Antípoda

L'Elwood ha crescut a la Florida dels anys seixanta i està a punt de començar els estudis universitaris. Seriós, educat i treballador, somia participar en l'incipient moviment pels drets civils, fins que un error innocent el condemna a ingressar en un reformatori juvenil anomenat Acadèmia Nickel, on descobrirà que per a un noi negre n'hi ha prou amb un petit error per destruir tota opció de futur. Els nois de la Nickel, que recrea la història real dels assassinats i abusos que van patir desenes de nens i adolescents afroamericans, s'endinsa en un dels episodis més foscos i violents del sistema educatiu dels Estats Units. Whitehead analitza la violència racial i els crims d'odi, la indiferència social, la deshumanització i la imposició de l'oblit en un text impactant i necessari. "Whitehead és un escriptor amb un talent descomunal, més versàtil que cap altra novel·lista nord-americà en actiu"  George Saunders

Bandi és el pseudònim d'un escriptor que viu a Corea del Nord i que durant anys ha amagat els seus escrits per protegir-los del govern. Aquest llibre recull set històries que donen veu als ciutadans que van viure sota els règims de Kim Il-sung i de Kim Jong-il, un dels períodes més opacs de la història del país. I ens mostra, a través de personatges intensos i profundament emotius, com es van enfrontar al terrible absurd del dia a dia, combatent la gana, l'arbitrarietat i la persecució amb solidaritat i esperança. Emocionant i revolucionari, L'acusació ens ofereix un retrat vívid d'aquest territori hermètic i fascinant on, malgrat les condicions inhumanes, la vida persisteix. "Una lectura imprescindible. El primer llibre de ficció que surt (clandestinament) de Corea del Nord. Fascinant i esborronador. Íntim i punyent." Margaret Atwood

Identitat, exili, desarrelament, memòria, recerca dels orígens, responsabilitat i violència marquen amb ferro roent l'obra de Mouawad. La sang de les promeses ens parla de l'instant en què ens adonem que aquell sentiment sobre el qual ens hem construït és una mentida. I ens demana què som, quant d'horror som capaços de patir i infligir, i si hi ha esperança malgrat el dolor. La sang de les promeses ens condueix a una catarsi a partir del mite i dels drames del nostre temps. "La força del que està escrit en aquestes pàgines és tan profunda que les paraules, les frases i les imatges queden gravades amb una brutalitat inaudita al cor de qui les llegeix." Oriol Broggi Pròleg d'Oriol Broggi Postfaci d'Anna Casassas

Assegut en una taula d'un cafè de Lahore, Pakistan, el jove Changez narra la seva vida a un ciutadà nord-americà que acaba de conèixer. Estudiant brillant, jove promesa d'una multinacional i amant de l'elegant Erika, Changez representava el somni de l'immigrant nord-americà fins que l'atemptat de l'11 de setembre sacseja la seva vida: la desconfiança i el racisme creixent faran que Changez comenci a sentir-se expulsat de la vida occidental i l'arrossegaran a una profunda reflexió sobre l'encaix entre les seves arrels i el món on viu. A través d'un monòleg captivador i vertiginós, el jove exposarà les claus que expliquen la fractura actual entre orient i occident. L'integrista reticent és un terratrèmol literari decidit a radiografiar el món on vivim. "He de recomanar L'integrista reticent per mil·lèsima vegada. És una novel·la tan punyent i ben aconseguida que fa que agraeixis ser lector." Junot Díaz "Alguns llibres són actes de coratge. El que ha fet Hamid amb aquest llibre és extraordinari." The Washington Post "Breu, fascinant i discretament furiosa. Un encert clamorós." Sydney Morning Herald "L'integrista reticent continua sent una lectura de plena vigència, que ens força a mirar la nostra realitat amb ulls d'estranger i a reflexionar sobre el sentit de la pertinença, del sentir-se autòcton en un món globalitzat. Mohsin Hamid ens col·loca en la incomoditat d'haver de prendre partit." Albert Forns, Diari Ara "L'integrista reticent és una novel·la valenta, amb la fluïdesa d'un relat policial i una notable clarividència política." Cultural / El Mundo

