bestiari cultureta

By Laura Gost

Bestiari cultureta recull els dotze capítols de la sèrie homónima que Laura Gost va publicar Núvol entre el 20 de noviembre de 2021 i el 2 de maig de 2022. L'autora hi desplega de manera subtil el seu sentit de l'humor, sovint àcid, satíric, sempre analític. Amb un ull mordaç, Gost agafa uns perfils típics de cada sector cultural —crítica literària i premis literaris inclosos— i, a partir d'un tic concret, fa un petit conte que li permet desmuntar els clixés, les maneres de fer, els llocs comuns, la cursileria, les ensabonades mútues, l'egoisme, les capelletes, els enfants terribles del panorama cinematogràfic català, l'egolatria de certs escriptors o, en general, el funcionament hipòcrita del sistema cultural. Aquestes dotze vinyetes conformen una mena d'auca que exposa sense pietat les vergonyes i l'impudor d'un seguit de personatges que no poden amb el seu ego i que, tot i així, sovint fingeixen modèstia i desperten la vergonya aliena.

• Language: Català
• Publisher: Edicions del Núvol SLU
• Release date: Jun 20, 2022
• ISBN: 9788417455446

Book preview

Regalimen les clofolles, cony

Quan sona el despertador, l’autor de la novel·la Les bestieses que diem a cau d’orella quan ningú no ens escolta revisa les notificacions que li apareixen a la pantalla del mòbil. Mentre es retira una lleganya, s’adona que l’autor del poemari Regalimen les clofolles l’ha citat en un tuit: «Si encara no heu llegit Les bestieses que diem a cau d’orella quan ningú no ens escolta, què cony feu amb les vostres vides?». El novel·lista llegeix el tuit tres vegades i se sent afalagat: no debades, l’autor de Regalimen les clofolles és més aviat reticent als excessos laudatoris quan no n’és el receptor, i tot i així ha preguntat de manera retòrica que què fa la gent amb la seva vida si no llegeix la novel·la del novel·lista; que què cony fan, vaja, si encara no l’han llegida.

Al novel·lista li agradaria ser el tipus d’autor que pot escriure cony en un tuit sense sentir-se estrany, però no ho aconsegueix. L’autor de Les bestieses que diem a cau d’orella quan ningú no ens escolta se sent impostat quan ho intenta: és ben bé com si l’esperit transgressor se li aigualís, com si l’enfant terrible se li desinflés; destenyit, blanquejat, empal·lidit, el cony perd contundència quan ell, a diferència del poeta, el tecleja amb remordiments, massa conscient de l’artifici i de l’estafa. Es miri com es miri, el cony del novel·lista és pura rebel·lió naïf, rampell de bon nen, exabrupte d’escolanet; no hi ha res que sigui rupturista ni visceral, res de poètic ni de literari, en un cony de novel·lista. En dies així, el novel·lista voldria saber escriure poemaris com fa l’autor de Regalimen les clofolles: als poetes sí que els queda bé, això d’alternar paraules maques i argot vulgar com qui no vol la cosa, amb naturalitat: atzavara, nogensmenys, clofolla i pam, de sobte un cony. Potser és per això, conclou el novel·lista mentre es retira una altra lleganya, que va haver d’optar per la novel·la. Quina mala sort, cony, pensa l’autor de Les bestieses que diem a cau d’orella quan ningú no ens escolta, però no ho escriu.

El novel·lista es posa tens. Ara haurà de respondre al tuit del poeta d’una manera distesa, agraïda i coherent amb la seva condició apoètica, de novel·lista insuls. «I vosaltres, de quina manera meravellosa heu començat el diumenge?», escriu, però tot seguit ho esborra, per cursi, per hortera, per lloc comú. «Si el geni que va escriure Regalimen les clofolles tuiteja això sobre la teva obra, vol dir que alguna cosa deus estar fent», elimina el novel·lista abans d’afegir el «bé» just després del «fent». L’autor de Les bestieses que diem a cau d’orella quan ningú no ens escolta comença a suar, la suor li regalima com una clofolla, que diria el poeta: comprova que fa quaranta-tres minuts que l’han citat i tem la possibilitat que el poeta hagi tingut temps de lamentar la manca de resposta al seu tuit tan generós.

Al novel·lista la respiració se li accelera, les mans li tremolen, i tot i així fa un darrer intent de retuit i redacta: «Jo, de gran, vull ser capaç d’escriure alguna cosa que sigui la meitat de bona que Regalimen les clofolles». Novament, però, elimina de cop la frase quan amb prou feines l’ha acabada