Les mentides i les astúcies del judici

By Ot Serra, Montse Riart and Roger Maiol

Les més de cinquanta sessions que es van viure entre el febrer i el juny del 2019 van constatar un xoc entre dues versions: la de l'independentisme, amb dotze persones al banc dels acusats (nou de les quals a la presó), que defensava el dret de la ciudadania a votar; i la de l'Estat, que ho enmarcava en un intent de destruir la soberania espanyola. Un procediment ple de trampes des de la fase d'instrucció fins al vist per a sentència, amb testimonis, pèrits i interrogatoris pensats, més que per demostrar la veritat, per crear-ne una. Aquest llibre desmunta, a partir dels fets, les trampes del judici.

• Language: Català
• Publisher: Univers Llibres
• Release date: Nov 6, 2019
• ISBN: 9788417868116

Book preview

Suprem.

PRIMERA PART

Els fets d’octubre, al Suprem

EL 20-S

EL 20-S A

LA RAMBLA DE CATALUNYA:

la massa i els cotxes devastats

El 20 de setembre de 2017 la Guàrdia Civil porta a terme l’operació Anubis per ordre del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona: desenes d’agents del cos armat practiquen catorze detencions de càrrecs del Govern i empresaris relacionats amb l’1-O i escorcollen una quarantena d’edificis de la Generalitat i domicilis privats dels arrestats. L’operatiu policial s’emmarca en el si d’una investigació, la del jutjat número 13 de Barcelona, que va néixer per la denúncia d’un advocat contra el magistrat i exsenador d’ERC, Santi Vidal, per les seves manifestacions en unes conferències assegurant que el Govern havia tingut accés a les dades fiscals dels catalans, i que es va convertir en una macrocausa que va arribar a acumular més d’una quarantena d’investigats, una trentena dels quals han acabat processats. Però el 20-S és, també, el naixement del relat de la violència, que acabarà amb la denúncia de la Fiscalia davant de l’Audiència Nacional, en la investigació per rebel·lió —primer en mans de la jutge Carmen Lamela i després del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena—, en l’empresonament de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa, i en el judici del Procés que els ha assegut a ells i a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila al banc dels acusats entre el 12 de febrer i el 12 de juny de 2019.

El 20-S és el primer episodi dels fets de setembre i octubre del 2017 a Catalunya que serveix a la Fiscalia per parlar de rebel·lió a través d’aquest relat de la violència i a l’Advocacia de l’Estat per parlar de sedició, partint de la tesi que l’objectiu dels ciutadans que es van concentrar en diferents punts de Catalunya aquell dia era impedir l’acció judicial. La lletrada de l’Estat, Rosa María Seoane, va buscar insistentment durant el judici la confirmació d’aquesta finalitat preguntant als guàrdies civils responsables de l’operatiu Anubis quina havia estat la seva conclusió en aquest sentit i qüestionant als testimonis que van sumar-se a les diferents mobilitzacions per què havien acudit als punts on s’estaven portant a terme els escorcolls ordenats per un jutge. Al seu informe final, però, Seoane va defensar que la celebració del referèndum de l’1 d’octubre complia els requisits de la sedició, però no va incloure-hi el 20 de setembre a Economia.

De fet, va assegurar que era una «evidència» que l’objectiu de la concentració a la Rambla de Catalunya no era impedir l’escorcoll que es va practicar a la seu de la Conselleria d’Economia. A diferència de l’advocada de l’Estat, el ministeri públic ha tingut com a gran aliat a l’hora de construir el relat de la suposada rebel·lió i violència els guàrdies civils que estaven practicant aquestes entrades i detencions i que, un darrere l’altre, van repetir, davant dels set magistrats que conformen la sala segona que ha jutjat el Procés, el gest «intimidant» dels ciutadans que van agrupar-se davant de la Conselleria d’Economia, d’Exteriors o a l’escorcoll d’un detingut a Sabadell, formant «una massa tumultuària» o una autèntica «muralla humana» que va «devastar» els Patrols de la Guàrdia Civil, per intentar agafar les armes que hi havia a dins —i que ningú entén encara com es van deixar desprotegides a l’interior dels vehicles policials davant de la Conselleria d’Economia— i que en alguns casos va arribar, fins i tot, segons els agents, a intentar assaltar els edificis públics mentre la Guàrdia Civil practicava els escorcolls, tot i que no hi ha ni una sola imatge d’aquella jornada que ho demostri.

