Notes del programa
Avui tenim amb nosaltres la Valentina, una austríaca que es va enamorar del català i la vida la va portar a treballar a Lleida com a auxiliar de conversa. Ens explicarà la seva experiència amb el català i les oportunitats que li ha donat aquesta llengua. Som-hi!
L'expressió de la setmana
l'endemà ('el dia següent')
enguany ('aquest any')
pas (partícula de negació emfàtica)
m'estimo més ('prefereixo')
Transcripció
Andreu:
[0:16] Sílvia!
Sílvia:
[0:17] Andreu!
Andreu: [0:18] Bon dia!
Sílvia:
[0:19] Bon dia! Com estàs?
Andreu:
[0:20] Molt bé. Escolta, ha caigut un xàfec, ara mateix, fa una estona, que feia dies… feia temps que no veia ploure tant aquí a la ciutat, a Barcelona.
Sílvia:
[0:29] Millor, que aixís es deu haver netejat una mica.
Andreu:
[0:32] Doncs sí, mira, perquè realment, on convindria que plogués és més cap a la teva zona, no?, més cap amunt, cap al Pirineu, perquè s'omplin els embassaments i tot això, però mira, mai va malament que plogui també a la ciutat, que netegi l'aire, els carrers i tot això. Així que… molt bé.
Sílvia:
[0:47] Està plovent més o menys un ruixadet cada… cada tarda, eh?
Andreu:
[0:50] Sí?
Sílvia:
[0:51] Potser cada tarda no, potser cada dos dies, però sí, va… va fent, va fent.
Andreu:
[0:55] Bé, mira, si és així, allò que diuen, no?, de mica en mica s'omple la pica.
Sílvia:
[0:59] Exacte.
Andreu:
[1:02] Doncs, Sílvia, abans de començar amb… amb l'episodi d'avui, deixa'm fer dos petits aplaudiments. [Sí, endavant, vinga, va.] Vinga, anem a aplaudir. A veure, el primer és per l'Aleida i per totes… Vinga, Aleida, un aplaudiment! I per totes les persones que han participat en l'edició del vídeo dels interrogatius, perquè crec que ha quedat molt bé, també. [Molt bé.] Però volia fer, a part d'aquest aplaudiment, fer com… fixar-nos en una qüestió lingüística de l'Aleida, que jo, quan vaig mirar el vídeo, em va cridar l'atenció, no? És una cosa que ja sabia, però que vaig pensar: "Això potser els nostres oients o les persones que miren el vídeo s'estaran preguntant: 'Com és que diu això'", no? [Ah.] I és que l'Aleida… Saps què vull dir, no? [Sí, és clar.] L'Aleida és del Camp de Tarragona, és a dir, de la zona de Tarragona, no?, ella és de Reus. I allà una particularitat, doncs, molt pròpia, és dir aqueta en lloc de aquesta.
Sílvia:
[2:04] Però és que té tota la lògica del món! Para-t'ho a pensar, sisplau. Perquè jo crec que té molta lògica.
Andreu:
[2:12] Diem aquest i aquesta. Però depèn, perquè si diem aquest davant d'una paraula que comença per vocal, llavors sí que diem la essa. Diem aquest home, aquest home.
Sílvia:
[2:24] Aquest home. És veritat, diem la essa en aquest cas, sí.
Andreu:
[2:28] Sí. Per tant, aquest pot ser també aquest, segons el cas, però aquesta sempre diem aquesta, no diem aqueta. En canvi, allà sí que ho diuen.
Sílvia:
[2:37] Però clar, seria lògic que no ho diguéssim, perquè amb l'altre no ho diem.
Andreu:
[2:40] Ja.
Sílvia:
[2:41] Amb el masculí no ho diem.
Andreu:
[2:42] Bé, en qualsevol cas, per si algú no ho té en ment, us he preparat aquí tres àudios molt breus, molt breus, en què podem sentir l'Aleida dir això.
Aleida:
[2:50] Per què vas triar aquesta professió? Què ho fa que tens aquesta feina? Qui és aquesta noia?
Andreu:
[2:56] Bé, doncs són aquests tres casos, no?
Sílvia:
[3:00] Clar. Nosaltres diríem aquesta feina, aquesta noia i aquesta professió.
Andreu:
[3:03] Exacte, sí. Així que si mai sentiu algú que diu aqueta, ja la podeu ubicar geogràficament i saber que ve de la zona de Tarragona.
Sílvia:
[3:13] Mira, doncs jo abans de conèixer-la no sabia que ho feien d'aquesta manera. I mira que havia tingut companys de… de la universitat que eren de Tarragona, però no sabia que… Perquè ells no ho feien, això. No… no deien aqueta.
Andreu:
[3:25] Però, per exemple, també, si sentiu parlar el cantant d'Els Pets, que ara no em ve el nom… [Sí, el Gavaldà.] El Gavaldà, el Lluís Gavaldà, ell també diu aqueta. Sempre… Sempre ho diu.
Sílvia:
[3:37] Però jo