Contra els galileus
()
About this ebook
Related to Contra els galileus
Titles in the series (21)
Assaigs d'ètica i estètica Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsQuinze dies al desert americà Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsCarta sobre el comerç de llibres Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsPantheisticon: Fórmula per celebrar la fraternitat socràtica Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsVesuvi a casa: El poder d'Emily Dickinson Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsDeclaració dels drets de la dona i la ciutadana: i altres escrits Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsHistòries originals de la vida real Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsMicromégas: Una història filosòfica Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsSobre la traducció Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsBrevíssima relació de la destrucció de les Índies Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsContra els galileus Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsL'assassinat entès com una de les belles arts Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsL'Estat dels jueus: Assaig d'una solució moderna a la qüestió jueva Rating: 4 out of 5 stars4/5De Sagunt a Perpinyà Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa Ciutat del Sol: seguida de Qüestió quarta sobre la millor república Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsViatge al voltant de la meua cambra Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsPla d'una universitat o d'una educació pública en totes les ciències Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa ciència i la política Rating: 4 out of 5 stars4/5El cristianisme sense vels, o examen dels principis i dels efectes de la religió cristiana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsL'origen de la vida Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsJuli despatxat de les portes del cel Rating: 0 out of 5 stars0 ratings
Related ebooks
L'herencia de Jerusalem Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsDesterrats per ordre de Carles III: El llarg exili dels jesuïtes valencians Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsAbadesses i priores a la Catalunya medieval Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsAsmodeu: Dona, dimoni i sexe a l'edat mitjana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEls jueus catalans: La història que mai no t'han explicat Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLlibre d'amic i amat Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa invenció dels càtars: La veritable història dels Bons Homes a Catalunya Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsFeixistes, rojos i capellans: Església i societat al País Valencià (1940-1977) Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa Ciutat del Sol: seguida de Qüestió quarta sobre la millor república Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsPantheisticon: Fórmula per celebrar la fraternitat socràtica Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsRut i Jonàs, la tendresa enfront dels integrismes Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsMartí Luter, monjo i reformador Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsCatàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781 Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsSoli deo Gloria: El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsJuli despatxat de les portes del cel Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsBreu història dels concilis ecumènics Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsErasme de Rotterdam: Esplendor i decadència d'un humanista Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsAccidents d'amor Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsHerètics Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLos Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEntre Roma i el Renaixement: Història i textos de l'Occident Medieval Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsVora el sepulcre de sant Pau Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsRamon Llull essencial Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsJaume I en la València baixmedieval: La memòria del rei a través de la imatge Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa data de naixement d'En Colom: Una proposta per la identificació d'en Cristòfor Colom amb el Barceloní Joan Colom i Bertran Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsConversos valencians i Inquisició: Experiències vitals d'una minoria perseguida Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEstranys: Escrits sobre l'humà i el no humà Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsPere Joan Porcar: coses evengudes en la ciutat y regne de València: Dietari (1585-1629) Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLibre dels reis Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsApocalipsi de Jesús, el Messies: Quan es desvela el misteri Rating: 0 out of 5 stars0 ratings
Related categories
Reviews for Contra els galileus
0 ratings0 reviews
Book preview
Contra els galileus - Julià Emperador dit l'Apòstata
Títol original: Kata tôn Galilaiôn (362-363)
© de la traducció: Joan F. Mira
© d’aquesta edició: Universitat de València
Juny 2008
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràfiques, 13 - 46010 València
Disseny de la col·lecció: Enric Solbes
ISBN: 978-84-370-7102-2
Realització ePub: produccioneditorial.com
Introducció
Flavius Claudius Julianus va ser, es mire com es mire, un emperador peculiar. Va governar a penes tres anys, va morir molt jove en combat amb els perses, i amb el pas dels segles ha deixat una memòria incomparablment més viva que tots els Constancis, Jovians, Valentinians o Gracians que ocuparen el poder de l’imperi en la segona meitat del segle IV. Qualsevol europeu de cultura mitjana coneix –o coneixia, abans de la dissolució de la Història en els estudis mitjans– aquest nom clàssic de Julià, associat immediatament a l’epítet «l’Apòstata» i a una imatge negativa i dubtosa. L’Església no li va perdonar mai aquesta «apostasia», i així el nom del jove emperador ha quedat ja per sempre adscrit a l’inútil intent de redreçar el «paganisme» quan ja era massa tard.
