El compromís amb la cultura: La història de Tres i Quatre

By Santi Cortés

Durant la seua dilatada trajectòria, Tres i Quatre ha viscut moments clau de la història política i cultural del segle passat i de l'actual. N'hi ha prou de recordar els efectes presumptament tolerants però eficaçment repressius de la "Llei Fraga", l'onada d'atemptats terroristes de la dècada dels setanta, les primeres eleccions democràtiques, l'aparició de la "pesta blava", la implantació del règim autonòmic, la promulgació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'ascens dels partits conservadors a les institucions polítiques i culturals valencianes, etc. Tot un seguit d'esdeveniments, alguns francament negatius, que podien haver ensorrat la creació i continuïtat d'aquest projecte, fundat el 1968 per convertir-se en motor del procés de redreçament nacional del poble valencià. En qualsevol cas, Tres i Quatre, la llibreria i l'editorial, han pogut esquivar les dificultats, tant les estrictament polítiques com les inherents a la transformació del comerç del llibre i l'edició, i no han defallit en la consecució dels objectius que s'havien marcat. Aquest llibre té un caràcter predominantment informatiu, que pot cridar l'atenció no sols d'un públic interessat en l'evolució cultural i editorial valenciana dels segles XX i XXI, sinó també dels professionals i estudiants que cursen matèries relacionades amb el llibre, la història de la lectura i el món de l'edició.

• Language: Català
• Publisher: 3i4 edicions
• Release date: Jul 30, 2016
• ISBN: 9788416789078

Book preview

EL COMPROMÍS AMB LA CULTURA

LA HISTÒRIA DE TRES I QUATRE

Santi Cortés

sèrie «la unitat»

núm. 205

Aquest llibre ha rebut un ajut de la Fundació Carulla.

© 2014, Santi Cortés

Drets exclusius d’aquesta edició:

© 2014, Tres i Quatre, S.L.

Edicions 3i4 S.L.

www.tresiquatre.cat

[e-mail]

ISBN: 978-84-16789-07-8

Edició electrònica

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA DE TRES I QUATRE

PRECEDENTS: LA CENTRAL DEL LLIBRE VALENCIÀ (CLV) I BROT

TRES I QUATRE: ORÍGENS I FORMACIÓ

«BAJO LA RESPONSABILIDAD DEL EDITOR». ELS HISTORIALS DE CENSURA

EL LLIBRE: UN PERILLÓS ENEMIC. ATEMPTATS CONTRA LA LLIBRERIA

TRAJECTÒRIA EDITORIAL. COL·LECCIONS

«LA UNITAT», «QUADERNS», «PAPERS BÀSICS»: TRES PROPOSTES RESISTENCIALISTES

DEL POSTFRANQUISME A L’ACTUALITAT

ABAST DEL CATÀLEG. ALGUNES COL·LECCIONS LITERÀRIES I DOCUMENTALS

CLOENDA

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

APÈNDIX D’IMATGES

INTRODUCCIÓ

L’any 1993, en complir-se el vint-i-cinquè aniversari de la fundació de Tres i Quatre, el professor Biel Sansano va publicar-ne una història esplèndida. Féu una síntesi de la trajectòria de l’editorial ben documentada, amena, amb informacions i detalls que només una recerca acurada i entusiasta podia aportar, però condicionada per la destinació que li havien assignat. Es tracta de l’opuscle: xxv anys de Tres i Quatre, de no gaires pàgines, confeccionat per ser repartit la nit dels Premis Octubre d’aquell any commemoratiu, i fou precisament aquesta limitació externa la causa per què no van plantejar-s’hi alguns dels temes que s’abordaran exhaustivament en aquest treball. Temes com la prehistòria de l’editorial, les coaccions imposades per la censura franquista, les «visites» dels incendiaris a la llibreria, l’estudi detallat d’algunes col·leccions, etc.

