Ciclogènesi

Ngugi wa Thiong'o va néixer el 1938 a la Kenya rural. Fins i tot mentre la Segona Guerra Mundial afectava les vides dels africans sota el jou imperialista anglès i la seva família passava penúries econòmiques, Ngugi va aconseguir anar a l'escola per sadollar la seva singular set de coneixements. Anys més tard es convertiria en un dels principals escriptors i pensadors africans. A Somnis en temps de guerra, Ngugi hàbilment una era passada, capturant-ne el paisatge, la gent i la cultura. El llibre, narrat des dels ulls d'un nen i la intel·ligència d'una vida dedicada a l'estudi i defensa de les cultures minoritzades, evidencia les vicissituds socials i polítiques de la vida colonial i la guerra. L'autor ens apropa a la seva experiència a través del relat sobre la guerra per la independència o la complicada relació entre una classe mitjana cristianitzada emergent i la classe pobra rural que manté les creences tradicionals. A l'obra, s'expressen delicades i poderoses subtileses i complexitats amb una sensibilitat commovedora. És el testimoni d'un nen que, enmig d'un país immers en el desencant i la mort, emprèn cada dia el seu camí cap a l'escola amb la ferma esperança que els somnis poden canviar el món.

Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment per Txernòbil fan sentir una proximitat esgarrifosa a l'abast total del desastre de Txernòbil. La veu de l'esposa d'un bomber a qui se li va impedir visitar-lo perquè era una perillós objecte radioactiu. La veu confosa d'una grangera anciana que no comprèn per què ha d'abandonar el seu poble: "Per què marxar? Aquí s'hi està bé. Tot creix, tot floreix". El cor de veus dels soldats de la "patrulla de neteja", a qui els ha costat anys entendre per què les noies no els volen fer l'amor. El començament i el final del llibre estan marcats pels monòlegs d'unes "veus humanes solitàries", les veus de dues dones que tingueren cura dels seus marits fins que aquests moriren d'enverinament per radiació, veient els cossos d'ells trencar-se literalment. Aleksiévitx emfatitza —amb raó— que aquest no és pas un llibre sobre Txernòbil, sinó sobre les conseqüències de Txernòbil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells que visqueren Txernòbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil "tot sembla completament normal, el mal s'amaga rere una nova màscara, hom no pot veure'l, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te — l'aigua, el sòl, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriure'l". Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página—gairebé un centenar a Temps de segona mà. La fi de l'home roig—, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l'obra de l'autora dins el seu marc cultural, social i polític.

Estats, mercats i elits promouen la visió de la cultura com un indiscutible oasi de pau enmig d'un món convuls. La cultura, vista així, funciona com a forma de pacificació i recondueix les tensions cap a la possibilitat d'elecció entre productes culturals. Malgrat això, l'espai de la cultura és un espai en tensió. En aquest llibre obrim mirades i reflexions en aquest sentit, considerant la cultura com un lloc dinàmic i de disjuntives en la mateixa mesura que tants altres espais de la vida, i donant valor a aquest fet. Reconèixer aquesta tensió obre riques oportunitats de prendre posició i plantejar la cultura com un camp en el que reapropiar-nos de les nostres vides. El llibre està pensat i escrit per gent que participa al portal Nativa.cat i, en bona mesura, suposa l'expressió en paper de les seves reflexions i dinàmiques.

Temps de segona mà és una obra que parla dels últims vint anys de la història de Rússia i de com el final del règim soviètic ha afectat persones que creien fermament que aquest règim era l'única forma ètica de vida. Des d'un moment inicial de confusió, amb les promeses de capitalisme de Gorbatxov (que per a la majoria no era res positiu, sinó el mal contra el qual havien lluitat tota la seva vida), fins a arribar al moment actual de confusió, en què molts es pregunten per què Rússia, amb la seva grandesa, no els proporciona més possibilitats d'una vida feliç i pròspera.

La Segona Guerra Mundial va deixar al seu pas per territori soviètic milions de víctimes infantils. Últims testimonis és el conjunt de veus d'aquells que van sobreviure. Nens de 2 a 12 anys durant la guerra, ara d'adults ens parlen del que va passar, reprodueixen el que va ser la guerra als seus ulls. Svetlana Aleksiévitx ens presenta la guerra explicada no per soldats, ni polítics, ni historiadors, sinó nens. Els testimonis més desafortunats ens ofereixen una altra cara de la guerra… Últims testimonis és una de les obres més emotives i colpidores de Svetlana Aleksiévitx. El seu estil personal i únic ens fa arribar a les vides de la gent comuna, persones que no sortiran als llibres d'història, però que amb els llibres d'Aleksiévitx ja mai no podrem oblidar, creant una memòria col·lectiva sobre els esdeveniments més importants d'aquest últim segle.

