coses.

F

INA

.Hauríeu de posar qualque cosa per/

J

ORDI

.Sí. Sí.

F

INA

.Un timbre.

J

ORDI

.Jo volia comprar unes... Això... com es/

F

INA

.Un timbre?

J

ORDI

.No. Els timbres fan massa renou/ Molesten...

F

INA

.Si, tens raó que els/ timbres

J

ORDI

.Unes campanes d’aquestes/

F

INA

.Ah, sí. Que quan obres la porta/

J

ORDI

.Sí. Que fan renou.

F

INA

.Ho hauries de fer.

J

ORDI

.Sí... Sí. I què vols?

F

INA

.Com que què vull?

J

ORDI

.Sí. Has entrat. Qualque cosa deus voler.

F

INA

.Ah, sí. Perdona...

J

ORDI

.Vols informació de qualque/?

F

INA

.No... no.... Faig feina aquí.

J

ORDI

.Ah.

F

INA

.Sí. Bé, començ a fer feina/

J

ORDI

.Així que tu ets tu, la que/?

F

INA

.Sí. Fina Martorell.

Na F

INA

va a fer-li dues besades, però en J

ORDI

estén la mà per encaixar-la.

J

ORDI

.Molt de gust. Jo som en Jordi Fabià.

F

INA

.Molt de gust, Jordi.

J

ORDI

.Em pensava que no arribaries mai.

F

INA

.Jo?

J

ORDI

.Vull dir... no tu... Em referia a la persona que havia de venir a ocupar la plaça de na