La data de naixement d'En Colom: Una proposta per la identificació d'en Cristòfor Colom amb el Barceloní Joan Colom i Bertran

By Jordi Bilbeny

La data de naixement de Cristòfor Colom es una incògnita tan gran com el seu lloc de provinença. Els seus biògrafs han aportat informacions contradictòries i han discutit sobre el tema des de fa segles.
Lluny de ser una dada sense importància, l'any del seu naixement és clau per dilucidar qui va ser el Descobridor del Nou Món. La falta de claredat al respecte, fins i tot en els escrits del seu fill, alimenta el dubte que motiva aquest llibre: I si aquest secretisme fos intencionat? I si s'ha volgut amagar l'autèntica identitat de Cristòfor Colom?
Jordi Bilbeny s'endinsa en la controvèrsia amb l'objectiu de treure en clar quan i on va néixer Colom, i demostra amb una gran quantitat de proves documentals que la tesi del Joan Colom, nascut a Barcelona i membre de l'alta societat catalana, és la més sòlida de les que s'han presentat fins a l'actualitat.

• Language: Català
• Publisher: Librooks
• Release date: Apr 27, 2023
• ISBN: 9788412683950

Book preview

1

DESTRIANT EL COLOM CATALÀ DEL COLOMBO GENOVÈS

Una de les qüestions més controvertides i, alhora, més transcendentals de la vida del Descobridor del Nou Món és la de la seva data de naixement. Quan al 1856 el comte Rosely de Lorgues publicava a París la seva gran biografia d’En Cristòfor Colom, l’obria amb aquests termes: «S’ha fet la nit sobre el bressol d’En Cristòfor Colom. Una aureola nebulosa embolcalla el secret del seu origen. La seva genealogia real, la seva pàtria, la data exacta de la seva naixença, objectes de debats interminables, són encara a l’hora present posats en discussió, sense que cap dels nombrosos escrits relatius a aquesta qüestió ho hagin finalment dilucidat»1. I quan al 1903 En John Boyd Thacher va editar a Nova York la seva biografia del Descobridor, la sensació d’incertesa no havia variat gens, car també hi postulava que «és tan difícil arribar a la conclusió satisfactòria sobre la data de naixement com ho és determinar el lloc exacte on aquest fet s’esdevingué»2. Els exemples dels biògrafs que exposen el mateix aclaparament per no poder treure l’entrellat sobre la data i el lloc de naixement d’En Colom són infinits. N’he recollit un parell de prou coneguts tan sols per exemplificar que, al llarg del segle XIX i del primer terç del segle XX, més que una certesa sobre aquests fets puntuals de la biografia d’En Colom, hi havia una gran nebulosa que els historiadors no sabien com abordar i, menys encara, resoldre. I, atrapats en aquestes incerteses i contradiccions, no van fer altra cosa que debatre entre ells, els uns contra els altres, aportant tota mena de dades, que, contràriament al que es proposaven, han embolicat la troca fins avui mateix.

Quan al 2005 l’Andreas Venzke, torna a agafar la figura d’En Colom per biografiar-lo, també subratlla convençut que «cap aspecte de la vida de l’home que coneixem com el descobridor d’Amèrica no ha donat peu, sobretot als segles XIX i XX, a controvèrsies tan apassionades com el del seu lloc de naixement»3. I, acte seguit, i indestriablement relacionat amb això, afegeix: «Tampoc no es coneix amb certesa la data en què nasqué i, tanmateix, és la pregunta per la seva procedència la que, amb diferència, ha suscitat les polèmiques més enceses»4. Tan enceses —sembla—, que En Nito Verdera creu que es va arribar a lliurar una autèntica «guerra de dates interessades per calcular l’edat de l’Almirall»5. Llavors, la idea d’una data de naixement d’En Colom fixa, tancada i acceptada per tothom, des del segle XVI fins avui mateix, és una pura entelèquia. Una ficció com qualsevol altra. No hi ha hagut mai cap mena de consens, ans al contrari. I si tenim cap certesa sobre el dia de la seva naixença, aquesta és només la certesa del caos i la certesa de la polèmica infinita. Molt cert. Perquè, si verament se sabés l’any exacte que va néixer, hom podria evidenciar d’una vegada per totes la seva autèntica personalitat i la seva nacionalitat real.