Publicat el 1991, aquest llibre tingué l'impacte d'una bomba. Aleksiévitx fou denunciada per difamació i "embrutar l'honor dels soldats", vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afganès, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors i violadors. El títol prové dels milers de soldats que moriren durant la incursió russa a l'Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc. Aleksiévitx entreteixeix més d'un centenar d'històries explicades per oficials de l'exèrcit, homes allistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intricat. Aleksiévitx va visitar l'Afganistan, per conèixer la veritat. Va descobrir que, per reclutar soldats, l'Estat venia al seu poble la idea que anaven a salvar el poble afganès, amagava les dades sobre les morts i la brutalitat de la guerra, però també els enviaven per la força o enganyats. Tanmateix, de cara a Rússia, els russos fins i tot oblidaven que els seus soldats estaven en guerra a l'Afganistan. Les històries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronant desesperadament un taüt tan petit que no creu possible que contingui el seu alt fill, donen a Aleksiévitx l'oportunitat de preguntar: "Qui som? Com hem pogut i se'ns ha pogut fer això? Per què ens ho vam creure tot?". Aquest llibre no és només sobre guerra i polítiques criminals, sinó també sobre la nostra capacitat de qüestionar les decisions del nostre país, i de posar en dubte la informació oficial que ens donen.

Una anàlisi i una reflexió sobre la censura, la repressió de la dissidència i la criminalització de la protesta i de la pobresa. Aquest llibre neix de la preocupació personal de les autores pel creixement de les sancions i penes relacionades amb els drets a la llibertat d'expressió, de manifestació i d'informació. L'obra exposa i denuncia el marc legal que empara la censura a l'Estat espanyol, agreujat per l'aprovació de la llei mordassa i l'enduriment del Codi Penal el 2015. Alguns dels casos més coneguts dels últims anys ━Valtònyc, Altsasu, els presos polítics catalans, Pablo Hasél, La Insurgencia, Strawberry, o Cassandra, entre molts altres━ i d'altres menys coneguts però igualment importants serviran d'exemple d'aquestes males pràctiques i de com la censura i la repressió poden afectar-nos de forma insospitada. Aquesta activitat repressiva ha trobat resposta, afortunadament, en la societat: des de l'activitat de les organitzacions que lluiten contra aquesta llei i les seves aplicacions, com el Centre Irídia, No Callarem, No Somos Delito, Amnistia Internacional, la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información, Greenpeace…, fins a les diverses reaccions i formes d'organització contra la censura de diferents col·lectius en forma de manifest, manifestació, caixes de resistència, cançons i campanyes. Tu, calla! és una anàlisi i una denúncia de l'actual estat de la censura i la repressió a Espanya i una reflexió sobre les fatals conseqüències d'aquestes polítiques: criminalització de la protesta i de la pobresa, desmobilització, autocensura i servitud d'informació.

"Ocupo la cel·la 16 d'un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77" Així comença Lluitar amb el diable, de Ngũgĩ wa Thiong'o. L'autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per haver escrit una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. També explica com decideix escriure una novel·la en paper higiènic amagant-se de la vigilància dels seus carcellers en un intent de lluitar contra la humiliació. Ngũgĩ wa Thiong'o expressa el dolor causat per la separació de la seva família i mostra l'esperit de resistència que permet l'esperança. L'obra és també una reflexió sobre l'empresonament de persones que constitueixen un símbol per a la resta com a forma de repressió i de control del poble.

 Descolonitzar la ment , referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de  Ngũgĩ wa Thiong'o.   El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l'imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d'una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong'o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble.   Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l'autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l'actualitat. 

Ngũgĩ wa Thiong'o és estudiant a una prestigiosa escola de Nairobi quan el Mau-Mau reclama la independència de Kenya. L'etapa de més repressió del govern britànic coincideix amb la seva entrada a l'institut, on se sent protegit. Així, quan Ngũgĩ visita el seu poblat, el troba arrasat i traslladat a prop de la vigilància de les autoritats en un conjunt de pobles a mode de camp de concentració.   El contrast de la seva vida d'estudiant amb la seva humil vida familiar, on els britànics exerceixen una violència brutal contra els kenyans, provoca la llavor del seu pensament per la defensa de la justícia i la igualtat.  Aquesta obra és una celebració de la implacable determinació de la joventut i el poder de l'esperança. Ngũgĩ escriu la descoberta de la seva passió pel coneixement, la lectura i la mirada crítica per explicar la seva història i la història d'una nació.Tot això fa d'aquest relat un testimoni imprescindible de les experiències que el convertirien en un dels pensadors més importants de la nostra època. 

