Ell, a la presó

By Josep Puig Pujades and Carles Rahola i Llorens

«Sols els que hem portat els grillons, sols els que hem sentit tancar al darrera nostre les portes de la presó, podem comprendre el valor veritable de la paraula llibertat! Per aquesta llibertat, doncs, que no és solament la meva, sinó la vostra i la de tot el poble, diguem: Visca la República!»
Josep Puig Pujades, l'endemà del seu alliberament, 21 de febrer de 1936, des del balcó de la seu de la Federació Republicano Socialista de l'Empordà, davant centenars de persones congregades a la Rambla de Figueres)

"Jo crec que, un cop llegit aquest llibre, hom sentirà més viu que mai el desig de llibertat, de germanor i bonesa entre tots els homes, i més gran l’afany de treballar per a bastir, de cara a l’esdevenidor, una societat més harmònica i més justa, en la qual no es projectés – divina utopia! –, damunt la blavor meravellosa del cel, l’ombra inquietant de les presons i els presidis..."
Carles Rahola

• Language: Català
• Publisher: Edicions Cal·lígraf
• Release date: Jun 1, 2019
• ISBN: 9788412015195

Josep Puig Pujades

Josep Puig Pujades Figueres, 1883- Perpinyà, 1949 Menestral, culte, republicà. Sastre, polític i escriptor. Dirigent de la petita burgesia liberal figuerenca, liderar el moviment polític i cultural del catalanisme d’esquerres a l’Empordà del primer terç del segle vint. Participà en la creació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) l’any 1911, i de la Federació Republicana Socialista de l’Empordà (FRSE) l’any 1931. No exercí càrrecs públics fins a la Segona República; primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Figueres, diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat, Comissari delegat del Govern de la Generalitat a les comarques gironines, diputat a Corts. Durant la Guerra Civil, exercí de cònsol del govern de la República a Perpinyà i Lió. Morí a l’exili.

Book preview

llar

Nota a aquesta edició

L’obra Ell, a la presó es va publicar l’any 1938. En aquesta nova edició que en fem vuitanta anys després, hi hem actualitzat l’ortografia, la puntuació, l’ús de majúscules i minúscules i la tipografia. En aquesta actualització també hi hem inclòs els noms propis dels personatges històrics i de les obres artístiques que s’hi esmenten i els topònims. Respecte a l’ús de les majúscules, hem mantingut l’escriptura del pronom de tercera persona singular amb majúscula, Ell, omnipresent en l’obra, des del primer capítol fins a l’últim, amb una forta càrrega simbòlica i estilística.

Hem respectat escrupolosament el lèxic, la sintaxi i els girs expressius, encara que força vegades no s’adiguin amb la normativa actual, amb tot el cabal d’ar­caismes, dialectalismes, col·loquialismes, castellanismes i estrangerismes que va fer servir l’autor, per tal de mantenir íntegre l’estil del text original. Per facilitar la lectura, sí que hem intervingut en la morfologia d’alguna forma verbal (com esmorteir en lloc de esmortuir) i hem aglutinat algunes expressions que actualment s’es­criuen juntes (com al capdavall en lloc de al cap d’avall).

Presentació

Com apunta la seva biògrafa, Anna Teixidor Colomer, Josep Puig Pujades fou «una de les personalitats amb més capacitat de lideratge i d’influència per endegar el projecte polític i cultural del republicanisme d’esquerres catalanista a l’Empordà». Més enllà de destacar en la política figuerenca, empordanesa i gironina del primer terç del segle xx, amb l’exercici de càrrecs públics importants durant la Segona República, va ser activista cultural i mecenes de projectes com el setmanari Empordà Federal —en fou un dels fundadors—, i també va exercir el mecenatge artístic de joves creadors, com Marià Llavanera i Salvador Dalí. Fou articulista a la premsa empordanesa, gironina i barcelonina, conferenciant arreu del país i escriptor d’una obra nombrosa, una part de la qual resta inèdita. La seva creació literària abasta des de l’assaig fins als contes, passant pel teatre, la novel·la i la poesia. La crítica el va situar entre els millors escriptors catalans.

Qualitat literària i riquesa lingüística

El llibre Ell, a la presó, de Josep Puig Pujades, amb pròleg de Carles Rahola, va ser publicat l’any 1938 per Gràfiques Darius Rahola, en plena Guerra Civil. L’autor, amb una gran qualitat literària i també amb una gran riquesa lingüística, narra en tercera persona els seus primers mesos d’empresonament, entre el 7 d’octubre de 1934 i el 24 d’abril de 1935, a la vella presó provincial de Girona, que estava situada al carrer del Portal Nou, annexa al Seminari Diocesà, arran dels Fets d’Octubre, quan exercia el càrrec de comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a les comarques gironines,

Malgrat el temps convuls i bèl·lic en què es va publicar, el llibre no va passar desapercebut per a la crítica literària del país. El periòdic barceloní La Humanitat, l’agost de 1938, qualifica l’autor de poeta i prosista excel·lent, i en diu que «són les seves impressions, copsades de primera mà en la solitud de la cel·la, allò que ha reeixit a coordinar en aquest llibre, on el protagonista se situa en tercera persona, talment com si l’escriptor i l’empresonat es desdoblessin per a fer més patètica aquesta fragmentària biografia». Respecte a la qualitat literària, hi afegeix: «El contingut emociona, l’estil i el llenguatge són perfectes».