De la trajectòria de Tres i Quatre, però, s’havien ocupat abans alguns altres periodistes i estudiosos de la cultura. Francesc Pérez i Moragón havia escrit el 1988, també per als assistents als Octubre, el fullet 20 anys de Tres i Quatre (1968-1988), i per als lectors del setmanari El Temps el reportatge «3i4, vint anys de cultura al centre de València», on analitzava la funció social de la llibreria i de l’editorial, repassava els punts cabdals de les evolucions respectives amb menció als objectius assolits, els reptes superats, la tenacitat indefallent dels promotors, la fidelitat als inicis, la voluntat de persistència, l’adaptació a les noves conjuntures per a concloure’n que el resultat havia estat absolutament positiu. Les xifres aportades prou que ho ratificaven: «més de tres-cents llibres publicats (algun amb deu edicions); tres revistes de cultura; quinze edicions dels Premis Octubre [...], la participació de més de dos-cents autors», etc. Veritablement, en aquell primer balanç no podia parlar-se sinó d’èxit total perquè va esdevenir una experiència sense precedents i tan eficaçment renovadora que un dels principals impulsors, Eliseu Climent, no dubtà a considerar-la una autèntica «revolució cultural». «Revolució» perquè es produí el retorn dels intel·lectuals a la llengua i la cultura del país, es reflexionà més que mai sobre la qüestió nacional, es potencià la producció literària i es publicaren més llibres en català que no en els quatre segles anteriors: «des dels clàssics fins al 1960». Per això, «la revolució cultural és fortíssima —deia—. El que passa és que ens trobem inserits dins del procés i no ens n’adonem» (Lluís Bonada 1987: 7 [343]).

Un lustre després, a propòsit de l’aniversari abans indicat, el periodista barceloní Oriol Malló (1993) publicava l’article «Tres i Quatre i vint-i-cinc també», on explicava els antecedents d’aquesta iniciativa, és a dir, la Central del Llibre Valencià (d’ara en avant CLV) i Brot: dos projectes de distribució bibliogràfica creats amb la missió d’encetar camins i de concitar l’interès per la cultura catalana. Exposava després l’agitada existència inicial de la llibreria, situada en el punt de mira d’atacs violents, i subratllava el paper matriu d’Edicions 62 en la gestació de l’editorial: «Hi ha, en el renaixement literari del sud, una vinculació —efectiva i afectiva— de tots els interlocutors, o promotors culturals, amb Edicions 62. A partir d’aquesta casa mare es genera un espai comú —el primer espai real— sense el qual la voluntat articuladora d’Eliseu Climent i 3i4 no tindria raó de ser.» En efecte, els impulsors d’Edicions 62, i fonamentalment Max Cahner, trobaren en Eliseu i Rosa Raga uns aliats eficaços, a disposició dels quals posaren part dels recursos de què disposaven perquè ampliassen i consolidassen el mercat del llibre català al País Valencià i s’engrescassen en iniciatives de gran importància.

El nostre treball arranca de les aportacions precedents. Les línies establertes són continuades i aprofundides, però se n’obrin de noves a fi d’abordar punts no examinats abans. A més, hem ampliat el període fins el 2013, en què s’ha ultrapassat l’emblemàtica xifra de mil llibres editats, s’ha complert el quaranta-cinquè aniversari de la creació de Tres i Quatre i s’ha produït un canvi generacional en la direcció de l’editorial, a càrrec ara de l’escriptora i professora de la UJI Laia Climent Raga. Aquest és doncs el motiu principal de l’existència del present llibre. Un llibre que vol explicar els orígens, l’evolució i l’estat actual d’aquell projecte nascut l’any mític de 1968 i que encara es manté afortunadament viu i amb desig de futur, a despit de les múltiples contrarietats contra les quals ha hagut de bregar.

Indicàvem adés que l’embrió foren les dues empreses esmentades —CLV i Brot—, les quals derivaren per raons pràctiques en la creació de la llibreria i de l’editorial. Aleshores, en l’esquema organitzatiu d’Eliseu Climent i de Rosa Raga, centrats en aquella època en el món de la lletra impresa, no podia mancar un establiment —la llibreria— que completàs les dues activitats anteriors, i una empresa de producció —l’editorial— amb què atendre la demanda creixent de lectura de temes lligats al desvetllament d’una consciència solidària amb la recuperació del poble valencià. Havien cobert la venda a domicili amb la CLV, la distribució professional a llibreries amb Brot, la pública al carrer amb la instal·lació de «parades» estratègiques en dies assenyalats, l’ambulant amb la circulació d’un bibliobús, l’anual amb els estands de la Fira del Llibre, però una vegada escampada la llavor i guanyat un públic lector s’esqueia dotar la ciutat d’un aparador que palesàs l’existència d’un fet cultural, idiomàtic i bibliogràfic diferenciat. En altres paraules, calia crear un espai que normalitzàs la presència del llibre en la llengua del país. I calia potenciar, simultàniament, la fabricació de productes vinculats a objectius de defensa i revitalització de la cultura nacional.