Tot i la consciència d’aquesta polèmica, doncs, i el ball de xifres sobre la data del naixement, En Venzke rubrica que «els historiadors parteixen, majoritàriament, de la base que En Colom era, en efecte, genovès» pel simple fet que «alguns documents permeten datar l’any i dia del seu naixement entre el 25 d’agost i el 31 d’octubre del 1451»6. I, sense més preàmbuls ni arguments, enterra aquí la controvèrsia, com si no hagués passat re, i continua la biografia amb la més distreta de les normalitats. Nogensmenys, si acceptéssim l’any 1451, que ofereix no tan sols En Venzke, sinó tots els manuals i biografies modernes, estaríem parlant del Colombo genovès, del qual sabem del cert que va néixer en aquesta data. Però si no hi va néixer, llavors és que el Colombo genovès només és un impostor i substitueix un altre Colom, nascut en una data ben diferent i en un altre país.

Com que jo sóc del parer que el Colom Descobridor no té res a veure amb el Colombo italià, llavors, si poguéssim precisar la seva data de naixement, potser podríem enderrocar ja per sempre més la fal·làcia d’un Colombo genovès, plebeu i analfabet, que ha vingut usurpant fins avui la vida, la persona i la nacionalitat de l’autèntic navegant, cosmògraf, humanista, noble i home d’Estat que va ser, en realitat, el Colom català.

Però, justament per això, fins avui mateix, aquesta data ha estat totalment impossible de desxifrar. Els censors han fet bé la seva feina. I han esborrat de les biografies del Descobridor, entre d’altres dades personals rellevants, tota referència a l’any de naixement. Per En Frederic Udina, «la sensació inequívoca que es va voler ocultar quelcom o, almenys, desvirtuar-se, va penetrant en el lector que s’esbalça en l’ingent material biogràfic dedicat a la figura colombina»7.

En aquest sentit, i cenyint-se només en el naixement, l’Henry Vignaud ha objectivat que «la qüestió de la data en què nasqué En Colom és una de les més controvertides entre les que fan referència als inicis de la seva vida, tan plena de punts obscurs. Ni En Colom mateix, ni el seu fill, ni En Cases no ens forneixen cap llum en aquest aspecte»8. I segueix exposant: «El seu fill i En Cases, que han escrit la seva vida de forma detalladíssima, que tots dos l’havien conegut personalment, que havien estat en relació amb tots els membres de la seva família i que, l’un i l’altre, tingueren entre llurs mans tots els seus papers, guarden, respecte a això, un silenci certament singular»9.

Arribat aquí, es demana: «¿Com admetre que, situats com estaven, no hagin conegut ni l’un ni l’altre la data de la naixença de qui ells n’eren els historiògrafs?»10. I llavors, raona: «Quan una circumstància qualsevol posa una personalitat a la llum o en crida, sobre ella, l’atenció, la primera cosa que hom n’escruta ordinàriament és la seva edat i d’on ve, puix que aquestes particularitats ens ho expliquen immediatament millor que totes les altres»11 i, per tant, «és, doncs, ben difícil de creure que En Ferran Colom i En Cases no s’hagin interposat la qüestió de la data de naixença de qui ells intentaven d’explicar-ne les grans descobertes; i que, si se l’havien interposat, no l’hagin pogut resoldre. És encara menys creïble que, havent-la resolt, no hagin considerat el fet prou interessant per consignar-la. Llur silenci, dins aquestes circumstàncies, fa suposar que han callat intencionadament i que, per una o altra raó que se’ns escapa, no han volgut dir el que sabien i que no podien ignorar»12. I, mogut per la mateixa pruïja de saber, no es pot estar de considerar, com a colofó de tot plegat, que som davant d’una «mena de conspiració de silenci sobre la data de la naixença de qui devem el coneixement de l’altra meitat del món»13. Una conspiració de silenci creada no pas per atzar, de forma indolent i involuntària, sinó amb un propòsit clar. Per això En Vignaud insistia en un altre dels seus llibres, centrat únicament en el problema de l’estudi de les dates de naixement, que el silenci dels cronistes «sota totes les circumstàncies permet la creença que restaren intencionadament callats», perquè, «per alguna raó o altra, no ens convenia saber el que ells sabien»14.