De fet, quan Julià entra en escena, a penes mig segle després de l’Edicte de Milà (amb el qual l’emperador Constantí, el 313, legalitzava i quasi oficialitzava el cristianisme), la religió dels «galileus» ja dominava les ciutats de l’imperi, començava a escampar-se pels camps, i havia estat adoptada per la família imperial i per gran part de les classes superiors, dels alts càrrecs de l’administració, i fins i tot pels sectors més cultivats, mestres i professors inclosos. Els bisbes eren ja, en moltes ciutats, una autoritat efectiva. A les zones aïllades o rurals, entre la població d’aldees i poblets (els pagani), la religió tradicional, amb el seu panteó de déus grecoromans, amb temples empobrits o en ruïnes, era encara majoritària i resistia. I resistia també entre erudits, funcionaris, membres de les famílies antigues, i sectors importants que intentaven encara mantindre unes creences i uns rituals que quedaven a poc a poc arraconats. Quan Julià va intentar restaurar l’ordre antic, era ja massa tard: el seu intent, únic i brevíssim, ja no es repetiria mai més, i l’expansió del cristianisme, dins i fora dels límits de l’imperi, no trobaria cap més entrebanc des del poder, ans al contrari: només estímul, protecció i, quan calia, imposició forçada.
El projecte restaurador de Julià no va ser simplement el capritx d’un jove emperador irresponsable. Va ser la idea d’un «governant-filòsof», d’un pensador amb una formació acadèmica excel·lent, que era alhora un poderós home d’acció, amb una visió clara –potser ja poc realista, però clara– de la pròpia responsabilitat: assegurar militarment els límits de l’imperi, reformar-lo i refer-lo per dins. L’historiador i amic Amianus Marcellinus, que formà part del seu seguici, va escriure, en el retrat biogràfic que li dedicà, aquestes ratlles precises: «...va resplendir tant, que per la seua prudència era considerat un nou Titus, igual a Trajà pels èxits en la guerra, clement com Antoní, i en les indagacions abstruses de la ment comparable a Marc Aureli». Molts segles més tard, Voltaire, en el seu Diccionari Filosòfic, escrivia: «Dos o tres autors, mercenaris o fanàtics, parlen del bàrbar i efeminat Constantí com d’un déu, i tracten com a un brètol el just, el savi, el gran Julià... Julià és sobri, cast, desinteressat, valent, clement; però no era cristià, i ha estat considerat molt de temps com un monstre... Però haurem de convenir que Julià tenia totes les qualitats de Trajà, excepte aquell gust particular que durant tant de temps ha estat perdonat als grecs i als romans; totes les virtuts de Cató, però no la seua obstinació i el seu mal humor; tot allò que va ser admirat en Juli Cèsar i cap dels seus vicis; tingué la continència d’Escipió. I en fi, va ser en tot igual a Marc Aureli, el primer dels homes.» Era una bona manera de retre justícia a un emperador que cultivà somnis impossibles com el de restaurar el paganisme, aturar l’esfondrament de l’imperi, i fer renàixer la cultura hel·lenística.
La vida i les obres
El món que pretenia restaurar el jove i breu emperador Julià, ja no era el del seu admirat Marc Aureli. Era, encara, un espai de fronteres immenses, del nord de Britània fins a Mesopotàmia, del Danubi a l’alt Nil, però la unitat d’aquest món començava a ressentir-se de la seua pròpia magnitud. A finals del segle III, Dioclecià ja hagué de dividir l’imperi en dues parts, l’orient i l’occident, i Constantí va establir una capital nova a la ciutat de Bizanci, rebatejada amb el seu nom, que seria a partir d’aleshores una rival creixent i seriosa de Roma: en el futur, les dues ciutats seran també centre i emblema d’esglésies, històries i cultures progressivament distants. A més a més, les fronteres exteriors de l’imperi, tant de temps estables i segures, eren progressivament amenaçades: els pobles germànics a l’oest i al nord exercien una pressió insostenible, i a l’orient els perses representaven un enemic militar renascut. A l’interior, la pèrdua de cohesió i d’energia presagiava l’esfondrament de tota una llarga època històrica: una crisi demogràfica, econòmica, rural i urbana, administrativa, social i religiosa que ningú no sabia com resoldre. Si hi afegim els conflictes dinàstics constants, el panorama és encara més ombrívol. I qui sap si, tal com alguns historiadors sostenen, la «conversió» real o interessada de Constantí al cristianisme va fer possible a curt termini una mínima cohesió interna que allargà uns anys la vida d’un imperi moribund.
A la mort de Constantí I, el 337, els sues fills Constantí II, Constanci II i Constant, es van proclamar alhora emperadors, en un moment deturbulència completa. Després de l’assassinat de gran part dels membres de la família imperial, el petit Julià (nascut el 331) va ser