Gairebé un milió de dones van combatre a les files de l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aleksiévitx reuneix en aquest llibre el record i la memòria de centenars d'elles. Dones que no només lluitaven en una guerra, sinó contra un sistema i una manera de fer i de pensar. Dones que van patir també la repressió i la incomprensió dels seus companys i superiors.  L'autora descompon el relat de la victòria d'homes que escriuen sobre homes,  i ens ofereix un relat colpidor de les dones que van lluitar a la guerra, i que gràcies a ella, formaran part de la memòria col·lectiva i d'una altra manera de viure el món. "La guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i un espai propis. Té paraules pròpies. No hi ha herois ni gestes increïbles, només hi ha persones que porten a terme una activitat humana que és inhumana." 

Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d'estats occidentals, que han arribat a veure's a si mateixos com a centre de l'univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d'aquest domini ha estat l'anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil. A Desplaçar el centre wa Thiong'o es preocupa de "desplaçar" aquest centre en dos sentits per tal d'alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d'Occident cap a la resta d'esferes culturals, i nacionalment s'ha d'apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l'autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d'igualtat racial, religiosa i de gènere.

Neix un teixidor de somnis és el despertar d'un escriptor i és l'alliberament d'un poble. Mentre Ngũgĩ se'n va a estudiar a la Universitat de Makerere, Uganda, el seu poble es defensa de l'Imperi britànic. En aquells temps convulsos és quan neix un dels intel·lectuals més importants de la nostra època, formant-se com a periodista, escriptor de contes, dramaturg i novel·lista. Perseguit pels records i les notícies de la carnisseria i dels encarceraments en massa realitzats per l'estat colonial britànic a la seva Kenya natal, però alhora inspirat en la lluita titànica contra aquestes injustícies, Ngũgĩ comença a teixir històries que recull de les fibres de la memòria, la història i un present vibrant i turbulent. És així com es comença a formar una identitat d'intel·lectual al servei del seu poble. En aquest text emocionant i provocatiu es despleguen simultàniament el naixement de Ngũgĩ wa Thiong'o com a escriptor combatiu, la fi del colonialisme militar en un dels episodis més violents de la història global i l'empoderament dels pobles africans per decidir el seu futur.

Humanitats en acció recull les propostes de l'Aula oberta, un cicle de conferències dirigit per la filòsofa Marina Garcés en col·laboració amb l'Institut d'Humanitats de Barcelona. Humanitats en acció és pensar les humanitats des del seu potencial transformador i com un actiu positiu per al conjunt de la societat. Les humanitats no són un conjunt de disciplines acadèmiques en extinció, sinó que són el conjunt d'activitats amb les que donem sentit a l'experiència humana, des del punt de vista de la seva dignitat. Per aquest motiu, a l'Aula oberta s'han convocat una vintena de ponents d'àmbits molt diferents per reflexionar sobre les seves respectives línies de treball, els seus límits i els seus reptes. Artistes, acadèmics, activistes, periodistes, cineastes, científics, entre d'altres, han participat en aquest projecte, cadascun i cadascuna des de la seva disciplina, mirada i trajectòria. El resultat és aquest conjunt de vint veus, que presenten una aposta generacional i renovadorasobre el discurs i les pràctiques de les humanitats actualment, i sobre quin pot ser el seu futur.Textos de: David Bueno, David Casassas, Lúa Coderch, Eduard Escoffet, Eudald Espluga, Oriol Fontdevila, Marina Garcés, Marcos García, Raül Garrigasait, Ingrid Guardiola, Albert Lladó, Pablo La Parra, Irene Masdeu, Joana Masó, Karo Moret, Manel Ollé, María Ruido, Mireia Sallarès, Victoria Szpunberg i Brigitte Vasallo.

