La noia de la boca cosida

By Esteve Llitrà

Noa, una noia jove i bonica, treballa temporalment de massatgista per pagar-se els estudis. Ella és conscient que gairebé totes les altres noies que treballen al local, pressionades per Philip, l'amo, acaben fent d'escorts sexuals d'altres clients més ansiosos, però sap mantenir-se al marge. Fins que un dia, Philip es sobrepassa amb ella i li clava una bufetada. Arrel d'això Noa decideix deixar la feina, tanmateix no li resultarà tan senzill i Philip, ajudat pel seu esbirro Johansen, la persegueix perquè torni al club. Noa només compte amb l'ajut del seu veí, un enigmàtic noi que toca la guitarra als carrers per guanyar-se la vida.
La noia de la boca cosida és un dinàmic thriller on es posa de manifest la força d'una noia assetjada per una banda de delinqüents.

• Language: Català
• Publisher: Ediciones Oblicuas
• Release date: Jul 21, 2015
• ISBN: 9788416341757

Book preview

Noa, una noia jove i bonica, treballa temporalment de massatgista per pagar-se els estudis. Ella és conscient que gairebé totes les altres noies que treballen al local, pressionades per Philip, l’amo, acaben fent d’escorts sexuals d’altres clients més ansiosos, però sap mantenir-se al marge. Fins que un dia, Philip es sobrepassa amb ella i li clava una bufetada. Arrel d’això Noa decideix deixar la feina, tanmateix no li resultarà tan senzill i Philip, ajudat pel seu esbirro Johansen, la persegueix perquè torni al club. Noa només compta amb l’ajut del seu veí, un enigmàtic noi que toca la guitarra als carrers per guanyar-se la vida.

La noia de la boca cosida és un dinàmic thriller on es posa de manifest la força d’una noia assetjada per una banda de delinqüents.

La noia de la boca cosida

Esteve Llitrà

www.edicionesoblicuas.com

La noia de la boca cosida

© 2015, Esteve Llitrà

© 2015, Ediciones Oblicuas

EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

c/ Lluís Companys nº 3, 3º 2ª

08870 Sitges (Barcelona)

[e-mail]

ISBN edición ebook: 978-84-16341-75-7

ISBN edición papel: 978-84-16341-74-0

Primera edición: junio de 2015

Diseño y maquetación: Dondesea, servicios editoriales

Ilustración de cubierta: Héctor Gomila

Queda prohibida la reproducción total o parcial de cualquier parte de este libro, incluido el diseño de la cubierta, así como su almacenamiento, transmisión o tratamiento por ningún medio, sea electrónico, mecánico, químico, óptico, de grabación o de fotocopia, sin el permiso previo por escrito de EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

www.edicionesoblicuas.com

Vaig cridar l’òliba quan les llums del capvespre blavejaven, es va posar a la meva mà i vaig cridar la mare perquè em veiés, després vaig estirar el braç perquè tornés a volar, agraïda que un cop més em portés la seva sort.

18 de març de 2014

Les noies no s’hi estaven més de sis mesos. Se n’anaven a treballar al club, o simplement deixaven de dependre de Phillip, conegut com el francès. Aquest els hi insistia que no permetessin cap llibertat als clients, que elles eren només massatgistes. Phillip coneixia molt bé com funcionaven les seves relacions amb els homes i com, a poc a poc, les noies comprenien els diners que podien arribar a guanyar anant una mica més enllà.

Noa era una noia ben especial, força bonica i atractiva, però tenia prou traça en dissimular-ho per minvar la intensitat i la insistència de les mirades masculines al carrer. Era tan sensible com intel·ligent. Lluïa un tatuatge al braç dret i un altre a la zona sacra, però aquest només li podien admirar els més afortunats. Feia massatges, massatges eròtics. Es pagava els estudis i tenia cura de la seva mare, que patia demència. La seva vida no havia estat fàcil, però no es lamentava.

Philip reclutava noies de bon veure, bones massatgistes, educades, catalanes, serioses. Sabia molt bé el que es feia. Quan les noies li agafaven confiança, les anava dirigint cap a serveis més eròtics, les recomanava a clients selectes i exigents, i en funció de com responien els hi proposava anar a un altre local com a escorts de luxe, on podien guanyar més diners.

Algunes acceptaven de forma natural i d’altres ho rebutjaven i al cap de poc deixaven de treballar per al francès. El centre de massatges només era com un espai de trànsit on els beneficis eren reduïts, però funcionava bé com una mena de càsting per a poder captar noies diferents a les que habitualment es dedicaven a la prostitució de luxe.