Exactament: som davant d’una conspiració de silenci. Però no pas perpetrada pels historiadors i biògrafs d’En Colom, que precisament escrivien per trencar aquest mutisme i explicar la veritat dels fets, sinó que som davant per davant d’una autèntica conspiració d’Estat. Cert: ni En Cases ni En Ferran Colom no en podien ignorar la data de naixement, però tampoc silenciar-la, perquè llurs obres són una apologia de la vida del Descobridor, en què pretenen desemmascarar les mentides i difamacions que s’han escrit per enterbolir la seva persona i fer-la passar per una altra. I per aquesta finalitat, a més a més de la ciutat on va néixer, el punt clau i transcendental era la data de naixement. L’una cosa du directament a l’altra. I descabdellant-ne una evidenciem l’altra.

Així, per En Carreras Valls, la vida d’En Colom «presenta dues grans incògnites, que la crítica històrica no ha aconseguit de resoldre satisfactòriament: la de l’any en què va néixer, i la d’on va esdevenir-se el seu naixement. Conceptuo que del satisfactori resultat de resoldre la primera pot seguir-se el de l’altre»15. I En Ballesteros Beretta, en qüestionar-se quina va ser aquesta data clau, insisteix que «és indispensable dilucidar-ho per tal de fixar la cronologia de l’Almirall»16, que és com dir que és important per tal de fixar els fets de la seva vida. Però, a la vegada, i justament per això, s’ha creat una teranyina de desconcert i desorientació absoluts sobre aquest mateix punt.

També, a la traducció espanyola de la biografia que En Washington Irving va escriure sobre En Colom —atès que el text no apareix a les primeres edicions angleses—17, hi podem llegir: «No hi ha cap notícia certa sobre la infantesa d’En Cristòfor Colom, ni sobre la seva família, ni sobre el temps o lloc del seu naixement; perquè, els seus comentadors embullaren els fets de tal manera, que és quasi impossible descobrir-ne la veritat»18. L’embull, tanmateix, no és només a l’entorn de la seva infantesa o de qualsevol altre fet puntual de la seva biografia, sinó que s’estén paorosament arreu. I aquest mateix garbuix i confusió totals són la clau mateixa de l’enigma. Per En Parellada, «l’explicació del fenomen és, però, fet i fet, ben senzilla. S’ha esdevingut per tal com s’ha partit d’una base falsa, d’un personatge inventat, imposat per finalitats polítiques de caire nacionalista per un poder absolut i fornit de tots els mitjans necessaris per reeixir en el seu designi. Amb tot, com que el personatge inventat —Colombo— no s’adeia gens ni mica amb el descobridor, i com que no hi havia manera d’acordar les dades que es donaven de l’un amb les que es donaven o denegaven a l’altre, d’aquí n’han derivat les versions diverses dels fets, els dubtes i les polèmiques»19.

En Henry Harrisse, que ha demostrat que no hi ha res de fiable a la vida del Colombo genovès si es vol que aquest sigui el Colom navegant, escriu que «la incertesa és més gran encara quan hom tracta de determinar l’any veritable de la naixença d’En Cristòfor Colom», perquè «hom s’ha esforçat a deduir-la de les assercions contingudes dins dels seus propis escrits, però aquests són vagues, dubtosos o contradictoris»20. I a fi de confirmar el que creu, ens n’exposa un parell d’evidències: «En una lletra datada el 7 de juliol del 1503, En Colom diu que vingué a servir als Reis Catòlics a l’edat de vint-i-vuit anys. I, com que una altra lletra, escrita al novembre del 1500, conté la declaració que havia estat empleat per Ses Alteses durant disset anys —la qual cosa ens emmena al 1483—, En Colom hauria nascut tan sols al 1455. Cosa no gaire probable.

