Vint–i–nou contes menys

By Eduard Márquez

Una col·lecció de contes que recupera els millors relats d'Eduard Márquez. L'autor va debutar a la literatura catalana amb dues col·leccions, ja desaparegudes i ara ha volgut recuperar alguns dels millors relats d'aquests dos llibres, en una antologia de 32 relats. Márquez crea situacions terrorífiques, cruels, incisives: els relats s'endinsen en la transformació personal i de la societat, en els canvis radicals que viuen molts dels mons interiors d'aquests personatges. Uns mons interiors que, amb una similitud kafkiana, s'omplen de temors i angoixa. Una col·lecció que mostra la millor cara de la seva faceta com a autor de narrativa breu.-

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Jul 18, 2022
• ISBN: 9788728026915

Book preview

Vint–i–nou contes menys

Copyright © 2014, 2022 Eduard Márquez and SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788728026915

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

www.sagaegmont.com

Saga is a subsidiary of Egmont. Egmont is Denmark’s largest media company and fully owned by the Egmont Foundation, which donates almost 13,4 million euros annually to children in difficult circumstances.

LA CRÍTICA HA DIT

Zugzwang (Quaderns Crema, 1995)

«Una petita joia literària.» [Marc Capdevila, Avui]

«Una referència ineludible per als amants de la singularitat literària.» [Josep Maria Ripoll, Serra d’Or]

«Asombrosa riqueza de registros y tonos.» [Miquel Echarri, aBARNA]

«Eduard Márquez excel·leix en la composició d’aquestes petites peces de rellotgeria literària.» [Susanna Rafart, Avui]

«Eduard Márquez és un expert en miniatures que s’expandeixen en ser desxifrades.» [Vicenç Pagès, El Periódico]

«Un libro de relatos muy cortos, de una densidad poco habitual.» [Xavier Moret, El País]

«Un libro de relatos breves sorprendente.» [Ana M. Gil, Lateral]

L’eloqüència del franctirador (Quaderns Crema, 1998)

«És un llibre que se situa al marge —no en contra— dels corrents narratius dominants. En lloc d’anar a buscar el lector a qualsevol preu, Márquez invita a entrar en un artifici literari que recrea un món propi, amb una estètica coherent i compacta i un estil implacable que és microcirurgia d’alta precisió.» [Ramon Solsona, Avui]

«Els contes de L’eloqüència del franctirador suposen una nova i brillant aportació d’un autor tan minoritari com personal.» [Josep Maria Ripoll, Serra d’Or]

«Un exemple d’eficàcia narrativa gràcies a l’economia expressiva.» [Ponç Puigdevall, Presència]

«Eduard Márquez és un dels autors catalans més dotats per escriure contes. [...] Els seus textos condensen amb una agilitat sintàctica notable accions i situacions insòlites que podrien allargar-se fins a l’infinit. [...] Excel·leix en frases curtes, escairades, d’una concisió exemplar. No busca la rialleta fàcil ni la referència servil a l’actualitat. Evita les descripcions, dosifica els diàlegs i se serveix d’un narrador gèlid, precís i discret com una bala de gel.» [Vicenç Pagès, Presència]

«Destaca també un gran treball de reescriptura (els errors de repetició no existeixen, l’acció és contundent, l’adjectivació enlluernadora i precisa) i, encara més, la presència de tota una causalitat pròpia, irreal però implacable, que determina el destí de tots els personatges, la màgia que Borges defensava com a atribut de les bones narracions. En resum: Márquez no tan sols domina els mecanismes de la brevetat, sinó que els utilitza per crear un dels mons més personals i fascinants de la literatura catalana recent.» [Felip Tobar, El Temps]

«Eduard Márquez brilla en la creación de ambientes claustrofóbicos, casi abstractos, en lo que son el escenario perfecto de las conciencias dislocadas de sus personajes.» [Julià Guillamon, La Vanguardia]

«El gran encert d’Eduard Márquez consisteix a estructurar les narracions en breus fragments prou eloqüents per ells mateixos, i gràcies a un extraordinari domini de l’el·lipsi, muntar protorelats capaços de multiplicar-se com en un joc de miralls fins a assolir la seva forma final, que només pren sentit en la consciència del lector pacient. En aquest sentit, el seu ha estat un exercici brillant.» [Ricard Ruiz, El 9 Nou]

«Frases cortas e historias sorprendentes nos describen la guerra cotidiana para resistir los efectos devastadores de la vida.» [Qué Leer]

A Jaume Vallcorba

«La vida no és gens ni mica com et podries pensar.»

arthur cravan

MISTIFICACIÓ

Quan la Grette Bürnsten va dir-me el seu nom, no vaig reaccionar. De fet, mentre la seguia pel passadís, vaig ser incapaç de comprendre per què havia deixat que m’apartés de la porta amb un gest tan segur. Gairebé prepotent. Com si cregués que l’havia estat esperant. Al cap d’una estona d’escoltar-la, però, asseguda al sofà de l’estudi, la seva història va emergir com una cefalea. Incisiva. Lluent. Inevitable. I una barreja de por i desconcert va enterbolir l’aire de l’estança. Perquè la Grette Bürnsten no existia. Si més no fins que vaig inventar la seva biografia mentre redactava entrades per a un diccionari enciclopèdic (una manera com qualsevol altra de compensar l’avorriment característic de les feines editorials amb què havia de guanyar-me la vida). Llavors, però, no vaig pensar en ella en termes físics (tot i que m’hauria agradat il·lustrar l’article amb una fotografia anònima d’una contorsionista qualsevol), i ara em sorprenia el seu cos esfilagarsat, del qual em van atreure, des del primer instant, els ulls, verds com un cingle molsós, i la veu, d’una tessitura similar a la del capvespre. «M’has condemnat a la més trista de les existències, la que depèn de l’atzar dels altres. Perquè mai ningú no buscarà el meu nom.» I el seu esguard va envoltar-me amb un silenci sense fissures. No vaig veure la pistola. Només la irisació d’un esclat d’espurnes. I l’últim que recordo és una coïssor insofrible entre la tercera i la quarta costella.

VOYEURISME

1

D’ençà que ho ha llegit en una novel·la, l’atreu la idea de fer-se vigilar per un detectiu. No sap què esperar-ne. Però està convençuda que tenir un inventari setmanal de la seva rutina ha de ser-li útil per a alguna cosa. Com si la topografia de la seva existència, traçada amb l’objectivitat d’un estrany, pogués ajudar-la a sentir-se millor. A trobar una clau de volta sota el sutge. Tria una agència a