El secret dels dogon: Txano i Òscar 4

By Julio Santos and Patricia Pérez

Hola! El meu nom és Txano i el meu germà bessó es diu Òscar.
Et sona de res el País Dogon?
Doncs l’aventura que t’explicarem ens va passar allà quan l’atzar del destí ens va portar a passar les vacances a l’Àfrica i ens va permetre conèixer una llegenda mil·lenària que es va fer realitat davant nostre.
Per cert! Si encara creus que els extraterrestres no existeixen, vine amb nosaltres i potser els veus amb els teus propis ulls.
T’atreveixes a acompanyar-nos en la nostra aventura africana?

• Language: Català
• Publisher: Xarpa Books
• Release date: Mar 15, 2021
• ISBN: 9788418875212

Book preview

Capítulo 1: Pruebas de vuelo

L’estiu avançava a poc a poc i gaudíem d’uns dies de tranquil·litat després d’haver resolt el misteri del drac de jade.

Però les ganes de tranquil·litat ja ens estaven passant i tornàvem a trobar a faltar una mica d’acció.

En espera que topéssim amb una altra aventura, passàvem el temps a la casa de l’arbre del jardí, que era el centre d’operacions de la colla. Li havíem posat el nom d’Àrea 51.

Allà, cadascú es dedicava al que li venia més de gust. Aquella tarda, el Raül i jo estàvem una mica avorrits, no trobàvem res que ens entretingués gaire estona, i el Flash, el nostre esquirol, dormisquejava arrupit al marc de la finestra. Tot i això, la Sònia i l’Òscar estaven en plena ebullició creativa.

Ells dos eren els friquis tecnològics del nostre equip i havien descobert una nova passió: els drons.

Ja saps, aquella mena d’helicòpters amb diverses hèlixs que es fan anar per control remot i que, segons la Sònia i el meu germà, es podien fer servir per a moltíssimes coses.

Havien decidit comprar-ne un model bàsic i feia uns dies que remenaven per dins la pobra andròmina i hi afegien noves funcionalitats.

—Atenció tots! —va dir l’Òscar com si hi hagués cent persones a l’Àrea 51—. El nostre primer DAU està a punt! Li direm el DAU I —va afegir mentre ens ensenyava a la mà el dron, se suposa que acabat.

Oscar mostrando el DADO I en la mano

—DAU? —va preguntar el Raül esperant-se qualsevol cosa—. Més aviat sembla una batedora hipervitaminada.

—Sí, DAU: dispositiu aeri ultraobservador —va respondre l’Òscar convençut.

—Això de dispositiu potser és massa ostentós, eh? —vaig dir després de veure l’aspecte que tenia el pobre dron, tot ple de cables i circuits—. Jo crec que més aviat li podríem dir Nyap Volador No Identificat —vaig afegir de broma.

—És veritat que no té gaire bona pinta —va reconèixer la Sònia—, però és la primera versió que n’hem fet. Quan comprovem com funciona, ja l’anirem perfeccionant —va assegurar sense perdre de vista l’aparell, que encara era a les mans de l’Òscar.

—Prou xerrar! Ha arribat l’hora de provar-lo —va dir l’Òscar molt seriós—. Quan vegeu el que és capaç de fer, us haureu d’empassar les vostres brometes.

I dit això, va empènyer una petita tauleta fins a deixar-la sota la finestra i va col·locar-hi el DAU I a sobre, després d’activar un petit interruptor de la part inferior del dron.

Una llumeta verda es va il·luminar a la base de l’aparell, i l’Òscar, mentrestant, va engegar la seva tauleta.

Tots el vam envoltar i ell, gaudint de ser el centre d’atenció, va prémer un botó de la pantalla de la tauleta i les hèlixs del dron van començar a girar suaument al principi i més de pressa després, a mesura que anava augmentant de potència.

Al cap de pocs segons, les hèlixs ja giraven a tota pastilla i el DAU I es va alçar dos pams sobre la tauleta. Tot seguit, a poc a poc, va sortir per la finestra i va quedar suspès en l’aire, surant uns quants metres per sobre del jardí.

L’Òscar va prémer un altre botó a la pantalla i la tauleta ens va ensenyar una imatge increïblement nítida de casa nostra. Hi havien instal·lat una càmera!

Fins i tot la Sònia, que ja ho sabia, es va acostar a mirar, sorpresa per la qualitat de la imatge.

El DAU I va continuar avançant a poc a poc dirigit per l’Òscar. De seguida va entrar per la finestra de la nostra habitació a la segona planta i va avançar fins a sortir al passadís, davant de l’escala de baixada.

La nostra germana Sara-Li i la seva gosseta Maxi, que estaven jugant a la seva habitació, van treure el cap quan van sentir el brunzit i el dron va passar davant seu, mentre nosaltres observàvem el primer pla de les seves cares per la pantalla de la tauleta.

L’Òscar va fer girar l’aparell i el va fer anar amb traça escala avall, concentrat del tot en la maniobra. Semblava mentida que fos la primera vegada que ho feia.

El DAU I va acabar de baixar per l’escala amb la Maxi seguint-lo de prop i es va plantar davant la porta de la cuina, que era oberta.

La mare, que estava cuinant, va alçar el cap, sorpresa, quan va sentir el brunzit de les hèlixs.

Bárbara en la cocina trabajando en el tiramisú

Però, llavors, em vaig fixar en l’indicador de bateria de la tauleta. Marcava el mínim. M’imagino que, amb l’emoció de la prova, l’Òscar no se n’havia adonat i, pel que sembla, els altres tampoc. El vaig intentar