Durant la seva declaració com a acusats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van definir el 20-S a la Conselleria d’Economia com una mobilització «de caràcter festiu i reivindicatiu» —deia el president d’Òmnium Cultural— que es va produir «espontàniament» i de la qual Òmnium i l’ANC van acabar assumint la convocatòria. «L’actitud de la gent era pacífica i serena, però amb un enfadament molt gran que, per sort, a Catalunya se sap canalitzar sense l’a por ellos», assegurava el líder d’Òmnium, recordant la frase que es cantava als guàrdies civils i policies nacionals quan marxaven de les seves respectives localitats amb destí a Catalunya, per incorporar-se al destacament de sis mil antidisturbis que es va desplegar per a l’1 d’octubre. «Aquella mobilització era per protestar i només per protestar i mostrar indignació contra una decisió judicial de la qual no coneixíem els motius», remarcava Sànchez. Tots dos van reconèixer l’existència de dos incidents que van definir d’aïllats i puntuals: els sis vehicles danyats de la Guàrdia Civil i, un cop desconvocada la manifestació, tot i que no ho van presenciar directament, sabien que els Mossos van haver d’intervenir per dispersar un grup petit de persones —de les quals no es van fer responsables— que encara quedaven a la zona de la Conselleria. La resta de la concentració, que es va desenvolupar des de les nou del matí i fins a dos quarts d’onze de la nit, va estar marcada per la «tranquil·litat i la serenor», afirmava Cuixart.

Van ser hores i hores en les quals es van arribar a aplegar a la zona de la Rambla de Catalunya, entre el carrer Diputació i la Gran Via —on finalment es va muntar un escenari amb música i parlaments i des d’on es va desconvocar la protesta, cap a les dotze de la nit—, fins a 40.000 persones (60.000, segons va arribar a incloure la Fiscalia en els seus escrits) que cantaven i entonaven consignes de protesta contra l’actuació judicial i policial, algunes amb clavells vermells i blancs a les mans. Pocs s’hi van estar tot el dia, es tractava més aviat de ciutadans que n’anaven entrant i sortint, tal com van explicar els diferents testimonis que van declarar haver passat per la Rambla de Catalunya aquella jornada, la majoria polítics i líders sindicals. La mateixa actitud, la van subratllar els diferents mossos que van comparèixer al Suprem. «Hi havia indignació entre els manifestants, però no una actitud violenta», va apuntar el sotscap de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (els agents antidisturbis) durant la seva compareixença com a testimoni al judici del Procés.

El tribunal no va veure la realitat de les imatges enregistrades per les televisions del 20-S fins dos mesos i mig després de la declaració dels Jordis. Però per contrarestar el seu relat, mentrestant, les acusacions van fer desfilar per l’estrada del Suprem diversos guàrdies civils que van participar en els diferents escorcolls d’aquell dia. La imatge més contraposada a la que oferien els Jordis la va donar el guàrdia civil C57393S, llavors tinent del cos al capdavant de l’escorcoll policial a la Conselleria d’Economia i ara ascendit a capità. Segons el seu testimoni, ja des de les nou del matí, el mig miler de persones que s’aplegaven davant de la Conselleria d’Economia (a la part central de la Rambla de Catalunya) suposaven un «element objectiu» de risc a la seguretat ciutadana. Una hora i mitja després, assegura que ja hi havia gent damunt dels vehicles. «Quan sents la cridòria ja t’estranya, però és que aquella imatge era una bogeria», va assegurar al tribunal. El comandament del cos armat és un dels testimonis policials del 20-S que més va fer servir la paraula «massa» per referir-se als ciutadans que es concentraven davant de la Conselleria d’Economia i que, des del seu punt de vista, van crear un ambient d’«intimidació» permanent amb esbroncades, insults i amenaces cap als agents desplegats. Per al tinent de la Guàrdia Civil, el fet que hi hagués aquesta «massa» és el que va provocar que la vintena de guàrdies civils que hi havia a l’interior del Departament mentre es produïa l’escorcoll i la comitiva judicial «no gosessin sortir», ni tan sols per dinar. «Teníem dubtes que no agredissin els agents de seguretat», va assegurar, tot i que aquesta escena no es va arribar a produir mai, com va haver de reconèixer a preguntes de l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero. «El problema era que no podien sortir», va insistir-li l’agent. «Algun ho va intentar?», va repreguntar-li Melero. «No, i ho hauria considerat una temeritat», va assegurar el llavors tinent de la Guàrdia Civil.