»Al seu Diari de bord, al 14 de gener del 1493, escriví: Després que jo vaig venir a servir Ses Alteses, farà set anys el dia 20 d’aquest mes. No és pas, doncs, al 1483 que En Colom hauria vingut a servir a Espanya, sinó al 20 de gener del 1486, i si tenia llavors, com s’ha llegit a la lletra del 7 de juliol del 1503, vint-i-vuit anys, hauria nascut al 1458, cosa que encara és menys admissible»21.

El fet és incontrovertible: no ens podem fiar de les asseveracions d’En Colom per deduir ni la seva edat ni la data del seu naixement. Afirmació que subscriu al cent per cent En Vignaud: «Diverses vegades En Colom esmenta l’edat que tindria en certs moments memorables de la seva vida i es podria pensar, a primera vista, que, des d’aquí, podríem ser capaços de deduir els arguments necessaris per resoldre el problema. Però, un cop fet l’intent, trobem que no hi ha resultat, per això com les seves afirmacions són autocontradictòries»22.

Efectivament: si ens atenim als escrits traduïts i manipulats d’En Colom, no tan sols el que en surt són xifres vagues o dubtoses, sinó múltiples i irreconciliables. En aquest sentit, l’Enric Bayerri creia que s’ignora la pàtria d’En Colom i que «la mateixa ignorància gravita sobre la data en què va haver de néixer. Des del 1430 al 1451 es pot escollir la data (el mes i el dia són del tot ignorats) que millor s’acomodi al punt de mira especial de cada investigador. A favor de cadascuna d’aqueixes dates militen documents, raons i congruències que l’abonen en major o menor probabilitat»23. I davant la impossibilitat d’escatir-la, afirmava, impotent, que «és inútil cercar-ne la seguretat absoluta»24. I En Pedro de Frutos anava encara més lluny, puix escriu que «el naixement d’En Cristòfor Colom, pel que fa a la data i el lloc, és un enigma al qual no es veu explicació en un futur pròxim»25.

En Jules Verne també va publicar una biografia d’En Colom, a París al 1882. I creu que la data de naixement més probable és la de 1436. Així, escriu que les noves idees i doctrines científiques que es van anar formant pel que fa a la navegació «s’acabaren acumulant a la ment d’un home que tingué, en un grau infreqüent, el geni de la perseverança i l’audàcia. Aquest home fou En Cristòfor Colom, nascut versemblantment prop de Gènova, cap al 1436. Diem versemblantment, perquè els pobles de Cogoreo i Nervi, igual que Savona i Gènova, reclamen l’honor d’haver-lo vist néixer. Pel que fa a l’any exacte de la naixença de l’il·lustre navegant, varia, segons els comentaristes, entre 1430 i 1445. Però l’any 1436 sembla més exactament conforme amb els documents menys discutibles»26.

Cert: a les darreries del segle XIX quasi la totalitat dels colombistes creien que En Colom havia nascut en aquesta data. Per això mateix, En Luigi Ambiveri també objectivava, al 1889, que «En Cristòfor Colom nasqué al 1436, com ho proven la major part dels seus historiadors i biògrafs, tals com En Washington Irving, En Prescott, En Napione, En Muñes, En Roselly de Lorgues, En Tarducci o En Navarrete»27.

Segons En Pere Voltes, «fonamentant-se en el testimoni d’En Bernáldez, s’inclinen a favor de l’any 1436 En Navarrete, En Humboldt, l’Irving i En Fiske; els editors de les Cartas de Indias i En Paz y Meliá es pronuncien en pro de l’any 1439; En D’Avezac pensa en els anys de 1445 a 1447; En Lollis, el 1448; En Peschel, el 1456; En Harrisse opina que En Colom nasqué entre el 24 de maig de 1446 i el 20 de març de 1447»28. Tanmateix, a la vista d’una acta notarial italiana en què es fa esment de l’edat de l’interessat, En Voltes acaba creient, convençut, que això «permet atribuir decididament a En Colom el naixement al 1451»29.