L'empoderament de les dones pot transformar les possibilitats d'aconseguir la sostenibilitat ambiental? Aquest llibre pretén respondre afirmativament a la pregunta amb assajos i entrevistes que no només volen provocar una reflexió, sinó també una acció col·lectiva per canviar-ho tot. Reunim veus destacades dels moviments feministes i ecologistes internacionals per evidenciar que la igualtat de gènere és imprescindible per a l'acció climàtica. Vandana Shiva, Caroline Lucas, Maria Mies i Yayo Herrero, entre d'altres, exposen els vincles que hi ha entre ecologisme i feminisme en defensa de la justícia social. Mitjançant també l'estudi de casos específics, analitzen les formes en què dones interactuen en la lluita contra el canvi climàtic i les seves conseqüències. La seva voluntat transformadora és capaç d'influir en el medi ambient, però també en la societat, l'educació i en les relacions de poder. Christiana Figueres, Patricia Espinosa, Susan Buckingham, Zandile Gumede, Diane Elson, Lola Young, Nathalie Holvoet i Liesbeth Inberg, Atti Worku, Shukri Haji Ismail Bandare i Fatima Jibrell, Karin Nansen, Gotelind Alber, Lyla Mehta i Melissa Leach, Naoko Ishii, Caroline Lucas, Julie A. Nelson, Vandana Shiva, Celia Alldridge, Maria Mies, Nidhi Tandon, Anna Fitzpatrick, Carina Hirsch, Kate Metcalf, Juliet Davenport i Yayo Herrero.

Tot ha de canviar! reuneix destacats comentaristes de tot el món per presentar una anàlisi rica i matisada de possibilitats progressives arran de la pandèmia Covid-19. En aquestes pàgines hi trobareu veus influents, que van des de Roger Waters a Noam Chomsky, Slavoj Žižek a Saskia Sassen. Gael García Bernal, Brian Eno i Larry Charles examinen les conseqüències més culturals i artístiques de la pandèmia, tocant temes d'amor, joc, comèdia i temps. Les seves paraules se situen al costat d'anàlisis de les paradoxes i les possibilitats del deute, l'internacionalisme i la solidaritat per part d'Astra Taylor, David Graeber, Vijay Prashad i Stephanie Kelton. Les creixents mesures de vigilància i control en nom de la salut pública són una preocupació per a molts dels col·laboradors d'aquest llibre, inclosos Shoshana Zuboff i Evgeny Morozov, així com les oportunitats que presenta la crisi per a l'explotació per part de financers, tecnòcrates i l'extrema dreta. En contra del retorn a la normalitat i, de fet, a la noció que mai hi havia tal cosa, aquestes converses insisteixen en que cal un canvi sistèmic urgent per fer front no només a les pandèmies derivades de la destrucció humana de la natura, sinó també a les incessants febleses de capitalisme global contemporani. Col·laboradors: Tariq Ali, David Adler, Gael García Bernal, Larry Charles, Noam Chomsky, Brian Eno, Daniel Ellsberg, Kenneth Goldsmith, David Graeber, Johann Hari, Maja Kantar, Stephanie Kelton, Stefania Maurizi, Evgeny Morozov, Maja Pelević, Vijay Prashad , Angela Richter, Saskia Sassen, Saša Savanović, Jeremy Scahill, Richard Sennett, John Shipton, Astra Taylor, Ece Temelkuran, Yanis Varoufakis, Roger Waters, Slavoj Žižek, and Shoshana Zuboff. És un recull, urgent, de diàlegs el tema del qual abasta l'ampli espectre de transformacions socials i polítiques mundials que afirmen que són necessàries per evitar l'extinció humana en un futur proper. Res no pot ser gaire més urgent que això. JOHN HAWKINS, OpEdNews.com El llibre reuneix pensadors progressistes per reflexionar sobre el món que s'ha fracturat arrel del coronavirus. Cada pensador aborda un tema, des de l'amor i la tecnologia fins a l'internacionalisme i la creació de diners i deutes, amb el missatge d'organitzar el món d'una manera que beneficiï tothom per igual i acabi amb l'explotació dels pobres pels rics. India Today

Estampada a samarretes i bosses de mà, la paraula feminista s'ha popularitzat i s'està convertint ràpidament en un eslògan per a la nostra generació. Però el feminisme no és una mercaderia que comprar i vendre; és una arma per lluitar contra la injustícia. L'autora proposa imaginar un món on la qualitat de vida no estigui relacionada amb la quantitat de diners que tenim, on no has de vendre la teva feina per sobreviure i les fronteres no existeixen. Aquest llibre revolucionari busca rescatar el feminisme de les urpes del consumisme mitjançant l'exploració de la violència estatal contra les dones, la justícia reproductiva, la transmisogínia, el treball sexual, la islamofòbia de gènere i molts altres temes, demostrant que la lluita per l'alliberament de gènere és una lluita per la justícia. Una que pot transformar el món per a tothom.