Els llibres que ha editat i continua editant Tres i Quatre s’adrecen a un públic conscient, engatjat, cada vegada més nombrós, que reclama conèixer la vida del país, la seua trajectòria col·lectiva, els grans personatges, les claus històriques i socials que el defineixen, els conflictes que l’afecten, les extorsions que el deterioren, el futur que s’hi preveu... Naturalment, amb el pas del temps ha ampliat les perspectives i ha donat cabuda a publicacions de caràcter diferent, també escolars i de suplència institucional,[1] però el tret predominant que l’ha definit i la defineix —encara en part— és la militància. «Tres i Quatre neix —puntualitzava Eliseu Climent— com a editorial instrumental, per a crear una cultura» (Zeneida Sardà 1996: 38 [662]). En efecte, al llarg de la dècada dels seixanta s’esdevenen una sèrie de fets que esperonen la creació d’estructures culturals adequades. Fets com l’expansió del catalanisme, la constitució de partits nacionalistes clandestins, la transformació de la universitat, l’inici de l’escola valenciana, l’aparició d’una joventut rebel que mira cap a Europa, que exigeix una formació intel·lectual sense traves i que s’ha compromès en la defensa i reconstrucció del país. A més, cal coordinar-se amb empreses similars del Principat i difondre les idees provinents de l’exterior. És per tot plegat que s’escau la creació d’una editorial moderna que complete l’esforç de les existents, responga a les circumstàncies assenyalades, aplegue els escriptors més avançats, s’ajuste a les exigències dels lectors més inquiets i connecte amb el món de la universitat i del nacionalisme polític i cultural.

Ni cal dir que l’editorial ha evolucionat. Ha hagut d’adaptar-se als sistemes tecnològics imperants, ha encetat col·leccions noves, ha continuat apostant per l’edició ideològica, de qualitat, per la innovació en el disseny, ha multiplicat la xifra de llibres publicats, s’ha obert a més possibilitats, ha desenvolupat feines substitutives, s’ha mantingut en la més estricta lleialtat a l’idioma i ha entrat a fi de comptes en l’edat adulta. Però ha deixat de ser l’única empresa editorial existent en català. Per a molts continua essent l’editorial de referència, plena de sentit històric i esperit combatiu, que en èpoques atziagues va crear l’engranatge per fer circular i potenciar el llibre català al nostre país, però darrerament aquella situació d’excepcionalitat s’ha normalitzat. I en aquesta conjuntura ocupa el lloc que li pertoca: el d’una editora veterana, històrica, en plena activitat i en procés permanent d’ampliació, al costat d’altres de més recents igualment industrioses i competents.

***

Prou sabem que les circumstàncies polítiques dels darrers vint anys no han afavorit la cultura ni la difusió del llibre ni el progrés, principalment perquè d’ençà de 1995 s’ha instal·lat una nova mentalitat en les institucions autonòmiques valencianes i aquestes hi han cooperat ben poc o no gens. Han restringit les subvencions[2], amb prou feines han donat suport als programes de foment de la lectura, no han practicat una política de protecció al llibre ni de potenciació de la llengua i la cultura autòctones. Han estat anys difícils també perquè el comerç i l’edició han experimentat variacions substancials, s’han constituït empreses multinacionals, han canviat els sistemes de producció, ha augmentat la competència, s’han transformat els gustos dels lectors. Tanmateix, Tres i Quatre s’ha mantingut dempeus, ha conservat la independència, ha resistit les «lleis del mercat», no s’ha deixat temptar per les diferents ofertes de compra i ha superat les adversitats.

