Els silencis de Déu

By Álvaro Puig de Morales

Novament em trobo al temple del Senyor. Quant gratificant és que així sigui! Doncs pretenc trobar-me i trobar la meva fe, oculta als homes: és la fe d’un vell! És complicada. Difícil de trobar, després de tot el succeït al llarg recorregut. Continuo sense haber trobat aquélla infància espiritual que em permeti tenir la fe que hauria de ser d’ara i de sempre. A la meva joventut, la fe era tot un renéixer; al respirar a la vida, una fe i una infància espiritual, que era fruit d'ella. El que dic només pretén recordar a aquell jove que vaig ser i vaig poder ser. El que dic és tan escandalosament profund com van poder ser les converses que vaig tenir amb un jove que vaig trobar a la bonhora del matí, al rierol de la vida. El silenci de Déu les va escoltar. Estic segur d'això. Déu es va servir d'ell, d'un noi, per escoltar els seus silencis. Déu i aquell noi em van permetre trobar la fe i una infància espiritual.

• Language: Català
• Publisher: Álvaro Puig
• Release date: Jul 9, 2018
• ISBN: 9788494903878

Álvaro Puig de Morales

Álvaro Puig de Morales nació en Bilbao en 1932. Máster en Marketing y gestión empresarial - curso de Casos Prácticos ESADE - actualmente es tutor personal y escritor. Títulos: Más allá de las sombras de la muerte, La niña que no nació, Conoce tu verdad, La bondad de un loco, Los silencios de Dios, Mis conversaciones con la ermitaña, Confesiones a Zoé, traducidos al catalán, al inglés, al alemán, al italiano, al francés y al portugués. Atraído por otras disciplinas, posee un amplio conocimiento en lo que implica la psico-sociología en relación con el individuo. Especializándose en el análisis, motivación y concepción de producto, así como en sus posibilidades de mercado; habiendo impartido clases en la Escuela Superior de Marketing. Presidente interino del curso de Alta Dirección de la Escuela de Alta Dirección ESADE, ha dado clases en todas las Cámaras de Comercio nacionales, también como profesor preparador, Administración y Dirección de empresas de la UNED y como Directivo y Consultor en Empresa, Industrial, Publicidad y Comunicación, Construcción, Industria alimentaria, Decoración y Centro comercial.

Book preview

ELS SILENCIS

DE DÉU

per Álvaro Puig ©

Els silencis de Déu

© Álvaro Puig – Tel. contacte: (+34) 932.035.014

Barcelona ( Espanya)

Correu electrònic:

[e-mail]

Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització

expressa del titular del Copyright, sota les sancions

establertes en les lleis, la reproducció total o parcial

d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment,

compreses la reprografía i el tractament informàtic.

Álvaro Puig

2

Els silencis de Déu

Pròleg

En una època en què en nom de Déu hi continuen

havent enfrontaments arreu, Àlvaro Puig ens presenta

una visió peculiar, personal de Déu. Podríem parlar

d’una visió més humana. Un Déu amb virtuts i

defectes, que l’apropen a la quotidianitat dels éssers

humans, i fins i tot a la quotidianitat dels elements de

la naturalesa.

A Els silencis de Déu, el rierol, els ocels, els camins, ..

tenen veu pròpia. Mitjançant aquestes veus Puig

construeix un univers poètic que ens permet acostar-

nos a Déu d’una manera ben diferent a la que estem

acostumats. Això no vol dir que aquest apropament

l’allunyi de la línia oficial, sinó més aviat ens la

permet entendre. Ocel s i animals diversos, branques,

rierols, . . i peculiars personatges ens guien per aquest

univers desconegut per a l’home i mentre

instrueixen al jove de la història ens instrueixen a

nosaltres. Els silencis de Déu, vol mostrar-nos el

creixement personal d’un personatge que al

començament de la narració només és un jove i que

a mesura que avança la història és el personatge que

més s’apropa a Déu, o potser podríem dir al que Déu

més s’apropa. Perquè el Déu de Puig és un Déu que

no viu únicament per a respondre els dubtes del

homes, és un Déu que vol que els homes visquin i

només intervé quan El ho creu convenient.

