Els tripulants

By Xavier Gual

Els tripulants és una història de pirates que ens trasllada fins a una goleta que transporta un tresor molt valuós. Però després d'una plaga que ha fulminat la majoria dels mariners, els dos supervivents, Blake i Havelock, recorden com han acabat en aquesta situació. Una novel·la plena d'humor àcid i negre que mostra la degradació dels personatges en situacions cada cop més dramàtiques i debilitants. Els tripulants s'hauran d'enfrontar al pitjor enemic de la humanitat: l'egoisme.-

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Mar 9, 2022
• ISBN: 9788726982503

Book preview

Els tripulants

Copyright © 2001, 2022 Xavier Gual and SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726982503

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

Ara, fill meu, pots comprendre com són de fugaços els béns de la Fortuna, que tot l’or apilat sota el sol, de les ànimes negres no podria salvar-ne ni una.

Infern. Dante Alighieri.

Per a les persones que lluiten contra els turbulents mars de l’ambició.

30 de juny de 1664. Dietari del capità Jeremy Skin.

Anem segons el previst tot i l'escassa força del vent. La longitud i la latitud són les que marquen les cartes de navegació, per tant, tenim l'esperança que aviat arribarem a l'Illa de la Tortuga amb l’ajuda de Déu. Prego perquè així sigui. Tot i així, avui, la visita a mitja tarda del contramestre m'ha submergit en una profunda intranquil·litat. El sotsoficial Murray m'ha confessat tot un seguit de sospites. Segons ell, la desaparició d’en Simon Lear, guardià de la bodega i home de la meva confiança, no va ser un designi de l'oceà, com tots vàrem creure. En Murray manté la teoria que algú el va llençar premeditadament per la borda la segona nit després de salpar del port de Brístol. Si bé és cert que en Simon era un home tosc i pesat des que es veia obligat a caminar amb una cama de fusta, em costa creure que algú s'hagués desempallegat tant fàcilment d'ell. Coneixent-lo, de seguida hauria cridat com un porc degollat. Per una raó o altra, el cert és que la seva desaparició és un fet i un terrible contratemps en aquesta llarga i penosa travessia. El contramestre també m’ha dit que desconfia d'un parell de tripulants, especialment d'en Lenny Hunk i de l'Àngela, la dona que em fa portar tota la tripulació de corcoll. No seré jo el que dubti del seu paper clau en aquesta missió, però no entenc com amb els vestits que du per coberta encara no l’han forçada. Hauré de buscar divertiments i distraccions o si no els meus homes enfolliran abans d'arribar a terra ferma. Si alguna cosa no ens convé és que aquesta travessia acabi en un bany de sang. Des del principi he temut que el valuós tresor que transportem sigui motiu d'amotinaments i cruents assassinats. Potser és el cas del pobre Simon. Tan de bo m'equivoqui, però qualsevol bergant sap que quants menys siguem a repartir més tocarà a cada una de les parts.

15 de juliol de 1664. Dietari del Capità Jeremy Skin.

Les nostres ànimes estan condemnades. Tots morirem.

Mors certa, hora incerta

I- Sir Arthur Blake va entrar sobtadament a la cabina del capità. Havelock, què diantre ha passat aquí?!, No ho sé, no en tinc ni idea, va rondinar amb la veu rogallosa i els ulls tancats. I l’Àngela? On és? En saps res?, No... no... En Thomas Havelock va eructar sorollosament amb el cap sobre la taula. Tinc una ressaca horrible!, El problema és que ets un borratxo que abusa del conyac!, No n’he abusat pas..., Ja, com el capità Skin, que està dormint la mona, No dorm pas. És mort, Com que és mort? N'estàs segur?, Sí, imbècil, que no ho veus que està blanc i encarcarat?, Per Déu! Qui l’ha mort? Has estat tu?, No, Blake... ja l’he trobat així. En Havelock va mastegar les paraules amb el cap amagat entre els braços. Què vol dir que l’has trobat així?, No em cridis, que em marejo!, Que no et cridi? Tens la més mínima idea del que ens està passant?, Només sé que algú ha pelat el capità i l’assassí ha de ser entre nosaltres. A menys que s’hagi tret la vida o que..., O que sigui una víctima més de l’escorbut, De l’escorbut? El pirata del garfí va alçar els ulls vidriosos. Sí, l’escorbut. L’Hugo acaba de morir i la resta de la tripulació està agonitzant, Per tots els diables... Tants dies fa que estem sense aliments frescos?, Em temo que els suficients, Havelock, Encara serà veritat allò de la maledicció, Hem begut oli, company. Crec que tu i jo som els darrers supervivents, La resta són morts?, Si encara no ho són s’estan retorçant de dolor pels racons de la coberta. És el més esgarrifós que he vist a la meva vida, I no pot ser que ens hagin enverinat?, Mira Havelock, sigui el que sigui el que ha passat en aquesta goleta només et puc afirmar que ens acabarà matant també a nosaltres dos! Ho entens?!, T’he dit mil vegades que no em cridis, quina mania tens de cridar! El cap em ressona com si tingués a dins els tambors d’una execució..., Ho sento, però em d’acceptar la realitat. Ens queden les hores comptades, estimat ‘lloro’. En escoltar aquelles paraules el pirata es va regirar violentament i va amenaçar-lo amb el garfi. No m'ho tornis a dir, em sents?! No em desitgis la mort encara que m’estigui morint!

