Un vestit per a la Terraska

By Roser Atmetlla Andreu

La Lea és una nena molt normal. Però just l'endemà que li diguin que tindrà un germanet, li comencen a passar coses molt estranyes. Per exemple, no para de seguir-la un ésser estrany, la Terraska, que li diu que se l'endurà perquè li faci de vestit. I ara! La Lea és una nena, i no pas un vestit! A més, tampoc no la deixen en pau l'Elf-Fred ni l'Elf-Fons, dos follets que tot el dia es barallen i que l'avisen que la Terraska és molt i molt dolenta. Què pot fer, la Lea? Quin embolic!

• Language: Català
• Publisher: Editorial Cruïlla
• Release date: Oct 31, 2019
• ISBN: 9788466144636

Book preview

• 1

SANT AMUNT DEL RIU era un poble de muntanya. I als afores, després de l’última casa, que era la del pastor Sebastià, hi havia el bosc.

Era un bosc de bedolls tot cobert de falgueres. Però al mig, en una clariana, hi creixia un làrix, un arbre molt alt, de tronc molt gruixut i molt antic, que és l’arbre del follets.

Una nit del mes de juny, dos dies abans de Sant Joan, del bosc en va sortir una llum blanca que primer es va anar tornant groga i després, verda.

Al poble tothom dormia. I això no ho va veure ningú. I ningú tampoc no va veure una mena d’ésser estrany amb cap de pinya que fugia del bosc corrent a grans gambades. L’ésser va entrar al poble i es va fer fonedís.

Al cap de poc, del bosc en va sortir un gos de pèl tan negre i tan espès com la nit més fosca. Era el gos d’atura del pastor Sebastià i el muntaven dos homenets d’orelles punxegudes que discutien amb veus cridaneres:

–Si n’arriba a ser, de brut, l’orinal esquerdat! Ja t’ho deia, que cantes com un grill, Elf-Fred! I ara has despertat el làrix!

Però el follet que es deia Elf-Fred, i era el follet de ca la senyora Adela, no hi va estar d’acord:

–Jo? Jo? –va xisclar–. Has estat tu, Elf-Fons, tros de moixernó estarrufat! Tu l’has despertat amb els teus conjurs de pa sucat amb oli!

Com que era negra nit, ningú no va veure que a l’Elf-Fons, el follet de cal pastor Sebastià, les orelles se li envermellien com dues cireres d’arboç:

–I qui volia ser més ràpid que el vent i més viu que el foc, senyor Elf-Fred de la tifa seca lligada amb un cordill? Doncs si la cara de pinya troba el seu vestit, hauràs begut oli!

Però l’Elf-Fred, més que enfadat, li va contestar xisclant encara més:

–I no era el senyor Elf-Fons del pet de llop emmusteït qui volia ser el follet més poderós i dominar el làrix? Doncs, què et penses que et diran els follets a la gran festa de la nit de Sant Joan? Et penses que et donaran les gràcies per haver convertit la cap de pinyons en la seva princesa?

–Barret de rovelló corcat! Això no passarà si la cara de pinya no troba el seu vestit! –va xisclar l’Elf-Fons.

En aquell moment, el gos va avisar-los que arribaven a la casa del pastor:

–Bub-bub!

I l’Elf-Fons va saltar a terra renegant:

–Escombra sense pèl! Cua pelada d’egua vella! Closca buida de cargol!

Però l’Elf-Fred, dret sobre