Aquests moments, no sempre són els moments que

els homes consideren imprescindibles. Però no us

avanço més, perquè aquest és un l ibre que l’ha

d’assaborir cada lector al seu ritme. És un l ibre que

ens ajudarà a plantejar-nos moltes preguntes, però a

cadascú les seves. .

Álvaro Puig

3

Els silencis de Déu

Puig ens presenta, com deia, un Déu humanitzat que

dóna als homes la l ibertat de circular pel món

l iurement, i és aquesta l ibertat el que els fa diferents

uns dels altres, fins i tot, davant de Déu. Així el Déu

de Els silencis de Déu no és un Déu que estima a

tothom per igual, sinó un Déu que jutja, un Déu que

malgrat que doni llibertat, demana a la seva creació

que elegeixi el camí.

No puc posar punt i final a aquestes breus línies sense

parlar-vos d’aquest autor que, encara que hagi esperat

molt de temps per a decidir-se a escriure, té moltes

coses a dir. Álvaro Puig compta amb una dilatada

experiència com a professor i tutor personal, ha estat

aquesta dedicació als altres la que l’ha empès a

reflectir sobre paper algunes de les seves reflexions.

És per això que Puig es mostra a la seva obra com un

personatge més, però un personatge disfressat entre la

multitud dels personatges de l’obra. Puig és una mica

el vel , una mica l’autor, una mica "el

professor,una mica l’escrivent", la seva veu s’escolta

entre les línies de l’obra, poc a poc ho anireu

descobrint. .

Roser Gisbert Tomàs

Profesora de catalán.

Álvaro Puig

4

Els silencis de Déu

Jo he escoltat els silencis de Déu

L’autor

Álvaro Puig

5

Els silencis de Déu

Per als que desitgen trobar a Déu

Ho va dir el peregrí

Álvaro Puig

6

Els silencis de Déu

No parlar quan no es pregunta; que la història quedi

als braços de l’amor.

Ho va dir Déu.

Álvaro Puig

7

Els silencis de Déu

Novament em trobo al temple del Senyor. Que

gratificant que així sigui, ja que pretenc trobar-me i

trobar la fe, amagada als homes: és la fe d’un vell!

És complicada. Difícil de trobar, després de tot el

que ha passat durant aquest llarg camí. Segueixo

sense trobar aquesta infància espiritual que em

permeti posseir la fe que hauria de ser d’avui i de

sempre. A la meva joventut la fe floria; al respirar

de la vida, una fe i una infància espiritual, que n’era

fruit. El que dic solament pretén recordar a aquell

jove que vaig ser i vaig poder ser. El que dic és tan

escandalosament profund com van poder ser les

conversacions que vaig tenir amb un jove que vaig

trobar a la placidesa del matí, al rierol de la vida. El

silenci de Déu les va escoltar. Estic segur d’això.

Déu es va servir d’ell, d’un noi, per a escoltar els

seus silencis. Déu i aquell noi em van permetre

trobar la fe i una infància espiritual.

Álvaro Puig

8

Els silencis de Déu

Història contada per:

Un jove,

Un vell,

Un capellà,

El campaner,

La mestra del poble,

Un alcalde,

El metge,

Un peregrí,

L’escrivent,

Un visitant,

La branca del bosc,

L’ocell volador,

L’ocell del bosc,

El rierol,

El professor,

La llagosta,

L’espantaocells,

L’esquirol,

L’ocell blader,

El pardal,

El cec,

El venedor de quincalla

L’hortolà,

L’autor i Déu.

Tots els personatges són ficticis menys Déu.

