I pebrot escalivat
By V.V.A.A.
()
About this ebook
Related to I pebrot escalivat
Related ebooks
Bé, perdona'm, però estan esperant-me Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl dia de l'esquerda Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsBunyols de vent Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLa terra s'ho porta / No han donat la llum, encara: Temps Obert (XII-XIII) Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLes mares no abandonen Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsRàdio Popov i els nens olvidats Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsMudances Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsReunió Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsA casa teníem un himne Rating: 5 out of 5 stars5/5Un pas cap al Nord-oest Rating: 0 out of 5 stars0 ratings24 contes Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsQuè farem, què direm? Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsMorir sabent poques coses Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLlanceu la creu Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsDigueu-me Ju Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLes papallones no mosseguen Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsLes noies Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEstimada Gris Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsPer un moment tot m'ha fet por Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsUn paradís com el nostre: Aventures de dos urbanites a la Califòrnia catalana Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl seu cos i altres festes Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsNexe: el secret de l'a-mor Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsL'alegria de viure Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsIslàndia, somnis de riolita Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsCapses tancades Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEl prodigi Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsSHOW Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsDel final de la soledat Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsEls misteris d'Illa Negra Rating: 0 out of 5 stars0 ratingsTerra de bruixes Rating: 0 out of 5 stars0 ratings
Reviews for I pebrot escalivat
0 ratings0 reviews
Book preview
I pebrot escalivat - V.V.A.A.
I pebrot escalivat
Jaume Aubanell Cama
Primer premi
Cinc anys; és a dir: dos-cents seixanta diumenges. I tots ho hem pensat més d’un cop. Ho sé perquè ens ho hem dit. Fins i tot els cosins i els tiets del poble del costat, m’ho han dit. Però mai, ni tan sols una vegada, ens ha passat pel cap demanar-ho a la mare. Mai. A vegades hi anem uns, a vegades unes altres. No és fàcil aplegar-nos-hi tots com fèiem de petits. La Clara sempre amb els viatges per Europa fent contents els clients del bufet. I l’Assum amb les excursions de cap de setmana amb els pares de l’escola. Sí, és clar que hi ha nets. La Clara tan sols un i l’Assum, tres, és la nostra campiona. I jo, que ja no soc el bala perduda d’abans, quan em passava els matins de diumenge de ressaca i em presentava a taula parada, ara també hi porto un petitó. Només té dos anys. Però ni els nets més grans el recorden, l’arròs que tant agradava al Peret. Conill, pollastre, costella de porc i cargols. També bolets i hortalisses de temporada (aquell diumenge de fa cinc anys, trompetes de la mort, carxofes i bròquil verd; i doncs què, si l’hivern ja era a tocar). Recordo que el sofregit començava a amalgamar-se des de bon matí i s’anava impregnant a la roba i per les parets i pels mobles i pels racons més amagats de la casa i l’aroma s’allargassava fins dilluns al matí. I arribat el moment, la mare hi afegia l’arròs i el cobria amb el brou de pollastre, deu o dotze minuts de foc de llenya i, després d’escampar-hi uns bocins de pebrot escalivat pel damunt, com si el coronés amb un matís vermellós de vida intensa, l’enfornava tres o quatre minuts més. I, en acabat, deixava la cassola al damunt dels estalvis que ja eren a la taula de la cuina, i ens anàvem asseient al voltant i esperàvem, contemplatius, com si del final d’un ritual es tractés. Menjàvem i rèiem sense aparença d’impostura. I després, al vespre, marxàvem a fer caravana, ens esfumàvem. Allò semblava, deia sempre la mare, la fugida d’Egipte. S’aixecava un i… I sí, ens en desenteníem, com si