De Sagunt a Perpinyà

By Giacomo Casanova

De Sagunt a Perpinyà es un fragmento de lo obra autobiográfica Histoire de ma vide, del escritor Giacomo Casanova, en concreto del que hace referencia a su estancia por las tierras de habla catalana. El viaje se produjo en el año 1768. Todo este año fue un período lleno de aventuras y de desgracias que llena el espacio cronológico de la narración, en la que desfilen tipos singulares y se expliquen situaciones y actitudes altamente reveladoras. Este personaje ha sido uno de los testigos más excepcionales de su época y un de los autores más leídos del siglo XVIII. Viajó durante más de cincuenta años por toda Europa: de Londres a Constantinopla, de París a San Petersburgo, de Viena a Valencia y Barcelona... de esta manera conoció los móviles y los secretos de la sociedad, sus ambiciones y sus vicios. Así, entre reyes y cantantes, caballeros doctos y prostitutas, la obra nos introduce en un universo que pocos autores de memorias describen con tanta perspicacia. Es un canto a la libertad personal, a la sensibilidad y a la intuición, así como una ruptura con las convenciones y los prejuicios morales e ideológicos en general de la sociedad culta de su siglo, la cual reproduce con fidelidad.

• Language: Català
• Publisher: Publicacions de la Universitat de València
• Release date: Nov 28, 2011
• ISBN: 9788437086019

Giacomo Casanova

Giacomo Casanova (1725-1798) was an Italian adventurer and author. Born in Venice, Casanova was the eldest of six siblings born to Gaetano Casanova and Zanetta Farussi, an actor and actress. Raised in a city noted for its cosmopolitanism, night life, and glamor, Casanova overcame a sickly childhood to excel in school, entering the University of Padua at the age of 12. After graduating in 1742 with a degree in law, he struggled to balance his work as a lawyer and low-level cleric with a growing gambling addiction. As scandals and a prison sentence threatened to derail his career in the church, Casanova managed to find work as a scribe for a powerful Cardinal in Rome, but was soon dismissed and entered military service for the Republic of Venice. Over the next several years, he left the service, succeeded as a professional gambler, and embarked on a Grand Tour of Europe. Towards the end of his life, Casanova worked on his exhaustive, scandalous memoirs, a 12-volume autobiography reflecting on a legendary life of romance and debauchery that brought him from the heights of aristocratic society to the lows of illness and imprisonment. Recognized for his self-styled sensationalism as much as he is for his detailed chronicling of 18th century European culture, Casanova is a man whose name is now synonymous with the kind of life he led—fast, fearless, and free.

Book preview

portada.jpgbreviaris.jpg

IV

De Sagunt a Perpinyà

Giacomo Casanova

Traducció i introducció de

Josep Ballester i Enric Salom

foto-port.jpg

PUV

Traducció: Josep Ballester i Enric Salom

© Josep Ballester i Enric Salom

© d’aquesta edició: Publicacions Universitat de València

Febrer 2005

Publicacions de la Universitat de València

Arts Gràfiques, 13 - 46010 València

Disseny de la col·lecció: Enric Solbes

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 84-370-6108-3

Realització d'ePub: produccioneditorial.com

Introducció

De Sagunt a Perpinyà és la traducció al català d’un fragment de l’obra autobiogràfica, Història de la meua vida, de l’escriptor i aventurer Giacomo Casanova de Seingalt, en concret de la que fa referència a la seua estada als Països Catalans. Aquest personatge ha estat un dels testimonis més excepcionals de la seua època i un dels autors més llegits del segle

XVIII. Va viatjar durant més de cinquanta anys per tot Europa: de Londres a Constantinoble, de París a Sant Petersburg, de Viena a València i Barcelona... D’aquesta manera va conéixer els mòbils i els secrets de la societat, les seues ambicions i els seus vicis. Així, entre reis i cantants, cavallers doctes i prostitutes l’obra ens introdueix en un univers que pocs autors de memòries descriuen amb tanta sagacitat. Entre altres, podem remarcar el caràcter cosmopolita que el caracteritza i les seues relacions amb personatges com Caterina II, Frederic de Prússia (que li ofereix un lloc a l’administració que Casanova no accepta), Voltaire, Rousseau, Benet XIV o Clement XIV.

Roberto Gervaso, un dels principals especialistes en Casanova, quan comenta l’obra apunta que els temes tractats «són incomptables: amor, economia, política, diplomàcia, filosofia, literatura. No hi ha branca del saber en la qual no intervinga la seua ploma. Parla de tot i tot ho jutja: condemna, absol, discuteix amb la passió i la vivacitat d’un Voltaire». La seua fama internacional comença amb l’espectacular fugida que Casanova fa de la presó estatal dels Ploms de Venècia, i augmenta per la vida viatgera i aventurera que el condueix a conéixer, com ja hem comentat, moltes de les personalitats més rellevants i influents del seu temps.

Casanova no s’idealitza en l’autobiografia i fins i tot arriba en ocasions a acusar-se sense pal·liatius. És un home vital, ple de recursos, de gran enginy i d’un instint gairebé infal·lible, que sap en tot moment el que li convé i no li convé fer, sense contradir, no obstant això, els seus capricis i inclinacions, per perillosos que siguen.

Aquesta voluminosa obra, la primera redacció de la qual va ser en francés, la va escriure entre 17911798, encara que no es va publicar fins l’any 1822. És un cant a la llibertat personal, als drets de la sensibilitat i de la intuïció, així com un trencament amb les convencions i els prejudicis morals i ideològics en general de la societat culta del seu segle, la qual reprodueix amb fidelitat.

El viatge pels Països Catalans es va produir l’any 1768. Va ser tot aquest any un període ple d’aventures i de desgràcies que ompli l’espai cronològic de la narració. Recordem que durant el temps que va ser empresonat a Barcelona va escriure la seua famosa Confutazione della Storia del Governo Veneto d’Amelot de la Houssaie.

Pel que fa als aspectes estilístics, el de Casanova és un estil viu i brillant, i és tan bon narrador que el crític literari Paul Lacroix, gran coneixedor de la literatura romàntica, va suposar que les Mémoires eren una hàbil falsificació escrita per Stendhal.

La inclinació a contar la seua vida era tan forta en el tarannà de Casanova que abans d’haver començat a redactar les memòries ja havia publicat dues obres autobiogràfiques. La primera duia el títol Il duello ovvero Saggio della vita di G. C. Veneziano. És la història del seu duel amb Braniscki, afer que li va portar molts maldecaps, que nosaltres hem traduït i publicat sota el títol d’El duel a Edicions Proa l’any 1993. La segona és la Histoire de ma fuite des prisons de la République de Venise qu’on appelle les Plombs. És molt probable que l’èxit que van obtenir totes dues obres fos un estímul important per a la redacció de l’Histoire de ma vie. Encara que el cavaller de Seingalt comente: «Escric amb l’esperança que la meua història no veja mai la llum; em jacte que en la meua darrera malaltia, tot conscient, faré cremar davant meu tots els quaderns. Si no s’esdevé així, el lector em sabrà perdonar quan sàpiga que el fet d’escriure les meues memòries va ser l’únic remei que he pogut utilitzar per no tornar-me boig o morir de tristesa a causa de l’amargor que els desvergonyits que es trobaven al palau del comte de Waldstein a Dux m’han fet patir. Escrivint deu o dotze