Les fake news no són un fenomen nou: els governs, els partits polítics, els mitjans de comunicació i les grans corporacions —o els monopolis d'informació equivalents en cada època— sempre n'han fet ús interessat. No és sospitós, doncs, que les polítiques i les reformes normatives que s'estan proposant per combatre-les criminalitzin les noves tecnologies i, en canvi, no facin el mateix amb els que s'han dedicat a produir notícies falses des de sempre? Per què en lloc de tallar el problema d'arrel pretenen imposar als ciutadans retallades de les llibertats d'expressió i informació? #FakeYou exposa investigacions que desmunten els mites en els quals es recolza l'onada de legislacions lliberticides que patim en l'actualitat. Aquest llibre es planteja com una eina de defensa contra les retallades de les llibertats fonamentals i una arma contra les noves formes de manipulació, mentida i falsificació. Un projecte dirigit per Simona Levi, que ha comptat amb la col·laboració de Xnet i Robert Guixaró, a més de Max Carbonell, Gemma Palau, Elizabeth Bodi i Gemma García, Guillem Martínez, Lorin Decarli i Tatiana Bazzichelli, Emanuele Cozzo i Luce Prignano, i incorpora material il·lustratiu cedit per Mariluz Congosto. "El que es necessita per lluitar contra les fake news és més i millor democràcia, i menys tecnofòbia i criminalització de les llibertats; més rendició de comptes i verificació, i menys impunitat, paternalisme desinformat i monopoli dels mitjans i dels recursos informatius."

Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d'artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d'aquest marc només és la punta de l'iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s'inicia l'artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s'allunya l'art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista. A partir del canvi de paradigma sobre la idea d'exposició amb l'objectiu de donar visibilitat a obres —una visibilitat necessària perquè arribin a ser art—, Daniel Gasol es pregunta si l'artista s'adapta a la producció institucional que s'entén com a art. L'autor també valora si, per contra, és l'exposició institucional la que dota el treball d'una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual. Gasol explora l'existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qüestiona les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l'exposició d'art.

La recerca del pensament lliure és una activitat constant. A Ensenyar pensament crític, hooks considera l'aprenentatge com el primer espai per defensar la diversitat, la igualtat i, en definitiva, la democràcia. Si l'ensenyament és l'espai on desenvolupar el pensament crític, i l'aprenentatge és una activitat que dura tota una vida, aquest llibre aborda alguns dels problemes més urgents que hem d'afrontar avui en dia dintre i fora de l'aula. Ensenyar pensament crític és un llibre imprescindible per a qualsevol persona que vegi l'educació com a pràctica de la llibertat. A més de ser un manual per trobar eines atrevides amb què enfocar l'ensenyament, també prova de capgirar-ho tot, fins i tot a nosaltres mateixos. Hooks qüestiona com hem après fins ara, qüestiona els referents i qüestiona el complex equilibri que ens permet ensenyar, valorar i aprendre a partir d'obres escrites per autors racistes i sexistes, entre d'altres. Amb aquesta obra intel·lectual, provocadora i alegre l'autora celebra i reivindica el poder del pensament crític. Sens dubte, proposa un canvi de paradigma en l'educació, l'aprenentatge i la transformació social.

Es calculen mil milions de desplaçaments per causes climàtiques en els pròxims anys. Aquest és el primer llibre que analitza i tracta de resoldre aquesta crisi. Un atles sobre els impactes i les migracions de la crisi ecològica. Una proposta per a la urgència de canviar les polítiques globals. El canvi climàtic ha de ser una prioritat transversal en la gestió i organització de les polítiques públiques. No només per les conseqüències devastadores per al planeta, sinó també per a l'ésser humà. El canvi climàtic ha de ser una prioritat transversal en la gestió i organització de les polítiques públiques. No només per les conseqüències devastadores per al planeta, sinó també per a l'ésser humà. La Covid-19 ens ha mostrat com en som de vulnerables quan la naturalesa respon als danys que li fem. No obstant això, l'amenaça que ha suposat està en una escala molt inferior a la que representa el canvi climàtic. El canvi climàtic comporta la desertificació de grans zones, la pèrdua d'enormes extensions de cultius, la disminució de l'aigua potable disponible, la pujada del nivell del mar i uns huracans cada vegada més destructius. Tot això produirà importants moviments de població, tant desplaçaments interns com migracions. Aquest llibre mostra la dimensió dels impactes climàtics i analitza en profunditat els desplaçaments i les migracions climàtiques que ja s'estan produint i també les que poden produir-se en les pròximes dècades. Una anàlisi feta regió per regió, centrada en diverses zones de l'Àfrica, d'Àsia i de Llatinoamèrica. A més, el llibre tracta el dilema sobre la consideració de refugiades que han de tenir les persones que fugen dels impactes climàtics, i formula propostes, tant per a la lluita contra el canvi climàtic, com per a la gestió de les migracions. No estem preparats per afrontar els canvis que suposarà la transformació de la planeta. Hem de considerar el deure d'assumir els desplaçaments i les morts de desenes de milers de persones.