En total, a la Conselleria d’Economia, hi van acudir deu agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil —els encarregats de practicar l’escorcoll— i onze guàrdies civils del Grup de Reserva i Seguretat (GRS) del cos armat, que són unitats d’ordre públic. El seu responsable va explicar que la majoria dels agents d’ordre públic van entrar a la Conselleria des de primera hora del matí per custodiar els despatxos que havien de ser escorcollats. Això, tot i que el dia abans la Guàrdia Civil havia viscut una protesta —menys voluminosa, això sí— durant l’escorcoll a la seu de l’empresa d’enviaments Unipost a Terrassa. Aquest comandament, que era qui dirigia els moviments dels agents de la unitat GRS a la Conselleria d’Economia, va explicar al judici que, cap a dos quarts de deu del matí, ja va considerar necessari demanar el suport de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, els agents antidisturbis, perquè havia vist «gent amb banderes» aproximant-se a la Conselleria. El comandament va encarregar-se d’augmentar un punt més encara la descripció de l’actitud «hostil» de la «massa» concentrada davant de la Conselleria, després de la declaració del tinent al capdavant dels escorcolls —tots dos van declarar el mateix dia al Suprem. «Vaig prendre la decisió d’anar rellevant els dos agents que hi havia fora de la Conselleria, perquè eren els que s’estaven emportant la pitjor part», va explicar, assegurant que la parella de guàrdies civils que estaven davant de la porta d’entrada principal de l’edifici van rebre constantment insults, amenaces, escopinades o l’impacte d’alguna ampolla, per part dels manifestants. «Els deien assassins, feixistes, la gent es passava els dits com si els haguessin de tallar el coll, els deien aquesta nit no sortireu d’aquí o els cotxes no us els emportareu», va assegurar. Només quan «cantaven L’estaca» tenien un moment de treva, que aprofitaven, va garantir, «per fer el relleu».

L’advocat de Sànchez, Jordi Pina, es va estranyar que l’agent no hagués mencionat aquest ambient tan hostil ni en els seus atestats, on només parlava «d’escridassades» contra ell i els seus companys, ni durant la seva declaració com a testimoni el 16 d’octubre de 2017 davant de l’Audiència Nacional, el mateix dia que la jutge Carmen Lamela va interrogar els Jordis i va ordenar el seu ingrés preventiu a la presó. «No serà més cert que el que hi havia era càntics i protestes?», va preguntar-li Pina. «No», va insistir ell contundent. «I vostè no va considerar que era important transmetre un element tan significatiu com aquests insults o el llançament d’ampolles?», va insistir el lletrat de Sànchez. «No ho sé», va dir l’agent. L’únic llançament d’una ampolla a la zona de la Conselleria d’Economia el 20-S que s’ha pogut contrastar amb imatges i que també admeten els Mossos d’Esquadra és el que es va produir durant el vespre, quan els agents van intentar fer un cordó de seguretat per dins del que ja mantenien els voluntaris de l’ANC davant de la Conselleria per poder donar una sortida als membres de la comitiva judicial, una opció finalment descartada. «Vam rebre una pluja de llaunes de cervesa», explicava el responsable de la Brigada Mòbil dels Mossos aquell dia durant la seva declaració al Suprem. Tot i així, el responsable d’ordre públic de la Guàrdia Civil aquell dia a Economia va assegurar al Suprem que ell no va autoritzar que ningú sortís de l’edifici «per raons de seguretat». «Si hi havia un ambient hostil no podíem sortir», va assegurar. El seu relat i el del seu company no van ser els únics que van ajudar a construir la imatge de la violència i la intimidació el 20-S. També s’hi va sumar el llenguatge utilitzat pel fiscal Jaime Moreno aquell dia durant els interrogatoris. «Quan de temps van estar assetjats a la Conselleria?», va preguntar-li durant la seva declaració. «Des de les vuit del matí a les set del matí del dia següent», va esplaiar-se l’agent, que va assegurar, també, a preguntes de Moreno, que el 20-S va ser «una de les situacions més difícils» de la seva carrera. «He intervingut en serveis de control de masses, de terrorisme i el que es va veure allà no ho havia vist mai.»

Les defenses també van denunciar la «selecció» d’imatges que s’havia fet a la causa sobre el 20-S. La majoria dels vídeos aportats per la Guàrdia Civil, extrets de les imatges captades aquell dia per les càmeres d’Atresmedia, Mediaset i TV3, ometien les crides a la mobilització pacífica dels Jordis o de l’exvicepresident Oriol Junqueras. Fins i tot el president del tribunal, Manuel Marchena, va arribar a preguntar al guàrdia civil que havia preparat el material audiovisual «amb quin criteri» havia seleccionat els fragments incorporats als informes policials. Després de la seva insistència i de la de l’advocat de Sànchez, Jordi Pina, l’agent va acabar admetent que va extreure les imatges «més significatives del que va ser el setge a la Conselleria d’Economia». La defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, exercida pel penalista Andreu Van den Eynde, va denunciar el «biaix i l’exageració» dels testimonis policials del 20-S al judici. «Indignació i desafecció no és violència», argumentava el lletrat. «40.000 manifestants, zero ferits, zero intents d’assalt, zero armes sostretes dels cotxes de la Guàrdia Civil, la destrossa dels quals ni tan sols es va esmentar en les cròniques del dia, tot i que després es convertís en símbol de l’apocalipsi per a la Fiscalia», va subratllar