Un altre periòdic de Barcelona, La Publicitat, l’octubre de 1938, a través de la ploma de l’escriptor Rafael Tasis, en destaca el fet que és «un llibre sincer i emo­cionat, que per damunt de tot és un cant d’amistat», i en remarca el moment en què descriu «les joies amables de l’amistat: les visites, els records que rep del món exterior i que li confirmen l’afecte de parents i coneguts». Tasis en destaca l’estil vehement de l’autor, «que de vegades s’infla amb una punta de barroc, i d’altres llisca amb naturalitat», i en el qual es reflecteixen «les inquietuds i els ideals de l’esperit generós de l’autor».

Una tercera crítica literària, publicada a L’Indépendant de Perpinyà el desembre de 1938, en remarca l’estil, «acolorit amb una exquisida delicadesa», i també amb «un sentit molt exacte de l’observació que fa que cadascuna de les figures sigui summament animada o grotesca o tràgica». Puig Pujades s’havia guanyat un gran prestigi en els cercles culturals i literaris de la capital del Rosselló.

Trencant el silenci, recuperant el seu llegat

Pocs mesos després de l’edició del llibre Ell, a la presó, finia la Guerra Civil. Josep Puig Pujades fou un dels vençuts, i fins a la seva mort va viure exiliat a Perpinyà. Foren uns anys difícils per a la subsistència familiar, viscuts amb molta precarietat i amb un delicat estat de salut. Ell mateix va descriure aquells dies com «l’amargor d’un exili forçat, agreujat per la meva situació precària». Un exili en què els sofriments viscuts per la majoria dels republicans catalans i espanyols van ser molt grans. Els exiliats anònims, molts dels quals passaren pels camps de concentració del Rosselló, són els que patiren les pitjors condicions, tant en la fugida, com en l’assentament en algun país d’acollida, com en el retorn, quan n’hi va haver, com en la mort lluny de la pàtria somniada.

La llarga nit del franquisme representà un temps de silenci que comportà deixar en l’oblit els vençuts de la Guerra Civil. Puig Pujades, conscient del que representava enfront de la Dictadura, cinc dies abans de morir va escriure al seu amic Abdó Ventura per comentar-li que «passarem com han passat mantes generacions sense deixar altre rastre que l’íntima satisfacció d’haver treballat en un moment donat pel nostre poble, per la ciutat dels nostres amors». Efectivament, passaren molts anys de foscor, en què el rastre dels republicans constructors de ciutat, combatents per un nou país, ens va ser amagat, escamotejat; però el seu rastre no s’ha perdut, sinó que ha rebrotat de nou en la nostra memòria col·lectiva.

Amb la represa democràtica s’inicià, encara que d’una manera tímida, la recuperació de la memòria històrica en el nostre país. En el cas de Puig Pujades, l’any 1985, amb motiu del centenari de Narcís Monturiol, l’Ajuntament de Figueres reedità Vida d’heroi, la biografia que va escriure sobre l’inventor de la navegació submarina. Però no va ser fins a l’any 1999 quan l’Ajuntament figuerenc va reivindicar l’obra i la trajectòria de Puig Pujades amb la commemoració del 50è aniversari de la seva mort, que, entre altres coses, va significar la seva incorporació al nomenclàtor de la ciutat —els jardins del costat del teatre municipal es van batejar amb el seu nom— i el trasllat, l’any següent, de les seves despulles des del cementiri del Voló al panteó de figuerencs il·lustres del cementiri municipal.

L’obra magna, però, en la recuperació de la memòria històrica de Puig Pujades ha estat la tesi doctoral d’Anna Teixidor Colomer, defensada a la Universitat Pompeu Fabra l’any 2012, titulada Josep Puig Pujades (1883-1949). Cultura, periodisme i pensament polític en el catalanisme republicà, que ha contribuït a donar a conèixer i a fer entendre la seva figura política i cultural i la influència que va tenir a Figueres, a l’Empordà i a Catalunya. Una tesi de la qual han nascut articles i publicacions que han permès difondre i divulgar la vida política i cultural de Puig Pujades. Cal destacar, en aquest sentit, el darrer llibre d’Anna Teixidor Colomer, Josep Puig Pujades (1883-1949). Cervell i paraula del catalanisme republicà (Ajuntament de Figueres, 2017), amb el qual l’autora ha esdevingut la biògrafa del gran personatge figuerenc. La seva obra ens permet endin­sar-nos en la vida d’un home menestral, culte i republicà, com va ser Josep Puig Pujades, i fa que el seu rastre perduri per sempre.

La reedició d’Ell, a la presó significa posar a l’abast de la societat contemporània una de les obres més significatives de Puig Pujades, per la seva qualitat literària i lingüística i, també, pel relat d’un temps i d’un país escrit per un dels seus protagonistes. És una aportació molt positiva per a la recuperació del seu llegat creatiu.

Els fets del 6 d’octubre de 1934

Durant els fets del 6 d’octubre de 1934, Josep Puig Pujades ocupava el càrrec de comissari delegat de la Generalitat de Catalunya, des que el 8 de febrer de 1933 l’en van nomenar. La Comissaria Delegada de la Generalitat es va crear l’abril de 1931 a Girona, Lleida i Tarragona, després de la proclamació de la Segona República. Amb la recuperació de l’autogovern de Catalunya, la Comissaria Delegada va assumir les funcions de les diputacions provincials, que deixaren d’existir, i els serveis que prestaven van ser assumits pel Govern de la