II- Llavors... Què he de fer, Havelock?, Callar i seguir bevent. Què vols fer si no?, Mai havia pensat tant en la mort, ara que sembla tant propera, ara que potser és inevitable, No diguis bestieses, Blake, potser només són al·lucinacions teves, No ho són, tan de bo. Tots s’estan morint i a nosaltres no ens pot quedar gaire temps més. El pirata es va posar les mans al cap. No notes com una mà plena d'ossos ens acarona la vida i la sedueix amb records febrosos i deliris de grandesa?, Ja hi som, Blake! Qui et va parir! Quan comences amb la teva poesia no hi ha qui et suporti. És millor que bevem rom. Va dir alçant la gerra. Així els nostres cossos cremaran de meravella a l’infern, Si et consola, jo també començo a trobar-me malament. Tinc la gola com una bola de foc, Així m’agrada Blake, que et comportis com un home. I ara, per celebra-ho, et proposo un brindis. Au, corre, acosta’m aquella bóta de rom, És inútil parlar amb tu, Havelock, sempre ho ha estat. Ja veig que no em serveixes de gaire ajuda. El mariner borni va deixar el barril sobre la taula del capità. Saps què em passa? Potser és una mania meva, no dic pas que no, però intento evitar certs pensaments. I ara no vull ser conscient de la sort que m’espera. Potser et sorprendria saber que conec millor que tu els motius que ens han dut fins a una situació tan desesperada, A sí? En Havelock va aprofitar un instant de silenci per omplir la gerra i confessar els seus temors. Fa dies que anem a la deriva, Com n’estàs tan segur?, Digues, quan has vist en Hunk o en Murray per darrera vegada?, No ho sé Havelock, em sembla que en Murray s’ha quedat a la bodega... però, perquè m’ho preguntes? I l’Àngela?, Tampoc hi és. L’he buscat per tota la goleta i no sé on para. No sé si és viva o morta, però s’ha esfumat, Sembla mentida... tenim un dels millors tresors del món en la bodega de la nostra nau però no podrem gaudir mai de la seva riquesa, Calla, no me'n parlis! Estic per riqueses jo ara! En Blake va ajustar-se el pedaç de l'ull. Vols sentir una frase de les meves?, No, si us plau, més poesia no! L’odio! I a tu encara més! Sir Havelock va fer un glop de rom. Només són pensaments... I penso que la mort ha de portar corona. Una corona d’or i diamants. Quan la mort es fixi amb nosaltres segur que lamentarem tot el temps que hem perdut en ximpleries. I ens farà veure la nostra petitesa, la misèria amb la qual hem crescut, i dirà que les nostres ànimes són negres. Perquè, qui no empobreix de cop quan perd la vida?, Dit això el pirata borni va contemplar per la finestra els dos blaus de l’horitzó, Ets un coi de cagalló, Blake! Un coi de cagalló!