La vigília de la independència d'Angola, la Ludo, una noia portuguesa atemorida per l'agitació del carrer, construeix un mur de totxanes que l'aïlla del mon exterior durant vint-i-vuit anys. Sobreviu cultivant verdures i caçant coloms amb l'única companyia del Fantasma, un pastor alemany albí, i escriu la seva historia a les parets amb trossos de carbó. Mentre ella observa el mon exterior i sembla enfonsar-se en l'oblit, el país transita traumàticament de l'alliberament a la república socialista, la guerra civil, la pau i el capitalisme cobdiciós. Jose Eduardo Agualusa traça amb una escriptura sensual i imaginativa un relat enlluernador que reconstrueix la historia recent d'Angola. Una narració basada en un personatge real i commovedor que ens ensenya el poder paralitzant de la por i la importància de la redempció. PREMI LLIBRETER D'ALTRES LITERATURES 2018 PREMI INTERNACIONAL DE LITERATURA DUBLÍN 2017 PRÒLEG DE XAVIER ALDEKOA

 En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. Quan ella s'assabenta que està a punt de ser alliberat, decideix agafar els seus dos fills i emprendre un viatge introspectiu i salvatge que els obliga a relacionar-se per primera vegada com a família. A la presó, en Jojo es troba en Richie, un noi amb qui descobreix el llegat de l'esclavitud però també la importància de la reconciliació amb el passat.    Amb un llenguatge ric i musical Jesmyn Ward ens ofereix una road movie literària imponent que parla des dels marges. Canteu, esperits, canteu és l'últim text de l'única autora premiada dues vegades amb el National Book Award. 

Quan en Nainoa Flores és petit, un tauró el salva de morir ofegat i el retorna sa i estalvi als seus pares, l'Augie i la Malia. Des de llavors, el noi adquirirà poders guaridors. Però aquest miracle capgirarà l'existència de tota la família, sobretot d'en Dean i la Kaui, que hauran d'aprendre a viure sota l'ombra del seu germà divinitza. Strong Washburn ens delecta amb una història familiar plena d'elements màgics i alhora terriblement realista, una novel·la fascinant sobre la lluita davant de la incomoditat que provoca la sensació de fracàs i els sentiments d'enveja. Un retrat de Hawaii, la seva mitologia i uns personatges que ens commouen i ens acompanyen més enllà de l'última pàgina.

El 1985, mentre el Yale Tishman comença a prosperar en l'àmbit professional, Chicago es veu devastada per l'epidèmia de la sida. A poc a poc veurà com els seus amics emmalalteixen, i la ciutat i la seva vida canvien per sempre. Trenta anys després, la Fiona, amiga de joventut del Yale, viatja a París a buscar la seva filla desapareguda. Amb dolor, retroba el món que creia haver deixat enrere i reflexiona rememora els dies que van marcar el futur de tots aquells joves. Els grans optimistes és una història absorbent i emotiva sobre com viure la vida en temps de crisi, una novel·la commovedora que ens confronta amb la pèrdua, l'amistat, la traïció, la supervivència i l'amor de la mà d'uns personatges inoblidables.

En llengua turca, daha vol dir 'més'. És també la primera paraula que aprenen els immigrants il·legals que arriben a Turquia a la recerca d'una vida millor. Allà poden acabar a la mercè d'en Gazâ, un nen de nou anys que, seguint els passos del seu pare, s'ha convertit en traficant d'éssers humans. Sumit en aquesta barbàrie, pren distància de l'horror executant les seves tasques sense empatia fins que un dia un accident fatal l'obliga a confrontar-se amb la seva pròpia supervivència, i li proporciona un difícil camí cap a la redempció. En aquesta història viva que creix a les mans de qui la llegeix, Daha! és un crit de desesperació i, també, l'exigència a què els contrabandistes sotmeten els immigrants, convertits en mercaderia després d'haver estat despullats de la seva humanitat. Hakan Günday ens ofereix un text esfereïdor, escrit amb una poètica demolidora, que examina la vida dels que es lliuren, cada dia, a la guerra humana. "El resum dels conflictes que assolen mig món, religiosos, econòmics, culturals, demogràfics i històrics. Això és el que aconsegueix, de vegades —aquesta vegada—, la literatura." Francesc Serés Pròleg de Francesc Serés Premi Médicis Étranger 2015

