Les edats del fred

By David Escamilla Imparato

Què hi ha a la sutil frontera entre l'esperit jove i l'irreversible trànsit cap a l'edat adulta? Com passem de somniar sense límits a viure entre delimitacions que no hem escollit però que semblen inevitables? David Escamilla agafa una volta més la seva ploma per delectar-nos amb un cant a la tristesa, a l'amor perdut, al sentiment de solitud que ens envaeix quan ens trobem sense la persona estimada. -

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Sep 5, 2022
• ISBN: 9788726987959

Book preview

Les edats del fred

Copyright © 2005, 2022 David Escamilla and SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726987959

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

PRÒLEG

Benvolgut David. Aquesta sentimentalitat. Aquesta sensualitat. I per sota el corrent negre, espès, de la vida cap a la mort, i des de la mort cap a un univers que just pot insinuar-se en la imaginació. En la petitesa del temps humà, l’encara més minúscul temps personal, la vida del jove que parla en aquests poemes, que parla sabent que la perspectiva des de la qual caldrà continuar mirant el món serà inevitablement una altra. Des del primer poema és present la confiança en la vida sustentada sobretot en la bellesa, però apareix al costat d’això la por de la felicitat, del pensament, el plaer obscur de l’outsider que hi ha latent en la por dels joves —per això la seva obsessió per la nit— i que busca ser enlluernat per algun far. De fet som davant de la desconfiança en la pròpia significació: Mereixo coses encara més cruels, dirà el sentiment de culpa judeocristià, la culpa cristiana manifestada fins i tot amb la presència del diable i d’un nou Crist llargament anunciat. És la mala consciència de les ferides compartides i de les presències malignes: Si torna aquell home..., escàpols com els trens que prefereixen el caos i el surrealisme. Controlar, obrir un mateix la porta per on se n’anirà la persona que estimem.

El negre envaeix totes les regions, diu la veu en parlar de la legitimitat de la destrucció, en aquesta ruta cap a dins del que el poeta en diu el meu misteri d’home