El seu fons editorial, que supera el miler d’obres publicades, es distribueix en tres publicacions periòdiques: L’Espill, Daina i Treballs de Sociolingüística; un còmic: Tirant lo Blanc; uns quants exemplars fora de catàleg i trenta col·leccions, entre les quals n’hi ha de tota mena: acadèmiques, documentals, divulgatives, miscel·lànies, epistolars, d’autor, de gènere, juvenils. Algunes, com ara «Comunicació», «L’Estel», «L’Ham» i «L’Hora del Present», s’han quedat aturades. La majoria però continuen actives. Les més prolífiques, aquelles que sobreexcedeixen el centenar de títols, són «La Unitat» (202), «Poesia 3i4» (155) i «Narrativa 3i4» (103). Les més recents, creades a la primera dècada del 2000 —«Biblioteca Borja», «Diplomatari Borja», «Euram», «La Memòria», «Dones d’Avui», «Accions pel Territori», «Gaia», «Grans Idees» i «Empremtes»— indiquen clarament les línies de treball i les preferències dels editors, que no són sinó contribuir a la coneixença d’aquella extraordinària família papal valenciana; examinar les relacions econòmiques i empresarials entre els Països Catalans; difondre el pensament d’algunes de les intel·ligències més preclares del passat; presentar les experiències vitals d’escriptors catalans i estrangers destacats; potenciar el procés de recuperació de la memòria històrica; mobilitzar la societat civil a favor de la preservació dels espais naturals; subvenir a la divulgació de temàtiques feministes. Si ens hi fixem, pretenen connectar amb algunes de les demandes i preocupacions més interessants de l’actualitat.

***

Entre les fonts utilitzades cal esmentar en primer lloc nombroses entrevistes —una trentena— en diferents trobades personals o bé per via telefònica i correu electrònic o postal. S’ha procurat recollir el testimoniatge de persones implicades en la història de l’editorial i de la llibreria per tal de saber aquells aspectes directament vivencials que altrament no hauríem pogut esbrinar. Així mateix, prou de les converses publicades amb Eliseu Climent contenen informacions valuoses. Dues, les de Lluís Bonada (1987: 7-10 [343-346]) i Marta Nadal (1989: 19-22), són pràcticament monogràfiques, car se centren en aspectes referits a la problemàtica de l’edició. La primera indaga en la tasca com a editor, la segona subministra informació sobre llibres, línies, col·leccions i projectes editorials. A través d’aquestes converses hem descobert que Eliseu va sentir prompte la vocació d’editor, que l’olor del paper i la lletra impresa l’ha seduït sempre, que sent aversió per un tipus determinat d’enquadernació, que posa molta cura en el disseny, que reconeix el mestratge i la generositat de l’editor barceloní Josep M. de Casacuberta: «Sempre recordaré que em va deixar editar el Jordi de Sant Jordi que li preparava Martí de Riquer per a la seva editorial.» A més, l’erudit català va encomanar-li una fòbia incontenible contra els llibres engomats: «El llibre ha de ser sempre cosit. El dia que de 3i4 surti un llibre encolat, plego. Fins i tot els de la col·lecció de butxaca L’Ham estan cosits» (Lluís Bonada, 1987: 10 [346]).