Álvaro Puig

9

Els silencis de Déu

Pròleg

En una època en què en nom de Déu hi continuen

havent enfrontaments arreu, Àlvaro Puig ens presenta

una visió peculiar, personal de Déu. Podríem parlar

d’una visió més humana. Un Déu amb virtuts i

defectes, que l’apropen a la quotidianitat dels éssers

humans, i fins i tot a la quotidianitat dels elements de

la naturalesa.

A Els silencis de Déu, el rierol, els ocels, els camins, ..

tenen veu pròpia. Mitjançant aquestes veus Puig

construeix un univers poètic que ens permet acostar-

nos a Déu d’una manera ben diferent a la que estem

acostumats. Això no vol dir que aquest apropament

l’allunyi de la línia oficial, sinó més aviat ens la

permet entendre. Ocel s i animals diversos, branques,

rierols, . . i peculiars personatges ens guien per aquest

univers desconegut per a l’home i mentre

instrueixen al jove de la història ens instrueixen a

nosaltres. Els silencis de Déu, vol mostrar-nos el

creixement personal d’un personatge que al

començament de la narració només és un jove i que

a mesura que avança la història és el personatge que

més s’apropa a Déu, o potser podríem dir al que Déu

més s’apropa. Perquè el Déu de Puig és un Déu que

no viu únicament per a respondre els dubtes del

homes, és un Déu que vol que els homes visquin i

només intervé quan El ho creu convenient.

Aquests moments, no sempre són els moments que

els homes consideren imprescindibles. Però no us

avanço més, perquè aquest és un l ibre que l’ha

d’assaborir cada lector al seu ritme. És un l ibre que

ens ajudarà a plantejar-nos moltes preguntes, però a

cadascú les seves. .

Álvaro Puig

10

Els silencis de Déu

Puig ens presenta, com deia, un Déu humanitzat que

dóna als homes la l ibertat de circular pel món

l iurement, i és aquesta l ibertat el que els fa diferents

uns dels altres, fins i tot, davant de Déu. Així el Déu

de Els silencis de Déu no és un Déu que estima a

tothom per igual, sinó un Déu que jutja, un Déu que

malgrat que doni llibertat, demana a la seva creació

que elegeixi el camí.

No puc posar punt i final a aquestes breus línies sense

parlar-vos d’aquest autor que, encara que hagi esperat

molt de temps per a decidir-se a escriure, té moltes

coses a dir. Álvaro Puig compta amb una dilatada

experiència com a professor i tutor personal, ha estat

aquesta dedicació als altres la que l’ha empès a

reflectir sobre paper algunes de les seves reflexions.

És per això que Puig es mostra a la seva obra com un

personatge més, però un personatge disfressat entre la

multitud dels personatges de l’obra. Puig és una mica

el vel , una mica l’autor, una mica "el

professor,una mica l’escrivent", la seva veu s’escolta

entre les línies de l’obra, poc a poc ho anireu

descobrint. .

Roser Gisbert Tomàs

Profesora de catalán.

Álvaro Puig

11

Els silencis de Déu

Vaig parlar amb el noi. Li preguntava les coses com

només els vells, com jo, poden preguntar als joves.

Mentre, Déu guardava un silenci desconsolador. El

primer que li vaig dir va ser que estès atent a tot el

que li pogués dir, com als contes o com a aquelles

històries familiars.El jove escoltava, amb curiositat i

aplom. Escoltava el vell, perquè el silenci de Déu es

prolongava. El vell es preguntava si a Déu no li

interessava el que deien. És possible que ja ho

sabés, i que el que li interessés fos escoltar la

conversació entre el vell i el jove.

L’expressió del jove s’allargà, amb serenitat i a la

vegada amb una certa tristesa. El jove, mirant a

l’horitzó, va somriure amb gratitud al vell pel que li

anava dient. Al jove, tot el que li deia el vell li era

nou. Ell, el jove, només coneixia la seva pròpia

vida. Com era curta i sense gaires esdeveniments,

tot el que passés als altres, li resultava sorprenent.