Escrits llibertaris és un recull imprescindible del pensament llibertari d'Albert Camus, Premi Nobel de Literatura 1957, on reflexiona sobre la justícia, la llibertat, l'absurd i la rebel·lió, i que és fonamental per entendre l'autor i el nostre temps. Albert Camus complementa i enriqueix amb aquests textos la seva narrativa i el seu assaig L'home revoltat, una obra fonamental sobre l'ésser humà i la història de la revolta i el poder. Així ens ofereix noves perspectives sobre la ja molt coneguda bibliografia de l'autor i les seves posicions ideològiques, defuig la imatge de l'autor allunyat de la societat del seu temps, perfila noves idees sobre les relacions sociopolítiques i, en definitiva, contribueix a repensar la imatge de l'autor que es tenia fins aleshores. Aquest recull ens interpel·la ara més que mai per trobar solucions a les crisis de les esquerres i per combatre les accions de l'extrema dreta.

Una anàlisi implacable de la migració com un dels pilars de la governança global i com un factor determinant en la creació de classes marcades pel gènere i la raça. Harsha Walia defuig les explicacions simplistes de les crisis dels migrants i els refugiats i ens les mostra com a conseqüències inevitables de la conquesta capitalista i, alhora, de l'empobriment mundial derivat del canvi climàtic. Frontera i llei explora les diverses lògiques de la gestió de les fronteres: desplacen, immobilitzen, criminalitzen, exploten i expulsen migrants i refugiats. L'autora esclareix com les fronteres no tan sols divideixen la classe treballadora internacional sinó que, a més, consoliden les elits, la classe governant, i els règims nacionalistes i racistes. Walia posa al descobert la intencionalitat de les mecàniques brutals de les fronteres, amb la dissecció de la inhumana política de gestió de fronteres nord-americana, de les fronteres externalitzades i colonials de l'Europa fortalesa i l'Àustralia blanca o de les migracions del Golf Àrab i Canadà per a la regulació ciutadana i les polítiques de control laboral. Una lectura esclaridora en aquests temps de guerra, desigualtat, canvi climàtic i crisi sanitària mundial. Frontera i llei és una crida inequívoca a la revolució.

Greta Thunberg va acusar de «bla-bla-bla» a governs i corporacions per les seves polítiques davant l'emergència climàtica. Exagerava o realment es tracta de gestos buits que només serveixen per neutralitzar la lluita ciutadana? Aquest llibre dona resposta a la pregunta, esmicolant els mites del capitalisme ecològic i del creixement sostenible, així com altres mentides del greenwashing empresarial com la neutralització d'emissions o el zero-net. Pel camí, dibuixa alternatives per pal·liar la crisi climàtica i garantir el futur del nostre planeta abans que arribem a un punt de no retorn. Alternatives que, en tot cas, passen per la construcció d'una nova globalitat basada en la cooperació solidària i el recolzament mutu, així com refer les polítiques migratòries. En definitiva, el salt d'un món capitalista dominat pel creixement exponencial i l'explotació dels cossos i de la natura, regit per l'heteropatriarcat, a un altre basat en la justícia social.

Estripar la terra exposa les mentides del món rural i fa una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn. A través de diversos capítols, i en un format inspirat en el manifest, Dunyó estimula el lector a repensar com ens relacionem amb el temps, la terra i el que hi produïm. L'autor analitza també les nostres formes de consum i el vincle amb el nostre estil de vida, mentre rebutja la sobreexplotació, la pressa i la violència contra la natura i contra nosaltres mateixos. Amb un llenguatge evocador i poètic, però alhora amb un estil provocador i sense complexos, ens fa replantejar les prioritats per combatre els discursos de la lògica del capitalisme. És una obra imprescindible per conèixer i entendre aspectes al voltant de la diversitat, l'equilibri i la sostenibilitat que ens farà qüestionar les nostres pròpies dinàmiques i passar a l'acció.