Els arxius investigats han estat diversos, si bé els que han fornit documentació rellevant són, d’una banda, el particular dels editors i el propi de l’editorial; i d’una altra, els que contenen els expedients de censura, els tràmits repressius de la legalització editorial, les denegacions i sancions dels governs civils imposades per activitats considerades pertorbadores, subversives o il·legals. Malgrat que s’ha perdut i destruït molta documentació per causes i interessos variats: canvis de local, manca d’espai, accidents imprevistos, prevenció davant possibles escorcolls policíacs, etc., amb tot i amb això encara hem fet troballes interessants. A l’arxiu privat dels editors hem localitzat el Primer informe general de les activitats al País Valencià a través de Central del Llibre - Llibreria 3i4 - Brot, que ens ha permès de reconstruir l’inici de tot plegat, és a dir, els primers contactes i les primeres visites a llibreries i particulars d’arreu del país, que constitueixen el fonament de les actuacions posteriors. Hem consultat també les declaracions de caràcter biogràfic que Eliseu va proporcionar el 1993 als guionistes del programa Un tomb per la vida (1994) de TV3, i una bona pila de cartes i documents del més gran interès. Una de ben significativa fou la tramesa per l’historiador franquista Ricardo de la Cierva, alt dirigent aleshores del Ministerio de Información y Turismo, en què se solidaritzava amb l’editor valencià arran de l’atemptat comès contra la llibreria el 1976 i es comprometia a impulsar una investigació —sense efectes reals— per a detenir els culpables. Però n’hi ha de literats catalans de primer rengle: Joan Brossa, Salvador Espriu, Pere Calders, Joan Oliver, etc. Aquest últim lamenta no poder cedir-li els drets de sis obretes teatrals breus, ja que pertanyen a la Fundació Enciclopèdia Catalana: «Creieu, amic Climent —escriu (Barcelona, 23-III-1983)—, que em sap molt de greu aquesta contrarietat. Ja us vaig dir la il·lusió que em feia entrar a la vostra coratjosa[3] i pulcra col·lecció de teatre.»

I n’hi ha naturalment de Max Cahner i de Joan Fuster, els quals han estat estretament relacionats amb Eliseu per vincles amistosos, ideològics i professionals. La correspondència amb Fuster, per exemple, és reveladora del paper de l’assagista dins l’editorial, també dels neguits que li produïa el fet que li enviassen massa originals i proves d’impremta o altrament que no li n’arribàs cap. En un cas s’atabala, en l’altre s’inquieta. Siga com siga, posa en relleu que des del 1965 Eliseu i Fuster van darrere d’alguna iniciativa interessant: «T’envie, com veus, un munt de títols precipitadament pensats —li escriu Eliseu (s.l. i s.d.)— i per tant no gens elaborats. [...] També et passe una llista que vaig confeccionar ahir mateix. Aquesta és d’intel·lectuals que podrien fer alguna cosa en la matèria que ens ocupa. Te l’envie perquè afeigeixques els que cregues o recordes o també perquè tregues els que et semblen. Pense que no ha d’importar si són o no valencians i si estan a dintre o fora del país. Caldria pensar totes les facetes que hauria de tenir aquest hipotètic fitxer i entre uns quants poder anar completant-lo.» Evidentment, en aquesta llista de referència, tramesa també a Max Cahner, hi figuren molts dels primers autors publicats.

A l’arxiu de l’editorial el paperam acumulat és copiós, però discontinu i pràcticament nul quant als primers anys. Probablement, com que els editors es trobaven sota sospita, optaren per eliminar aquella documentació que podia ocasionar-los perjudicis en la tramitació del número de registre empresarial o en l’acció d’editar. El formen retalls de premsa, dossiers, ressenyes de llibres, notes esquemàtiques de reunions dels consells directius i comitès de lectura, programacions dels anys compresos entre 1986 i 1989, documentació administrativa diversa: contractes, convenis, peticions i el carteig generat per la pròpia activitat. Hi ha correspondència amb més editorials, amb revistes, mitjans de comunicació, associacions, institucions, universitats i com és d’esperar amb autors, crítics, agents literaris, traductors, avaluadors externs, grafistes, periodistes, clients i professors. Un tant per cent correspon a lletres de refús d’originals, un altre a propostes d’adquisició de títols a editors estrangers (sobretot arran de l’entrada en escena de la col·lecció «El Grill»). Les dels autors s’interessen per l’aparició dels treballs o per la forma com s’ha resolt algun problema concret o per la liquidació de drets. Les dels analistes demanen novetats o envien les crítiques perquè s’integren dins el dossier promocional. Les dels ensenyants suggereixen traduccions, sol·liciten la inclusió de propostes didàctiques i tallers o reclamen la tramesa de títols determinats amb el pretext de convertir-los en lectures obligatòries.