Quaranta dones estan engabiades i privades d'intimitat en un soterrani, sota la vigilància externa d'un grup d'homes armats. Entre elles hi ha una jove sense nom que no recorda el passat i s'alimenta dels records que li transmeten les altres dones, nostàlgiques de la seva vida anterior. Un dia, després del so d'una sirena misteriosa, les dones aconsegueixen sortir a l'exterior, a un món despoblat i desconegut on hauran de reinventar-se i d'enfrontar-se a un nou repte, desafiant i ple d'incògnites: la llibertat. "Un petit miracle." The New York Times  Jacqueline Harpman (1929-2012) és una escriptora i psicoanalista belga d'origen jueu. La seva vida va quedar marcada de jove per la invasió nazi del país, fet que va obligar la seva família a fugir a Casablanca fins que es va acabar la Segona Guerra Mundial. Part de la família va ser deportada i va morir a Auschwitz. Després de cursar literatura francesa, va començar la carrera de medicina, però va contraure la tuberculosi i no va poder acabar els estudis. L'any 1967 es va llicenciar en psicologia i el 1980 va obtenir el títol de psicoanalista, i va exercir des d'aleshores i fins que es va morir. Va publicar la seva primera obra l'any 1958, però al cap de vuit anys va deixar d'escriure; va reprendre la carrera literària vint anys més tard i va arribar a publicar quinze novel·les, que li van reportar nombrosos premis literaris, incloent-hi el Médicis l'any 1996. 

El petit Siôn i la seva mare sobreviuen aïllats en un racó inhòspit del nord de Gal·les després d'una catàstrofe nuclear. Els dos comparteixen un diari on mostren com s'adapten a aquesta nova realitat, i on plasmen tot allò que no gosen dir-se. Amb una reflexió profunda i emotiva sobre els vincles amb la família i l'entorn, aquesta obra ha estat escollida com la millor de l'any a Gal·les. El Llibre Blau de Nebo s'endinsa en la importància de la memòria col·lectiva i qüestiona què fem amb la nostra identitat quan sembla que tot està perdut.

L'Alice se n'ha anat a viure a una mansió d'un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d'una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon. A través dels missatges que s'envien les amigues, comprendrem la importància que tenen les relacions afectives i sexuals per a una generació que se sent amenaçada per la precarietat i el desencís. I quan finalment es retrobin, les acompanyarem en la recerca de l'amor en aquest món bonic però incert.

Saturn parla de la mort d'un home de trenta-quatre anys que deixa òrfena una nena de quinze mesos. És un fresc del dolor d'aquesta filla quan, amb el temps, prova d'entendre l'absència del pare i el terratrèmol de disputes familiars, mentides i versions d'una història que no li han explicat mai sencera. És, també, un retrat d'una família i una època marcades per la guerra d'Algèria, pel trastorn mental i pel pes que cadascú carrega sobre les generacions següents. Sarah Chiche reflexiona sobre l'exili i el dol, i sobre tots aquells relats que ens expliquem a nosaltres mateixos per poder seguir endavant. Amb un llenguatge ric i elegant en les formes, aquesta novel·la captiva per la seva profunditat emocional.

Fugint de la violència que assola el seu país, el vell Tuahir i el jove Miudinga, un noi que no recorda el seu passat, busquen refugi en un autobús calcinat. A dins, hi troben uns quaderns que narren la vida d'un dels difunts. A mesura que en Muidinga els llegeix, aquesta història i la seva pròpia semblen discórrer de forma paral·lela i transitar entre la realitat i el somni. Terra somnàmbula és considerada una de les deu millors novel·les africanes del segle xx. Té com a teló de fons la guerra civil de Moçambic, un escenari d'abisme per on transiten uns personatges amb una profunda humanitat que vaguen entre la desesperació més contundent i l'esperança que es nega a morir. Amb una prosa poètica i lírica, Mia Couto reivindica la tradició oral per afrontar l'oblit del passat i la memòria.