Conformement, En Salvador de Madariaga ha apuntat que «a títol de mera curiositat, cal afegir aquí, que, després d’haver vacil·lat sobre setze dates distintes en un marge que va des de 1430 a 1456, la història colombina ha determinat per acceptar com a més segura una data compresa entre el 26 d’agost i el 31 d’octubre de 1451»30. Però, com En Voltes, seguint la documentació aportada pels historiadors italians, En Madariaga optava per aquesta darrera data, perquè és la data de naixement efectiu del Colombo genovès. D’un Colombo —certament— de carn i ossos, però un Colombo llaner, plebeu i analfabet i que no té res a veure amb el Colom descobridor. Però que s’ha acabat imposant per la inèrcia i les pressions polítiques més que conegudes dels estats i de la història oficial.

Un exemple clar d’aquest posicionament de fonamentar la data de naixement de l’Almirall sobre la documentació notarial genovesa referent a un llaner i plebeu, i obviant-ne, consegüentment, la resta de dades biogràfiques, és el sostingut per l’Enrique de Gandia, que, després de repassar unes quantes afirmacions sobre l’any de naixença, i aplicar-hi els còmputs necessaris d’anys, afirma resolut: «Hem vist com, segons aquests càlculs, els anys en què pogué néixer En Colom són els de 1436, 1439, 1447 i 1455. En moltes obres circulen unes altres dates, però es basen en errors avui dia insostenibles, com en el de suposar que En Colom arribà a Portugal a l’any 1470, etcètera, i en interpretacions errònies de les actes genoveses. La veritable edat d’En Colom es coneix gràcies a les declaracions que ell mateix féu a les actes notarials de Gènova»31.

A partir, doncs, de les declaracions que recullen aquestes actes genoveses, En Gandia conclou: «L’any 1451-52 és, per tant, el més probable i el que accepten, avui en dia, tots els colombistes seriosos. Alguns, amb major precisió, fixen el naixement entre el 25 d’agost i el 31 d’octubre del 1451»32.

Però, tot i aquesta gran «seriositat», sempre estem parlant de dos documents. I sobre dos textos que fan referència a un llaner analfabet, s’ha construït el passat d’un navegant noble, cultíssim i gloriós. La majoria de professors acadèmics s’han empassat aquest immens gripau sense ni tan sols parpellejar. En canvi, En Michel Lequenne, amb una mica més de suspicàcia, pensa que «des d’un punt de vista històric, nogensmenys, sembla perillós treure d’uns pocs documents dispersos i poc explícits extrapolacions indegudes. I, malgrat tot, és el que han fet molts historiadors, que, partint del naixement genovès d’En Colom tracten d’explicar vint-i-cinc anys de la seva vida a partir de dues actes notarials»33. I és aquesta inèrcia historiogràfica oficial la que ha acabat de fossilitzar l’absurd, perquè ha entrellaçat i confós en una sola vida dues biografies de dos personatges diferents i irreconciliables.

Així, tenim que, mentre per la història oficial el llaner genovès Colombo va néixer vers al 1451, i fins a l’edat de vint-i-nou anys encara no s’havia mogut de Gènova —on hi exercia la seva senzilla professió de teixidor—34, el militar, polític, humanista, mercader, marí i cosmògraf Cristòfor Colom ja navegava des de l’adolescència per totes les mars conegudes del món, com ell mateix afirmava en una carta als reis del 1501: «D’edat molt petita vaig entrar a la mar navegant i hi he continuat fins avui. La mateixa art inclina a qui la prossegueix a desitjar els secrets d’aquest món; ja passen de quaranta anys els que jo duc en aquest ús. Tot el que fins avui es navega, ho he navegat»35.

Aquesta és també una evidència irrecusable, perquè són diversos els cronistes coetanis que coincideixen a afirmar que En Colom va entrar de molt jove a la mar. I això és mortal per al Colombo genovès, que, segons ens diuen llurs defensors, no es va embarcar fins al 1475, quan ja era un home fet i refet. Per aquesta raó, l’Ulloa, amatent als errors i contradiccions de