Jo, robot, et governo: Isaac Asimov, en el centenari del seu naixement

By Martí Petit

Coincidint amb el centenari del naixement d'Asimov, Martí Petit ha tret a la llum Jo, Robot, et governo (Núvol, 2020), un breu assaig que aprofita l'efemèride per parlar-nos d'un tema que ha deixat de pertànyer al gènere de la ciència-ficció per passar al de l'anàlisi polític. Com podem evitar que els robots (els que pensen per si mateixos, no pas les màquines de les cadenes de producció fordistes) ens excloguin de la societat, ens condemnin a la pobresa o, fins i tot, ens governin? L'autor respon a aquestes preguntes d'una forma poc habitual, allunyada de proclames catastròfiques o al·legats tecnooptimistes d'aquells que ens intenten fer creure que, passi el que passi, "tot anirà bé".

El llibre, de lectura ràpida i amena, té la virtut d'aportar respostes per als problemes que planteja, solucions concretes que passen per la regulació d'una realitat que ja no és utòpica o distòpica, sinó inevitable. La cosa va de lleis i l'autor adopta el rol d'Asimov a l'hora de parlar-nos sobre quins compromisos, drets i responsabilitats han de guiar-nos en el món de demà per tal d'evitar incidents com els de l'atropellament mortal d'una dona d'Arizona per part d'un cotxe autònom d'Uber (crim pel qual l'empresa va evitar tota responsabilitat penal) o el de l'algoritme amb pulsions racistes que l'estat holandès va emprar per a la distribució d'ajudes socials.

• Language: Català
• Publisher: Edicions del Núvol SLU
• Release date: Dec 9, 2020
• ISBN: 9788417455293

Book preview

tecnologia?

Per què tenim por de la intel·ligència artificial (IA)?

El brillant advocat Stephen Byerley és el favorit en la campanya electoral per a l’alcaldia de Nova York. Tot és perfecte en aquest candidat kennedià: la seva formació, els seus postulats progressistes, la seva intel·ligència, la seva fotogènia… Però precisament això desperta suspicàcies en un món atemorit amb la possibilitat que els robots es facin amb el govern del món. I si Byerley fos un robot androide? Se l’hauria de desemmascarar o hauríem de confiar que una intel·ligència no humana, superior, ens governés? Aquesta és la trama d’«Evidència», un dels contes de Jo, Robot, el primer llibre publicat per Isaac Asimov.

La raó de començar una reflexió sobre intel·ligència artificial amb Asimov és múltiple: l’any 2020 hem commemorat el centenari del naixement de l’autor. Així mateix, podríem afegir que el 2020 ha fet 70 anys de la publicació del llibre Jo, Robot. I pel que fa a la traducció al català, també ensopeguem amb una xifra simbòlica. La versió catalana de Jo, Robot es va editar un orwellià 1984. Xifres rodones, any literari, relectura obligada.1

Portada de la traducció catalana de Jo, Robot,

d’Isaac Asimov.

Per a la protagonista de Jo, Robot, la robopsicòloga Susan Calvin, que Byerley sigui un robot no és una qüestió rellevant. Que el futur governant de la ciutat (de La ciutat) sigui un organisme biològic o un artefacte informàtic no li provoca dilemes morals. És més, prefereix un govern regit per una intel·ligència artificial, més que per una d’humana:

«M’agraden els robots. M’agraden bastant més que no pas els éssers humans. Si fos possible de crear un robot capaç de ser un funcionari civil, em penso que faria la feina el millor possible. Segons les Lleis de la Robòtica, fóra incapaç de fer mal a la gent, incapaç de la tirania, de la corrupció, de l’estupidesa, de ser pacial. I després d’haver servit durant un termini considerable, abandonaria el càrrec, encara que fos immortal, perquè li seria impossible de fer mal als humans deixant-los saber que un robot els havia governat. Això fóra ideal.»

Tots