Tancats dins d'una cel·la subterrània d'Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s'expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis. A poc a poc converteixen la ciutat en la protagonista real de la història, creant una paràbola lluminosa on conviuen el patiment i la il·lusió amb totes les seves contradiccions. Aquesta novel·la és un homenatge a la creació i a la compassió, una obra que barreja la perspicàcia i l'humor amb la tragèdia. Un triomf rotund de la imaginació i una carta d'amor a Istanbul, escenari de tota esperança i de tota desesperança, convertida per l'autor en una font de relats incontenible.

Després de sobreviure a un greu accident de trànsit i a un hivern implacable, un jove deixa enrere l'aïllament i la privació i s'endinsa al bosc per reunir-se amb el que queda de la seva família. Ben aviat coneix un nen que l'acompanyarà en la travessia i junts hauran d'esquivar els perills d'un entorn hostil amb uns habitants que només pensen en ells mateixos. Un cop arribats al seu destí, i lluny de trobar un recer, es veuran obligats a adaptar-se a un món canviant que es debat entre la imposició dels valors antics i la determinació d'explorar noves maneres de viure. Les ombres fugaces és un text fosc i alhora lluminós sobre una comunitat a punt d'ensorrar- se per una amenaça que no prové del clima ni dels elements naturals, sinó dels mateixos éssers humans. Christian Guay-Poliquin es reivindica amb aquesta novel·la com l'escriptor sòlid i elegant que va enamorar milers de lectors amb El pes de la neu.

Un matí del 1936, a la riba del Lambro, dues nenes de dotze anys, en xoc i mig despullades, miren d'amagar el cos d'un home que s'acaba de morir. Una d'elles, la Francesca, serà qui ens explicarà la història. Filla d'una família de classe mitjana, rememora els temps en què cada dia observava una nena salvatge que jugava amb altres nens al riu, descalça i amb les cuixes esgarrinxades i sempre brutes. El magnetisme que desprèn fa que la Francesca vulgui fer-se amiga seva per sobre de tot, fins i tot de les males llengües que l'envolten i consideren que està maleïda. Al poble, li diuen la Malnada. Aquesta novel·la, ambientada en la dictadura de Mussolini, ens parla de l'amistat, denuncia l'opressió i reflexiona sobre el sentit i la importància de la desobediència. Crua i directa, mostra la força de dues noies que no es volen sotmetre a l'abús de poder dels homes cap a les dones ni a cap mena de tirania.

El poeta i professor universitari Diogo Santiago retorna a Beira, la seva ciutat d'infància, per rebre un homenatge mentre s'anuncia l'arribada d'un cicló tropical demolidor. Allà coneix la Liana, una dona misteriosa que resulta ser la neta de l'inspector de la policia secreta que va detenir el pare d'en Diogo fa més de quaranta anys. Junts, s'endinsaran en una investigació per redibuixar la personalitat d'aquesta figura paterna enigmàtica i compromesa. Alhora, la Liana també descobrirà les veritats de la seva pròpia història, marcada per la mort d'una dona en caure al buit. Mia Couto ens fa navegar entre dues èpoques traumàtiques en què Moçambic va quedar assolat: la guerra de la Independència i la devastació del cicló Idai. Amb una prosa poètica i lírica, l'autor ens convida a un viatge en el temps per preservar la memòria i la història de la seva terra.

El llibre de les cases és la narració fragmentada de la vida d'un home, de les seves amistats, els amors, les decepcions, la poesia que l'acompanya, la història familiar. És el compendi dels seus últims cinquanta anys a través de les cases que ha habitat, dels espais que el configuren. Andrea Bajani ha creat una obra delicada i poètica sobre una vida en construcció, sobre la seva arquitectura real, els seus interiors i els llocs que ens formen com a persones. Aquesta novel·la, finalista del premi Strega 2021, és una educació sentimental sobre qui som i quin rastre deixem allà on vivim.