A l’Archivo General de la Administración (AGA, Alcalá de Henares) hem vist els lamentables i ridículs historials de censura; al Centro de Estudios y Documentación de la Subdirección General del Libro, la Lectura y las Letras Españolas (Madrid), les temptatives dels editors per a assolir el preat número de registre sense el qual no podien mamprendre cap activitat; a l’Arxiu del Regne de València, els butlletins d’informació bibliogràfica de la Central del Llibre Valencià que calia lliurar a la delegació provincial del Ministerio de Información y Turismo perquè fossen supervisats per les autoritats. S’ha explorat també en publicacions diàries i periòdiques: Gorg, Valencia Semanal, Saó, Canigó, Serra d’Or, El Temps, Las Provincias, Levante, etc., per tal de resseguir la presència de Tres i Quatre als mitjans de comunicació i obtenir informació sobre fets determinats. En el cas, per exemple, dels atemptats soferts entre 1971 i 1977 ha estat fonamental la recerca hemerogràfica, ja que la premsa diària notificava —no pas sempre amb l’amplitud requerida— els detalls del succés i les repercussions posteriors.

Hem procurat, doncs, reunir la màxima documentació i presentar-la de la forma més amena possible. El llibre té un caràcter predominantment informatiu que pot cridar l’atenció no sols d’un públic interessat en la història cultural i editorial valenciana dels segles xx i xxi, sinó dels professionals i estudiants que cursen matèries relacionades amb el llibre, la història de la lectura i el món de l’edició. És dividit en dues parts. La primera ressegueix la complicada història de Tres i Quatre en aquestes quatre dècades, la segona se centra en les col·leccions. D’antuvi ens havia temptat la idea de dividir la trajectòria editorial en quatre etapes diferents: resistencial, renovadora, supletiva i d’ampliació, segons el trets predominants en cada una i més o menys coincidents amb les dècades dels 70, 80 i 90 del segle passat i primers anys del mil·lenni actual, però al capdavall ens hem decidit per un esquema de treball basat en capítols monogràfics. Aquests s’han orientat a l’estudi de temes específics com les primeres iniciatives de distribució del llibre català; l’origen, funcions i aspiracions de Tres i Quatre; les incidències de la censura franquista; els atemptats feixistes contra la llibreria o contra la cultura tout court i la consegüent reacció de les forces democràtiques, etc. Recordem també les visites dels inspectors franquistes de la fiscalia de premsa i les peripècies dels editors per a assolir l’enrevessada i costosa autorització ministerial. La segona part va enfocada a l’anàlisi de la dinàmica pròpiament editorial.[4] Hem d’advertir que en aquest treball no ens hem ocupat dels Premis Octubre. Tot i ser indestriables de l’editorial i de la llibreria no els hi hem inclosos per tal com requereixen un estudi minuciós que no és ara el moment d’abordar. Això no obstant, volem deixar constància de la filiació existent entre els Premis i l’editorial, la vida dels quals ha transcorregut de forma interdependent. L’editorial es nodreix dels premis i aquests no s’entenen sense aquella, però constitueixen una realitat prou complexa per a reduir-los ara i ací en un simple apèndix.

En una editorial com la que ens ocupa, amb tantes batalles lliurades, tants llibres editats, tants projectes empresos, tanta vitalitat encara per desenvolupar, capdavantera de tantes iniciatives, descobridora de tants autors, amenaçada per tantes circumstàncies, amb un recorregut bastit sobre l’objectiu inalienable de crear cultura, implicar els intel·lectuals i recuperar i dignificar el país, no li esqueia sinó un títol que palesàs la lluita mantinguda al llarg de la seua ja extensa trajectòria. El primer que ideàrem fou El combat per la cultura, tot i la similitud amb el de Combats pour l’histoire (1953) de l’historiador francés Lucien Febvre o amb l’homònim de la professora Jacqueline Hurtley dedicat a l’editor català Josep Janés (Barcelona: Curial, 1986). Finalment, ens hem decidit per un de semblant i igualment efectiu: El compromís amb la cultura, perquè expressa també el caràcter decididament i permanentment militant de l’editorial. Tres i Quatre s’integra dins aquell grup d’entitats que han fet de la cultura catalana un deure o una obstinació o un front de combat, si voleu.

Lògicament en un llibre d’aquestes característiques s‘ha requerit l’ajut de nombroses persones. Estem