Jo, robot, et governo: Isaac Asimov, en el centenari del seu naixement
By Martí Petit
5/5
()
About this ebook
El llibre, de lectura ràpida i amena, té la virtut d'aportar respostes per als problemes que planteja, solucions concretes que passen per la regulació d'una realitat que ja no és utòpica o distòpica, sinó inevitable. La cosa va de lleis i l'autor adopta el rol d'Asimov a l'hora de parlar-nos sobre quins compromisos, drets i responsabilitats han de guiar-nos en el món de demà per tal d'evitar incidents com els de l'atropellament mortal d'una dona d'Arizona per part d'un cotxe autònom d'Uber (crim pel qual l'empresa va evitar tota responsabilitat penal) o el de l'algoritme amb pulsions racistes que l'estat holandès va emprar per a la distribució d'ajudes socials.
Related to Jo, robot, et governo
Related ebooks
Novel·la Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsVint-i-quatre hores en la vida d'una dona Rating: 4 out of 5 stars4/5Contes russos Rating: 3 out of 5 stars3/5Contra la inèrcia: Textos polítics (1979-1980) Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEls nois de zinc Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa meitat evanescent Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsPor Rating: 5 out of 5 stars5/5Dins el riu, entre els joncs Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsL'accidental Rating: 5 out of 5 stars5/5Cròniques I (edició en català): Memòries Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa impaciència del cor Rating: 4 out of 5 stars4/5Tres presoners Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa bogeria Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsErasme de Rotterdam: Esplendor i decadència d'un humanista Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl covard Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsClarissa Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl castell Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsBrevíssima relació de la destrucció de la història: La falsificació de la descoberta catalana d'Amèrica Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsFouché: Retrat d'un home polític Rating: 4 out of 5 stars4/5Teoria general de l'oblit Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl dia de les sirenes: El triomf anarquista del 19 de juliol de 1936 Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsInquisició i Decadència: Orígens del genocidi lingüístic i cultural a la Catalunya del segle XVI Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsViatgeres i escriptores Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsMarcia de Vermont: Conte d'hivern Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsMaterials de construcció Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa neu era bruta Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl gos groc: Els casos de Maigret Rating: 3 out of 5 stars3/5Atrapa la llebre Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsTaràntula (edició en català) Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa Bíblia valenciana Rating: 0 out of 5 stars0 ratings
Related categories
Reviews for Jo, robot, et governo
1 rating0 reviews
Book preview
Jo, robot, et governo - Martí Petit
tecnologia?
Per què tenim por de la intel·ligència artificial (IA)?
El brillant advocat Stephen Byerley és el favorit en la campanya electoral per a l’alcaldia de Nova York. Tot és perfecte en aquest candidat kennedià: la seva formació, els seus postulats progressistes, la seva intel·ligència, la seva fotogènia… Però precisament això desperta suspicàcies en un món atemorit amb la possibilitat que els robots es facin amb el govern del món. I si Byerley fos un robot androide? Se l’hauria de desemmascarar o hauríem de confiar que una intel·ligència no humana, superior, ens governés? Aquesta és la trama d’«Evidència», un dels contes de Jo, Robot, el primer llibre publicat per Isaac Asimov.
La raó de començar una reflexió sobre intel·ligència artificial amb Asimov és múltiple: l’any 2020 hem commemorat el centenari del naixement de l’autor. Així mateix, podríem afegir que el 2020 ha fet 70 anys de la publicació del llibre Jo, Robot. I pel que fa a la traducció al català, també ensopeguem amb una xifra simbòlica. La versió catalana de Jo, Robot es va editar un orwellià 1984. Xifres rodones, any literari, relectura obligada.1
Portada de la traducció catalana de Jo, Robot,
d’Isaac Asimov.
Per a la protagonista de Jo, Robot, la robopsicòloga Susan Calvin, que Byerley sigui un robot no és una qüestió rellevant. Que el futur governant de la ciutat (de La ciutat) sigui un organisme biològic o un artefacte informàtic no li provoca dilemes morals. És més, prefereix un govern regit per una intel·ligència artificial, més que per una d’humana:
«M’agraden els robots. M’agraden bastant més que no pas els éssers humans. Si fos possible de crear un robot capaç de ser un funcionari civil, em penso que faria la feina el millor possible. Segons les Lleis de la Robòtica, fóra incapaç de fer mal a la gent, incapaç de la tirania, de la corrupció, de l’estupidesa, de ser pacial. I després d’haver servit durant un termini considerable, abandonaria el càrrec, encara que fos immortal, perquè li seria impossible de fer mal als humans deixant-los saber que un robot els havia governat. Això fóra ideal.»
Tots