Un pare mort, filles desateses per mares absents, un professor escarmentat, promeses i sang diluïdes en un got de vodka. Amb la infància com a teló de fons, els protagonistes d'aquests relats s'enfronten a les realitats més fosques que s'amaguen darrere l'etapa sovint entesa com la més tendra i innocent de la vida. Lana Bastašić trenca el mite de l'afectivitat de les relacions paterno filials i ens mostra un testimoni colpidor sobre la complexitat de créixer en una societat arrelada al sexisme i al patriarcat.

Quan el pare Gabriel va a beneir el cos d'una difunta a l'asil, troba unes llibretes amagades sota el seu vestit. Així coneix la història de la Rose, la filla d'una família d'agricultors que ha estat venuda pel seu pare a un home benestant. Aïllada en una mansió enmig del bosc i separada de tots aquells que estima, la jove és sotmesa a tota mena de maltractaments i s'acaba convertint en la peça clau d'un pla macabre que ningú gosa aturar. Aquest relat colpidor descriu la vida de servitud d'una nena obligada a fer-se gran abans d'hora a la França rural de finals de segle XIX. Franck Bouysse ens presenta un text que navega per les complexitats del desig i la resiliència i es converteix, pàgina a pàgina, en una exploració sobre l'abús de poder i la fortalesa humana.

A la Nova York de principis de segle XX, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask. Ell és un magnat llegendari de Wall Street; ella, la filla brillant d'uns aristòcrates excèntrics. Junts, han assolit el cim d'un món de riquesa que sembla infinita. Però la seva fortuna i grandesa s'envolten de xafarderies, i aviat els rumors sobre les maniobres financeres d'en Benjamin i la solitud de la Helen comencen a escampar-se, alhora que la dècada dels aparentment feliços anys vint arriba a la fi. Tot i que aquesta, és clar, no és l'única versió de la història. Fortuna ens parla de classes socials, de capitalisme i de cobdícia. Una novel·la que acompanya el lector en la recerca de la veritat i ens mostra que el poder manipula els fets i en refà la narrativa segons el seu interès. Una epopeia elegant i polièdrica que recupera les veus enterrades sota els mites que justifiquen la nostra desigualtat fonamental.

Som a l'any 1989 i a Romania comença la revolució contra el socialisme de Ceaușescu: la ciutat bull, efervescent, i els carrers reflecteixen el desesper d'una població extenuada. A Bucarest tot és misèria, gana i runes. La mare del protagonista es refugia en el record dels seus ancestres i ell, ja convertit en un jove madur, es pregunta com escriure en aquest escenari apocalíptic. Com un calidoscopi de consciència esberlada, el narrador tanca la seva obra monumental amb una plenitud tremolosa com les ales d'una papallona. En aquesta última entrega d'Encegador, Mircea Cărtărescu torna a delectar-nos amb una prosa onírica, absorbent i política. Evoca altra vegada el somni, la crítica i la poètica que l'han convertit en un dels escriptors més importants del segle XXI, i posa punt final a la trilogia que ha marcat, de manera prodigiosa, la seva carrera literària.

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l'afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l'alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d'encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d'aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s'enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia. Demà, i demà, i demà és un relat sobre la nostra necessitat de connectar, d'estimar i de ser estimats. Una obra commovedora sobre els límits de l'amistat i l'amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació.

El 1816 Mary Shelley escriu un relat sobre la creació d'una forma de vida no biològica, sobre els límits de la raó i sobre allò que considerem humà. Anys després, a la Gran Bretanya post-Brexit, Ry Shelley, un jove transgènere, s'endinsa al món de la intel·ligència artificial i s'enamora d'en Victor Stein, un professor que lidera el debat públic al voltant de noves formes d'existència. Frankissstein ens parla dels cossos que habitem i dels que desitgem. Ens suggereix que el futur no és només a les mans de científics arrogants, sinó que també és terreny adobat per a retrògrads oportunistes. Aquesta novel·la, que qüestiona el gènere, el llenguatge, la sexualitat i els límits de la llibertat individual, és audaç, divertida, furiosa i, sobretot, clarivident. "Sí, el llibre que tots estàvem esperant. Sí, hi ha tot el que Winterson ha fet sempre tan bé. Sí, millor i molt per sobre del que us pugueu imaginar. El millor llibre de l'any." Daisy Johnson