III- I tu què saps?, He vist coses terribles, Quines, Havelock?, Algú ha volgut robar-nos el botí, Ja m’ho pensava, però qui?, Prefereixo endur-m'ho a la tomba. Sir Thomas va omplir-se novament la gerra. Per què? Què pretens silenciar?, No ens duria a res de bo, Blake. Només et puc dir que aquesta persona ha obtingut el que es mereixia, M’ho pots explicar?, No, no puc... De sobte va clavar el garfi sobre la taula. Mira, rates! Les veus? Les veus allí? Són fastigoses! Aquestes bestioles del dimoni tenen més vida que nosaltres. Tant de bo un llamp les fulmini totes!, Només són rates, ‘lloro’, Però per què venen fins a mi? Se’m volen menjar?, Si no salten per la borda vol dir que encara no ens enfonsem, Això és realment encoratjador, Blake. Quan vols saps com animar a un moribund!, I tu no em despistis. M'expliques allò o què?, Quin coi de ressaca que tinc! No suporto pensar que les rates podran passejar pel vaixell mentre nosaltres criarem malves, Oblida les rates. No vull parlar més de la mort. Parlem de la vida mentre encara respirem! Sir Arthur va omplir-se la gerra mecànicament. Així m’agrada, que tu també prenguis un glop, Vist tot el que podem fer..., No t'agradaria ser immortal, Blake? No canviaries la teva vida per la que tenen aquestes fastigoses bestioles? Jo em vendria l'ànima al diable per evitar la mort. Ho faria sense dubtar-ho gens! M’ho vendria tot, fins i tot el garfi. En Thomas Havelock va llençar contra la paret la bóta pràcticament buida. Coi, n'he esclafat una. Ho has vist? La paret regalimava algunes gotes de rom. Punyeta de mercenari. Què fots? Estàs torrat o què?, Tens raó Blake, això no ha fet millorar la meva desgràcia, ni m'ha donat plaer, ni em salvarà de res. Suposo que el diable no s’acostarà per aquestes latituds, i molt em temo que les nostres ànimes no tindran comprador. Quan en Havelock va escoltar-se dient aquelles paraules es posà a riure amb unes riallades sinceres i amargues. Ja ho veus, estic ben cardat, company...

IV- N’estàs segur que en Jeremy Skin és mort? En Blake va acostar-se al cos del capità però no es va atrevit a tocar-lo. A tu què et sembla, cagalló? Creus que té gaire aspecte d’estar viu? Creus que una persona pot respirar si està estirada d’aquesta manera en una cadira?, I si només està inconscient?, Coi, ensuma’l i sortiràs de dubtes. Va somriure en Havelock. No serà necessari, gràcies, No tens pebrots d’ensumar-lo, no n’has tingut mai de pebrots. No entenc com has anat a parar aquí... però, és clar, el noi tenia vicis inconfessables i si t’haguessin enxampat t’haurien fet la pell, Calla un moment. Ho escoltes? No escoltes el cant de les sirenes?, Què xerres? No em facis riure, Blake. Em sembla que amb un glop de rom ja en tens prou per desvariejar. Entre l’alcohol i l’escorbut t'han acabat de regirar el cervell, Que no m'ho invento pas, Havelock! Que les escolto dins el meu cap i..., Ei, ara què t’agafa? No t’aboquis tant a la finestra que encara cauràs! No veus que no existeixen, les sirenes? Si tot plegat és una llegenda de mariners sonats!, En Simon Lear deia que n’havia vist. Ell me n’havia parlat moltes nits quan la tempesta apropava perillosament la seva embarcació de pesca cap a les roques!, Doncs ja pots mirar tant com vulguis el mar amb el teu únic ull. Sincerament, a mi me la bufa el que t’hagi pogut dir el desgraciat d’en Simon. Tant de bo un mal llamp... bé, de fet l’oceà se’l va empassar, ja va ser això... i amb la pota de fusta i tot! Que deuria ser l'única cosa que va surar!, Tu no ho entens, Havelock, Ni ganes. Tinc altres problemes. Ara no estic per creure’m les teves visions. Tots sabem que ets un boig perillós, Et juro que les sirenes em persegueixen, Va, calla!, Sé que m'han vingut a buscar per cantar-me l'última cançó!, Tu sempre tant tràgic, Blake. Em rebentes. No entenc com et deixes seduir tan fàcilment per unes dones amb cua de peix que ni tan sols has vist mai. Que no t’adones que és simplement una mala jugada de la febre? Au, corre. Beu, beu i treu-te la salabror de la boca.

V- Havelock, per què creus que escolto el cant de les sirenes?, No ho sé, noi. Potser perquè estàs