El francès era un antic oficial del regiment de paracaigudistes de la legió estrangera francesa, on havia pogut refugiar-se després d’haver visitat ja de ben jove les presons del seu país com a conseqüència del seu comportament extremament violent. A l’exèrcit va aprendre a guardar-se les esquenes, a canalitzar els seus impulsos sense perjudicar-se, a saber esperar i a escollir les seves víctimes.

Investigava la vida privada de les noies. On vivien, si tenien parella i fills, on vivien els seus pares, la seva economia i les seves febleses. Això li permetia ajudar-les i orientar-les, i també pressionar-les, de forma subtil, sempre que això fos necessari. Tenia molta cura en comportar-se de manera educada i, fins tot, refinada. Tanmateix, era només una estratègia, una disfressa, perquè quan calia actuar de forma brutal sabia molt bé com fer-ho, i si no li venia de gust manava a Johansen, el seu esbirro, perquè fes la feina.

A Barcelona se n’havia sortit prou bé, mitjançant aquella combinació de savoir faire i de violència, que havia adoptat com a estil de vida des que va deixar la legió estrangera. Però amb Noa les coses se li van complicar. Aquesta era la noia més independent i amb més caràcter que havia conegut. Excepcionalment portava un any al centre de massatges. S’hi havia enamorat, i cap de les estratègies que havia provat havien funcionat amb ella.

Tenien la mateixa relació distant que el primer dia en què es van conèixer, quan Noa li va dir que mai havia treballat d’allò però que necessitava els diners. Ell la va acollir encantat, i ja des del primer moment va sentir un pessigolleig en mirar-la que no l’havia deixat tranquil des de llavors.

La noia havia passat aquell any de forma independent, fent la seva feina, però sense permetre-li cap confiança, i ell havia aguantat aquella situació perquè li agradava molt i pensava que només era qüestió de temps perquè s’estovés. Havia après a gaudir amb l’espera.

Però ella no s’havia estovat. Feia el seu horari de deu del matí a quatre de la tarda, i s’anava tan fresca com havia vingut, com si la feina no fos pesant i cap client aconseguís trencar el seu posat tranquil. El francès l’havia investigat com a totes les altres. Sabia on vivia. Sabia que tenia cura de la seva mare impossibilitada. Sabia que estudiava Psicologia a l’UB, i que no tenia fills ni cap parella fixa.

Un bon dia se li va acabar la paciència, i l’home va deixar de banda les seves bones maneres.

—Què has guanyat aquesta setmana? —li va preguntar, abruptament, el francès.

—I a tu que t’importa? Et pago la teva comissió, oi? —se li va encarar la noia, sense tallar-se.

—No siguis ingènua. T’he deixat tranquil·la durant un any, maca, ets la que portes més temps, i continues sent una estranya. Ja veus que cap s’ha quedat tant de temps. No sé què et penses com funciona el món, no pensaràs quedar-t’ho tot, sempre, oi? Sé el que guanyes.

—T’ho ha dit Carla, oi? Doncs sàpigues que és meu. M’ho guanyo amb les meves mans i el meu cos, i sé perfectament com funciona el món! —es va defendre la noia, mentre s’adonava que s’havia confiat en excés i ara tenia el perill massa a sobre per driblar-lo sense sortir perjudicada.

—Doncs si saps com funciona, segur que també sabràs que la teva mare podria estar molt millor atesa en un centre residencial, i no pas a casa amb tu i una cuidadora que no té cap formació especialitzada en gerontologia…

—Com t’has atrevit, imbècil!!! —va cridar Noa, en comprendre que el francès l’havia investigat.

L’home, en aparença sense immutar-se, li va creuar la cara amb una violenta bufetada. Noa s’hi va tornar, sense deixar-li temps ni per respirar, amb una altra encara més violenta, seguida d’una puntada a l’entrecuix que al va fer plegar-se, ara sí, amb un acusat gest de dolor i d’incredulitat. De ben petita havia aprés a tornar-se, i des d’adolescent que practicava el taekwondo, una mica per necessitat i una mica per plaer.

—Has begut oli, maca, et trobaré, desgraciada!! —va dir l’home retorçant-se, mentre Noa agafava la seva bossa de mà i fugia per no tornar mai més a aquella casa.

—Ves a cagar! —li va respondre ella, amb la cara inflada i els ulls vermells de ràbia.

Li feia fàstic aquell brètol. El treball no li creava problemes, en general els