En Ray Carney és un comerciant honest que té una botiga de mobles barats a Harlem. La seva dona està embarassada i sembla que la vida els somriu. Però quan l'economia comença a fer figa, el cosí d'en Ray li demana ajuda per atracar l'històric Hotel Theresa. Serà llavors quan es veurà envoltat de criminals d'alta volada i s'haurà d'enfrontar a un conflicte intern violent: qui és ell? El pare de família honrat o un delinqüent emmascarat? Com podrà salvar el seu cosí i, al mateix temps, mantenir la reputació? El ritme de Harlem és un drama moral i alhora una novel·la policíaca. És també un llibre trepidant sobre la raça i el poder. I sobretot és una carta d'amor a un barri, Harlem, ple de personatges originals que brillen amb llum pròpia.

Després de tenir un accident de cotxe, en Jarred ha d'acceptar que no podrà caminar mai més i es veu obligat a tornar a casa del seu pare, amb qui no parla des de fa deu anys. Mentre s'encaren als traumes familiars del passat i intenten crear una nova relació menjant dònuts i cuidant orquídies, en Jarred haurà d'aprendre a transitar per la vida sense caure en l'autodestrucció. Els personatges d'El covard són viscerals i honestos, profundament humans, impossibles d'oblidar, i no busquen endolcir el tràngol ni despertar llàstima. Brutalment divertida, aquesta novel·la tendra i provocadora és una reflexió sobre el dolor i el perdó i com sobreviure en un món que no està pensat per a tothom, i també sobre les oportunitats que tenim per reconstruir-nos.

Un home reposa inert en un llit d'hospital després d'haver patit un ictus. Una dona l'observa, corpresa, des d'una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s'ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d'un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà. Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l'origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s'escriuen, aquesta obra transita per l'existència d'una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l'amor.

Una jove algeriana establerta a París ha de tornar al seu país d'origen per assistir al casament de la seva germana petita. Dies abans del viatge comença a sentir la inquietud del retorn: s'ha convertit en una persona autosuficient i ben posicionada, però continua soltera. La insistència de la seva mare en la necessitat del matrimoni i en quin ha de ser el seu propòsit com a dona la submergiran en un mar de dubtes i l'obligaran a buscar els motius que l'allunyen de tot allò que la defineix i de la manera com l'han educat. Un relat tragicòmic sobre aquells que queden al mig. Kaouther Adimi (Alger, 1986) és llicenciada en literatura moderna i en gestió internacional de recursos humans. Els seus relats curts han estat distingits dues vegades amb el premi Jove Escriptor Francès de Muret (2006 i 2008) i el premi del FELIV. Amb la seva primera novel·la va guanyar el premi literari de la Vocació. El setembre del 2017 va publicar Les nostres riqueses (Periscopi, 2018), el llibre que l'ha consagrat en l'escena francesa i algeriana i que, i que, a més de nombrosos premis al seu país, li va valer la Menció Especial del Premi Llibreter 2019.

A QualityLand en Peter Aturat ha aconseguit feina com a terapeuta de màquines domèstiques i tot sembla rutllar de primera, però la Kiki Desconeguda està indagant en el seu propi passat i ha cridat l'atenció d'un assassí invencible. En Peter de seguida veurà com se li acaba la tranquil·litat. Intel·ligència artificial, creació de records a la xarxa i drons que et porten el menjar a casa: en aquesta nova i enginyosa proposta, Marc-Uwe Kling mostra l'absurditat del món on vivim, governat pel big data i els algoritmes. Una novel·la satírica que ens torna a alarmar per les semblances amb la realitat. Un llibre ple d'idees intel·ligents, personatges estranys i girs argumentals sorprenents.