El jove volia aprendre del vell, perquè sabia molt de

les històries dels altres, i la que li havia explicat li

semblava que no era gaire real. Però si que ho era.

A més a més si el vell no li contava, qui li contaria

una o altra història?

El silenci de Déu estava agafat a les estrelles, i

només elles podien fixar-se en el que passava a la

Terra. Les estrelles podien escoltar els silencis de

Déu.

El vell volia trobar la bondat i l’escalfor del jove

que l’escoltava, i escoltar, també, els silencis de

Déu.

Álvaro Puig

12

Els silencis de Déu

Pensà el jove que Déu coneixia al vell no únicament

per l’edat que tenia sinó des de sempre. Malgrat que

no es parlessin, malgrat que el vell i Déu no es

diguessin res, ni un ni l’altre. Déu estava tant lluny

i el vell era tan vell! Si pensava amb ell, era tot un

silenci. El jove va sentir que estimava a un i a altre.

A Déu, al que anava descobrint, i al vell, perquè les

seves paraules eren bondadoses i mordaces al

mateix temps. El jove pensà: "Tant un com l’altre

són un de l’altre, es pertanyen" I ell estava al mig,

perquè el destí així ho va voler. Quina manera de

jugar amb el destí, com si el destí fos qualsevol

cosa!

- Ningú pot parlar d’una història, si no és dient-la

com si fos un conte –això ho va dir Déu al jove.

El vell, somrient, va dir al jove:

- Déu sempre té raó. No perquè sigui Déu, sinó

perquè veu més que nosaltres. Això és possible

perquè Déu està molt prop de nosaltres i a la vegada

molt lluny. La llunyania li permet conèixer la

tragèdia de les vides.

Recordà el que havia dit un monjo: "En el silenci

està Déu" No va arribar a comprendre-ho. L’únic

que va pensar és que quan un home sant diu una

cosa semblant ha de tenir raó. El que si que li va

semblar és que la frase era sorprenentment

profunda, o hauria de ser-ho, i exclamà:

- Aquests homes sants... quantes coses diuen que la

resta no entenem! Potser per això són sants.

Álvaro Puig

13

Els silencis de Déu

El vell, llegint el pensament del jove, exclamà:

- Quanta veritat hi ha en tot el que penses! Malgrat

ser tant jove, saps més que els vells.

Vell o no, pensem: per què es pateix tant si el

patiment no sempre té sentit? No sempre hi ha un

perquè. Dimonis, amb els humans! Hauríem

d’escoltar el pampalluguejar de les llums de la nit i

també els que somien al despertar diàriament a la

vida. Déu la va fer, encara que no ens hagi dit gaires

coses d’ella.

- Així és la vida –va dir el vell.

El jove plorà per les paraules del vell. Sent un bon

home, els seus pensaments i dites eren ben tristos.

El jove intentà parlar amb Déu, però el seu silenci

va ser sepulcral.

On estava la magnificència de la vida, si tot, o

gairebé tot, era el que el vell deia? L’oració del jove

fou escoltada per Déu i li va dir:

- En les paraules del vell hi ha moltes veritats sobre

l’ésser humà. La vida de l’ésser humà és així, però

això no importa perquè, malgrat això, existeix la

magnificència.

La veu de Déu es va fer profunda.

- El viure de l’home és molt més profund i magnífic

que el seu obrar. Molts cops obra sense cap maldat.

Álvaro Puig

14

Els silencis de Déu

Per què creus –seguí dient al jove- que jo el vaig

crear? Llegeix els llibres sagrats, en ells trobaràs

més d’una explicació. Jo he estimat a l’ésser humà,

i, algun cop, més del que hauria, perquè és molt el

que s’equivoca. A més a més, no oblides que el bé i

el mal estan en ell, així com la conversió, perquè